es refereix directament a l’experiència; tot el que és conegut per descripció, és problemàtic i es

funda en el coneix> de les coses directament conegudes que suposa.

Russell converteix la distinció entre ‘coneixement per familiaritat’ (o directe) i ‘coneixement per
descripció’ (o per inferencia) en la seva famosa distinció entre coneixement per ‘accés directe’ i
coneixement per ‘inferència’: “Dic que tinc accés directe quan tinc una relació cognitiva directa amb
aquest objecte: sóc immediatament conscient del propi objecte.”

Coneixement per inferencia: el que obtinc de forma indirecta, a través de les dades sensorials, però
que va més enllà del que aquestes dades m’informen. Què és doncs una inferencia?

4.1. Inferències

Fer una inferència és fer un algun tipus d’operació mental que em permet afirmar alguna cosa més
que allò de que ja tinc coneixement directe. Per obtenir un coneixement científic no en faré prou
amb els sentits. TIPUS D’INFERÈNCIA: DEDUCCIÓ i INDUCCIÓ

4.2. Raonament deductiu

1. Tots els homes són mortals (PREMISA)

2. Sòcrates és home (PREMISA)
__________________________________
3. Sòcrates és mortal (CONCLUSIÓ

Les premisses són afirmacions que expressen coneixements que ja tenim. Poden ser CONCRETES o
PARTICULARS o (premissa 2) o bé GENERALS o UNIVERSALS (premissa 3). Podem observar que la
conclusió, és novament una afirmació, en aquest cas (3) és CONCRETA o PARTICULAR.

Els raonaments tenen MOLTA FORÇA LÒGICA (necessitat amb que arribem a la conclusió és total, no
veiem altra manera) i té POC GUANY COGNOSCITIU (no avancem gaire arribant a aquella conclusió)

4.3. Raonament inductiu

1. El cigne 1 és blanc
2. El cigne 2 és blanc
3. El cigne 3 és blanc
El cigne n és blanc
_____________________________________
Tots els cignes són blancs

En aquest tipus de raonament observem que les premisses són TOTES particulars, i en canvi la
conclusió és UNIVERSAL.

MOLT GUANY COGNOSCITIU: tenen conclusió universal, val x totalitat d’individus, és el guany que
busca la ciència i tenen POCA FORÇA LÒGICA, no arribem a la conclusió la = seguretat de la deducció.

4.4. Qüestiona valor epistemològic inductiu

Com David Hume s’ho qüesitona. Els mètodes deductius: garanties a les conclusions obtingudes, el
que és vàlid per a tots tb ho és per una part. Però els mètodes inductius extreuen conclusions
universals amb observacions particulars; del vàlid per una part,+ o - representativa, al vàlid pel tot.

La inducció ajuda en el coneixe> de la natura. Les afirmacions universals que no es podem mantenir
inductivament, les podem proposar en termes probabilístics. Si hem observat deu cignes hem de