Apunts:

Història de la Filosofia

Col·laboradors: Tianrun Wang, Ruihan Liu, Adrià Gardella, Yanzhe Chen

i Andy Wang. Feat. Selina Zhou
Taula de continguts:
1r TRIMESTRE 3

TEMA 1: Explicació racional de la natura 3

ELS PRESOCRÀTICS 3
Primer Bressol: Escola de Milet 3
Segon Bressol: Els pitagòrics 4
Heràclit vs Parmènides 4
Els pluralistes: 4

TEMA 1: Sòcrates i Plató 5

DE PHYSIS A POLIS 5
La democràcia atenesa: 5
Sofistes, els professors de la democràcia: 5
SÒCRATES 6
Mètode Socràtic: 6
L’ètica socràtica: 6

PLATÓ 7
Context: 7
Acadèmia: 7
LA TEORIA DE LES IDEES 7
Món de les idees i de les coses: 7
Mite del demiürg: 7
ACCÉS A LES IDEES 7
Mite de la caverna: 7
Procés del coneixement: 8
Reminiscència, conèixer és recordar: 8
ANTROPOLOGIA PLATÒNICA 8

1
 El mite del carro alat, Ànima tripartida i virtuts ètiques: 8
ESTAT UTÒPIC O IDEAL 9
Societat estructurada en classes socials: 9
Jerarquia de règims polítics: 10
Timocràcia: 10
Oligarquia: 10
Democràcia: 10
Tirania: 10

TEMA 3: Aristòtil 11
Draw my life d’Aristòtil: 11
La realitat substancial 12
Potència i acte 12
Les quatre causes 13
Teleogisme 13

Cosmologia i teologia 13
El primer motor immòbil 13
Coneixement i lògica 13
Teoria del coneixement 14
Comparació de Plató i Aristòtil (Epistemologia) 14
Virtuts dianoètiques 16
L’organització política 16

TEMA 4: Pensament Hel·lenístic 17

Monarquies hel·lenístiques 17
Conseqüències de la decadència de la polis 17
Filosofia hel·lenística 18
Apunts extra: 18

Epicurs 23

2
 Procés de felicitat 23
Estoics 23
Escèptics 24
Per repasito trimestral 24

2n TRIMESTRE 26

TEMA 5: Roma 26
Història de Roma: 26

3
 1r TRIMESTRE
“Haz cada cosa en la vida como si fuera lo último que hagas” - Marco Aurelio

TEMA 1: Explicació racional de la natura

(pàgines 17-21, 28-47, 54-65, 68-70, 72, 80-84 + 3 escoles)

Pàg. 17-21

ELS PRESOCRÀTICS

Primer Bressol: Escola de Milet

Es va iniciar amb Tales → tot ve de l’aigua. Llavors els seus deixebles:

● Anaximandre → era una cosa indeterminant (més abstracte) àpeiron

● Anaxímenes → tot era aire (un principi vital)

- Aquest procés s’anomena el pas del mite al logos (respondre preguntes).
- Principi arkhé → una realitat fixa i bàsica (substrat)
Cerca racional d’un principi únic.
Raons del miracle grec (naixement de la racionalitat):
1. Societats relativament obertes, adaptació dels canvis
2. Viatges continus, obtenien visions diferents
3. S’acceptaven varietats d’opinions

Segon Bressol: Els pitagòrics

Pitàgores → va dir: Sóc filòsof!

1. Funda una secta → Objectiu: purificació de l’ànima, l'ànima no mor, transmigren.

4
 2. L’estructura del cosmos és matemàtica, cosmos → ordre, harmonia, belles. Tot es

pot reduir a figures geomètriques.

a. En canvi l’escola de Milet buscaven principi material.

Heràclit vs Parmènides

Maneres de interpretar la realitat:

● Heràclit (proper a Tales) → Tot està en constant canvi a cada moment, perpetu
fluir de totes les coses. (encara que els nostres sentits no els pugui percebre)
Utilitza el foc com a metàfora→ El foc és l’arkhé (el principi de tot, que sempre està
present) i les flames sempre en moviment (els moments o processos)
Logos (la justícia) → la relació justa sempre és tibant i polèmica.

● Parmènides (proper a Pitàgores) → immutabilitat radical de la realitat, els sentits

a vegades ens enganyen, optem per el raonament lògic.
Diu: L’ésser és i el no-ésser no és → negació del canvi.
“El que existeix sempre ha existit i el que no existeix no existirà” (tf bro what yu smoke?)

Els pluralistes:

1. Origen des de diversos elements primigenis.

2. Combinacions i recombinacions d’elements primigenis.

● Empèdocles → Ajunta: Tales (aigua), Anaxímenes (aire), Heràclit (foc) i terra

(nose, quedava bé, en su mente quedaba épico). Mai canvia.

○ Aquests elements estan regides per dues forces: Amor/Amistat (els uneix) i

Odi/Discòrdia (divideix).

● Anaxàgores → tants elements primigenis com tipus de coses.

○ Força anomenada Nous: depèn d’una ment o intel·lecte còsmic o diví

● Leucip i Demòcrit → àtoms (química) que es mouen a l’atzar.

5
 TEMA 2: Sòcrates i Plató

Pàg. 28-47

DE PHYSIS A POLIS

La democràcia atenesa:

Atenes → destaca amb l’incorporació de la democràcia

Sofistes, els professors de la democràcia:

Sofistes → estrangers professors que ensenya areté (l'excel·lència és la oratoria) als polítics,
parlar en públic, diuen que no podem arribar al coneixement segur.
Com que consideraven que conèixer algú sobre el cosmos de manera segura era
impossible, van ocupar-se de qüestions sobre l’ésser humà.
Protàgores → Relativista, veritat diferent per cada persona, per això no coneixement

universal.

Gòrgies → Escèptic, Dubte permanent.

Excel·lència o areté: no és natural. Tothom pot aconseguir-la amb educació. El

pensament sofista → vertadera actitud democràtica.

SÒCRATES

“Solo sé, que no sé nada” No negaba la possibilitat d’arribar al coneixement. Però hem de
reconèixer que no sabem tot per poder aprendre.

6
 - Sòcrates → l'excel·lència o areté és el coneixement. (no pots ensenyar excel·lència i
negar els coneixements).
- Rebutja l’escepticisme i el relativisme.
- No negava l’accés als coneixements.
- Era el més savi.

Mètode Socràtic:

Mètode socràtic (Art del diàleg) → A base de preguntes fa que l’altre reconeixi la seva
ignorància (ironia i contradicció).
Quan es contradiu, l’interlocutor coneix la veritat en el seu interior, admeteixen la seva
ignorància. LLavors s’utilitza la:
Maièutica = Art per ajudar a l’interlocutor treure el coneixement que tenim dins nostre.

L’ètica socràtica:
Intel·lectualisme moral → Qui coneix el bé fa el bé i qui fa el mal és per ignorància.

Només qui raona pot ser bo→ l’excel·lència (basada en valors intel·lectuals i morals)

PLATÓ

Context:

Plató → interès per la política d’atenes, atenes va perdre la democràcia i es va fer

preocuparse per assumptes més pràctics. Amb la mort de Sòcrates, Plató va viatjar a Itàlia

on va relacionar amb els pitagòrics on li van demostrar un possible coneixement sòlid i

indiscutible, estructura de l’univers és matemàtica i l'ànima és inmortal.

Acadèmia:

Funda l’academia i els alumnes estudiaven matemàtiques, música i altres per ser bons
polítics. Així també aprenien l’art de parlar i convèncer.

7
LA TEORIA DE LES IDEES

Món de les idees i de les coses:

Totes les coses tenen essència = idea (per Plató)

Intel·ligible: objecte de coneixement pur sense la intervenció dels sentits
- Món de les idees (intel·ligible): perfecte, immutables, independents, universal.
- Món de les coses: imperfet, finit, material, inabsolut.
- Món idees: Bé, valors, objectes matemàtics, idea de coses.

Mite del demiürg:

Mite del demiürg: El mon sensible és una copia/imitació imperfecte del mon de les idees. No
és un caos sinó un cosmos que té una estructura matemática i que tot en aquest món tendeix a
millorar.

ACCÉS A LES IDEES

Epistemologia: accés a les idees

Mite de la caverna:

Suposo que ja el sabeu desprès de parlar “n” vegades, sinó vamo mal. Un repasito:
● Dins: mon sensible
● Fora: mon imaginari
● Ombres: coses
● Coses fora: idees
● Persona que allibera: filòsofs
● Sortida: procés de coneixement
● Sol: el bé

Procés del coneixement:

Símil de la línia: nivells de coneixement

Món sensible Món intel·ligible

8
 Imatges Animal, coses Objectes matemàtics Idees
----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Imaginació Creença Raó discursiva Raó intuïtiva
Opinió (doxa) Ciència (episteme)
Eikasia Pistis Dianoia Noesi

Representa les parts del coneixement.

Reminiscència, conèixer és recordar:

Utilitzant la Reminiscència = Recordar o evocar aquestes idees.

● Menó diu : només interrogant a la persona, ell mateix recupera la ciència.

ANTROPOLOGIA PLATÒNICA

El mite del carro alat, Ànima tripartida i virtuts ètiques:

Ànima → carro alat:

● Cavall negre i blanc
● Conductor aurigues
L'ésser humà = fusió accidental de l’ànima i el cos

Què: Part: On: Virtuts:

Auriga Part racional Situada al cap Saviesa

Carro alat C. blanc Instints positius Situada al pit Fortalesa

(l’ànima) (part irascible)

C. negre Instints baixos Situada al ventre Temprança

(part concupiscible)

Justícia individual → quan hi ha un equilibri de totes les parts, equilibri de cavall blanc i

negre. Necessària per poder contemplar correctament les idees.

9
ESTAT UTÒPIC O IDEAL

L’ànima viu al món de les idees però no és una idea: Qui coneix l'ànima? tot i tenir la
mateixes característiques no es una idea.
Justicia individual, equilibri entre els 3 parts de l'ànima cavall blanc-cavall negre-l'auriga.
Com que no som autosuficients ens tenim que repartir les tasques.

Justicia social, quan tots els 3 classes fan el seu treball es crea una correlació entre les 3
classes socials.

Societat estructurada en classes socials:

● Governants: Encarregar-se assumptes públics→ Saviesa ( Coneix el bé, el que ha

sortit de la caverna, al món de les idees i contempla el sol. Qui coneix el bé fa el

bé. Ha de tornar a la cova per dirigir als de la caverna.)

○ No pot triar parella, i no cuida dels fills, perquè sinó es distreu
● Militars: Encarregats de defensar de revolta interna o atac exterior→ Fortalesa

● Treballadors: Produeixen el necessari per la societat per tal de viure→ Temprança,

han de ser exactes amb el que produir.

La classe social depèn de la seva ànima, tothom neix amb unes capacitats físiques. Quan
arribes a una classe no pots canviar. L’únic que pot passar és que un militar pot arribar a ser
governant amb els estudis.
Com que l'ànima no té sexe, per Plató, tant home com dona pot ser governant.

Els tres elements anteriors, coincideixen amb l’auriga, cavall blanc i cavall negre.
L’auriga (Governants) ha de ser savi, el cavall blanc (Militars), el cavall negre (Treballadors).
Els únics veritablement justos son els governants, auriga o sigui els filòsofs.
Aristocràcia vol dir el govern dels millors (Filòsofs)

Jerarquia de règims polítics:

Timocràcia:
Origen: Degeneració de l’aristocràcia

10
 Governants: Els homes d’acció, la classe dels militars
Caracteritza: per ambició, no mira pel bé. i la felicitat comuns, sinó per la seva
prosperitat personal.

Oligarquia:
Origen: Degeneració de la timocràcia
Governants: Classes dels poderosos i adinerats
Caracteritza: Cobdícia, classe dirigent busca el propi enriquiment. Explotadora de
les altres classes.

Democràcia:
Origen: Degeneració de l’oligarquia
Governants: El poble
Caracteritza: Llibertat i igualtat. No és positiu per Plató, tothom fa el que vol. En
aquest tipus d’estat, els pobres s’igualen als rics; els ignorants, als savis, i els corruptes, als
virtuosos. La direcció de l’Estat no es reserva a les mans més preparades i millors.

Tirania:
Origen: Degeneració de la democràcia
Governants: Un lider ambiciós i carismàtic
Caracteritza: Hitler

TEMA 3: Aristòtil

Pàg 54-65

11
Draw my life d’Aristòtil:

Capítol 1
La vida d’en petit Aristòtil, el nostre amic Aristòtil, Aristòtil va conèixer a Filip, el futur rei
de Macedònia. Com la seva mare d’Aristo venia de família de metges, pues de tal palo tal
astilla, es va interessar en la medicina.
Capítol 2
Aristòtil va anar a l'acadèmia of the elite (Plató), i li va molar tant l’escola que també es va
posar a enseñar. Allà va compartir les seves bizarres aventuras amb en Plató.
Capítol 3
Recordem que Aristo era amic de Filip, que ara és el rei i va conquerint terres (incluint
atenes), per culpa d’això, els atenencs pensant que Aristo i Filip son besties, van enviar a
tomar pel cul a Aristo. Pobre Aristo chaval.
Capítol 4
Nose, molt de text, en resum, va fer una escola i se li van acoplar molta penya i també li va
començar a molar les ciències natural.
Capítol 5
Aristo accepta en ser l'educador d’Alex (fill de Filip), i Filip és assassinat.
Capítol 6
Al nostre amic Aristo només fa que passar li desgràcies, el volen cardar una altre cop fora
d’Atenes perquè es creuen que és bestie amb Alex, i el l’envien al pozo, on van anomenar
segon crim contra la filosofia.
Capítol 7
Crítica a la teoria de les idees, què passa amb tot allò dolent?
Plató barreja el pensaments de Heràclit i Parmènides i diu que el canvi constant es dona en el
mon sensible. En canvi, no es pot passar de l’ésser al no … així aquesta caracteritza al mon
de les idees.

Crítica a la teoria de les idees d’en Plató:

● Existeix un model perfecte al món de les idees de qualsevol objecte del món
sensible? (basura perfecta?)
● Com pot l’essència d’una cosa, el que fa que sigui el que és, estigui separada
d’aquesta?

12
 ● Com pot el món perfecte, immutable i etern sera la causa i explicació d’un món
canviant, imperfecte i mortal? Moviment i canvi

La realitat substancial:
[Substància = matèria + forma] (formen un compost inseparable segons aristòtil)
● Substància = una cosa (ex.: taula)
● Matèria = el material de la construcció (ex.: fusta)
● Forma = la essència (ex.: que sigui taula)
Això se’n diu hileformisme (matèria i forma)

Potència i acte

Aristòtil no pensava el mateix que Parmènides (repassa-t’hoo). Perquè el nostre amic

Parmènides era retrassat i no s’havia adonat que hi han diverses maneres d’ésser:
● No ésser relatiu → una llavor pot ser arbre

● No ésser absolut → una llavor NO pot ser gallina :(

Ens porta a:
● Potència → potencialment, rebre una forma diferent a la que té

● Acte → actualitat, la forma particular

El canvi = actualització d’una potència (una nova forma)

Les quatre causes

En una escultura de Zeus…

● Causa material: el marbre del que està fet
● Causa formal: la idea o model amb què ha treballat l’artista
● Causa eficient: l’artista de l’obra
● Causa final: el objectiu que motiva l’artista (honrar els déus).

Teleogisme

La natura no fa res en va
Aristo diu que → Tot tendeix a millorar-se, PERÒ tot en la natura tendeix a un fi

13
Cosmologia i teologia

Aristòtil:
● Finit pel que fa l’espai
● Infinit pel que fa el temps
“Quadre pàgina 63 nose que cullons és”
Si tot està en moviment voldrà dir que hi hagut alguna cosa que primer va moure les coses
(exemple amb el domino).

El primer motor immòbil

Acte pur, no té potència sino tendiria al canvi, llavors no té canvi.

- Potència = moviment
No té matèria només forma
El únic objectiu és moure la resta com a causa final, no causa eficient.
Aquest primer motor és “Déu” ja que és la causa suprema de l’univers.

Coneixement i lògica

Aristo → Tots volem saber coneixements encara que no ens sigui útil (no volem saber

coses pràctiques), tenim la curiositat per naturalesa.

- Diu: Tots els homes per natura desitgen saber.

Plató → Per contra, critica que l’humà prefereix quedar-se en la cova (zona de confort) i

per això no volen fer el procés de coneixements.

El SABER segons Aristòtil (pàg. 64):

Tipus Teòric Pràctic Tècnic

Característiques És un saber Guia l’acció Objectes bells, macos.

especulatiu o humana. (art)
contemplatiu. Cap
finalitat pràctica.

Branques Fisica, mates Ètica, política Poètica, arquitectura

14
Teoria del coneixement

Aristòtil → quan naixem som fulls totalment blancs. Les ganes de saber venen de la
ignorància i l’admiració. El coneixements s’adquireixen dels sentits i altres facultats.

Treure allò particular i quedar-se amb l'essència (la idea, la forma → sinònims)

Un cop ens quedem amb la forma segons Aristòtil podrem arribar a un coneixement objectiu,
universal i científic fent l’abstracció.

Comparació de Plató i Aristòtil (Epistemologia)

Plató Aristòtil

Voler coneixements No Sí

Idees innates Sí No

Sentits No Sí

Raó Sí Sí (Abstracció)

Optimisme Sí (idea) Sí (forma)

Epistemologia
(la ciència)

(Typical Pregunta 4 del comentari de text)

Pàg 68-70,72
Antropologia i ètica, virtuts dianoètiques, l’organització política.

L’ésser humà és un ésser animat. Aristòtil diu que l’ésser humà està compost d’ànima i cos i
que són complementaris, no oposats.

15
3 tipus d’ànima segons Aristòtil:

1. Vegetativa 2. Sensitiva 3. Racional

Pròpia de les plantes Pròpia dels animals Exclusiva dels humans

Assimilació i l’aprofitament Apetitiva i motora. Està Coneixement, reflexió i

dels recursos vitals. El seu relacionada amb la percepció elecció. Permet conèixer el
objectiu és la conservació de sensible i la capacitat de món i a un mateix, així com
la especie. traslladar-se, modificar i dur a terme l’acció més
interactuar amb l'entorn. bona.

Els humans tenim els tres, les vaques dos i les plantes només una.
-------------------------------------------------------------------------------------------------------
Segons Aristòtil la felicitat és actualitzar les potències. Tot acció respon a un objectiu o
finalitat. Cadascú troba la felicitat en un lloc diferent.
Per Aristòtil, l’ànima dona la vida a l’humà (cos) però quan mor el cos l’ànima també
desapareix. Comparació de les idees entre Plató i Aristòtil:

Plató Aristòtil

Més important l’ànima Igual importància

continua visquent l'ànima desapareix la

part racional part intel·lectual

irascible part sensitiva
concupiscible part vegetativa

Ens fa feliços allò que ens és característic:

capacitat racional→ vida contemplativa

16
 dedicada als coneixements (conèixer per

coneixements, no per utilitat pràctica)

Virtuts dianoètiques

Pensament/ raó discursiva

Quan adquirim coneixements ens sorgeixen certs virtuts teòriques:
● Prudència, actuar de manera racional utilitzant el punt mig (evitar extrems)
● Art
● Saviesa
● Ciència
● Intel·ligència intuïtiva

Terme mitjà → punt mig aristotèlic, els extrems són dolents :)

L’organització política

Ètica i política:
Necessitem els altres per ser feliços (AIXÒ VOSALTRES, MORTALS) som éssers socials, a
la vega el grup vetlla per l’individu.
Segons Plató no som autosuficients, necessitem els altres:
● Aristocràcia (diu Plató): Govern dels millors (els filòsofs)
● Plató → NO dóna un sistema concret PERÒ dona unes pautes, ja que, pensa que

depèn de cada país de moment històric.

Aristo → Sistema estable on habita la classe mitja amplia, no vol ni molt rics ni molt

pobres (no vol extrems).

Els grecs utilitzem el terme idiotés (Persona que viu sol i és autosuficient)
Només els déus i bèsties poden ser feliços sols.

17
 TEMA 4: Pensament Hel·lenístic

Pàg 80-95

Monarquies hel·lenístiques
Alex quan va morir va deixar unes paraules dient que li deixa tot al més digne (no es sap qui
és), llavors es va dividir en 3 famílies generals:
1. La família d’Antígon → dinastia macedònia dels antigònides (Grècia)

2. Els successors de Seleuc → dinastia selèucida (antic Imperi persa)

3. La família de Ptolemeu → dinastia làgida (Egipte)

Quan entres en contacte amb altres nacions

Conseqüències de la decadència de la polis

Ciutadà polis passa a ser cosmopolita (ciutadà del món)

Conseqüències positives: Conseqüències negatives:

Major extensió de la llengua i la cultura Polis perden la identitat i el poder (si tot és
gregues del mateix imperi es perd el poder del poble)

Més facilitat en els viatges i en les El ciutadà perd la seva rellevància política i
comunicacions; neix el cosmopolitisme, el la seva autonomia, i es converteix en
fet de «ser ciutadà el món». individu aïllat.

Aportació oriental de religions molt S’introdueixen elements de superstició a

elaborades i de coneixements d’astronomia. través de l’astrologia i la màgia aportades
per la cultura oriental.

Aquí diuen que poden ser feliços per si mateixos, contradient el terme idiotés (Aristòtil).

18
 Filosofia hel·lenística

Escoles prehel·lenístics (Abans de l’època de Plató), tots eren deixebles de Sòcrates:

● Escola de Mègara:
Euclides de Mègara, hater de les idees de Plató.
Li molava molt «només ser que no sé res» → no podem afirmar res amb seguretat.

● Escola hedonista:
Aristip de Cirene, interés pel plaer.
Va prendre la preocupació per tot el que és natural i no convencional.
Important que el plaer no es torni un vici.

● Escola cínica (gossos):

Antístenes i Diògenes de Sínope.
Preocupar pel nostre interior no per lo físic.
Hem de viure amb el mínim i ja.

Apunts extra:

PENSAMENT HEL·LENÍSTIC

1. De les polis als regnes hel·lenístics (ns que més explicar, afegeix coses si creus
necessari):
- Hel·lenisme = període de transició entre la Grècia antiga i l’imperi Romà

1.1. Conseqüències de la decadència de la polis

Conseqüències positives Conseqüències negatives

Major extensió de la llengua i la cultura grega Les polis perden la identitat i el poder

Més facilitat en els viatges i en les comunicacions El ciutadà perd la seva rellevància política i la seva
autonomia, i es converteix en un individu aïllat

19
→ ser ciutadà del món

Aportació oriental de religions molt elaborades i S’introdueixen elements de superstició a través de

de coneixements d’astronomia l’astrologia i la màgia aportades per la cultura
oriental

2. Arrels de la filosofia hel·lenística

- L’objectiu de la filosofia era trobar la felicitat en un mateix

Fundador Fonamentació Influència

Escola Mègara Euclides de Estudiar la lògica per arribar a la estoics → preocupats per la
Mègara conclusió de que podem afirmar lògica i el llenguatge
poques coses amb seguretat.
- Només sé que no sé res

Escola Aristip de Cirene Defensen la recerca del plaer epicurs

Hedonista (hedoné) físic i espiritual com a fi
més naturals de l’ésser humà.
- Nosaltres hem de posseir els
plaers, no ells a nosaltres

Escola Cínica Antístenes Preocupació per la pròpia ànima. Diógenes de Sínope: cínic
Cerca l’autodomini i radical. Home sense pàtria
l’autosuficiència. ni casa, vagabund, vivia
Vida senzilla i plena → només d’acord amb la natura. Per

20
 accepten el que és natural això cal endurir el cos,

- L’home pot ser feliç sense l'ànima i tenir un alt domini

necessitar res d’un mateix

3. Hel·lenisme filosòfic
- El centre del hel·lenisme filosòfic es troba a Atenes i aquest explica que hem de
buscar la felicitat de cadascun amb si mateix. Per aconseguir-lo cal eliminar tot allò
que ens preocupa.

3.1. Epicureisme
- Fundador: Epicur
- L’escola és va formar en una casa amb un jardí adjunt, per la qual cosa se la va
conèixer com El Jardí.
- No només és una escola sinó també un centre d’aprenentatge d’un estil de vida
a la recerca de la felicitat.

El que inspira por Solucions de l’epicureisme

Els déus Si existeixen, no ens han de preocupar

La mort Mentre estem vius, no existeix i quan estigui

present, nosaltres ja no hi serem

El destí Existència dubtosa

Les necessitats naturals i els mals Mals fàcils d’evitar i necessitats son facil de satisfer.
Lo mínim és fàcil d’aconseguir

- Filosofia epicureista
● El coneixement aspira a fer possible l’accés de la felicitat i ens hem de basar-
nos en coneixements fonamentats/ segurs.
● Física: Diuen que tot està format per àtoms que es mouen de manera aleatòria i
per això no hi ha un destí escrit.
● El sentit de la vida és gaudir, però d’una manera que estigui a l’abast de
tothom:

21
 - Tenir amics → Són com la família triada
- Ser crític per tenir una vida ben reflexionada
- Has de ser independent (autarquia) per poder fer la vida que vols
● Per aconseguir una felicitat més estable hem d’arribar a l’ataràxia, un procés
de felicitat que s’aconsegueix un cop eliminats els dolors i les pertorbacions.
Per arribar a l’ataràxia cal aconseguir primer l’autarquia o autosuficiència,
allunyant-se de tot que pugui pertobar l'esperit → política.

3.2. Estoïcisme
- Són panteistes, és a dir, que tot és Déu.
- Diuen que tot és Déu, per tant el destí ve donat per Déu. L’única manera
d’aconseguir la felicitat és acceptar el destí i l’únics llibertat que hi ha és com
t’ho vols prendre.

3.3. Escepticisme
- Diuen que no hi ha una realitat absoluta, ja que no podem saber res amb
certesa per tant totes són vàlides.
- Si no dius res no t’equivoques, si no fas res doncs no cal fer cap procés de
coneixement.
- Si emets judicis pots perdre, però si no com a mínim no perdràs res.
- Els escepticismes accepten els valors i normes de cada territori, ja que així no
cal fer cap procés de coneixement, en altres paraules son persones
conformistes.

4. Hel·lenisme científic
- Alexandria (actual Egipte): era el centre comercial i centre de l’activitat
científica
- Ptolomeu va fundar el Museu o Casa de les Muses → primera institució

semblant a una universitat on s’agrupaven nombrosos intel·lectuals i

científics.

4.1. Euclides d’Alexandria:

22
 - Molt important pels matemàtics. Va recollir el material matemàtic dels
pitagòrics i el va organitzar lògicament i deductivament per a construir el
primer sistema formal axiomàtic. (recuperació de la informació)
- Axioma: proposició evident que tothom acceptava sense demostració.

4.2. Arquimedes
- Arquimedes era matemàtic, físic i enginyer
- Com a físic se li atribueix la teorització de la palanca i l’anomenat principi
d'Arquimedes.
- Va demostrar que un cps sòlid submergit en un líquid experimenta una
força igual al pes del líquid que desplaça.
- Com a enginyer se li atribueix la invenció de les catapultes = palanques.

4.3. Aristarc de Samos

- Va ser el primer astrònom que va defensar l’heliocentrisme → que és la

Terra que gira al voltant del Sol.

- També va estimar que el Sol era molt més gran que la Terra i que la Lluna.

4.4. Eratòstenes
- Va afirmar com ja havia fet Aristòtil que la Terra era rodona.
- Se’l considera el mesurador de la Terra. Va concloure que la circumferència
de la Terra mesurava 39.375km. El seu error va ser mínim, ja que avui sabe,
que mesura 40.008km.
- Va precisar la durada de l’any solar, és a dir, que el solstici d’estiu triga 365
dies i una mica menys d’una quarta part d’un dia més a produir-se.

4.5. Claudi Ptolemeu

- Es va equivocar, ja que va dir que la Terra era el centre immòbil de l’univers i
al seu voltant giren els altres planetes i el Sol.
- També va determinar la visió geocèntrica, la visió astronòmica basada en
l’ordre aristotèlic.

23
Epicurs
Influenciada per: Aristòtil, atomistes i l’escola hedonista.
Tenia un jardí, un centre que parlava de la felicitat. I diu que hem d’eliminar lo negatiu per un
procés positiu i ser feliç.

El que inspira por Solucions

Els deus Si existeixen, no ens han de preocupar

La mort Mentre estem vius, no existeix i quan estigui

present, nosaltres ja no hi serem

El destí Existència dubtosa

Les necessitats naturals i els mals Mals fàcils d’evitar i necessitats son facil de satisfer.

Procés de felicitat
● Epicur: Hem de confiar allò que sigui segura i correcte. Pro tip
○ Física: Tot està format per àtoms i el nostre camí depèn de nosaltres.

3 elements importants per ser feliç:

1. Amics
2. Autonomia/Autosuficients independència. Podem fer el que volguem
3. Una vida ben reflexionada. (si no reflexiones no pots ser autosuficient)
PD: NO sirve para jugadores de LOL

Una vegada eliminat lo negatiu podem començar amb el procés de lo positiu.

Estoics
Panteistes: Tot és Déu.
El nostre univers és el Déu, Passiva, Activa:

Per ser feliç has d'acceptar el nostre destí. Si penseu que voleu canviar esteu equivocats.
Savis: Ser apàtics, no desitjar res.

24
Escèptics
Tot és vàlid, no hin ha res cert.

No te la juguis tet. Et quedes igual però com a mínim no perds res.

No emetre judicis, no fas cap procés de coneixement.
Acceptaven les morals i normes de cada territori, no perquè sigui bones sino perque son les
més còmodes.

Hel·lenisme científic
Alexandria: actual egipte: centre científic i comercial
Hi havia una musa que estudiaven coses científiques:

Científics:
- Euclides: recopila sistemes matemàtics desde pitàgores
- Arquimedes: volum, eureka, principi d’arquimedes, catapultes.
- Aristarc de Samos: Astronomia
- Eratòstenes: Tamany de la terra. Calendari actual.
- Claudi Ptolemeu: Va tornar la teoria geocèntrica.

----------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Per repasito trimestral
Que era el principi per Tales i els seus seguidors?
Qui eren els pitagorics?
Explica la diferencia entre Heràclit i Parmènides
Qui eren els Pluralistes?
Qui eren els sofistes?
Que era el mètode socràtic?
Explica l’ètica socràtica
Explica la diferencia entre món de idees i coses
Explica el mite del demiürg
Explica el mite de la caverna

25
Fes el símil de la línea i explica
Que és reminiscència?
Explica el mite del carro alat i les virtuts
Què és la justícia individual?
Què és la justícia social?
Explica la societat per Plató
Explica la jerarquia de règims polítics
Explica la vida d’Aristòtil
Què és la realitat substancial
Defineix potència, acte, no ésser relatiu i absolut
Què és el canvi i la felicitat segons Aristòtil?
Defineix les quatre causes amb exemple
Què és el primer motor immòbil?
Digues el saber segons Aristòtil
Digues semblances i diferències entre Plató i Aristòtil
Explica els tres tipus d’ànima segons Aristòtil
Què són les virtuts dianoètiques?
Defineix Aristocràcia.
Som autosuficients segons Plató?
Segons Aristòtil, els humans volem viure sols o amb grup?
Defineix idiotés
Digues les branques de la monarquia hel·lenistica
Digues les conseqüències de la decadencia de polis
Digues les tres escoles prehel·lenísitcs
Explica els epicurs
Explica els estoics
Explica els escèptics
Qui era Euclides d’Alexandria?
Qui era Arquimedes?
Qui era Aristarc de Samos?
Qui era Eratòstenes?
Qui era Claudi Ptolomeu?

----------------------------------------------------------------------------------------------------------------

26
 2n TRIMESTRE
“La libertad consiste en ser dueños de la pròpia vida” - Platón

TEMA 5: Roma

Història de Roma:
Pag: 96
Teoria oficial: https://es.wikipedia.org/wiki/Historia_de_Roma : )

Teoria no oficial: Ròmul i Remo. Silvia rep el Déu de la guerra i acto acto pide contacto
tenen dos fills que va ser Ròmul i Remo, i son criats per uns pagesos. Volen fundar un
territori, i guanya Ròmul. Ròmul mata a Remo per creuar el territori i posa el nom del
territori Roma.

Cultura romana: Cada moment de la vida tenia una divinitat diferent

Romanitzen els noms de grecia.

Cultes misterics: religions molts més properes als humans.

Religió monoteisme: Judaisme:

- Moisés: puja la muntanya, bla bla bla bla bla bla bla.

- Antic testament (Bíblia: versión pro).

- Només tenen PARADISE.

- Aguas per crear el mar rojo.

27
Diferències: quadre pàg

Neoplatonisme: Relacionen religió i filosofia.

Plotí: fan numero uno de Platón: Teoria de les emanacions:

U-Sol
bla bla bla bla

Katarsis: S’allunya de lo físic i va a trobar a Déu.

Pàg 110 La patrística

Patrística -- pare

pàg 111 Sant Agustí

Agusti mare cristiana pare paga
Primer era maniqueista després escèptic. Comença a anar amb el cristianisme amb plotí i
finalment es va fer-se sant.

pàg 112 Demarcació entre neoplatonisme i cristianisme

No potser que parlem de manar, tant racional, perquè Déu ens ha creat perquè ha volgut.

pàg 113 Raó i fe

El coneixement el tenim a dins. Però a dins está les fosques. Déu és qui ha ens ha de iluminar
i podem arribar a les veritats més profundes.
2 vides per conèixer: La raó i la fe. La fe guanya si entren en contradicció. Perquè yisus baixa
i et diu on has deixat l’estoig.

pàg 114 Déu i el món

Déu ha creat tota la resta, per sota les ànimes, i per sota tot lo material.
Déu no ha creat el món, és llum. La maldat existeix i és foscor. Per on no passa llum és
absència de llum i és on hi ha el dolent.

28
Quan Déu ha creat el món, també va crear el temps, es etern i no necessita el temps. sabem
què és el temps però no el podem definir. Existeix el present i el passat i el futur no existeix, i
el present és un regal.

pàg 115 Visió de l'ésser humà

No som eterns.
Quan tenim llibertat la tendencia que tenim es fer el mal per la tendencia de adan i eva.
Llibertat negativa
Si deu et tria faras el bé llibertat positiva

pàg 116 Historia de la humanitat

Església Junt amb Déu Estat Lluny de Déu

Bé Mal
Jerusalem Roma

Ciutat celestial Ciutat terrenal

Abel Caín

Amor a Déu Amor a un mateix/material

Llum Foscor

P80, explicar brevemente

P81, No muy import
P82, consecuencias positiva y negativa
P83, Presentación en drive
P85-89, Importante
P90, 92, 93, 94, 95 También importante

L’argument ontològic (Fumada màxima según Mia)

(Llibre molt mal explicat)p.134
Sant Anselm → Primer intent de demostrar racionalment que Déu existeix

29
Tothom té una idea sobre l'existència de déu.
Argument a prior → Abans de demostrar que déu existís aquest hauria de ser:
● perfecte
● allò més gran que puc percebre o imaginar

1. Realista

● Si una persona ha entès de que Déu és realista i perfecte, allò que està en el meu cap
ha d’estar fora. WTF bro
● Si ens imaginem algú no vol dir que existeixi.

2. Perfecció
● Si és perfecte ha d’existir, la perfecció comporta l'existència. Si penses en algú que no
existeix, llavors ja no és perfecte.

3. Algú més gran

● Si Déu no existeix, les dos coses que hem dit abans de perfecte i realista es contradiu
perquè sinó hi hauià alguna cosa més gran que Déu.

Típica pregunta d’exàmen: explica l’argument ontològic.

Anselmo el fumador
s

30