EVOLUCIÓ DEL CONCEPTE D’INFÀNCIA?

• La història de la infància és plena de buits i de fosca.

• Les condicions de vida en general han estat molts dures pels infants.

• Etimològicament, infància ve de la paraula «in-fale»: el que no parla.

• Durant molt temps es va considerar els infants majors de 5/6 anys

com adults i se’ls exigia responsabilitats com a tals.

• El concepte d’infància pràcticament no existeix abans del segle XVII.

 EDAT
ANTIGA
EDAT ANTIGA
• Els infants vivien en unes condicions molt dures i patien
abandonament, infanticidi, abusos i explotació.
• Ésser inexistent, invisible.
• La infantesa arribava fins als 6 o 7 anys d’edat.
• L’educació era domèstica i maternal en els primers anys de la vida. La
responsable fonamental de l’educació familiar era la mare, també hi
havia dides, que podia ser una esclava que tenia gran importància a la
vida familiar ja que suposava estabilitat i continuïtat.
EDAT ANTIGA
• L’educació familiar tenia un caràcter moral i es començava la formació
dels infants com a ciutadans instruint-los en els costums i virtuts
morals més bàsiques.
• L’educació era social i tot i que hi havia escoles des de les primeres
civilitzacions, en principi només hi anaven els fills de l’oligarquia. Més
endavant, en l’àmbit grecorromà urbà, s’estén als infants de les classes
populars.
• Formació diferent per a les nines.
 Grècia
Autors: Donen importància a l’educació.
- Defineixen el desenvolupament humà com un procés gradual que
era iniciat amb les experiències infantils.

• Plató: Innatisme socràtic

• Aristòtil: Teoria de la tabula rasa (precursora empirisme)

 Roma
• Autors:
• Quintilià: anomena competències característiques psicològiques dels
infants.

• Plutarc (De liberis educandis):

• Pares com a primers educadors, models
• Mètode pedagògic (exigència i comprensió)
• «Yo afirmo también que es necesario que los niños sean conducidos hacia los buenos
hábitos con consejos y razonamientos, pero, por Zeus, no con golpes y ultrajes. Pues
parece, de alguna manera, que estas cosas, convienen a esclavos más que a hombres
libres. Sin duda se embotan y tiemblan ante los trabajos, en parte por los dolores de
los golpes, en parte por la injuria. En cambio, las alabanzas y los reproches son más
útiles a los hombres libres que cualquier ultraje, porque los unos estimulan a las
cosas buenas y los otros apartan de las coses vergonzosas».
 EDAT
MITJANA
 EDAT MITJANA
• Hi ha una visió negativa de la infància, tot i que, a partir del segle XII
es desenvolupava i comença a haver-hi més sensibilitat cap als infants.
• Incorporació precoç dels infants al món dels adults (7 anys: ús de la
raó)
• Les condicions de vida a l’edat mitjana continuen essent molt dures:
els nins i les nines treballen des de ben petits: en el món rural com a
camperols, miners o pastors i, a la ciutat, com a aprenents o venedors.
• Una minoria de nins anava a les escoles parroquials (monestirs o
episcopals). En el cas de les nines encara hi havia menys possibilitats
d’accedir-hi.
 EDAT MITJANA
• Els fills dels nobles aprenien (en els castells) les destreses bàsiques:
caçar, muntar a cavall, lluitar, jugar a escacs, etc.
• A partir del segle XIV les pestes, les fams i les epidèmies empitjoren la
vida de molts infants, i augmenta el nombre d’orfes sense sostre.
• Alt índex de mortalitat infantil (infanticidis familiars, abandó, plagues,
fam, …)Primers asils.
• Ideals eclesiàstics: autoritat i disciplina.
 EDAT
MODERNA
EDAT MODERNA
• A partir del Renaixement canvia el model de família i pren
importància l’espai íntim, la cura i educació dels infants.
• Separació de l’etapa infantil del món adult. Comença a aparèixer la
infància i l’infant amb valor per si mateixos.
• Encara hi ha infants que viuen en males condicions, abandonats en
asils o al carrer. Èpoques crisis econòmiques, guerres, …
• Interès per temes educatius, a l’àmbit familiar. Sorgeixen les ordres
religioses docents.
• HUMANISTES: interès per temes educatius. Autors com: Juan
Huarte de San Juan, Montaigne, Erasme de Rotterdam, J. Lluís
Vives, …
• Comenius:
• Fundador de la pedagogia com a ciència.
• Paper de la mare com a primera educadora.
• Escolarització obligatòria fins els 12 anys.
• Locke:
• Infant = tabula rasa.
• Importància de l’experiència.
• Rousseau:
• L’infant és bo per naturalesa.
• Infant: persona amb característiques pròpies
 EDAT
CONTEMPORÀNIA
EDAT CONTEMPORÀNIA
• Les famílies s’organitzen al voltant dels infants, que guanyen
protagonisme
• Apareixen robes i utensilis específics per a infants, i s’inicia la
literatura infantil.
• Amb la Revolució Industrial, els infants esdevenen una mà d’obra
fàcil d’explotar. Tot i que s’estenen les idees modernes sobre l’infant
i l’educació, la realitat de la vida de la majoria dels infants continua
essent molt dura.
• A poc a poc s’estén l’escolarització dels infants.
• PESTALOZZI precursor de la pedagogia contemporània.
• Necessitat de formació per educar infants
• Precursor de les polítiques de protecció infantil
• Canvi social a través de l’educació primerenca

• FRÖBEL
• Kindergarten: escoles “preescolars”.
• Continuïtat educativa entre escola-casa-comunitat.
• Importància del joc.
POSTMODERNITAT
• En el segle XX s’estén l’escolarització en els països occidentals.
• Milloren les condicions de vida dels infants en el països
desenvolupats, sobretot a partir de la segona meitat del segle XX.
• L’infant és un membre més de la societat de consum.
• A partir del final de la Segona Guerra Mundial sorgeixen associacions
en defensa dels interessos dels infants. A partir de 1989, la
Convenció dels Drets dels Infants instaurà els drets dels infants i en
serà el referent.
• En els darrers quinze anys s’han fet progressos en relació a la
protecció i l’acompliment dels drets dels infants.
SEGLE XXI
SEGLE XXI
• Més de la meitat dels infants del món viuen en situació de pobresa.
• Eliminar la pobresa infantil, l’explotació laboral dels infants, assolir nivells
òptims de salut i benestar són alguns dels objectius que cal que ens
plantegem aquest segle.
• La pobresa també es produeix en els països rics, i en els darrers anys va en
augment.
• Cal protegir els infants dels riscos d’exclusió social, en qualsevol de les
seves formes (exclusió escolar, política, etc.)
• Cal garantir el benestar dels infants i fer efectiu l’acompliment dels seus
drets.