para ser cambiado.

Deja de ser en sí mismo su propio fin, pierde su «valor de

uso» : avui en dia el saber és produït i venut. Allò que abans era la
formació de l’esperit, que no podia ser objecte de canvi, ara es converteix en
un bé amb valor de canvi.

- El saber avui en dia s’ha convertit en la principal font de producció ja que

quant mas saber té i produeix una societat més desenvolupada és i està. És
per això que la principal mancança dels països en via de desenvolupament
és la manca de saber que tenen les poblacions que els constitueixen. Les
grans potències del futur no seran aquelles que tinguin esclaus, sinó aquelles
que tinguin molt de coneixement, vacunes, descobriments, invents, robòtica,
intel·ligència artificial, etc.
- En el futures probable que el saber sigui una de la raons principals perquè hi
hagi una competetició mundial per aconseguir el poder i dominar les
informacions. D’aquesta manera s'obre un nou camp per a les estratègies
industrials i comercials i per a les estratègies militars i polítiques.

● Les grans potències es van construir sobre el colonialisme, l’extracció

de recursos naturals i l'explotació de mà d’obra, però les grans
potències del futur seran aquelles que tinguin més coneixement: més
enginyers, més tecnologia i més béns intangibles. És a dir, Lyotard ja
advertia els governs de fa 40 anys sobre la importància d’invertir en
educació i investigació. Els estats d’avui en dia competeixen per
l’adquisició de coneixement, de patents, i aquells que no tenen bons
investigadors, ni recerca ni innovació són els països que estan
endarrerits. Les prediccions s’han acomplert: cada cop hi ha menys
assignatures d’humanitats, que són les que alimenten l’esperit.

CAPÍTULO 9: (nomès hem de tenir una idea principal)

Aquest capítol parla sobre