Prova de síntesi 2023/24-1

Assignatura Codi Data Hora inici

Comunicació: Teories i tècniques 20.000 24/1/2024 10:00

!!! Aquesta prova només la poden fer els estudiants que

hagin aprovat l'avaluació contínua

Fitxa tècnica de la prova de síntesi

 No és necessari que escriguis el teu nom. Un cop resolta la prova final, només s’accepten documents en
format .doc, .docx (Word) i .pdf.
 Comprova que el codi i el nom de l'assignatura corresponen a l'assignatura de què t'has matriculat.
 Temps total: 1 hora Valor de cada pregunta: 2,5
 Es pot consultar material durant la prova? SÍ Quins materials estan permesos? Tots
 Es pot fer servir calculadora? NO De quin tipus? CAP
 Si hi ha preguntes tipus test, descompten les respostes errònies? NO Quant?
 Indicacions específiques per a la realització d’aquesta prova de síntesi: CAP

Pàgina 1 de 3
 Prova de síntesi 2023/24-1
Assignatura Codi Data Hora inici
Comunicació: Teories i tècniques 20.000 24/1/2024 10:00

Enunciats
1. Al primer repte hem estudiat les diferents teories de la comunicació. Confronta la teoria funcionalista
i la teoria crítica.

Els primers estudis científics sobre la comunicació com un fet social els duu a terme Aristòtil en el segle IV
aC. Posteriorment, Harold D. Lasswel recollí aquestes bases aristotèliques sobre l’eficàcia de la
comunicació en entorns polítics i socials concrets (determinats per un marc, situació...). Com a contraposició
a les teories constructivistes, les quals plantegen que els mitjans són els configuradors de la realitat social,
la teoria funcionalista te com a pilar la creença que l’individu és un ésser autònom i lliure de qualsevol
manipulació o persuasió per part d’agents externs com poden ser els mitjans de comunicació, i doncs els
MC només cobreixen les necessitats latents del mercat. Aquest corrent està en consonància amb la teoria
del lliure mercat nord-americana, en que preval un mercat amb multiplicitat de representacions i
cosmovisions. Lasswell també concretà les 3 funcions principals dels mitjans de comunicació: vigilància de
l’entorn, correlació́ dels components de la societat i transmissió del llegat social. Posteriorment, Wright en va
afegir una quarta: l’entreteniment, especificant les seves funcions i disfuncions. Aquest últim apartat de de
les funcions i disfuncions, fou tractat originalment per el gran creador d’aquest pensament funcionalista,
Talcott Parsons, centrat sobretot en l’estudi en les diverses estructures socials i les relacions que aquestes
mantenen. Ell estipulà que una societat es un sistema compost per nombrosos subsistemes i que tot ells
estan engranats. Les seves interaccions s’influeixen, retroalimentant-se de manera funcional o disfuncional.

En contraposició a aquest moviment intel·lectual, l’Escola de Frankfurt, molt influenciada pel corrent
marxista, adoptà una perspectiva més reticent respecte els MC, denunciant les seves estratègies de
manipulació i persuasió que només sostenien un sistema classista i desigual. La visió de l’Escola de
Frankfurt és més crítica amb el poder de l’ésser humà, atorgant-li poca capacitat de resposta enfront a les
cobertures dels mitjans. Si bé es cert, ademeten que el contingut dels mitjans ha de tenir certa acceptació
del mercat, o bé es veurien obligats a buscar noves narratives comunicatives. No osbtant, el racionalisme és
la base del pensament, el que suposa la creença que la cultura de masses que han promogut els mitjans de
comunicació és una vulgarització i mediatització nefasta de la cultura. S’ha prioritzat crear una indústria de
la cultura que en lloc de desenvolupar la capacitat crítica de les persones, serveixi com un instrument
d’alienació. En aquest marc, l’entreteniment és la base de la cultura de masses i no la promoció de
continguts crítics. A més, aquest entreteniment es caracteritza per difondre continguts de baixa qualitat
intel·lectual i aposta per l'espectacularització de la realitat social.

2. Al repte dos hem analitzat la campanya de l'anunci '¿Entonces, quién?', del Ministeri d'Igualtat del
Govern d'Espanya. Quins elements de la comunicació consideres que van fallar? Enumera i explica.

L’anàlisi del discurs se centra en els processos de producció i interpretació del significat de peces textuals i
visuals com la campanya “Entonces Quién?”. En aquest cas, crec que es va realitzar una molt bona
contextualització i anàlisi social, resultant en una peça audiovisual que no només reflecteix la visió del món
de l’anunciador, sinó que també busca activament la complicitat del públic que rep el missatge. A través d'un
discurs complex, caracteritzat per matisos subtils, la campanya utilitza preguntes retòriques i afirmacions
impactants per induir una mirada qualitativa en el públic. L’emissor de la campanya defineix clarament els
objectius de l'acció comunicativa i empra estratègies discursives que marquen una intencionalitat específica,
que els homes prenguin consciencia del seus paper en situacions de violència masclista. La campanya
reconeix la importància de transformar idees en missatges efectius, destacant l'ús del codi com a mitjà de
transformació. Aquesta campanya doncs, no només és un mitjà de conscienciació sobre la violència de
gènere, sinó també un exemple reeixit de com la comunicació persuasiva pot influir en les actituds i
comportaments, alhora que fa una crida a la responsabilitat individual per posar fi a aquesta problemàtica
social. Els elements emprats en el discurs i relats són impecables.

Pàgina 2 de 3
 Prova de síntesi 2023/24-1
Assignatura Codi Data Hora inici
Comunicació: Teories i tècniques 20.000 24/1/2024 10:00

3. Al repte tres ens hem introduït a l'àmbit del neuromàrqueting. Explica quins van ser el pain, el claim i
el gain de la nova campanya de Mattel per promocionar la Barbie Rara.

Des del sector cretiu del màrqueting i la publicitat, s’empren majoritàriament tècniques efectives de
neuromàrqueting i màrqueting sensorial per a crear storytellings basats en relats emotius, convincents,
commovedors... Tots tenen un objectiu: conduir a la compra o consum d’un servei o producte, a més de
conformar una imatge sobre la marca en el col·lectiu general de les persones. Tenint això en compte,
podem afirmar que una marca és la realitat el que els clients construeixen al voltant d’aquesta, el que
pensen d’ella, el que els usuaris perceben d’aquesta. És per això que cal construir una estratègia de
branding òptima per arribar al nostre públic objectiu. En el cas de la pel·lícula dirigida per Greta Gerwig i
coescrita amb Noah Baumbach, Barbie, van estipular els següents PAIN, GAIN i CLAIM. Aquests son tres
factors dins de la ciència del neuromàrketing que tenen molt poder d’incisió en el moment de presa de
decisions (EXEMPLE: decidir si anar a veure o no la pel·lícula).

El PAIN indica que cal fer una cerca activa del dolor o angoixa que interessa al potencial consumidor, i
doncs, crear un missatge que capti el màxim l’atenció. En la pel·lícula de Barbie, es detecta que la majoria
de dones no acaben de trobar representació a cap dels mitjans, ja que tot i que la visió dels seus rols a la
societat ha anat evolucionant, encara s’arrastren estereotips i imposicions que determinen i incideixen en la
seva autopercepció. Així doncs, amb aquesta pel·lícula es vol aportar una versió més sincera del que
suposa ser una dona en el món real -i a Barbieland, i doncs, que les dones es sentin més identificades i
recolzades. Pel que respecte al CLAIM, està centrat en fer veure al públic que el producte/servei ofert és la
millor opció del mercat, i doncs, ser escollit per a oferir solució al seu pain. Això ho aconsegueixen creant
una imatge de la Barbie Rara com algú amb qui voldrien relacionar-se a la vida real, emprant llenguatge
proper, simple i clar, el que denota proximitat i ajuda a establir un vincle estret amb el públic. La idea es
mostrar una Barbie real que s’enfronta a la vida amb les mateixes preocupacions, adversitats i
preocupacions que les dones del món real.

Per últim, el gain de la proposta, el qual es centra en parlar del valor que podem aportar al nostre públic i
seduir el seu cervell primitiu perquè vulguin veure la pelicula. En aquest cas, contem amb el poder de
l’storytelling. Les històries i els relats entretinguts, inspiradors i reveladors son la millor manera d’establir un
vincle emocional amb el públic.

4. Al repte quatre hem treballat com comunicar amb èxit una proposta de campanya publicitària davant
d'un client. Explica què ha de tenir un elevator pitch per ser eficaç.

Per aquest últim repte de l’assignatura vam haver de presentar una proposta particular d’elevator pitch. En
la seva elaboració vaig poder veure quins eren els ements més imprescindibles i efectius per a fer arribar de
manera correcta el missatge desitjat.

1. CLAREDAT: La informació ha de ser clara i concisa. No hi ha temps per detalls excessius i el

llenguatge ha se ser tècnic però creatiu, intentant seduir al nostre target.
2. IDENTIFICACIÓ DEL PROBLEMA: S’ha d’assenyalar el problema o necessitat que es vol cobrir
amb el producte, servei o idea. Això ens ajudarà a establir la rellevància i captar l'interès del target.
3. TRET DISTINTIU: Què ens fa especials? Què te la nostra proposta que no tingui una altra? És la
nostra oportunitat per destacar.
4. A QUI ENS DIRIGIM: Indica clarament quin és el públic objectiu de la proposta, ja que ajuda a
personalitzar la presentació.
5. CASOS D’ÈXIT: Si comptes amb dades que puguin avalar el teu discurs o projectes similars que
hagin mostrat bons resultats, destaca’ls. Ajuda a reforçar la teva credibilitat del projecte.
6. CRIDA A L’ACCIÓ: S’ha d’acabar l’elevator pitch amb una crida a l'acció clara. Cal demanar el que
s’espera obtenir posteriorment a la presentació (EXEMPLE: obtenir un contacte)

Pàgina 3 de 3