Bloc 2: L’educació a l’època contemporània

TEMA 4: REPÚBLICA I FRANQUISME

1. L’escola Republicana

Context de l’època:

- Poc interès de les autoritats polítiques per l'educació; des de fa temps no interessava l’educació; a la
família tampoc perquè volien que treballessin.
- Greus deficiències de l'estructura escolar; els edificis queien, sense llum, no eren sans ni segurs.
- Baix nivell cultural de la població: no interessava.
- Alt índex d'analfabetisme.
- Manca d'escoles.
- Rutina metodològica: l’escola tradicionalista.
- Poca formació dels docents: als 14 anys ja eren mestres.
- Ensenyament centralista.
- Ensenyament separat: nois - noies.

Trets bàsics de la política educativa republicana:

- Escola laica: sense religió.

- Escola unificada.
- Escola activa: no era asseure’s, escoltar i vomitar.
- Formació del professora: Reforma de la formació inicial i millora de la formació permanent.
- Política de construccions escolars: escoles millors.

Per la política republicana, l’infant és el primer ciutadà. L’ensenyament republicà es divideix en dos:

- República en guerra
- República en pau

REPÚBLICA EN PAU (1931-1936):

Sorgeix un nou model d’escola i consolida nous valors. Abans del 1931, hi havia la meitat de la població en
edat escolar matriculada, mestres mal preparats i el 35% de la població era analfabeta. Amb l’aparició de la
Constitució de 1931, l’educació era unificada, gratuïta i obligatòria. Això provoca tensions polítiques, a la
dreta no li convenia aquest sistema educatiu unificat.

1
 Bloc 2: L’educació a l’època contemporània

També hi havia tensions en la societat perquè l’escola era laica, hi havia coeducació i pels rics i pobres junts.
Tensions del magisteri perquè s’exigia molt al mestre per l’estructuració i l’organització del sistema educatiu.
La prioritat de la república era reduir l’analfabetisme per mitja de la creació d’escoles a Espanya.

El primer ministre d’educació va fer una gran revolució en l’educació. Va fer un anàlisi de tots els llocs i va
establir les necessitats de cada lloc. Així doncs, es van establir una sèrie de decrets per agilitzar la reforma
(per Marcel·lí Domingo):

- Bilingüisme a les escoles; però ensenyament en la llengua materna.

- Reforma del consell d’instrucció publica.
- Ensenyament de la religió, no era obligatòria. No la van treure del tot per la gran tensió que hi havia
en la societat.

A més, també van establir missions pedagògiques, mestres i alumnes de magisteri anaven amb material
necessari. A més del pla quinquennal d’obrir 5.000 escoles a l’any, escoles en bon estat. S’havia de millorar a
Espanya per mitjà de l’educació. Es van incrementar el nombre de mestres, el seu salari, augment dels
alumnes de primària, augment dels inspectors per tal d’assegurar un bon ensenyament. Pressupost per
l’educació és del 7%.

Però va haver un fracàs; al Primer Bienni es van construir moltes escoles però al Segon Bienni es van relaxar
i es va reduir el nombre. Tot allò que té relació amb l’educació, la cultura, les belles arts..., ho va començar a
gestionar la generalitat i va ser aprovat des de Madrid.

Pel que fa l’ensenyament secundari i la formació del professorat, es va crear institut- escola, una escola
normal de la generalitat. Quan va començar la guerra, molts dels mestres van marxar a l’exili, i es trobaven
una vegada al any i quedaven. També es van crear escoles d’estiu, beques perquè els mestres puguin visitar
escoles de l’estranger. Es va fer un pla professional per la formació dels futurs mestres. Les colònies de la
Segona República, en una societat en la qual hi havia molta pobresa, es volia contribuir perquè els nens
agafessin hàbits d’higiene.

2
 Bloc 2: L’educació a l’època contemporània

LA REPÚBLICA EN GUERRA (1936-1939):

A Catalunya va començar la revolució i va ser una època en la qual va haver coses positives i negatives a
l’educació. Es va crear el Comitè de L’escola Nova Unificada que va elaborar un projecte escolar revolucionari.
Tenia la finalitat d’organitzar edificis i coordinar l’ensenyament. Es volia una escola del poble i per al poble;
adaptar l’escola als interessos del poble. Un únic ensenyament per a tothom. La consigna del CENU era que el
primer d’octubre, cap nen sense escola i cap escola sense mestre.

La societat canvia amb les col·lectivitzacions, tots els servidors es fan amos d’aquell lloc de treball. En aquesta
època, hi havia diaris on tots els sistemes educatius estaven en primera plana, es debatia l’educació. També
es va col·laborar amb el sindicat d’arquitectes per construir escoles a Catalunya, però no es van dur a terme
perquè estaven en època de guerra.

Es van construir escoles amb espais ben il·luminats, amb bones condicions d’higiene. Estava tot preparat,
però no hi havia professors en època de guerra; desaparició de professorat religiós, els homes marxen a la
guerra, absorció de mestres per Barcelona, i depuració. Sorgeix un altre problema escolar, l’absentisme, per
la situació econòmica i cultural, imposició de la nova escola que no agrada amb la coeducació i la situació de
guerra per si podien acabar ferits.

Aquells pares que no portaven als seus fills a l’escola sortien al diari amb el nom i el carrer. Es va modificar
l’horari per tal d’aprofitar la llum, evitar que els nens fessin tants desplaçaments i així evitar la possibilitat de
ser atacats. Es van suspendre les vacances de nadal i estiu i la CENU va crear una setmana d’infants per fer
jocs, regals, excursions, activitats manuals... El problema era que els docents tenien un gran esgotament, ja
que durant 2 anys no van tenir vacances.

La CENU es fa fer càrrec d’elaborar les orientacions pedagògiques per les escoles i el seu treball ver els alumnes
i els docents. Era un incentiu a la imaginació, afavorir reflexió i espontaneïtat, introduir matèries a partir de
fets pròxim, llengua, coeducació. Es donava molta importància a l’ensenyament artístic (dibuix). El
bilingüisme amb més força, amb la coeducació de sexes.

Així doncs, la CENU tenia una acció educadora durant la guerra; un bus era una biblioteca i anava deixant
llibres per on anava, recollia llibres i revistes i els repartia, anava fins al front. El CENU volia tenir 25 nens a
cada classe, però van acabar sent 100 ja que Catalunya acollia infants d’altres zones de l’estat.

3
 Bloc 2: L’educació a l’època contemporània

2. L’escola Franquista

El franquisme va trencar la política educativa i escolar de la republicà; va depurar als mestres per tal que no
tornessin a donar classe. Van aparèixer uns interrogatoris que els mestres havien de respondre. Se’ls hi
demanava documents sobre la seva conducta professional, particular, social i les seves actuacions polítiques,
que confirmessin la bona conducta i així deixaven fer classe.

En cas que els membres de la comissió obtingueren suficients proves contra l'acusat, es procedia a formular
un plec de càrrecs, on s'arreplegaven totes les acusacions rebudes, i se'ls hi demanava informació sobre la
pertinença o no a la maçoneria, si s'havien fet responsable d'alts càrrecs durant la República… Al mestre se li
permetia realitzar un escrit de descàrrec. Aquest escrit era de gran importància, ja que la resolució dels
mateixos condicionaria la seva vida i el seu futur. Havien d’acreditar la seva bona conducta, demanant-li ajuda
als veïns, a representants de professions prestigioses, autoritats com el rector, Alcalde i Guàrdia Civil, i també
a l'escola.

Càstigs i Sancions:

- Separació definitiva del cos i baixa l’escalafó.

- Trasllat forçós, dins i fora de la província.
- Suspensió temporal d’ocupació i sou.
- Inhabilitació per exercir càrrecs directius i de confiança.
- Inhabilitació per exercir l’ensenyança.

Criteris per ser mestre.

- Ser mutilat per la guerra, sempre que no impossibiliti l’exercici.

- Ferit en la campanya. Contra més ferides, més demostrava haver patit.
- Haver lluitat i patit per part dels rojos.
- Tens un familiar mutilat o mort, es preferia a aquell que havia perdut a més familiars.
- Tens un familiar presoner per rojos.

Es seleccionaven i es produïa un curset d’adoctrinament polític, mobilització política, mobilització religiosa,

forta inspecció del que s’ensenyava, adhesió al sindicat espanyol magisteri. Els mestres havien d’adoctrinar
als alumnes en la ideologia dels vencedors.

4
 Bloc 2: L’educació a l’època contemporània

EDUCACIÓ FRANQUISTA:

Escola del NO a:

- A la coeducació
- A la llengua catalana
- Als models educatius forans: Montessori, Decroly, Freinet…
- A les propostes de l’Escola Activa

- A Escola catòlica

- A l’Estat renuncia a l’educació

- Model: por, obediència, sacrifici, memorització, disciplina, etc.

- Escola autoritària

- Confessionalització de l’ensenyament
- Política centralitzadora de l’educació
- Segueix conservant característiques de la Llei Moyano (1857)
- Obligatorietat i gratuïtat de l’ensenyament primari
- Uniformitat dels plans d’estudi
- Llibertat de l’Església catòlica en l'ensenyament bàsic i secundari
- Monopoli estatal en l’àmbit universitari

ETAPES DE L’EDUCACIÓ FRANQUISTA:

1) Abasta els anys de la guerra civil i de la II guerra mundial: educació inspirada en els principis i valors
del feixisme espanyol.
2) 1945-1953: predomini eclesiàstic de l’ensenyament.
3) Canvis i reformes socials:

a. Anys 50, forta intervenció social. 1953 es promulga el primer Pla de Construccions escolars.
b. Anys 60, desenvolupament de l’economia espanyola i grans canvis en el terreny de l’educació.
c. Anys 70: Llei General d’Educació

Els estudis de secundària els portava de la mà el Bisbe i es basava en una cultura humanista.

5
 Bloc 2: L’educació a l’època contemporània

LA DONA I L’ÈPOCA FRANQUISTA:

- Es castigava més en l’adulteri la dona i l’home.

- Les dones a l’escola es limitaven a estudiar les feines de casa, la feina domèstica i els bons modals.

Amb el pas dels anys hi ha haver canvis lents en funció de la nova situació política (Guerra Freda, etc.), també
canvis lents en funció de les necessitats econòmiques i dels canvis que es produeixen a la societat
(migracions, arribada del turisme, “Planes de desarrollo”). Sempre en el marc del nacionalcatolicisme. 1965:
Reunia de manera clandestina a Mestres i es formaven.