Aina Prats, 2022/2023

Pensament i contextos educatius

MAKARENKO
PEDAGOGÍA DE MANDOS

INTRODUCCIÓ

Aquest text pertany a un fragment de l’obra més important d’Anton Makarenko, Poema
Pedagógico i tracta principalment del que va viure a la guerra civil. És el màxim
representant de la pedagogia soviètica. Pertany al corrent pedagògic marxista del
segle XX, juntament amb Sujomlinski i Blonskij, i va viure a l’antiga Unió Soviètica.

ANÀLISI D’IDEES

o Organització per destacaments

o Col·lectivitat
o Destacaments mixtes, rotació de rols
o Autogestió
o Treball productiu
o Caràcter militarista
Aquest text és un bon exemple d’aplicació d’una educació comunista, on es passa del
desordre i de la individualitat a una organització de la col·lectivitat mitjançant
l’autogestió. La col·lectivitat es fomenta mitjançant la rotació de rols dins els
destacaments mixtes, que fa que tots hagin d’assumir en algun moment el rol de cap i,
en altres, els caps de coló sense cap tipus de distinció especial. Com a bona
pedagogia marxista, veiem que es fa una reivindicació del treball productiu i real.

DESENVOLUPAMENT

Anton Makarenko va néixer el 1888 i va morir el 1939 a Rússia. Va ser un pedagog i

escriptor i una de les personalitats pedagògiques més sobresaltant d’aquella època. El
1905 va realitzar un curset pedagògic i va exercir de mestre a una escola ferroviària de
primària. El 1914 va ingressar a l’Institut Pedagògic de Poltava, amb una breu
interrupció per realitzar el servei militar. Va finalitzar els seus estudis i va ser anomenat
director d’una escola a la ciutat de Poltava, on va crear la Colònia Gorki per a la joves
que s’havien quedat sense llar debut a la revolució. Posteriorment es va dedicar a la
direcció de la Comuna F. Dzerzhinski.

Pel que fa al context històric, cal destacar que Makarenko va viure a l’antiga Unió
Soviètica, amb un poder polític de monarquia absoluta i teocràtica tsarista, raó per la
qual va esclatar la Guerra Civil que deixà a Rússia en la misèria. La situació era crítica
i el país va quedar devastat econòmica i socialment com a conseqüència de la guerra.
A més, hi havia uns elevats nivells d’analfabetisme i un gran nombre de persones
sense llar i sotmeses a la delinqüència. És un país que s’ha d’aixecar i recrear amb
l’objectiu de construir una societat comunista, tasca en la que haurà de contribuir un
nou sistema educatiu.

El corrent al que pertany Makarenko és la pedagogia marxista, la qual cal distingir de

la pedagogia marxiana. La primera d’aquestes es refereix al desenvolupament i
derivacions que s’han produït sobre l’educació, el pensament i els sistemes polítics del
marxisme; mentre que la segona fa referència a les reflexions i propostes educatives

1
 Aina Prats, 2022/2023
Pensament i contextos educatius

donades a l’obra de Marx i Engels. Aquests darrers tenien 3 propostes: la reivindicació

del treball infantil (a partir dels 9 anys i sota unes condicions raonables), la combinació
del treball i l’educació (era l’única manera de transformar la societat) i la formació
polivalent (formar un home completament desenvolupat). Marx i Engels demandaren
una educació polivalent que desenvolupés l’home a aspectes intel·lectuals,
físics/manuals i politècnics/tecnològics per tal d’arribar a una vertadera formació
omnilateral en que l’educació i el treball productiu s’unissin i combinassin. Els principis
educatius marxians són la unió del treball i l’educació, l’educació polivalent i
tecnològica, i la relació entre Estat/Església i educació.
Altres autors, a més de Makarenko, que podem trobar dins aquest corrent són:
- Blonskij: pretenia combinar el treball productiu amb l’educació intel·lectual, pel
que va crear l’escola del treball.
- Sujomlinski: la seva obra representa l’aplicació del personalisme educatiu al
context comunista. La seva pedagogia es basa en la persona, del qual vol
desenvolupar tot el seu potencia a través de l’alegria.

Les obres més rellevants de Makarenko són La marcha del año 30, FD-1, Tono Mayor,
Libro para los padres, Conferencias sobre educación infantil i Banderas en las Torres.
De totes maneres, la seva obra més important és Poema pedagógico, una novel·la
composta per 3 volums que tracten la seva experiència a la Colonia Gorki. El primer
volum descriu el creixement de la petita colònia en una gran col·lectivitat, basada en
respecte, tolerància i treball; la segona part inclou 18 capítols on es conta el trasllat de
la colònia a la finca dels Trepke; al tercer descriu el darrer trasllat de la colònia.
Realitza una explicació dels problemes que han de solucionar els pedagogs de la
colònia. Els conceptes més importants de l’obra són: respecte, disciplina i treball.

El pensament pedagògic de Makarenko té com a base 2 conceptes fonamentals:

col·lectivitat i treball. Pensa que la col·lectivitat és una finalitat i un medi fonamental de
l’educació. L’educador és qui crea i organitza la col·lectivitat, però és aquesta qui
realment educa els individus. Per altra banda, el treball és l’altra instància educativa
fonamental per a Makarenko. La potencialitat educativa del treball resideix en que es
tracti d’una activitat productiva i amb sentit social. La seva pedagogia, doncs, és una
pedagogia de l’esforç, cultiu de la força de voluntat, de la màxima exigència a
l’educand.

Pel que fa a la seva pràctica educativa, cal destacar que va ser duta a terme
mitjançant comunes o colònies, en les que els nins realitzaven treballs productius. Els
alumnes treballaven (5 hores de treball escolar i 4 hores de treball productiu) i es feien
càrrec dels serveis necessaris de la colònia. S’organitzaven en destacaments de 10 o
15 i un cap. Aquests destacaments constituïen la col·lectivitat primària a partir de la
qual s’organitzava la vida col·lectiva de la colònia. Makarenko creia que la forma més
eficaç de construir aquests destacaments era integrant diverses edats. També creia
que funcionaven molt bé els destacaments mixtes, aquells que funcionaven per unes
tasques concretes i, quan aquestes s’havien realitzat, es desfeia el grup. Les comunes
de Makarenko foren la Comuna Dzerzhinski i la Colonia Gorki.
Pensava que no s’havia de tenir en compte el passat dels delinqüents. Tenia molts
elements militaristes; també estaven presents activitats artístiques, com la música i el
teatre. A més, no entenia la disciplina com un medi educatiu, sinó com un dels
resultats de l’educació.

2
 Aina Prats, 2022/2023
Pensament i contextos educatius

Creia en la mestria pedagògica com algo que pot ensenyar-se, entrenar-se i

aprendre’s, i que consisteix en el “saber fer” de l’educador.

CONCLUSIÓ

Aquest text està clarament relacionat amb les idees de Makarenko ja que menciona
l’organització per destacaments, així com destacaments mixtes; a més de les idees de
treball productiu i col·lectivitat.

En quant a la seva influència posterior, l’educació socialista va tenir una gran

repercussió al segle XX en països comunistes, però també en capitalistes com
Amèrica Llatina. Aquesta pedagogia centrada en la col·lectivitat i en les relacions
laborals va tenir una gran impacte ja que era un moviment oposat al de l’Escola Nova.

La influència del marxisme en l’educació es veu reflectida de diversos plantejaments

educatius progressistes:
- Educació pública, gratuïta i obligatòria
- Igualtat real d’oportunitats de formació
- Eliminació de desigualtats educatives
- Formació polivalent

Pel que fa a la pervivència actual, és molt difícil ubicar la seva ideologia en l’actualitat
ja que la nostra societat és molt diferent a la que hi havia en el seu context, les
condicions socials, econòmiques, culturals i polítiques eren molt distintes. Encara així,
Makarenko és reconegut com un gran educador i pedagog.