EL TACTE

Andrea Ysàs Antiller

Carla Padilla
Mireia Puig
Manuela Larrea Cordovez
Lucia Serrabona Vazquez
Ànnia Corón
ÍNDEX

PART TEÒRICA.......................................................................................................................3
Què és el tacte?................................................................................................................. 3
Desenvolupament.............................................................................................................. 3
Com estimular-lo................................................................................................................ 4
Trastorns............................................................................................................................ 5
Curiositats.......................................................................................................................... 5
PART PRÀCTICA.................................................................................................................... 6
ACTIVITAT 1: TOCA TOCA COSMOCAIXA...................................................................... 6
ACTIVITAT 2: QUÈ S’AMAGA DINS LA CAIXA?...............................................................8
Bibliografía............................................................................................................................. 9

2
PART TEÒRICA

Què és el tacte?

És un dels cinc sentits del cos humà; és dels primers en desenvolupar-se i forma part dels
sistema sensorial.
Ens proporciona informació de les qualitats palpables dels objectes, tal i com fan altres
sentits, integra el procés que es produeix en els nens i nenes relacionats amb l’adquisició de
la informació de l’entorn i del seu propi organisme. Això ho fa a través de la pell que es el
seu òrgan receptor el qual s’encarrega de enviar aquestes dades sensorials a les neurones
sensorials per a que a través del canals sentit pugui arribar al cervell.

La pell es compon de tres teixits subcutanis:

- Epidermis: La capa externa de la pell. La seva
funció principal és servir com a barrera
protectora contra el medi ambient, incloent-hi
microorganismes, radiació UV i pèrdua d'aigua.
- Dermis: La capa intermitja de la pell.
Proporciona suport estructural a la pell i és
responsable de la seva elasticitat i resistència.
- Hipodermis: La capa més interna de la pell. Actua com a aïllant tèrmic i magatzem
d'energia, també fixa la pell al múscul i altres teixits.

Té diverses classes de receptors sensorials, distribuïts al llarg d'aquestes capes.

Receptors sensorials de la pell:
• Corpuscles de Pacini: Perceben la pressió, és a dir, el pes i consistència dels objectes.
• Corpuscles de Meissner: Encarregats de les sensacions de contacte. Perceben la forma i
la mida.
• Terminacions nervioses lliures: Receptors del dolor.
• Corpuscles de Ruffini: Capten temperatura relacionats amb la calor. els canvis de
temperatura.
• Corpuscles de Krause: Capten la sensació de fred.

Desenvolupament

El tacte és el primer sentit que es desenvolupa durant l'embaràs i l'últim que es perd a la
vida.
El desenvolupament del tacte arranca cap a la setmana 11 de gestació.

3
En néixer la mare i el fill utilitzen el tacte com eina principal per comunicar-se i això és molt
important pel desenvolupament emocional dels infants, ja que creen vincles afectius entre
els pares i els nadons.
Al primer mes el nadó comença a estrènyer fort el dit de la seva mare.
El segon i tercer mes reaccionarà al plaer de les pessigolles suaus.
Cap al quart mes els seus músculs es van desenvolupant i s'enforteixen de manera que
dintre de poc podrà arribar i tocar objectes que tingui a la seva altura.
Per fi al cinquè mes pot sostenir l'objecte amb les dues mans.
Al sisè i setè mes, el sentit del tacte té una gran evolució i s'anirà especialitzant en altres
zones: puntes dels dits, galtes, genitals, etc.
Ja cap al setè i vuitè mes començarà a diferenciar un objecte pla d'un tridimensional perquè
ja és conscient de l'espai.
Quan comença a gatejar el tacte serà molt efectiu per guiar-se i aprendre més coses.
No hi ha una edat específica en la qual es consideri que el sentit del tacte estigui
completament desenvolupat, ja que varia de persona a persona. No obstant això, el sentit
del tacte comença a desenvolupar-se abans del naixement i continua madurant al llarg de la
infància. En la majoria dels casos, el sentit del tacte està ben desenvolupat en la infància
primerenca i continua millorant amb l'experiència al llarg de la vida.

Com estimular-lo

Estimular aquest sentit és crucial pel seu desenvolupament.

Una de les maneres és amb el desenvolupament lliure, d'aquesta manera podran percebre
les coses per si sols.
Diverses opcions per l'estimulació:
- Poden explorar textures com tela suau, rugosa, sedosa, aspre...
- Passejar descalç per l'herba, la sorra o la terra pot proporcionar una experiència
tàctil única.
- La pintura, l'argila i altres activitats creatives
- Jugar amb aigua i diferents temperatures
- Tocar instruments musicals, com la guitarra o el piano, implica una interacció tàctil
amb les cordes i les tecles.
- Jocs de construcció
- Jocs en els quals has d'endevinar el que estàs tocant
- Els massatges suaus poden ser una excel·lent manera d'estimular el sentit del tacte i
també són relaxants.

4
També amb vincles afectius entre pares-infants, és molt important que tinguin aquest vincle,
d'aquesta manera podran tenir un bon desenvolupament sensorial. A través dels vincles
afectius, trobem un contacte corporal, que té una gran importància a nivell físic i psíquic pel
nivell maduratiu.

Trastorns

Existeixen diversos trastorns relacionats amb el sentit del tacte, coneguts com a trastorns
somatosensorials.
1. Hipoestesia: És una disminució de la sensibilitat tàctil, és a dir, dificultats per a sentir o
reconèixer el tacte.
2. Hiperestesia: És un augment anormal de la sensibilitat tàctil, és a dir, ser excessivament
sensible al tacte.
3. Disestesia: Percepció tàctil anormal, és a dir, sentir un tacte dolorós o incòmode en
resposta a un estímul que normalment no ho seria.
4. Anestèsia: Perdua total de la sensibilitat tàctil en una regió del cos.
5. Parestèsia: Sensacions anormals, com a formigueig, burxades o entumiment en la pell.
Pot estar relacionada amb problemes nerviosos o circulatoris.
6. Dermatografía: Pell extremadament sensible i reacciona amb una resposta inflamatòria
inusual al menor frec o pressió.
7. Trastorn de la integració sensorial: És una afecció en la qual el cervell té dificultats per a
processar i organitzar la informació sensorial de manera adequada, la qual cosa pot afectar
la percepció del tacte i altres sentits.

Curiositats

1. Les empremtes dactilars (les "ratlletes" que tenim a la punta dels dits) es formen
quan encara som dins la panxa de la mare, i ningú del món les té iguals. Podeu
entintar-vos el dit i mirar-les de prop. S'assemblen, però són diferents.
2. El tacte és molt important per a la vida: ens avisa de les coses que són perilloses per
a nosaltres i també ens dóna el millor del món: petons, abraçades i carícies per tal
de sentir-nos segurs i estimats.
3. Els cecs fan servir el sistema Braille per llegir i escriure. És un sistema que
consisteix en un seguit de punts en relleu que es llegeixen amb el tacte.
4. Hi ha parts del cos que són molt sensibles al tacte, per això hi tenim pessigolles.

5
PART PRÀCTICA

ACTIVITAT 1: TOCA TOCA COSMOCAIXA

Nom de l’activitat:

Toca-Toca.

Àrea sensorial:

El tacte.

Grup classe:

i5.

Objectius:

Estimular el tacte i el desenvolupament sensorial del tacte.

Materials:

L’activitat es desenvolupa al Cosmocaixa.

Temps:

Una hora i mitja.

Desenvolupament de l’activitat:

Es desenvolupa al CosmoCaixa de la ciutat de Barcelona i es tracta d’una activitat on

els nens han d’anar tocant diferents espècies d’animals amb molta cura. Com a
resultat, els infants poden estimular el seu tacte i desenvolupar-lo.

Avaluació:

Em trobat aquesta idea a través de l’experiència pròpia. Esperem de l’activitat que sigui
entretinguda, que sigui funcional, que puguin aprendre i desenvolupar el tacte i

6
finalment que es diverteixin al mateix temps que aprenen i es desenvolupen
sensorialment.

Observacions:

El nen toca tots els animals: és un nen sense por, que sap el que està fent i que
desenvolupa d’una manera fàcil el tacte. Va per bon camí.

El nen li costa tocar pero acaba tocant-los: el nen necessita l’impuls dels demes, sino li
costara començar per un cop l0ajuden, ja s’atreveix. Necessita confiar més.

El nen plora i no el vol tocar: el nen és molt poruc i té molta por. Li costa desenvolupar
el seu tacte. S’hauria d’ajudar el nen d’una manera més comprensible i constant.

7
ACTIVITAT 2: QUÈ S’AMAGA DINS LA CAIXA?

Nom de l’activitat:

Que s’amaga dins la caixa?

Àrea sensorial:

Tacte

Grup classe:

i3, i4 I i5

Objectius:

L’objectiu de l’activitat es estimular el sentit del tacte i millorar la percepció sensorial.

Materials:

- Una caixa gran

- Peluix
- Farina
- Plomes d’ocells
- Gelatina
- Paper de bombolles
- Pilota antiestrés

Temps: 1 hora

Desenvolupament de l’activitat:

En aquesta activitat s’ha de colocar una caixa de cartró i dins d’aquesta caixa s’han
d'introduir diferents objectes. Els infants que jugaran no podràn veure el contingut de la
mcaixa, només podràn tocar-lo. Poden moure i explorar l’objecte amb les mans, per
així sentir la textura, la forma i les característiques de l’objecte, també han de descriure
les sensacions. Els infants hauran d’intentar endevinar que es basant-se només en la
sensació tàctil, d’aquesta manera podran entrenar la capacitat d’obtenir la informació a
través de la sensibilitat tàctil.

Avaluació:

Em trobat aquesta idea per una escola de Gavà. Després de fer aquesta activitat
esperem que s’hagi pogut treballat l’estimulació del tacte i l’aprenentatge sensorial.

8
També aspectes importants com la participació dels jugadors, la precisió d'endevinar
els objectes basant-se en el tacte i la capacitat per descriure les sensacions.

Observacions:

Participació activa: el nen realitza l'activitat i fica la mà dins de la caixa sense por o
dificultat, és capaç d'anar descrivint el que sent en tocar l'objecte i sobre la base de la
descripció intenta endevinar què és.

Participació passiva: no hi ha iniciativa però no demostra dificultat per fer l'activitat

Participació forçada: el nen no té la iniciativa de participar-hi però si se li indica ho fa,

mostra inseguretat en ficar la mà a la caixa, cal insistir perquè pugui fer una descripció
del que sent

No participació: el nen es nega es veu incapaç o plora per tant no pot fer activitat

Bibliografía

Irusta, M. (2017). El tacto.

Díaz-Cintra, S., Aguilar, A., & Cintra, L. (1995). LOS RECEPTORES SENSORIALES. Neurobiología
de los sistemas sensoriales, 3.

Aguilera, J. M. A. (2010). El desarrollo del tacto pedagógico:(o la otra formación del educador) (Vol.
30). Graó.

Serrano, P. (2019). La integración sensorial: en el desarrollo y aprendizaje infantil (Vol. 85). Narcea
ediciones.

Londoño, J. C. (2009). La piel. Agenda Cultural Alma Máter

Luelmo, J. M. (2007). EL TACTO, LOS SENTIDOS Y EL SENTIR. Barcelona, España: Escuela de

Biodanza Rolando Toro de Barcelona.

9
10