Moviments i corrents pegagògics

L'Edat Mitjana o edat medieval és el període intermedi de la història d'Europa enmig de l'Edat Antiga i

l'Edat Moderna
Escenari Pre història Edat Edat Edat Edat
Vell Mitjana Modern Contemporàne
a
Segle- I al V V al XV Del XV al 18 XIX
actualment
Inici de l’etapa -2.000,00 -3.020 aC 476 1,492 1789
I Dc Dc Dc
Fi de l’etapa .3020 aC 476 dC 1.492 dC 1789 dC Unactualitat

Fet històric Invenció de l’ Caiguda de Descobriment de Revolució Francesa Guerra Civil

escriptura l’Imperi Amèrica (el nuevo Espanyola?
Romá. mundo) Segona Guerra
Caiguda de Mundial 1939 -
Constantinoble 1945
Caràcters:pap Época clàssica Ail.lada i Destaquen els valors de la
intel.lectualment fosca Modernitat: progrés,
arres comunicació, raó
I.E.infantil Són institucions
assistencials i
benèfiques, que
atenen els nens orfes i
que depenen en molts
 casos de companyies i
ordes religiosos. En
alguns asils es posen
en marxa mètodes
educatius per atendre
els infants amb
disminucions
sensorials.

Professor Autors i Corrents

d'autor
Qualsevol Segle Pedagògiques
Edat _3.020-476 I al V
Vell
Edat 476 - 1492 V al XV
Mitjana
Edat 1492- 1789 Del XV El constructivisme proposa un paradigma on el procés
docent es percep i es duu a terme com un procés
Modern al 18 dinàmic, participatiu i interactiu de l'assignatura, de
 manera que el coneixement és una construcció
autèntica operada per la persona que aprèn (per la
"matèria cognoscent")
Edat Corrent de XIX Maria  Sistema d'ensenyament infantil amb materials
1789 actual Montessori didàctics propis que converteixen el nen en
protagonista del seu aprenentatge. Aquesta
Contemporàne Métodes actius pedagogia estableixes uns pilars essencials
a (Autonomia, independència. Iniciativa,
capacitat de triar, desenvolupament de la
voluntat i autodisciplina) amb el que es busca
que el nen desenvolupi les seves pròpies
capacitats i es converteixi en una persona
equilibrada i independent.
 El seu métode científic es basa en
l’observació.
 Els nens que exhibeixen comportaments
serens és perquè han viscut una infància amb
amor, han estat estimats sobretot per la seva
mare... Construeix un món nou des de la
infància per a l'adult del demà. Pensar per si
mateix, voler pel seu compte. El nen que tanca
si el secret de la nostra naturalesa ha de
convertir-se en el nostre mestre ELMETODO..
Una vida dedicada als nens Maria
Montessori Movie..
 És important destacar que es basa en una sòlida
teoria sobre l'infant, l'educació com a
desenvolupament i el paper del mestre i el medi
 ambient, incloent aquí els materials pedagògics bàsics
i distintius i exercicis del seu mètode, però desproveït
de significat sense la teoria que el sustenta.
En el seu llibre Per exemple, premi i càstig (que els entén
com a corrupció) i les seves conseqüències, incentius (pàg.
103) o progrés (pàg. 104), en el qual exemplifica el que això
significa des del punt de vista de l'adult i el nen. reforçant el
caràcter científic de la pedagogia, és important tenir en compte
que es basa en una sòlida teoria sobre l'infant, l'educació com a
desenvolupament i el paper del mestre i el medi ambient,
incloent aquí els materials pedagògics i exercicis, bàsics i
distintius del seu mètode, però desproveïts de significat
sense la teoria que el sustenta.
 Després va declarar que l'adult només pot oferir al nen els
mitjans necessaris i ensenyar-li a utilitzar-los i que s'ha de
desenvolupar ell mateix.

Principis bàsics del mètode

 La ment absorbent dels nens: la ment del nen posseeix

una capacitat meravellosa i única, té la capacitat
d'absorbir coneixements. Ho aprenen tot
inconscientment, passant gradualment de
l'inconscient a la consciència. Es comparen amb una
esponja, amb la diferència que l'esponja té una
capacitat d'absorció limitada, mentre que la ment del
nen és infinita.

 Períodes sensibles: es refereix a períodes en què els

nens poden adquirir una habilitat molt fàcilment. Són
sensibilitats que permeten als nens relacionar-se amb
el món exterior d'una manera excepcional. Aquests
moments són passatgers i es limiten a l'adquisició d'un
determinat coneixement. Maria Montessori els descriu
de la següent manera:
o el període sensible de la llengua, que
oscil·la aproximadament entre els 2 mesos i
 els 6 anys,
o el període sensible de coordinació de
moviments (± de 18 mesos a 4 anys),
o període sensible d'ordre (± des del
naixement fins als 6 anys),
o el període sensible de la nitidesa dels
sentits (± de 18 mesos a 5 anys),
o el període sensible del comportament
social (± de 2 anys i mig a 6 anys),
o el període sensible dels objectes petits (un
període molt curt al llarg del segon any).

 L'autonomia dels nens: una manerade motivar els

nens i despertar el seu desig d'aprendre es resumeix
en la fórmula de Maria Montessori: "Ajuda'm a fer-ho
sol". El material es col·loca a l'altura del nen perquè
puguis agafar-lo i guardar-lo sol. L'adult només intervé
quan el nen demana ajuda. D'aquesta manera,
l'autonomia s'ha afavorit des dels primers anys. 9

 L'entorn preparat : es refereix a un entorn que s'ha

organitzat acuradament per a l'infant, dissenyat per
fomentar un millor aprenentatge i creixement.
Desenvolupa aspectes socials, emocionals i
intel·lectuals i dóna resposta a les necessitats d'ordre i
seguretat. El disseny d'aquests entorns es basa en els
principis de bellesa i ordre. Són espais lluminosos i
càlids, que inclouen llenguatge, plantes, art,música i
llibres. El material pedagògic específic de la vida
pràctica, la vida sensorial,el llenguatge i les
matemàtiques és un element essencial de l'entorn
preparat.

 El paper de l'adult:el paper de l'adult en la Filosofia

Montessori és guiar el nen, donar a conèixer un entorn
bo i confortable. Ser observador, estar en
l'aprenentatge continu i el desenvolupament personal.
El veritable educador està al servei del nen educador i
 ha de conrear en ell humilitat, responsabilitat i amor.
 Autoeducació : s'aconsegueix creant un entorn
lliure, materials autocorrectius que els nens poden
identificar els seus errors i aprendre d'ells, tenint en
compte els sentits, ja que passen per diferents
períodes sensibles. 10
 Ajuda parental : Montessori promou
que quan el nen té una pregunta consulti primer als
seus companys, després una parella gran, després un
llibre i si no després va a l'adult. D'aquesta manera el
nen guanya independència i sovint aconsegueix
resoldre el seu problema sense anar a l'adult,
guanyant així la independència.

Obres

Való Considerat un dels autors més importants de la

psicologia infantil
1879 - 1. Sensoriomotor i Projective Stadium Cobreix des del
primer fins al tercer any. L'activitat del nen està
orientada al món exterior, i a la comprensió de tot el
que l'envolta. En el nen es produeix un mecanisme
d'escaneig que li permet identificar i localitzar
objectes. El llenguatge apareix al voltant de dotze
mesos, a través de la imitació. Es produeix el procés
de caminar en el nen. Encara no pot dependre d'ell
mateix i se sent incapaç de manejar-se.
2. 15. 1.4.4 Estadi de personal Consta de tres a sis anys.
Es consolida la personalitat del nen. En aquesta etapa
el nen és conscient del seu jo personal i del seu propi
cos, situant-lo en una etapa d'autonomia i
autoafirmació, necessària perquè el nen estableixi les
bases de la seva futura independència.

Loris Malagussi L’experiencia ens confirma que els infants necesiten

 molta llibertat per indagar, probar, equivocar-se i
corregir. Per triar on i amb qui volen invertir la seva
curiositat, les seves emocions; per apreciar els
infinits recursos de les mans, de la vista, le l’oîda, de
les formes, dels sons, dels colors..
Decroly Centres d’interés El mètode Globalitzat:
basat en aquestes metodologies: racons,
Ambients d’aprenentatges, centres d’interès

Freud
Psicoanalista

Rudolf Steiner  L'aprenentatge dels nens es realitza a través

(1861-1925) de el joc i de el moviment.
creador de  Busca una educació enfocada en la llibertat i
la renovació de la societat
pedag.
Waldorf..
Jean Piaget  L'objectiu de l'ensenyament no és oferir
1896-1980 continguts sinó facilitar el nen les eines
necessàries perquè construïa de manera
El activa el seu propi coneixement, el relacioni
Constructivisme amb el que ja sap i sigui capaç de solucionar
els problemes que se li plantegen en la vida.
Vygotsky 1896- 
1934
Teoria del 
desenvolupament
cognitiu de Piaget
  va fundar el conductisme amb l’assaig La
Watson psicologia des del punt de vista del
El Conductisme conductista publicat el 1913. Amb les seves
teories va fonamentar una psicologia basada
en el comportament, és a dir, en conductes
observables. Aquest comportament era
sintetitzat mitjançant un esquema estímul-
resposta.
 Tot aprenentatge és el resultat d’un
condicionament d’hàbits.
Watson estava tan convençut de les possibilitats del
conductisme que va fer l’afirmació següent: “Doneu-me una
dotzena d’infants sans i ben formats, i el meu propi món
específic per educar-los, i garanteixo que n’escolliré un de
qualsevol a l’atzar i el formaré perquè arribi a fer qualsevol tipus
d’especialitat que jo vulgui: metge, advocat, artista,
comerciant... i també lladre, amb independència de les seves
habilitats, inclinacions, tendències... seves i dels seus
avantpassats.”
Així es justificava que les persones no
actuaven perquè sí, sinó que ho feien perquè
prèviament havien estat condicionades a fer-
ho.
Condicionament
clàssic de Pavlov
Condicionament
operant de Skinner
L’aprenentatge per El modelatge consisteix a aprendre mitjançant la imitació i
observació d’Albert l’observació de les conductes d’un model. El modelatge no
tan sols és observació i imitació, sinó que també hi intervé el
Bandura
modelatge verbal. Aquest es basa en l’aprenentatge gràcies a
instruccions i sense tenir un model. Ej. El nen q’agafa el
mando de la tel i para com si fos un móvil.
 Psicologia Cognitiva Ausubel,. Va considerar que l'aprenentatge per
Jerome Bruner, descobriment ha de ser presentat com a oposats a
l'aprenentatge per exposició (recepció) ja que aquest pot ser
Vygotski, David
igual d'eficaç si es compleixen unes característiques. Així
Ausubel (1908- l’aprenentatge escolar podria donar.se per recepció o per
2008), Jean Piaget descobriment, com estratègia d’ensenyament i pot assolir un
aprenentatge significatiu o memorístic i repetitiu.
Zabala 1993 Enfocament globalitzador
Kilpatric................. La metodologia de projectes va començar com una tècnica
didàctica, però avui la considerem com un procediment
d’aprenentatge. La va dissenyar Kilpatric, pedagog nord-americà,
en considerar la necessitat de globalitzar, de partir dels interessos
dels infants.

Lectura C. Díez (1998).  La oreja verde. Trabajo por

proyectos y vida cotidiana en la escuela infantil. Madrid: Ediciones
de la Torre. És un llibre excel·lent per endinsar-nos i viure aquesta
manera de treballar amb els infants de parvulari. En les pàgines
35-39, B. Trueba explica aquestes fases de treball del projecte.

APRENENTATGE TRADICIONAL A - APRENENTATGE BASAT EN PROJECTES ABP

8 Elements essencials per incloure una ABP
Què és el Mètode Montessori? https://www.youtube.com/watch?v=ik7eckAAhCU
La tesi principal del mètode Montessori és centrar l'aprenentatge en l'infant, promou el respecte natural de cada nen treballant
de forma integral totes les seves habilitats amb l'ajuda de l'entorn que els envolta. El mètode Montessori es basa en quatre
principis:
 LA MENT ABSORBENT
 PERÍODES SENSIBLES varien per a cada nen
 L'ENTORN PREPARAT
 Adult ROL és el pont entre l'entorn preparat i el nen
Programa curs MARIA MONTESSORI
 Introducció a la pedagogia Montessori.
 Importància de l'observació.
 La ment absorbent del nen.
 Períodes sensibles.
 L'entorn preparat en l'etapa de 0-3 anys.
 Independència.
 Desenvolupament del moviment.
 Desenvolupament lingüístic.

 Control d'esfínters.
 Llibertat i límits. Aproximació Montessori a la disciplina.
 Concentració.
 La natura i el nen.
 Comunitats.
 El paper de l'adult. Enllaç i connexió. El paper de l'assistent en un entorn Montessori.
 Elaboració de materials de Llenguatge i Vida Pràctica...
Constructivisme
És una teoria de l'aprenentatge o corrent pedagògica L que té com a autor principal l'alumne, té unavisió del procés d'aprenentatge com una
cosa dinàmica activa i participativa i quel'alumne construeix per si mateix el seu propi aprenentatge. Elpaper del professor en aquest corrent
és de mediador o facilitador és el que ha de portar les eines a l'alumne perquè l'alumne construeixi el seu aprenentatge.
Sembla que el professor té un paper passiu, però en realitat requereix planificar experiències que moguin l'alumne cap
a l'adquisició d'un nou coneixement o habilitat i l'acompanyin en el camí. El constructivisme comparteix molts dels
seus fonaments teòrics amb el cognitivisme, ja que tots dos busquen explicar com l'alumne aprèn d'una manera
significativa. La diferència més important q troba el cognitivisme és que l'estudiant no només integra un nou aprenentatge
en la seva estructura de pensament, sinó que li dóna una interpretació segons el que ha viscut i això fa que tingui un
significat per a ell/ella.
ELS PRINCIPALS REPRESENTANTS DELS CONSTRUCTIVISMES SÓN:

JEAN PIAGET VIGOTSKI DAVID AUSUBEL

PIAGET: Identifica quatre etapes del desenvolupament cognitiu cadascuna de les quals és més complexa i abstracta

que l'anterior. Afirma que hi ha dos processos simultanis en el

desenvolupament cognitiu. L'ASSIMILACIÓ que és internament interna i relacionar-la amb alguna cosa que ja existeix en la nostra estructura mental i
 esquemes anteriors per integrar que acabem d'aprendre. La seva teoria es coneix com a
allotjament que és modificar els nostres
CONSTRUCTIVISME GENÈTIC.
VIGOTSKY Unsenyal que l'entorn social i cultural són peces clau per al procés d'aprenentatge. Per a ell, aprendre és més social que biològic. La
seva contribució principal és el concepte de Zona de Desenvolupament Proper que és la diferència entre el nivell
actual d'assoliment de l'alumne i el nivell d'assoliment que es pot aconseguir. Aquest nivell màxim d'assoliment es pot
aconseguir amb l'ajuda d'un adult o també dels seus propis companys. .
DECROLY Va ser un intel·lectual belga que els seus pensaments estaninfluenciats en la psicologia experimentadal i
educariva. Va formar part de la New School amb la intenció de canalitzar les aportacions de diferents pedagogs. Les
idees de Decroly associades al Mètode Global d'Ensenyament...

El seu innovador sistema se centra en STUDENT i CONTEXT.. Cal destacar que el mètode Decroly es basa en l'experimentació de l'observació i el programa educatiu
anomenat Centro de In que enutja els gustos de l'educació. Un cop identificats els interessos dels alumnes, els Centres d'Interès proposen al professorat la realització
d'activitats bàsiques basades en l'Associació i Expressió d'Observació.
El mestre ha de ser!! provocar! La! conflictes! cognitiu! i!almateix temps!la canalització!de!les!contribucions!de!dels!els!nens!a!a través!de: - Centres!de! Interès:! El!
mestre!ha de!presentar!en!torn!fins i tot!centre!de! interès! n! set! activitats! què! Motivar! a la! estudiants! i! le! permetre!construir!significatiu!aprenentatges. - Petit!
investigacions:! Sobre! preguntes! nens! té! Sobre! La! Món! què! ells! envolta.! Per! hosé! pujarà! U! descobriment! Guiat! a! Split! De! U! exploració! ho permetrà!
reflexionar, ! set!links,! i!troba!respostes. I!pot!! Utilitzeu!dos!big!types!de!activitats: 0 Cantonades:!espais!organitzats!i!polivalents!in!the!que!els!estudiants! petit!
grups! individualment! pots! realitzar! activitats! gratis! guiats! En! La! què! mira,! manipular,! experiència! desenvolupant!la teva capacitat!de!elecció!! i!
responsabilitat. 0 Los! Tallers:! què! Són! activitats! dirigit! Per! La! mestre,! en el seu camí! a! què! progressivament! Vés! dominant! diversa! tècniques! expressiu!
què! llavors! s'utilitzarà! ! De! Forma! Creatiu! En! el teu! activitats. A més!és!fonamental!en! Educació! Nen!crear contextos!globalitzat,!lo! que!aconseguir!a!a través!
les!rutines!per!ser!activitats!que!es repeteixen!sempre!a!lo!largo! De! La! Dia! Alumne! contribuir! estructuració! espai0temporal! de la! nen! també!a!la teva!
autonomia.
OPOS TEEI
“És evident que el pati és l’espai de llibertat dels infants: un espai on, sense la
Les activitats quotidianes permanent direcció dels adults, els infants aprenen de manera autònoma a
viscudes a l’escola són un bon organitzar-se, prendre decisions, posar en marxa la seva creativitat, superar
context per aprendre conflictes, etc. I és aquí, en aquest marc de llibertat i autonomia del joc dels
continguts relacionats amb infants, on la nostra presència encoratjadora, amatent, interessada per tota la
totes les àrees del currículum. vida que allà es dóna, motivadora, disposada a participar del joc, en la mesura
que els infants ens ho demanin, es fa espurna de nous aprenentatges i
afavoridora de la capacitat de jugar dels infants.”
Imma Marín (2014)
Els espais ben cuidats, nets, ordenats, amb una harmonia de colors, amb un nombre equilibrat d’elements visuals, amb una bona
documentació, creen ambients que provoquen sensacions de tranquil·litat, calma i benestar
“Si per materials volem indicar tot el que serveix per fer quelcom, que serveix per produir, per inventar, per construir, hauríem de
parlar de tot el que ens envolta, de l’aigua a la terra, de les pedres als animals, del cos a les paraules... fins i tot els prats i els
núvols.” Francesco Tonucci (1990)

Si l’escola ha de donar resposta a aquesta diversitat i estructurar-se dins un sistema inclusiu on cada infant pugui créixer des del
punt de vista emocional, afectiu, cognitiu, social i motriu, sembla lògic que en el si de cada equip conflueixin acords respecte a
diferents organitzacions i metodologies.
Els escenaris o ambients d’aprenentatge responen a una línia metodològica amb clars objectius que, més enllà de pensar en l’aula
com el lloc principal per a l’aprenentatge, considera tots els espais de l’escola com a educatius
JOCS que es poden realizar al pati:
Finalidad de l`educació Infantil Idees Força
CAPACITATS
Els objectius de cicle precisen les capacitats que els infants han d’haver desenvolupat en acabar cadascun dels cicles (llar d’infants
/parvulari) en relació amb els continguts de les àrees. Objectius de cicle de l’etapa d’educació infantil
Primer cicle d’educació infantil (Llar d’infants)Contribueixen a desenvolupar
les capacitats de:
1.Identificar-se com a persona, assolir el grau de seguretat afectiva i
emocional corresponent al seu moment maduratiu, i esforçar-se per
manifestar i expressar les pròpies emocions i sentiments.
2. Establir relacions afectives positives, comprenent i apreciant
progressivament el seu entorn immediat, iniciant-se en l’adquisició de
comportaments socials que facilitin la integració en el grup.
3. Participar amb iniciativa i constància en les activitats quotidianes
d’alimentació, repòs i higiene personal, iniciant-se en la pròpia autonomia i
orientant-se en les seqüències temporals quotidianes i en els espais que li
són habituals.
4. Comprendre el llenguatge adult i dels altres infants, comunicar-se i
expressar-se a traves del moviment, el gest, el joc i la paraula, amb una
progressiva millora del llenguatge oral.
5. Dominar progressivament el cos i l’adquisició de noves habilitats motrius,
augmentant la seva autonomia en els desplaçaments, en l’ús dels objectes i
l’orientació en l’espai quotidià.
6. Actuar sobre la realitat immediata, descobrir-ne l’organització a partir de
les pròpies vivències i establir relacions entre objectes segons les seves
característiques perceptives.
7. Projectar les pròpies vivències a través de l’activitat lúdica, i anar-les
representant a través d’un incipient joc simbòlic.
8. Iniciar-se en la descoberta i l’ús del llenguatge corporal, verbal,
matemàtic, musical i plàstic.
Segon cicle d’educació infantil (Parvulari)Contribueixen a desenvolupar les
capacitats de:
1.Identificar-se com a persona tot sentint seguretat i benestar emocional,
coneixent el propi cos, les seves necessitats i possibilitats, els hàbits de salut,
i guanyar confiança en la regulació d’un mateix.
2. Ser i actuar d’una manera cada vegada més autònoma, resolent
situacions quotidianes amb actitud positiva i superant les dificultats.
3. Sentir que pertany a grups socials diversos, participant-hi activament i
utilitzant els hàbits, actituds, rutines i normes pròpies.
4. Aprendre amb els altres i a través seu, gaudir de la relació i integrar-se en
el grup tot establint relacions afectives positives amb actituds d’empatia i
col·laboració, intentant resoldre conflictes de manera pacífica.
5. Observar i experimentar en l’entorn proper amb curiositat i interès,
interpretant-lo i fent-se preguntes que impulsin la comprensió del món
natural, social, físic i material.
6. Conèixer experiències, històries i símbols de la cultura pròpia del país i de
la d’altres companys i companyes, generant actituds de confiança i respecte
per les diferències i valorant les relacions socials i afectives que s’hi
estableixin.
7. Representar i evocar aspectes de la realitat viscuda, coneguda o
imaginada i expressar-los mitjançant les possibilitats simbòliques que els
ofereix el joc i altres formes de representació.
8. Comprendre les intencions comunicatives d’altres infants i persones
adultes i expressar-se mitjançant la paraula, el gest i el joc.
9. Desenvolupar habilitats de comunicació, expressió, comprensió i
representació per mitjà dels llenguatges corporal, verbal, gràfic, musical,
audiovisual i plàstic; iniciar el procés d’aprenentatge de la lectura i de
l’escriptura, de les habilitats matemàtiques bàsiques i de l’ús de les
 tecnologies de la informació i la comunicació.
10. Aprendre i gaudir de l’aprenentatge, pensar i crear, qüestionar-se coses,
fer-les ben fetes, plantejar i acceptar la crítica i fer créixer el coneixement
d’una manera cada vegada més estructurada.
Els objectius d’aprenentatge expressen el que es vol que aprengui l’alumnat, i per això han de concretar les habilitats necessàries per a desenvolupar les
capacitats. El nivell de desenvolupament de les capacitats a assolir depèn del grau d’aprenentatge que l’alumnat hagi adquirit dels continguts
curriculars −que integren coneixements conceptuals, procedimentals i actitudinals
Continguts Curriculars
Hi ha tres tipus de continguts curriculars:
1. Els continguts de fets, conceptes i sistemes conceptuals. Ens referim a informacions o primeres nocions a les quals els nens s’han d’aproximar de
manera global i intuïtiva (per exemple, saber per a què serveixen alguns objectes, conèixer el nom d’algunes parts del cos, etc.). Volem que els infants
construeixin saber.
2. Els continguts de procediments. Ens referim a les habilitats o capacitats bàsiques, a les estratègies o conjunt d’accions ordenades que s’han de fer per
facilitar o arribar a la resolució de problemes diversos, i a les tècniques o activitats sistematitzades que tenen relació amb un aprenentatge concret
(per exemple, retallar, memoritzar cançons i petites danses). Estem parlant del saber fer coses.
3. Els continguts d’actituds, valors i normes. Ens referim a les actituds com la tendència que tenim a comportar-nos de manera consistent i permanent
davant de determinades situacions, fets, objectes i persones. Els valors són els principis normatius que guien i regulen el nostre funcionament i les
normes són les regles de conducta que hem de respectar en les diferents situacions (per exemple, tenir cura de les joguines, respectar els companys,
etc.). Volem que els infants responguin seguint uns comportaments i amb uns criteris determinats davant de persones, situacions, coses, etc.: ens
referim al saber estar i conviure.

Aquests tres tipus de continguts han de tenir, en l’etapa d’educació infantil, un tractament globalitzat i integrat.
Els continguts s’ordenen i s’organitzen entorn de tres àrees curriculars, que són els tres àmbits d’experiència propers als infants, que a Catalunya s’anomenen:
 Descoberta d’un mateix i dels altres
 Descoberta de l’entorn
 Comunicació i llenguatges
Al segon cicle d’educació infantil els continguts de les àrees curriculars es presenten agrupats en blocs. Per exemple, dins l’àrea “Descoberta d’un mateix i
els altres” són els quatre blocs següents: autoconeixement i gestió de les emocions; joc i moviment; relacions afectives i comunicatives, i autonomia
personal i relacional.

L’enfocament globalitzador
Hem de tenir en compte que quan parlem d’enfocament globalitzador no fem referència a cap tipus de metodologia concreta, sinó a una manera determinada
d’entendre l’aprenentatge: no com a una simple suma de coneixements sinó que aprenem quan som capaços d’establir relacions entre els nostres coneixements
previs i el nou material que hem d’aprendre. Aquestes relacions poden ser més o menys complexes i donen lloc a aprenentatges més o menys significatius, que
per definició són ja aprenentatges globalitzats.
Crear vídeos amb power point https://www.youtube.com/watch?
v=nP2a-oL_MJo&t=16s
Per llegir
 'Les pedagogies del coneixement integrat. Els projectes de treball', dins Carbonell, Sebarroja, J. (2016), Pedagogies del sigle
XXI. Barcelona: Octahedro.
 Zabala, A. (1999), Enfocament Globalitzat i Pensament Complex. Barcelona: Graó.
https://iddocente.com/educaplay-crea-actividades-educativas/?fbclid=IwAR0CuWBSmUjV4y48wcvmRKj9f7L3qrj5-
x17XMpI14dHVGFImPodHuoIhfE

El professor (guia fàcil)és qui planifica l'experiència que els alumnes

realitzaran...
El proces cognitiu.-Continguts Curriculars
L’aprenentatge per Conductisme Watson Pavlov i Skinner
Per condicionament Classic Pavlov i Skinner
Per observació Bandura
Teoria de la maduració Gessel La maduració del sistema nerviós i el creixement marquen unes etapes o períodes en el
desenvolupament cognitiu en les quals l’infant pot adquirir noves habilitats o consolidar les ja adquirides
Rutines.- Silveira MARIA MONTESSORI
Malagussi.- Defensa l’alt valor educatiu dels moments quotidians a
l’escola infantil.
Primera Guerra Mundial: 28 de juliol de 1914 - 11 de novembre de 1918
La Segunda Guerra Mundial : 01 de setembre 1939 - 08 de maig
de 1945
Parlar de la Pedagogia Activa es Plantejar les necessitades, capacitats e influencies del medi ambient en
l’ésser humà y por otro lado, veure com la Sociedad necessitat de l’escola para que la ajudi a
reorganitzar-se y transformar-se a favor de la comunitat.
 L'alumne, el subjecte actiu i el professor un facilitador del procés.
L'escola nova a partir de noves orientacions qüestiona a l'educació tradicional.
https://www.youtube.com/watch?v=-1Y9OqSJKCc#action=share. P.D. pel·lícula APREHENSTM Escrúpols,
sospita o por que et sentis contra algú o alguna cosa per por que sigui perjuri
6 metodologies docents que tot professor innovador ha de conèixer
https://ioc.xtec.cat/materials/FP/Materials/1752_EDI/EDI_1752_M08/web/html/WebContent/u1/a2/continguts.html

https://ioc.xtec.cat/materials/FP/Materials/1752_EDI/EDI_1752_M02/web/html/media/fp_edi_m02_u3_pdfindex.pdf

https://ioc.xtec.cat/materials/FP/Materials/1752_EDI/EDI_1752_M02/web/html/search.html?q=relacions+

https://ioc.xtec.cat/materials/FP/Materials/1752_EDI/EDI_1752_M05/web/html/WebContent/u5/a2/continguts.html

Http://dones.gencat.cat/web/.content/03_ambits/docs/publicacions_eines10.pdf Pràctica Coeducativa

http://ensenyament.gencat.cat/web/.content/home/serveis-tramits/provisio-pas/definitiva/ingres-acces/tei.pdf TEMARI

CERCA UNA PART ESPECÍFICA

https://www.mumuchu.com/pedagogias-alternativas-activas.html MONTESSORI

https://www.unamamanovata.com/2017/12/27/torre-rosa-montessori/ torre rosa de Montessori

https://ioc.xtec.cat/materials/FP/Recursos/fp_edi_m06_/web/fp_edi_m06_htmlindex/media/fp_edi_m06_u3_pdfindex.pdf Corrents Pedagógiques

lapiceromagico.blogspot.com.es POEMES, CONTES !!

Preàmbul Llei 12/ 2009,10 de juliol ...Es un exemple, Per començar un criteri en la prova de teei

La societat catalana aspira a proporcionar la millor educació a les noves generacions i, més enllà, a continuar donant oportunitats educatives a tothom durant
tota la seva vida. Aquesta aspiració es correspon amb la voluntat col·lectiva de fer de Catalunya un país pròsper, benestant i cohesionat, on tothom que hi viu
pugui portar a terme lliurement el seu projecte vital. L’educació és un dret de totes les persones ; és la palanca que fa possible la superació dels condicionants
personals, socials, econòmics i culturals en origen; és la clau de les oportunitats per a superar les desigualtats i per a descobrir i aprofitar tots els talents de la societat.

DECRET 181 /2008 9 DE SETIEMBRE A l’educació infantil aprendre és, per a l’infant, construir nous significats de la realitat que l’envolta, els quals enriqueixen els propis
coneixements prèviament adquirits i permeten la seva aplicació a les noves situacions cada vegada més complexes.