ANTROPOLOGIA

ANTROPOLOGIA EN CIÈNCIES DE LA SALUT

PROFESSIÓ:

S S COM

ALGÚ FA QUELCOM A ALGÚ

QUI QUÈ QUI

ANTROPOLOGIA

- Algú fa quelcom a algú → hi ha una transitivitat. Un mestre ensenya a l’alumne, un

fisioterapeuta rehabilita a un pacient...
- Tota professió té un QUÈ (accions pròpies d’una professió)
- Aquest QUÈ són els coneixements i tècniques, el nucli de la professió
- Les matèries que dominen el QUÈ són substancials (necessàries)
- Tota professió s’adreça a algú, QUI (el receptor sempre és diferent; per exemple, una
malaltia es percebuda diferent segons el receptor)
- Cadascú impregna la seva forma de ser en la seva pròpia professió.
- Hem de saber “COM es fan les coses. El COM dóna peu a l’ètica professional

UNA OCUPACIÓ I UNA PREOCUPACIÓ:

- Antropologia prové del grec ciència que estudia l’home.
 antropos: home
 logos: saber, paraula, ciència... en aquest cas és ciència

- OCUPACIÓ: És una ocupació perquè és una feina i una ciència.

És un saber peculiar, ja que molts de nosaltres ens hem preguntat més d’un cop sobre la
mort, la família, sentiments...
A diferència d’altre ciències, l’antropologia és la preocupació que tothom té.

- PREOCUPACIÓ → neguit: un saber previ al saber científic.

→ és un saber previ al saber científic, allò que hi ha abans de l’ocupació.

- Hem de desvetllar l’esperit crític, tenir en compte l’altre...

- ESPERIT CRÍTIC:
 Capacitat crítica (saber percebre el missatge i reconèixer què val la pena i què no)
 Saber escoltar

1
 ANTROPOLOGIA

L’ANTROPOLOGIA COM A PREOCUPACIÓ:

L’anàlisi crític d’un text, esperit crític:

 LA TORRE DE BABEL → LA DIFERÈNCIA CULTURAL

- La Torre de Babel es troba a Babilònia, l’actual Iraq.
- En una civilització, els homes volien construir una torre
que arribés al cel, però Déu es va enfadar i els va
castigar fent que cadascú parlés un idioma diferent. Els
homes, veient que parlaven diferents llengües i que
Déu s’havia enfadat van abandonar la construcció.
- INTERPRETACIÓ: els homes no poden estar a l’altura de Déu.
- REALT ETIOLÒGIC: té la finalitat de justificar fenòmens en temps enrere (un temps
indeterminat). Els relats, mites i contes parlen dels orígens i dels perquès de les coses.

 EL MITE DE SISIF  LA INUTILITAT DE LA VIDA

- Sisif era un semidéu (fill d’un Déu i d’un humà). Li van
encarregar una feina: pujar un pedra al cim de la muntanya.
Un cop la pedra al cim, queia cap a l’altre cantó de la
muntanya i l’havia de tornar a pujar, i així successivament.
- S’expressa el sentit de fracàs de la vida.

 EL MITE DE PROMETEU
LA TRAICIÓ ALS DÉUS
- Prometeu era un semidéu. Els Déus tenien foc, i els homes no
en tenien. Prometeu va robar el foc i el va donar als homes

EL CÀSTIG DELS DÉUS

- Van lligar a Prometeu en una roca amb unes cadenes i una
àliga li pessigava el fetge (ja que el fetge és l’únic òrgan que
es reprodueix)

Prometeu era un personatge molt compromès amb la humanitat

 EMILE (1769)  BON SALVATGE

- Els nens quan naixien vivien en una civilització. En aquest llibre un noi va créixer en
un altre ambient per tal de que es desenvolupés per ell mateix.

 LEVICTAN (THOMAS HOBBES)

- Homo Homini Lupus (L’home és un llop per l’home)
- Tracta sobre la negociació entre persones.

2
 ANTROPOLOGIA

 EL SR. K DE KAFKA  L’ABSURD DE LA VIDA

EL PROCÉS
- Un dia van trucar la policia al senyor Kafka quan es va llevar, el van detenir i el van
portar a comissaria sense saber la raó. A la comissaria tampoc sabien el perquè, li havia
de dir el fiscal al judici. El senyor k va trucar a un amic advocat i aquest el vol defensar.
La seva xicota el vista a la presó. Arriba el dia del judici però no es descobreix el perquè
de l’acusació.
- Significat: l’absurd de la vida
- Nosaltres pretenem que la vida sigui lògica, però això no exclou que de vegades
aparegui l’absurd (d’aquesta manera s’aprèn)

LA METAMORFOSIS
- Un dia un home es desperta i s’adona que s’ha transformat en un bitxo. El conte no
explica el perquè d’aquest canvi.
- Significat: l’absurd de la vida (sense lògica)

 LA IMMORTALITAT DE KUNDERA  EL JO I LA IMATGE DEL JO

- Güethe (un literari alemany) protagonitza la història. La Marquesa de Vilassar estava
enamorada d’ell. Ella era especialista en llengua i va escriure les cartes d’amor que
Güethe escrivia i enviava a la mateixa Marquesa. La dona també li contestava.
- Històricament la història entre Güethe i la Marquesa és veritat per la documentació
que es disposa.
- Significat: històricament és més important el que els altres pensen de tu que no pas el
que realment ets.

SALM 8
Senyor, sobirà nostre, que n'és de gloriós,
el teu nom per tota la terra!
Quan miro el cel que han creat les teves mans,
la lluna i els estels que hi has posat,
jo dic:"Què és l'home, perquè te'n recordis?
Què és un mortal, perquè el tinguis present?"
Gairebé n'has fet un déu,
l'has coronat de glòria i dignitat,
l'has fet rei de les coses creades,
tot ho has posat sota els seus peus:
Senyor, sobirà nostre, que n'és de gloriós,
el teu nom per tota la terra!
MIQUEL MARTÍ I POL
No em sedueix cap atzarós futur
ni el riu d'aigües incertes del present
no m'empeny endavant. Em vull ingenu
de tan subtil, per poder seure a l'ombra
de l'arbre vell de la memòria, sense
neguits ni sobresalts. A poc a poc
destriaré figures i presències,
buidors i esclats, albades i captards,
per perfilar el tosc retrat de mi
que algú potser conservarà amb afecte.

Subcomandante Marcos, EZLN (setiembre 1995) "En una ocasión tenia a un niño indio
en mis brazos. Murió en mis brazos. No pudimos salvarle la vida. No había sido
registrado al nacer. Nadie registraría su muerte. Ese niño es el hombre. Por ese niño se
hace la revolución“

3
 ANTROPOLOGIA

L’ANTROPOLOGIA COM A CIÈNCIA

L’antropologia és un paradigma científic
 Paradigma: marc conceptual
 Ciència: saber en el que s’han de clarificar aquests conceptes:
 Objecte: té un objecte a estudiar
 Perspectiva: des de quin punt de vista s’estudia
 Mètode: quin mètode s’estudia

OBJECTE ANTROPOLÒGIC:
L’objecte antropològic és L’HOME, però no és un objecte totalment identificat, no és nítid ni
precís. (L’home estarà totalment mort quan es produeixi la mort cerebral)

PERSPECTIVA ANTROPOLÒGICA:

Exemple: SKYLINE: Perfil significatiu/imaginari d’una ciutat (el seu relleu)

* Des de Montjuic, la Sagrada

Família i el Tibidabo es veu
Barcelona des d’una
Montjuic Sagrada Família Tibidabo perspectiva diferent.

- La realitat de l’objecte que estudiem sempre és la mateixa, però si observem les coses des
d’un punt de vista diferent, podem destacar unes coses o unes altres.
- Quan tractem un tema ho fem amb/des de una perspectiva, tot té un punt de subjectivitat.

TIPUS DE PERSPECTIVES ANTROPOLÒGIQUES:

 CULTURAL: Estudia l’ésser humà des de la perspectiva a la cultura en la què pertany.

S’intenta entendre com funcionen les cultures.
 SOCIAL: Intenta entendre a través de la quantificació com canvien els costums i hàbits i
quines eines afavoreixen aquests canvis. L’antropologia cultural s’entén des d’un punt de
vista estàtic i la social com a evolució.
 MÈDICA (=de la salut): Pretén estudiar l’home des de la perspectiva de la salut, malaltia,
dolor i mort (com interpretem aquests termes)
 ALTRES (DEL LLIURE) (=de l’oci): estudia el temps lliure de l’ésser humà
 FILOSÒFICA:
- Consisteix en l’estudi del sentit de l’ésser humà en el cosmos i com es desenvolupa
- Diuen que és la primera de les antropologies (els grecs ja parlaven d’ella i és la primera
preocupació: quin sentit té la vida?) i l’última de les antropologia (perquè per respondre
les preguntes del sentit, són necessàries les altres antropologies, social, cultural... No
podem prescindir d’elles, s’han de recolzar, complementar i afirmar per elles)

4
 ANTROPOLOGIA

PERSPECTIVA ANTROPOLOGIA FILOSÒFICA

S’explica en tres aspectes:
 Parteix de la base que l’home és un subjecte, no un objecte. No ens podem
aproximar a l’home de qualsevol manera i experimentar-los. L’home és un ésser viu i
hem de mantenir una distància amb ell. L’animal també és un subjecte.
 L’home és un subjecte personal: parlem d’un subjecte intel·ligent i lliure a diferència
dels altres ésser vius. Només l’ésser humà és intel·ligent i lliure plenament, ja que la
seva intel·ligència és elaborada, no com la dels animals que és perspectiva, una
percepció de la vida diferent.
 L’home és un subjecte global: Partim de la idea que no el podem reduir. Volem tenir
una comprensió integra d’ell tenint en compte tota la conducta humana, sense
limitar-nos a cap dels seus aspectes per molt importants que siguin.

MÈTODE ANTROPOLÒGIC:
S’estudia a través del mètode, que pot ser:
 Fenomenològic: Pretén no parlar abstracte, sinó de fenòmens humans verificables
(experiències compartides que puguin ser verificades i identificades com a fenomen)
 Hermenèutic: Complementari al fenomenològic. Corren filosòfica del sXX de matriu
alemanya. Vol dir que mentre el fenomenològic descriu fenòmens i explica com
funciona, l’hermenèutic intenta interpretar els fenòmens (dotar-los de sentit)
*fenomen=esdeveniment que implica l’ésser humà, un anclatge de la realitat

5
 ANTROPOLOGIA

EL PROBLEMA DE L’HOME
L’home genera:
 Coneixement (el coneixement de l’home ha anat millorant des del segle XX)
 Desconeixement (no podem afirmar que coneixem l’home en la seva totalitat)
 Admiració (la capacitat humana de conèixer ha esdevingut una admiració)
 Sospita (ens pot deixar de sorprendre l’home)

HOME: és una estructura, personal, pluridimensional i dinàmica.

 L’home, una estructura: conjunt d’elements o dimensions que estan interelacionats

entre ells  complexitat, complicació i interrelació.
És una realitat que no és simple ni senzilla.

3 dimensions
Diferents perspectives
6 cares quadrades El cub és una estructura complexa.
Espai intern/extern Sense cap d’aquests elements no
12 arestes seria un cub.
8 vèrtexs
Angles de 90º

*El mateix passa amb l’home: tots els elements que el composen són
necessaris i estan interrelacionats, si faltés algun, no seria un home.

 L’home, un ésser personal: L’home és intel·ligent, lliure, protagonista.

L’home és l’única estructura lliure, intel·ligent que pretén ser protagonista de la seva
vida.

 L’home, un ésser pluridimensional: L’home està composat per uns elements

(dimensions). Aquests elements estan en igualtat de condicions i són els de
l’estructura.
Biofisiològic Social
Psicològic Creatiu-transcendent

Altres dimensions:
1. Corporeïtat 6. Sexualitat
2. Pensament 7. Historicitat
3. Llibertat 8. Eticitat
4. Interpersonalitat 9. Religiositat
5. Politicitat 10. Espiritualitat

 L’home, un ésser dinàmic: Procés, identitat, canvi.

Al llarg del temps l’home ha patit uns canvis degut a mecanismes d’evolució

Qualsevol retrat de l’home pot ser correcte, però mai serà suficient.
6
 ANTROPOLOGIA

LES DIMENSIONS ESSENCIALS DE LA PERSONA HUMANA:

*Essencial: que no en podem prescindir i formen part de l’ésser humà.
1. CORPOREÏTAT
 Tot ésser humà és subjecte de corporeïtat, però no només es redueix a aquesta dimensió.
 Existeix una ambivalència (dos interpretacions oposades):
o L’home és un cos: El cos identifica a la persona (a primera vista), detectem la seva
imatge, però pretenem ser més que un cos.
o L’home té un cos: Tots nosaltres tenim un cos i som amos i responsables d’ell. No
podem triar el cos, ni prescindir d’ell ni canviar-li. L’hem de cuidar i protegir.
 Totes dues afirmacions són vàlides però no són suficients.
Significats fonamentals del cos humà són:
o EXPRESSIÓ: El nostre cos s’expressa. És el primer expressar de la vida, des de que
naixem. Podem expressar tristesa, alegria por... a través d’un somriure, d’una carícia,
del plor, d’agafar la ma...
o PRESÈNCIA: Estem allà o el nostre cos es troba i hem d’assumir que estem en el lloc
que ens trobem. El cos marca l’espai físic on estem.
o INSTRUMENT: L’home ha inventat i construït per millorar el que es podria fer amb el
cos. El cos com instrument bàsic es permet caminar, abraçar, plorar...
o LÍMIT: El cos marca el nostre límit, ens diu què podem fer i què no podem fer. Hem
de pretendre fer el que el nostre cos ens permet fer (ex: no podem pretendre volar)

El cos humà: masculí i femení:

 És UN FET FÍSIC: s’observen diferències anatòmiques:
 És UN FET PSÍQUIC?: no sabem si existeix una psicologia masculina i femenina
 És UN FET CULTURAL: Totes les cultures han interpretat la diferència entre masculí i
femení (per exemple, en termes de priorització). La diferència cultural ha determinat
aquesta diferència entre homes i dones:
o Atribucions masculines: ésser superior, fort, llençols blaus, primari (impulsiu)...
o Atribucions femenines: ésser inferior, dèbil, llençols roses, secundari (reflexiu)...
La interpretació cultural ens ha influït a tothom fent inferior a la dona, tot i que no
sempre és així, sinó considerem que traïm la realitat, només són caricatures.
En tots nosaltres hi ha aspectes masculins i femenins; és evident que en els homes
predominen els masculins i en les dones els femenins

El cos humà: una dinàmica:

 El nostre cos evoluciona seguint aquests passos: neix, creix, envelleix i mor.
 Envellir i morir produeix un rebuig a la societat i es pot arribar a abandonar sense
cuidar-se un cop s’arriba a l’envelliment, i envellir-se forma part d’aquesta evolució.

7
 ANTROPOLOGIA

 La dinamitat comporta morir-se. No cal precipitar-ho, tot i que és inevitable, per això
s’ha de ser conscient que en el procés d’envelliment aquest moment pot arribar.
 El fet d’emmalaltir també és una dinàmica, és un procés transitori, igual que el procés
de guarir aquesta malaltia.

2. LLIBERTAT
 L’ésser humà és subjecte de llibertat, però no només d’aquesta dimensió. La llibertat no
és adquirida, forma part de l’ésser humà.
 Distingim dos aspectes:
 LLIBERTAT DE: Expressa que amb la llibertat pretén no haver d’obeir obligacions
exterior cap a la persona. (ex: adolescents no pretenen ser obligats per ningú)
 LLIBERTAT PER A: Capacitat real que té una persona per prendre decisions i exercir
autònomament la seva llibertat. Comporta la presa de decisions quan ja no tenim
l’obligació d’obeir. Tota decisió que prenem és inclusiva i exclusiva: quan decidim
alguna cosa, hem d’excluir l’altra.

 Fem aquesta distinció perquè en la història de la humanitat predomina “la llibertat de”.
 Avui en dia hem oblidat la llibertat de, i hem de saber prendre decisions acceptant els
inconvenients i vivint les avantatges.

 LA GRANDESA DE LA LLIBERTAT: la llibertat ens fa “senyors” de la nostra vida.

 EL PREU DE LA LLIBERTAT: La llibertat ens fa “esclaus” de les nostres decisions.

 La llibertat ens diferència dels altres animals, ja que som els únics éssers que en tenim.
 Animals  instints
 Homes  instint + llibertat
 Els éssers humans planifiquem d’una manera organitzada els nostres estímuls

 No existeix una llibertat absoluta. Hem de reclamar la llibertat, però l’absoluta no

existeix, hem de respectar certes normes de la societat per tal de respectar la llibertat
de tothom.
 Hem d’acceptar que la llibertat està situada, té límits, normes i regles. Hem d’assumir
aquesta normativa tenint esperit crític.

3. PENSAMENT
 Hi ha un paral·lelisme entre pensament i llibertat

ANIMAL  PERCEPCIÓ L’animal és subjecte de percepció (percep

PERCEPCIÓ
gana, son, la realitat...). L’home també
HOME percep, però a diferència de l’animal també
INTEL·LIGÈNCIA: INTERPRETACIÓ interpreta la realitat.

8
 ANTROPOLOGIA

 Ex: en una erupció d’un volcà, un gos sortirà corrents sense saber què passa. Nosaltres
interpretem que és un volcà i sortirem corrents perquè no ens atrapi. Potser les nostres
interpretacions no són correctes, però els gossos ni interpreten  hi ha un salt
qualitatiu entre animals i homes

 La intel·ligència de l’home s’educa (per la família, anat a classe...). Es va adquirint a

mesura que tenim més coneixement, i depèn de la cultura en la què l’home es trobi.

INTEL·LIGÈNCIA ≈PENSAMENT.
El pensament és el resultat de l’exercici de la intel·ligència. Pel fet de ser intel·ligents es
pot produir el pensament.

El pensament expressa:
 Distància de les coses i dels fenòmens (podem pensar en un fenomen i allunyar-nos-en)
 Explicació de les coses i dels fenòmens (explicar què, com, perquè... passa)
 Sentit de les coses i dels fenòmens (interpretar i donar sentit a les coses)
 Domini de les coses i dels fenòmens (un cop interpretat podem dominar)
*Aquests punts són els passos que ha fet la ciència.

El pensament humà té tres mecanismes bàsics:

 Experiència: el pensament parteix de l’experiència.
 Conceptualització: elaboració de teories que serveixen com a models per aplicar a la
realitat que ja hem experimentat
 Deducció: pensament formal. El pensament funciona per deducció, per lògics.

PENSAMENT ↔ LLENGUATGE
 El pensament i llenguatge van lligats. El llenguatge és la mare del pensament.
 Només l’home crea un llenguatge sofisticat, és un fenomen que ens diferencia.
 El llenguatge és la matriu del pensament. Quan pensem ho fem a través de paraules (
de llenguatge)
 On hi ha llenguatge sofisticat hi ha pensament i viceversa.

LLENGUATGE I COMUNICACIÓ
 Wittgenstein era un austríac matemàtic que pretenia explicar el llenguatge bastant-
se en aquesta ciència.
 Pensa que el llenguatge és la matriu del pensament i creu que el llenguatge i la
comunicació van lligats  Amb el llenguatge podem comunicar, d’aquí el
metallenguatge.
 Les paraules tenen diferents significats segons la manera que les comuniquem (per la
tonalitat, segons la cultura...)

PENSAMENT I CULTURA
 La cultura és el pensament col·lectiu en totes les seves manifestacions. És la
combinació del pensament que s’expressa en poesia, pintura, cinema...
 Naixem dins una cultura que influeix en el nostre pensament.

9
 ANTROPOLOGIA

4. INTERPERSONALITAT
Tot ésser humà és subjecte de interpersonalitat, però no només d’aquesta dimensió.
INTERSUBJECTIVITAT:
- Expressa la fàctica i inevitable relació entre les persones.
- Expressa una xarxa de relacions que no escollim.
- El fet de relacionar-se no és una elecció, ja que per exemple, naixem relacionant-nos
amb els nostres pares sense haver escollit.
- La intersubjectivitat no només fa referència a relacions privilegiades, ja que no les triem,
ens trobem amb elles per circumstàncies de la vida.
- Exemple de intersubjectivitat: gent que ens creuem al carrer, gent del vagó del metro,
gent que coneixem a classe, la relació amb el professor... Tampoc escollim els nostres
pacients ni ells ens trien a nosaltres.
- La intersubjectivitat mai és neutre, sempre deixa una petjada positiva, negativa o
indiferent, i aquestes relacions influeixen en la nostra personalitat. Hi ha relacions que
deixen més petjada que d’altres.
- La intersubjectivitat no és exclusiva dels éssers humans. Els animals també tenen
relacions amb els pares, viuen en manada i poden tenir la mateixa experiència que
nosaltres.
INTERPERSONALITAT:
- És la capacitat humana de qualificar i determinar les relacions.
- Nosaltres decidim com parlem amb el cambrer, amb un pacient, si deixem passar a algú
que porta paraigües o no ens apartem... Som intel·ligents per decidir les relacions i
lliures per saber ordenar-les.
- La interpersonalitat engrandeix i magnifica la intersubjectivitat.
- Emmanuel Levinas diu que tot ésser humà oscil·la entre la totalitat (el domini i poder) i
l’infinit (respecte, obertura i curiositat). També ho podem aplicar en la interpersonalitat
(hi ha el líder, el gelós, el paper de mare...). Per a ell les relacions d’interpersonalitat les
hauríem d’orientar cap el respecte, obertura i curiositat.
- La interpersonalitat tampoc es limita a les relacions privilegiades.

5. POLITICITAT
- Política: és la gestió de la convivència (com organitzem la política).
- Política = convivència humana
- Actualment hi ha desafecció política (desinterès)
- La politicitat està relacionada directament amb la interpersonalitat, ja que vivim en una
xarxa i ens relacionem. Nosaltres organitzem el fet de viure tots junts
- No hi ha cap grup humà que no hagi gestionat la seva convivència, sempre ens hem
organitzat de diverses maneres.

10
 ANTROPOLOGIA

- ALGUNS SISTEMES POLÍTICS:

o Dictadura: Poder en petit grup en el que el ciutadà no és consultat
o Democràcia: El poder rau en el poble que vota diferents candidatures
o Anarquia: Negació de les lleis, societat alliberada
o Monarquia: El poder el té un sobirà (rei). Govern d’una dinastia. (monarquia
constitucional= el rei està sotmès a la constitució.
o Altres.

- Podem viure la politicitat de manera:

o ACTIVA: Es refereix a les persones que es dediquen a la política. La política té una
participació mínima (la gent que vota) a una màxima (polítics). Entre la participació
mínima i màxima hi ha un gran ventall, com per exemple els moviments, iniciatives i
alternatives socials per aconseguir els seus propis drets o la militància política que
és la participació econòmica a un partit.
o PASSIVA: És la desafecció envers la política, tot i que la societat està implicada amb
en ella i afecta en l’organització de les seves vides. Per això s’ha de ser conscient de
les opcions que es trien.

- També podem viure la politicitat de manera:

o INDIVIDUAL
o COL·LECTIVA

- Aristòtil diu que l’home és un animal polític: zoon politikón  L’home es diferència dels
animals per la política. Els animals no es plantegen la manera d’organitzar-se.

6. SEXUALITAT
- Tot ésser humà tant si vol com si no és subjecte de sexualitat, però no només d’aquesta
dimensió. La sexualitat té una rellevància important, però no té més ni menys
importància que les altres.
- Es pot incloure dins la dimensió de corporeïtat, però no és del tot cert.
- La sexualitat no es pot reduir a una estricte funció orgànica.

Del tabú a la banalització:

- Antigament en moltes cultures i societats la sexualitat era un tema tabú, no es parlava
sobre això. Es deu també a un tema religiós. Es pensava que era dolent parlar sobre
sexualitat.
- A finals de segle XIX i segle XX hi ha hagut pensadors que han volgut normalitzar aquest
tema. A meitat del segle XX van haver moviments per alliberar-se i parlar sobre el tema
deixant d’estar reprimit.
- Aquesta aparent normalització s’apropa a una banalització (un tema normal del qual es
parla). És una acció que fem creure que és com caminar, menjar... tot i que no és igual.

11
 ANTROPOLOGIA

- Al segle XX apareixen conceptes innovadors farmacològics per evitar la fertilitat, per tal
de que la sexualitat no tingui la finalitat de procrear. Això provoca una millora
substancial.
- Poder regular la fertilitat de l’home i dona és positiu, però si se’n fa un mal ús.
- El fet que la dona pugui viure la sexualitat amb la certesa de que no es quedarà
embarassada ha evolucionat el tema de la sexualitat.

Sexualitat i genitalitat:
- La sexualitat inclou la genitalitat. Però la sexualitat la supera, ja que sinó l’estem
rebaixant a un aspecte mecànic.
- La genitalitat és exclusivament una qüestió orgànica. És la manera en que l’organisme
masculí i femení funciona pel que fa l’aparell reproductor, els quals tenen un
funcionament diferent en quant a l’estimulació i la satisfacció.

Sexualitat i personalitat:
- Per altra banda. la sexualitat també implica la personalitat, és la manifestació de la
personalitat en les relacions afectives que volen una plena intimitat.
- La sexualitat expressa el desig, la necessitat, la voluntat... d’establir relacions amb plena
intimitat em tots els aspectes. Inclou la genitalitat, però no només es limita a aquesta.
- La relació física implica intimitat, apropament, i no només són genitals.
- Tota persona projecta en la seva sexualitat (i genitalitat) la seva manera de ser.
o Si ets generós, ets generós en la sexualitat
o Si ets egoista, ets egoista en la sexualitat
o Si ets tímid, ets tímid en la sexualitat

Sexualitat i desig:
- La sexualitat implica també el desig. A través de la sexualitat pretenem satisfer l’impuls
eròtic que combina el instint i la genitalitat.

Del jo al nosaltres:
- La sexualitat sempre serà “delicada”. No és una cosa fàcil viure amb placidesa, té
connotacions que fa que sigui delicada.
- Entenem que la sexualitat ens porta del jo al nosaltres  jo poso de la meva part,
nosaltres posem de la nostre part. El “nosaltres” l’hem de construir segons el tipus de
relació que es mantingui.

Dialèctica entre intimitat i vulnerabilitat:

- En la sexualitat es juga d’una manera radical la dialèctica (=tensió sense solució) entre la
intimitat i la vulnerabilitat.
- Intimitat: en la sexualitat pretenem que la intimitat sigui absoluta. Despullament físic
i de sentiments.
- Vulnerabilitat: En la mesura que “ens despullem” ens tornem més vulnerables, i això
és una preocupació.
- Màx. intimitat = màx. vulnerabilitat  encara que sigui positiu genera una dificultat.

12
 ANTROPOLOGIA

Dialèctica entre eros i agape:

- El terme “amor” és equívoc. Pot ser entès com a eros i agape, que tots dos expressen
amor però tenen matisos diferents.
- Eros: amor en el sentit de possessiu i de control de l’objecte estimat.
- Agape: amor generós que vol el bé de la persona estimada.
- Nosaltres mateixos ens decantem cap a eros o agape.

7. HISTORICITAT
L’home tant si vol com si no, és subjecte de historicitat, però no només de historicitat.

De la temporalitat a la historicitat_
- Existeix una distinció entre temporalitat i historicitat.
- Temporalitat: Tot ésser viu (home i animal) és subjecte al temps, el temps ens domina.
Concerneix a tota la realitat, tant animada com inanimada. La realitat és dinàmica (com i
ens movem). El que ens conserva és el codi genètic i la consciència de ser tu.
Estem sotmesos a la temporalitat, per això anem canviant, tot i que conservem la nostra
identitat. És un procés dinàmics, estem immersos en el temps. Aquest procés també el
fan els animals i les coses, igual que els homes.
- Historicitat: l’home és subjecte del temps. Nosaltres el podem entendre i planificar
(només l’home). Nosaltres orientem i donem contingut al temps del futur i això ens fa
històric. La historicitat és la vivència lliure i intel·ligent de la temporalitat.

Individual i col·lectiva:
- Hem de distingir entre la historicitat individual i la col·lectiva. Tots som subjectes de la
historicitat individual, de la nostra pròpia història, però també pertanyem a la
historicitat col·lectiva  som protagonistes de la història del segle XXI a Catalunya. La
historicitat col·lectiva a la que pertanyem ens marca i condiciona, en formem part.

Activa i passiva:
- La historicitat activa és la que construïm nosaltres, decidim què volem fer. Som
responsables i protagonistes de la nostra història.
- La historicitat passiva és la que no construïm nosaltres, són factors que no decidim (com
la família, certes experiències...)

Entre els diferents tipus de historicitats podem trobar la següent classificació (no està
totalment diferenciada, hi ha matisos):
o Historicitat individual activa: escollir una carrera
o Historicitat individual passiva: patir càncer o quedar-se sense treball
o Historicitat col·lectiva activa: una manifestació o anar a votar
o Historicitat col·lectiva passiva: pobres de l’Àfrica sense medicaments o un terratrèmol

Podem dir que la historicitat col·lectiva passiva és una vivència intel·ligent i lliure perquè
encara que sigui passiva i no ho hem decidit, ens adaptem. Som actius dins la passivitat.

13
 ANTROPOLOGIA

8. ETICITAT
Tot ésser humà tant si vol com si no, és subjecte d’eticitat, però no només d’eticitat.

Eticitat=Responsabilitat:
- Ètica en grec és etos que té dos significats:
 Comportament, conducta (el que fem)
 Caràcter personalitat, manera de ser (com som)
- L’ètica és l’estudi de què hem de fer i com som. L’objectiu de l’ètica és ajudar-nos a fer el
bé i ser bones persones. Hi ha diferents opinions segons si és millor ser bo o fer el bé, per
això hi ha oberts molts interrogants i genera problemes, no és fàcil parlar-hi.
- L’eticitat és individual però la vivim en societat i de manera col·lectiva.
- La moral és ètica que prové del llatí.
- Tant l’ètica com la moral fan referència a que l’home té intel·ligència i llibertat en un
espai i temps, per tant és responsable. Com que hem d’escollir i decidir, s’ha de ser
responsable de les accions preses, per tant s’ha de fer limitadament dins d’un espai i
temps.

L’home:
o Intel·ligència: permet interpretar.
o Llibertat: projecte)
o Espai: hi ha un context existencial
o Temps: hi ha moments personals

La intel·ligència i llibertat en l’espai i en el temps està sotmesa a encerts i errors. Els errors
ens ajuden a aprendre i saber que hem errat. Això pot ser positiu per a un mateix.

En l’acte humà responsable hi ha algú que fa quelcom:

o Algú: subjectivitat
o Que fa: acte humà
o Quelcom: objectivitat
*L’eticitat són actes humans que els fa un subjecte que ens remet a un resultat objectiu.

9. RELIGIOSITAT
Tot ésser humà tant si vol com si no és subjecte de religiositat, però no només de religiositat.

Religiositat diferent a Religió:

- Hi ha una distinció entre religiositat i religió.
- La religiositat és la fonamental obertura al transcendent (allò que va més enllà de
l’immediat i tangible) i està present en tots els éssers vius. Tot ésser humà es pregunta
sobre el sentit de la vida i en general sobre les grans preguntes de la vida (si existeix Déu,
si el món té un inici i un final...)
- Aquesta obertura al transcendent acompanya a l’home durant tota la seva vida i algun
cop a la seva vida s’haurà plantejat aquestes preguntes.

14
 ANTROPOLOGIA

Les respostes a la religiositat poden ser:

 Afirmativa  Religió (si es respon que si, s’expressa una resposta afirmativa a l’absolut i
comença la religió: enllacem, expressem el lligam dels éssers humans amb l’absolut. Cada
religió expressa el seu tipus de lligam)
 Negativa  Ateisme (si es nega l’absolut comença l’ateisme). *Cal tenir en compte que
l’ateisme forma part de la religiositat.
- Cap de les dues respostes és demostrable quantitativament en els termes empírics, per
tant ambdues són vàlides. Però tant la creença com la no creença hauria d’estar
argumentada raonablement.
 Desconeixement  agnosticisme = negació de la resposta, és a dir, la pregunta està
present però al no rebre resposta és anul·lada.
 Indiferència  “passotisme”. És una resposta no contestada. No preocupa i no se sap
respondre. S’entén però no es respon.

- Aquesta pregunta tendeix a fer-se en moments de sotracs (mals moments). Aleshores és

quan ens plantegem aquestes preguntes que possiblement fins ara estaven aparcades.

De la religiositat a la religió:
- Història de les religions
- Filosofia de les religions
- Fenomologia de la religió.

Quatre elements identificadors de la religió:

 Misteri: Totes les religions tenen en comú el terme misteri o transcendent. És l’afirmació
d’un ésser suprem anterior i superior a l’home. L’home depèn d’aquest ésser. Aquest
misteri és conegut i desconegut que pot adaptar moltes formes depenent de la religió.
- En el Cristianisme s’afirma que Déu és el creador dels homes a imatge i semblança a ell.
- Al Islam tenen el Déu Alà i no se l’imaginen de cap manera.
- En el Hinduisme tenen infinitat de Déus i els més representatius són: Brahma, Vishnu i
Shiva.

 Sagrat: Totes les religions reconeixen el concepte sagrat i cada una ho identifica a la seva
manera. Consideren sagrades a les persones, coses, llocs, esdeveniments, festes... allò que
consideren un misteri. El sagrat el determinen els homes i també poden determinar que
quelcom torni a ser no sagrat.
- Les esglésies són el lloc de trobada amb el misteri, els cures expressen la vinculació de
l’home amb el misteri.

15
 ANTROPOLOGIA

 Mediació: Paraula volguda perquè sigui neutre en totes les religions i serveix per
representar les manifestacions del misteri de cada religió. Aquestes manifestacions no són
discutibles. Es diferencia del sagrat perquè el sagrat depèn dels mateixos homes i la
mediació depèn de la voluntat dels misteris.
- Al Islam la manifestació es l’Alcorà.
- L’erupció del volcà a una religió es considera una manifestació del misteri.
- Al cristianisme la manifestació és la Bíblia o Jesús, el qual és Déu fet home).
 Actitud religiosa: Totes les religions pretenen una certa conducta per part dels seus
membres, i depèn de cada religió aquesta actitud.
- A la religió Catòlica es pretén estimar a Déu.
- No menjar carn el dia de Quaresma
- Anar a missa cada diumenge
- Al Hinduisme: les castes.
- Al Budisme (derivat del hinduisme): negació de les castes.

10. ESPIRITUALITAT
- Tot ésser humà, tant si vol com si no, és subjecte d’espiritualitat, però no només
d’aquesta dimensió.
- Es pot arribar a associar l’espiritualitat amb qüestions i pràctiques religioses, ja que ha
sigut la història de la humanitat qui ha fet que l’espiritualitat s’hagi impregnat amb
actituds religioses. Però s’ha de deslligar aquesta unió.
- Naixem amb la predisposició d’espiritualitat i es forma a mesura que evolucionem.

Espiritualitat  personal, cosmovisió i operativa:

 Cosmovisió: És la determinada manera d’entendre la vida, el cosmos, el món... ens
referim no només al cosmos físic, sinó a tot, a entendre-ho tot (què esperem de la
vida, que pensem de la vida, de la mort, dels somnis...). La cosmovisió és personal,
cadascú té la seva de manera més o menys organitzada.
 Operativa: És allò que realment és el motor de la nostra vida. Una cosa és el què
pensem (associat al pensament) i l’altra que la vivim i la sentim (espiritualitat).
L’espiritualitat és el nus cordial del cor, és íntim de cada persona, i aquest és el
motor de la nostra vida. L’operativa és pràctica, va més enllà de la teoria o de la
fantasia que ens generem nosaltres mateixos.

Espiritualitat individual i col·lectiva:

 Espiritualitat individual: És aquella que vivim nosaltres mateixos: com entenem la
nostra pròpia vida (cosmovisió) i com és el motor de la nostra pròpia vida
(operativa).
 L’espiritualitat col·lectiva: Espiritualitat en la qual es comparteixen els aspectes
operatius i profunds amb altres persones. D’aquí provenen les corrents espirituals.
La col·lectivitat no és del 100%, però sí que es comparteix.

16
 ANTROPOLOGIA

Espiritualitat religiosa o laica:

- L’espiritualitat no sempre és religiosa, també pot ser laica. Exemple: l’ecologisme  és
una espiritualitat col·lectiva que no està involucrada en la religió o senzillament passar-
ho bé o l’estima pel propi treball.

Hem de ser conscients de què ens mou i quins són els motors de la nostra vida (de la
nostra espiritualitat).

17