Ciència i tecnologia a la societat contemporània PAC 2: Els valors en el procés d’innovació tecnològica Àfrica Garcia Cañadas

Durant el següent assaig s’analitzaran els textos de Langdon Winner titulat ¿Tienen política
los artefactos? i el text de Verónica Sanz titulat Género en el contenido de la tecnología.
Ejemplos en el diseño de software.

Primerament, el que volem analitzar és, segons el text de Winner, de quines dues formes
poden els artefactes tenir propietats polítiques. Com bé s’explica durant l’article ¿Tienen
política los artefactos? Winner, explica que hi ha dues maneres de poder observar com un
artefacte pot desenvolupar propietats polítiques.

Per una banda trobem els artefactes els quals han estat dissenyats amb un objectiu clau i és
que aquests desenvolupin i proporcionin poder, autoritat i privilegis a un grup característic
de la població. Com bé diu Langdon “el cambio tecnológico expresa gran cantidad de
motivos humanos, muchos de los cuales es el deseo de algunos de ejercer dominio sobre
otros” (Winner, L. 1983:40). Per tant aquest tipo d’artefactes tecnològics s’utilitzen com
eina per aconseguir fins polítics.

Per clarificar aquesta perspectiva i aquesta forma de política que els artefactes poden
desenvolupar, utilitza l'anècdota dels ponts que va implementar Robert Moses. També la
instal·lació de les noves màquines a la planta de fabricació de segadores Cyrus McCornick de
Chicago fetes per destruir el sindicat de treballadors.

Així doncs, veiem com bé diu Langdon que “es evidente que las tecnologías pueden ser
utilizadas de manera que incrementen el poder, autoridad y el privilegio de unos sobre
otros; por ejemplo, el uso de la televisión para vender un candidato” (Winner, L. 1983:41).

Un altre exemple que podríem englobar en aquesta forma en què els artefactes poden tenir
política podria ser en relació a un àmbit que ens ha afectat directament durant aquests dos
últims anys i és el del Coronavirus. Actualment hem passat una pandèmia mundial on
l’economia global se n’ha vist fortament ressentida. Això ha provocat que s’hagués de
desenvolupar en un temps rècord la vacuna per poder combatre el virus i poder tornar a fer,
el més aviat possible, vida normal. I quins han estat els països encarregats de desenvolupar
aquesta vacuna que els hi podria aportar molts beneficis econòmics? Òbviament les
potencies mundials, els anomenats països centrals, com ara Rússia, EUA, Xina, etcètera.
També ens podem parar a pensar en quins han estat els primers països a vacunar-se per a
poder observar les diferencies que s’han establert entre els països.

Aquí a Espanya fa uns pocs mesos enrere es van començar a posar terceres dosis mentre
encara hi havia països de l’Àfrica, de Sud-Amèrica, etcètera sense vacunar. Com s’explica
aquesta incongruència? Doncs pel poder i privilegi d’una països sobre altres. Una desigualtat
que fa anys i anys que dura i que sembla que encara durarà anys i tot per interessos polítics i
econòmics.

Per altra banda, Winner ens parla dels casos denominats “tecnologías inherentemente
políticas” on s’examina com certs artefactes (ell ho exemplifica amb el poder nuclear i la
bomba nuclear) es troben fortament lligats a partons institucionalitzats de poder i autoritat.

1
Ciència i tecnologia a la societat contemporània PAC 2: Els valors en el procés d’innovació tecnològica Àfrica Garcia Cañadas

És a dir, Winner ens fa veure com certs artefactes ideats per humans poden tenir grans
poders controladors sobre la societat.

Si haguéssim de posar un exemple d’aquesta concepció de política que tenen els artefactes,
podríem seguir amb l’exemple d’abans de les vacunes.

Què passa amb la gent que no s’ha volgut vacunar o que no estaven cent per cent segurs
dels efectes de la vacuna? Doncs que la majoria han hagut de vacunar-se, encara que no
estiguessin cent per cent segurs ja que s’han imposat un seguit de conseqüències que han
“obligat” a molts ciutadans a posar-se la vacuna. Per tant, veiem com bé diu Winner que “lo
que importa no es la tecnología misma (en aquest cas les vacunes), sino el sistema social o
económico en el cual está incluida” (Winner, L. 1983:37).

Bé, deixant ara la visió de Winner, ens endinsem a analitzar que és el que opina i el que
defensa Verónica Sanz respecte l’argument que “el gènere no només s’associa a les
tecnologies quan ja hi estan construïdes, sinó que es incorporat a la pròpia materialitat dels
artefactes”.

Verónica durant el seu article Género en el contenido de la tecnología. Ejemplos en el diseño

de software ens fa veure des de la perspectiva del feminisme constructivista com els
artefactes tecnològics ja són pensats i dissenyats des de una desigualtat de gènere
prèviament abans de la seva mercantilització o en paraules de Verónica “como las
tecnologías están generizadas” (Sanz, V. 2016:99). Cal esmentar que no sempre es fa de
manera conscient. Aquesta influència de gènere envers els artefactes tecnològics l’anomena
“guion de género”, concepte utilitzat per Rommes.

Verónica ens posa exemples com el de les màquines d'afaitar Philips, el de les pastilles
anticonceptives, el dels programes i processadors de text que desenvolupaven pensant en
les secretaries, els casos de les teleoperadores, etcètera.

L’exemple de les màquines d’afaitar m’ha fet analitzar la meva visió i la manera en què
inconscientment els anuncis publicitaris envers les màquines d'afaitar femenines han
distorsionat la meva visió establint unes diferencies entre dones i homes que ara analitzo i
considero absurdes. Com bé esmenta Verónica “de forma muy evidente, la interpretación
de los diseñadores de las mujeres como tecnófobas y tecnológicamente incompetentes se
inscribió en la forma física final del aparato” (Sanz, V. 2016:104).

També l’exemple dels processadors de text m’ha fet observar les barreres que les dones
hem tingut durant anys i les dificultats que hem tingut per poder accedir al món tecnològic.
Aquestes “han visto mermadas sus competencias previas y su independencia a la hora de
realizar su trabajo” (Sanz, V. 2016:105). A part, és produeix una greu incongruència. Les
dones es veuen i se senten frenades ja que no poden desenvolupar el seu potencial però és
que alhora és produeix la “paradoja de la productividad” (Sanz, V. 2016:107), és a dir,
l’empresa que pretén augmentar la seva productivitat impulsant aquests nous processadors

2
Ciència i tecnologia a la societat contemporània PAC 2: Els valors en el procés d’innovació tecnològica Àfrica Garcia Cañadas

acabant tenint pèrdues importants ja que les competències i habilitats de les treballadores
es veuen fortament interrompudes.

Si intentem buscar un exemple diferent als que proposa Verónica, podríem pensar en el
món de les joguines infantils. Si ens parem a pensar en el màrqueting que es fa per la
televisió, per les revistes, etcètera observem que moltes de les joguines dissenyades per a
nens compta amb enginy i amb construcció on han de desenvolupar i posar en joc diferents
capacitats tecnològiques i de construcció. En canvi, si ens parem a analitzar les joguines
dissenyades per a les nenes, observem com aquestes, (sobretot fa uns anys enrere) es
dissenyaven amb uns fins totalment diferents. En el mercat trobàvem jocs i joguines de
nines, jocs de disfresses, de pintar i de maquillatge, de perruqueria, de cuinar, etcètera. En
definitiva, jocs i joguines on poguessin posar en funció, des de ben petites, les capacitats
que com a nenes havien de desenvolupar.

A través de l’anàlisi dels articles treballats estem totalment capacitats per a respondre les
següents preguntes: Tenen política els artefactes? I tenen gènere els artefactes?

Des del meu punt de vista, la resposta és afirmativa en els dos casos.

Com hem anat veient la tecnologia resulta ser una construcció social, com bé diu Winner
“Todos sabemos que las personas tienen política, no las cosas. Hallar ya sea virtudes o
defectos en el acero, el plástico, (...) carece de sentido, es una manera de mistificar la
habilidad humana y evitar las verdaderas fuentes, las fuentes humanas de libertad y
opresión, justicia e injusticia. Culpar a los instrumentos es incluso más tonto que culpar a las
víctimas cuando se trata de juzgar las condiciones de la vida pública” (Winner, L. 1983:36).
Per tant seria absurd pensar que els artefactes tecnològics, creats per humans, es lliuren
totalment de valors, de concepcions, d’estereotips, etcètera. Encara que sigui
inconscientment els artefactes tecnològics acaben sent dissenyats per humans els quals
tenen unes idees prèvies i uns fins i objectius per a desenvolupar certs artefactes. De tal
manera, els artefactes acaben sent desenvolupats amb fins polítics, econòmics i per tant
tenen política. Com bé diu Winner “los objetos que denominaos tecnologías constituyen
maneras de construir orden en nuestro mundo (...) en forma consciente o inconsciente,
deliberada o involuntariamente, las sociedades eligen estructuras tecnológicas que influyen
en la forma de trabajar de la gente, en su forma de comunicarse, de viajar, consumir,
etcétera” (Winner, L. 1983:45).

Per altra banda, la resposta a la qüestió Tenen gènere els artefactes?

Si tenim en compte que el rol de gènere és un estereotip construït socialment, aquesta

construcció l veiem directament reflectida també en el disseny dels artefactes tecnològics.

Com bé hem analitzat durant l’assaig la tecnologia és generitzada, és a dir, trobem

desigualats de gènere. Hem vist diversos exemples que ho corroboren. Podríem dir seguint
les paraules de Faulkner (2000) que “un artefacto puede estar generizado de modo

3
Ciència i tecnologia a la societat contemporània PAC 2: Els valors en el procés d’innovació tecnològica Àfrica Garcia Cañadas

diferente y en diferente grado dependiendo del contexto (incluso, dice, algunos no están
generizados en absoluto” (Sanz, V. 2016:112).

Per tant és important també tenir en compte les diferencies contextuals “un importante
factor son las diferencias estructurales de poder (…) la fuerza del guion opera de manera
diferente en usuarios con diferentes orígenes y contextos (…) Un guion depende de la
cantidad de capital que posean, el qual está distribuido de forma desigual en la sociedad”
(Sanz, V. 2016:113).

Sí que potser actualment hi ha menys diferencies entre dones i homes i especialment en els
països centrals però si mirem altres contextos, altres països podem veure com encara hi ha
diferencies abismals de gènere. En especial, i segons, l'índex global de la bretxa entre dones
i homes, els països amb més desigualats són com ara Iemen, Síria, Pakistan i Aràbia Saudí.

Per tant, des del meu punt de vista, opinió que en tots dos casos, els artefactes tecnològics
al ser creats amb fins amb uns objectius concrets (molts cops econòmics) fan que aquests
indirectament o directament acabin desenvolupant aspectes polítics i de gènere. La
subjectivitat i interessos dels éssers humans són aspectes molt difícil d’eliminar.

Bibliografia:

- Aibar, E.P (2010). Mòdul 3. La visió constructivista de la innovació tecnològica.

Universitat oberta de Catalunya.
- Paul, D (19865). Cleo y la economía del teclado QWERTY. Instituto Juan de Herrera.
Madrid.
- Edgerton, D. (2007) Innovación y tradicón. Historia de la tecnologia moderna. Capítol
III. Relevancia. Crítica: Barcelona.
- Winner, L (1983). ¿Los artefactos tienen política? The Social Shaping of Technology,
Philadelphia: Open University Press.
- Sanz, V (2016). Género en el contenido de la tecnología: ejemplos en el diseño de
software. Universidad de California. Revista CTS, nº 31, vol 11.