ACTA TR 6

Participants: Andrea Domínguez, Ana Peñalba, Violeta Henares i Luna da Silva

Acta: Lluís Lázaro

PRIMERA RONDA

La Luna presenta la primera part de la lectura i explica en quines parts consisteix la lectura.
La Ana comença parlant de les persones immigrants que han hagut d’emigrar a un altre país. Cal tenir-los en
compte educativament i deixar la homogeneïtat. La literatura és molt important per a transmetre aquests
valors favorables. A Espanya n’hi ha molta immigració, a les aules sobretot no universitaris. Això ha anat a la
baixa per la pèssima natalitat. L’educació intercultural és necessària per la societat. La literatura pot transmetre
així valors positius i ajuda a un sentiment de pertinença a la ciutadania, tant pels autòctons com als
immigrants. Pregunta si l’educació està preparada per aquesta heterogeneïtat i si creiem si els nens neixen
creient que els de l’altre país son diferents o és la societat la que fa que ho facin.

La Violeta explica el conte de La Narradora del Desierto, una nena que viu al desert i explica contes als altres
nens, fins que la guerra fa que els nens marxin. Finalment, es portada per la policia a un centre de menors, on
torna a veure els nens als qui els hi llegia contes. En aquesta història, podem veure la importància de la
literatura, ja que l’únic que la manté en el desert és l’estona en que els hi llegeix als altres infants. També parla
de la identitat cultural que es forma entre la nena i el grup d’infants. Pregunta si a aquestes edats primerenques
és correcte donar llibertat als alumnes per la lectura o cal dir quines cal que llegeixin. Desprès explica El
Dibujante de la Arena, al que li agrada dibuixar, però no té materials per la guerra, així que dibuixa a la sorra.
Finalment, una docent li dóna uns colors que han donat a Europa. Aquí podem observar l’empatia i veure la
importància de l’expressió artística. Els llapis son un element simbòlic i pràctic en aquesta història. Pregunta
fins a quin punt l’entrada d’un nen estranger en un aula canvia molt el funcionament d’aquesta.

La Luna explica Noche de Reyes, un nen que demana a Baltasar que porti un tren, però al Rei li posen
dificultats per passar, havent d’ensenyar uns papers i ha de buscar un treball per a no ser expulsat. Mostra la
situació d’una persona subsahariana que no pot passar a Europa per no tenir papers. Pregunta si creiem que
ho estem fent bé o cal canviar moltes coses en el tema de l’emigració. Segona lectura: Busco una mamá Es
mostren dos nens a Barcelona que van a una guarderia i a un altra es veu a un bebe amb una mare que demana
almoina al carrer. Finalment, la família dels nens acull a casa seva a la bebé, deixant a la mare al carrer. Aquesta
lectura pretén que es vegi l’abandonament i l’exclusió de nens en altres països. Pregunta si creiem quins valors
pot tenir aquesta nena diferent als de Barcelona.

La Andrea explica el llibre Tres Monstruos. Hi han dos monstres molt mandrosos i veuen a un monstre
diferent i groc i el comencen a insultar. El monstre groc els hi mostra el seu respecte tractant-los de Majestat.
Al país del groc hi ha hagut un terratrèmol demana ajuda i una feina i li fan fer al monstre groc el que no volien
fer ells i fa una gran illa preciosa, però els altres monstres.li donen molt poc. Aquest llibre destaca la xenofòbia
i la discriminació als immigrants. Pregunta quants de nosaltres hem observat una situació de discriminació i
si hem fet alguna cosa contra ella. Molts aixequen la mà a la primera qüestió i pocs a la segona. Aquesta història
ensenya el respecte i l’astúcia i l’actitut del primer mon respecte els migrants. Pregunta si aquest conte seria
apropiat per a nens de 6 a 7 anys. També explica ‘’Me Llamo Yong’’, que trata sobre una nena que ve de Corea,
però no sap escriure el seu nom i dibuixa un ocell, un gat o una magdalena. Al quart dia, aconsegueix escriure
el seu nom. Mostra les dificultats dels immigrants al arribar a un altre país i veiem com la societat acull de bona
manera a la nena. Cal destacar que Bartolomé Cabrera que els vincles afectius ajuden a construir la identitat
cívica. També destaca la necessària col·laboració de la societat. Pregunta si és important premiar els alumnes
per fer una cosa bé.

SEGONA FASE

L’Ana creu que estem preparats per aquesta heterogeneïtat, però hi ha el handicap del llenguatge si no
dominem la llengua de l’alumne, sobretot quan el nen és petit.
A la segona pregunta, defensa que és la societat la que fa que els infants creguin que els infants d’altres races o
nacionalitats son diferents a ells i que cal erradicar-les canviant els estímuls externs dels alumnes.

La Violeta creu que el millor és que l’alumne ha de ser més lliure per a poder decidir les nostres lectures i no
marcar lectures concretes, que es poden tornar avorrits pels alumnes, mencionant també la seva experiència
personal negativa amb les lectures obligatòries.
A la segona qüestió, creu que l’entrada d’un nen estranger és positiva i es poden obtenir molts aprenentatges,
mencionant també la seva experiència personal, va poder observar i conèixer millor altres cultures i ser
empàtica.

La Luna, referint-se a la primera qüestió creu que calen canviar moltes coses respecte l’acollida d'immigrants,
que és massa lenta i complicada, mencionant també la seva experiència personal amb els seus avis.
En la segona qüestió, creu que es poden veure diferents valors entre persones nascudes a diferents llocs i et fa
entendre que tot el mon pot arribar a tenir la mateixa vida.

Respecte les preguntes del Christian, explica la multiculturalitat i la interculturalitat, que no és el mateix.
L’Andrea creu que el conte que ha explicat sí que és necessari per a nens de 7 o 8 anys perquè es necessari que
tinguin aquests valors, mencionant també una experiència personal dels seus avis que llegeixen contes que
inculquen valors positius.
També defensa que és positiu premiar un alumne quan fa una cosa positiva, per a motivar els alumnes.

TERCERA FASE

Judith Arán: Creu que l’entrada d’un estranger canvia el funcionament de l’aula depenent de les persones i el
context. Creu que cal donar més xerrades i comentar aquests temes desde petits.

El Christian defensa que cal canviar el model hegemònic de família i conèixer bé la diferència entre
interculturalitat i multiculturalitat. La multiculturalitat defensa que cal caminar fins una cultura homogènia
i eliminar les particularitats de les diferents cultures La interculturalitat defensa que cal que les cultures
convisquin i convivim amb les diferències, aprenent entre tots. Planteja si creiem que a Barcelona hi ha més
interculturalitat o multiculturalitat i com podem millorar desde l’escola i la literatura. També explica que no
cal normalitzar o naturalitzar, sinó que cal que els models de famílies minoritàries per exemple, ens siguin
completament indiferents. Pregunta si la interculturalitat de la nena coreana és un bon exemple de com
abordar les múltiples cultures a l’aula.

Laia Martínez: Creu que els llibres mostren altres perspectives de la realitat i son la eina per a abordar millor la
inclusió que una xerrada, ja que es tracten d’una eina molt més visual i útil per a nens petits.

El Christian afegeix que cal que la lectura pugui ser gaudida i interessant per així aprendre els valors.

Andrea Quintanilla: Creu que la literatura infantil és una bona forma d’ensenyar, ja que és molt representativa
i més útil que una xerrada. Un conte fa que ho recordin molt millor.

El Christian està d’acord amb l’Andrea i diu que cal permetre que els nens visquin envoltats de llibres desde
ben petits i apropar els infants a la literatura. Torna a repetir que cal que el nen gaudeixi i faci seva la història
contada. No cal que el nen no sàpiga al moment els valors transmesos, però es queden al seu interior de forma
inconscient La Teresa Colomer diu que els humans som contadors d'històries .

Rubén Olmedo: Per a que un nen gaudeixi, cal que escolleixi els seus propis llibres que li agradin.

El Christian diu que els llibres tenen biaixos europeistes i blancs, pensant que la salvació de les societat de
països en vies de desenvolupament, ve desde Europa, mencionant sobretot el llibre del nen dibuixant al qui
l’ajuda ve del primer mon.

Xavier Blanch: És cert que molts cops Europa vol exportar la llibertat desde temps de Napoleó, però no ho fa
amb una mala intenció, sinó que volen exportar les idees que la societat considera correctes, com quan els
Estats Units volen il·luminar els països de l’Orient Mitjà i els hi falta la consciència que cal que siguin els propis
pobles d’allà que trobin els valors de la llibertat a la seva manera i amb els seus temps.

El Christian explica que també hi ha migració entre països en vies de desenvolupament, fugint de la guerra o
la sequera. Cal tenir en compte totes les diferents realitats de diferents països. Explica la maternitat subrogada
i pregunta la nostra opinió, donant l’exemple dels problemes actuals d’Ucraïna amb la maternitat subrogada,
fent que les gestants hagin de quedar-se amb els nens, ja que els subrogats no viatgen per por a la guerra.

Yeray Piqué: Creu que cal que els alumnes escolleixin les seves pròpies lectures, però donar una varietat de
llibres per a que els alumnes puguin escollir entre les opcions plantejades.

El Christian explica que la literatura és més rica i més accessible a Espanya que a Xile, destacant també la feina
de les biblioteques, que son un espai molt afable.
Hugo Mendoza: Cal que el procès d’adopció sigui un procés més ràpid, ja que hi ha molta paperassa,
comentant també la seva experiència personal.

El Christian està d’acord i creu que cal no fer passar per un calvari a tots els involucrats, objectant el bé superior
del menor, però no calen tantes proves ni processos tan llargs. Cal situar-nos en un punt mitjà en aquest tema,
entre poc i massa.

L’Hugo Mendoza comenta posteriorment que en el seu cas no va ser la literatura la que va fer indiferent el seu
procés d’adopció. Defensa l’adopció, ja que pots ser el pare o la mare real d’un fill sense la necessitat sense
haver-lo parit i que cal fer-la indiferent i fer-la una opció per a totes les famílies i no només per a les que tenen
qualsevol dificultat.

El Christian destaca que cal normalitzar que les dones no vulguin tenir fills, com ja està molt normalitzat en
homes.

L’Ana Peñalba comenta que creu que abans l’adopció no estava normalitzada, però que poc a poc anem
avançant i que ja es veu com a normal que una parella vulgui tenir fills mitjançant l’adopció i no el part natural.

El Christian pregunta si tenim una experiència literària sobre la interculturalitat, però ningú aixeca la mà.

PART FINAL

La Luna explica que cal que la interculturalitat sigui vista com normal i indiferent i que cal que l’adopció sigui
vista com a una opció més per a tenir fills.

L’Andrea diu que els textos mostren elements per reflexionar, com el comportament de la societat i dels nens
immigrants. La literatura infantil marca el pas de la societat.

El Christian explica que la censura de la literatura infantil és important pels valors dels infants i de tota la
societat i ha d’evitar la censura, com el conte d’un toro de 1939 que va ser censurat pel règim franquista.