TEMA 2 SENSACIÓ I PERCEPCIÓ

Introducció

 Sensació: reacció del nostre sistema sensorial (vista, oïda, gust, olfacte, tacte...) davant
d’un cert estímul.

 Percepció: procés mitjançant el qual donem significat a les sensacions.

Percebre=Donar sentit

 Sensació pura: sensació sense una percepció associada. Passa essencialment en les
primeres etapes de la vida (primera infantesa).

 Percepció innata o apresa: una mica de cada, aprenem a percebre de molt petits, si no
s’aprèn quan toca després la percepció serà diferent.

Procés sensorial i perceptiu

De l’estimulació al reconeixement De la llum al significat

1. Estimulació
Especificitat del receptor i àrea de processament.
No tots els estímuls es poden percebre:
- Falta de receptor
- Falta d’intensitat

1. Transducció
Transformació a senyals que el cervell pugui entendre.
Codificació.

2. Sensació
Estimulació al cervell provocada pels impulsos enviats des dels sentits.
“Estava mirant la tele, però no la veia”

3. Percepció
Donar significat a l’estimulació rebuda des dels sentits.
Descodificació

Entrada dels estímuls: Sistemes sensorials

Receptors sensorials:

1. Exteroceptius: vista, olfacte, tacte, gust i oïda.

2. Propioceptius: cinestèsia i sistema vestibular
3. Interoceptius: sensibilitat visceral
Transducció: transformació i transmissió de l’estímul

Sensació i especialització cortical

 Al còrtex (la capa exterior del cervell) trobem les àrees especialitzades per al
processament de la informació.

Psicofísica

Relació entre estímul i sensació percebuda.

 Quin és l’estímul més petit que podem percebre? I el més gran?

 Fins a quin punt som capaços de distingir dos estímuls semblants?

Sensació i percepció visual

Falses creences sobre la percepció visual

 Percebre és simplement projectar una imatge del món a la retina; és a dir, n’hi ha prou
amb obrir els ulls.
o Cinc fets (fàcils de provar) que demostren que no és així:
1. La mida de la imatge d’un objecte a la retina NO EQUIVAL a la mida de l’objecte que
percebem.
2. La imatge que es projecta a la retina està invertida. Vídeo.
3. Només una petita part de la imatge de la retina està enfocada (fòvea).
4. Hi ha un forat a la retina (punt cec).
5. A la retina no existeix la tercera dimensió, ja que és plana.

 Percebem el món tal com és.

o No exactament. Els nostres sentits capten un reflex “del que hi ha fora”. Per
exemple, els fotoreceptors de la nostra retina són sensibles només a les
longituds d’ona de la llum visible. Som "cecs" a la resta de longituds d’ona que
viatgen per l’entorn (ràdio, UV, IR, rajos-x). Això fa que tinguem una visió
parcial de la realitat.

 Percebre és simplement projectar una imatge del món a la retina; és a dir, n’hi ha prou
amb obrir els ulls.

La percepció és un procés de (re)construcció de la realitat

 La percepció és un fenomen indirecte. Mai tenim un "contacte directe" amb la realitat.

 Inferim que hi ha allí fora a partir de l’estimulació dels sentits
 Per tant, a la nostra ment existeix una realitat (re)construïda a partir de la informació
que ens arriba dels sentits.
 A la nostra retina s’hi projecta la llum reflectida pels objectes.
 Aquesta projecció (o imatge retiniana) es forma gràcies a l’activació de milions de
fotoreceptors independents (cons i bastons). El resultat son informació independent
 de cada un dels punts de la imatge, com amb els píxels d’una imatge o els punts d’un
quadre puntillista

La percepció de l’objecte

 Una de les últimes fases del processament visual consisteix a combinar tota la
informació extreta de la imatge projectada a la retina. Com a resultat d’aquesta
combinació es produeix la percepció de l’objecte.
 Percebem un objecte quan identifiquem totes les seves propietats (o parts) com un
tot, com a part del mateix, no com a qualitats independents.
 Tot i això, percebre un objecte no implica reconèixer-lo.
 Reconeixem un objecte quan recuperem tota la informació (significat) que tenim sobre
aquest a la nostra memòria.

En resum, percebre és reconstruir

 En la imatge projectada en la retina no es troba cap de les propietats de la imatge

percebuda: no hi ha forma, grandària, profunditat, textura, ombres, moviment, etc. On
es troben?
 La percepció visual és un procés de reconstrucció de la realitat a partir de la imatge
que es projecta en la retina, és a dir, a partir de l'estímul físic.
 Aquesta reconstrucció s'aconsegueix mitjançant una sèrie de processos mentals que
extreuen informació de la imatge. Cada procés s'encarrega d'extreure un tipus concret
d'informació (p. ex., vores, colors, forma, etc.).

Sensació i percepció auditiva

Sentir les vibracions

 L’oïda capta ones sonores, és a dir la vibració de les molècules.

 La transducció de les vibracions es fa a través de l’òrgan de Corti.
 Podem distingir tonalitat, volum i timbre en un só.

Escoltar el món

Igual que la llum ens permet veure el que tenim al voltant, les vibracions de l’aire ens
permeten transduir els sons. La percepció auditiva ens permet:

 Lateralització i localització de sons: Tenir dues orelles ens permet saber d’on prové un
so.
 Discriminació auditiva: discriminar els sons ens permet identificar el só (p. ex. veu
humana) i qui/que l’ha produït (un amic, una dona..). També ens permet entendre el
llenguatge oral.

Estudi Bicicleta o alquilar: Efecte McGruk (visual + auditiu)

Quan sentim un soroll mentre parlem amb algú li llegim els llavis i llavors es quan podem
confondre la paraula. Tancant els ulls podem detectar el soroll real.

Realment no és així, el que passa és un procés top-down

  L'experiència prèvia ens influeix en com percebem el món.
 Processos top-down vs. down-top
o Down-top: recull informació, la processa i extreu conclusions (lent)
o Top-down: recull informació i es basa en el coneixement previ per extreure
conclusions (ràpid)
 Segons l’activació d’una o altra paraula varia la percepció.

Tacte, gust i olfacte

Tacte: sentit de sentits

El tacte permet rebre informació de diversos estímuls sensorials:

 Temperatura
o Fred
o Calor
 Pressió
 Dolor

Temperatura

La nostra pell té receptors per la temperatura freda i calenta.

 La sensació tèrmica del fred ens la dona els receptors de fred.

 La sensació tèrmica de calor ens la dona els receptors de calor.
 La sensació de calor extrema ens la dona l’activació conjunta de receptors de fred i
calor.

Pressió

 Tenim diversos receptors mecànics que s’activen amb la pressió. Aquests ens
permeten percebre la textura i duresa d’una superfície i també ens informen quan
algun objecte toca la nostra pell

Dolor

El dolor és una via d’informació crucial per a la supervivència.

 Evita que ens lesionem.

 Ens informa de quan alguna cosa no va bé.
 Ens permet actuar per mantenir-nos amb vida.

Té dues vies de processament:

 Ràpida: informa d’on es troba el dany (més relacionada amb la percepció)

 Lenta: ens fa sentir el que anomenem dolor (relacionada amb l’emoció)

Gust

El gust és un sentit químic, a més de permetre’ns degustar el menjar és l’encarregat que no

ens enverinem i que aconseguim suficients nutrients dels aliments.
Podem detectar 5 gustos a la llengua:

 Dolç
 Salat
 Àcid
 Amarg
 Umami (greix)

Transducció

Tenim per tota la llengua cèl·lules especialitzades en la detecció dels components químics dels
5 gustos bàsics. La resta de diferències entre els gustos els produeix l’olfacte.

Olfacte

Juntament amb el gust l’olfacte també és un sentit químic, a més de la seva implicació en la
discriminació dels sabors és essencial per altres tasques.

 Detectar substàncies nocives a l’entorn (pudors)

 Discriminar aliments, éssers vius i ambients.
 Detectar feromones.

Feromones

Les feromones són unes substàncies que els animals fan servir per enviar-se senyals. En molts
casos per tal d'afavorir la reproducció. S’ha constatat que els humans també rebem informació
de les feromones tot i que no ho fem de manera conscient.

 Les noies que viuen juntes coordinen el cicle menstrual

 Certes feromones masculines posen de bon humor a les dones.
 Certes feromones femenines desperten el desig sexual en homes.