2.

Els inicis de la Mancomunitat de Catalunya

Francesc Cambó, president de la Lliga Regionalista va negociar primerament amb

Canalejas (liberal) i posteriorment amb Dato (conservador) la possibilitat de tenir un
autogovern català. Però com que no es podia veure que era un privilegi pels catalans,
el 1913 Dato va impulsar la Llei de mancomunitats a tota Espanya, però els únics que
van fer la petició de mancomunar van ser les províncies de Catalunya. Va ser doncs, a
l’Abril de 1914, que es va crear oficialment la Mancomunitat de Catalunya en forma de
gran diputació.

3. El noucentisme a Catalunya i l’educació

La burgesia considerava que viure en un país que no evolucionava i que oprimia a la

població, no era normal i que, per tant, necessitàvem canvis i transformacions per a
intentar resoldre aquest problema. Descobreix una eina molt important per a potenciar
l’evolució de la societat: la cultura; amb la qual podem crear productes per a intentar
canviar la mentalitat, els hàbits i les actituds de la població i començar a fer canvis
culturals, polítics, educatius. Tenien clar que un dels espais on poder educar a l’infant i
aconseguir una societat diferent, millor, democràtica i solidària era l’escola.

La clau de l’ensenyament dels infants per part dels i les mestres era principalment estar
preparats i estimar a la seva canalla.

L’objectiu del seu ensenyament, que es basava en ajudar a l’infant, era que els infants
pensessin i interactuessin per si sols. Per a aconseguir-ho treballaven principalment fora
de l’aula, és a dir, no treballaven tancats i emmagatzemaven informació; el que feien era
sortir i experimentar amb el que els hi proporcionés la natura.

Amb tot aquest rebombori sorgeix la idea d’Escola Nova impulsada per Francesc Ferrer
i Guàrdia, un moviment de canvi educatiu que ajuda a traslladar aquestes noves idees

4. El franquisme i l’educació

Durant el franquisme l’ensenyament no estava basat en el debat ni en la necessitat de

fer-se preguntes, l’escola es va convertir en l’autoritat i la memorització de conceptes.
L’objectiu d’aquesta era principalment l’adoctrinament i, per descomptat, el català estava
prohibit. Això també va suposar l’exili de pràcticament tots aquells mestres que havien
estat implicats en la revolució republicana.