3.

SENSACIÓ I PERCEPCIÓ
 3.1. RECEPTORS I LLINDARS
SENSORIALS
• Un estímul és tota energia física, mecànica,
tèrmica, química o electromagnètica que excita
o activa un receptor sensorial, per exemple, la
llum visible a l’ull.
• La sensació consisteix a detectar quelcom a
través dels sentits i dels receptors de sensació
interns, sense que hagi estat elaborat o tingui un
significat.
• La percepció és un procés constructiu pel qual
organitzem les sensacions i captem conjunts o
formes dotades de significat.
Classificació dels òrgans sensorials
• Exteroceptors:Són aquells que recullen
informació del món exterior (els cinc
sentits)
• Interoceptors: Ens informen de l’estat de
les vísceres.
• Propioceptors: Ens informen sobre els
músculs i els moviments del cos. Es
relacionen amb la cinestèsia i el sentit de
l’equilibri.
Els sentits exteroceptors
• Gust: Sentit de caràcter químic,que ens permet
percebre molt pocs sabors (dolç, salat, àcid i
amarg).La riquesa dels gustos s’aconsegueix
combinant-ne aquests quatre. L’òrgan sensorial
del gust són les papil·les gustatives que
recobreixen la superfície de la llengua.
• Olfacte: També és un sentit químic. El procés
olfactiu es produeix quan les partícules oloroses
entren en contacte amb la nostra mucosa
olfactiva a través de l’aire inspirat. Després l’olor
passa del bulb olfactori a l’escorça cerebral i
porta el seu missatge al sistema límbic.
• Tacte: Percebem les diverses sensacions tàctils
(calor,fred, pressió,dolor) a través de les
cèl·lules de la pell. La sensibilitat de la pell és
molt alta en parts del cos que exploren el món
de manera directa: les mans i els dits, els llavis i
la llengua.
• Audició: L’estímul que la provoca són les ones
sonores (entre 20 i 20.000 Hz) que són
captades per les cèl·lules ciliades de l’òrgan de
Corti (còclea)
• Visió: L’estímul que la provoca són ones
lluminoses (longitud d’ona entre 400 i 700
nanòmetres) captades pels bastons i cons de la
retina. Els cons són cèl·lules sensibles al color i
els bastons a les formes i els volums.
 Els llindars sensorials
• La capacitat humana de rebre estímuls és
limitada; no podem tenir sensació de tot.
Hi ha coses que no podem veure, com la
llum infraroja, o que no podem sentir, com
els ultrasons. La psicofísica estudia la
relació existent entre la naturalesa física
d’un estímul i les respostes sensorials que
produeixen en una persona.
 La nostra capacitat sensitiva té diversos llindars:
• Llindar absolut: És la quantitat mínima
d’estímul que necessitem per a “adonar-nos de
quelcom” (llindar inferior) i també la quantitat
màxima d’estímul que podem rebre (és a dir, el
límit superior per sobre del qual no podem tenir
més sensacions).
Ex. Segons Galanter, un llindar absolut inferior
és sentir el tic-tac d’un rellotge a 6 metres de
distància en una habitació silenciosa.
• Llindar diferencial: És la diferència d’intensitat
de l’estímul necessària per a notar un increment
o una disminució davant un estímul previ.
3.2. LLEIS DE LA PERCEPCIÓ
Llei bàsica: La distinció entre figura i
fons
• L’organització més simple és l’agrupament
d’algunes sensacions en un objecte, o
figura, que ressalta sobre un fons; per
exemple, el núvol sobre el cel o una
melodia sobre un soroll. És probable que
l’organització figura-fons sigui innata.
La figura té unes característiques pròpies:
• Forma i contorn definits.
• Té més estructuració i és més pròxima al
subjecte.
• Apareix tancada sobre si mateixa.
• La seva superfície és menor.
• Rep la influència del fons que l’envolta.
En contraposició, el fons no té contorns
precisos; sembla més uniforme i sense
estructura; la seva superfície és superior i
es percep com estès després de la figura.
• De vegades, la figura i el fons poden ser
reversibles. Hi ha figures ambigües que
admeten diverses interpretacions.
Aquestes figures mostren que la
representació de la realitat està dirigida
pel subjecte, almenys en part: depèn de
com fragmentem els elements de la
imatge per a reconèixer una cosa o una
altra.
Lleis de l’organització perceptiva
1) Llei de la proximitat: Els estímuls que
són pròxims tendeixen a agrupar-se.
2) Llei de la semblança: Els estímuls
semblants en grandària, forma o color
tendeixen a ser agrupats.
3) Llei de la continuïtat: És la tendència a
percebre units els estímuls que tenen
una continuïtat.
4) Llei del contrast: La percepció d’un
element està influïda per la relació que té
amb altres elements del conjunt.
5) Llei del tancament: És la tendència a
percebre els objectes com a entitats
totals, encara que algunes parts puguin
faltar o estar ocultes.
Factors que influeixien en la percepció
Factors externs
• Intensitat: Qualsevol modificació estimular sol
cridar la nostra atenció. Així, ens fixarem més en
una forta explosió que en un soroll lleu.
• Repetició: Té gran importància en la
propaganda comercial, d’aquí la repetició de
molts anuncis en els mitjans audiovisuals.
• Grandària: Els objectes grans atrauran la nostra
atenció amb més probabilitat que els objectes
petits.
• Novetat: La percepció d’objectes o sucessos no
habituals es fixa amb més facilitat.
Factors interns
• Atenció: En tot moment som conscients d’un
nombre limitat d’estímuls.
• Motius: Els motius fan que la percepció sigui
selectiva.
• Interessos i valors: Atenem als aspectes de la
realitat que ens interessen.
• Característiques de l’observador: Els desitjos
i les actituds, la personalitat i la situació afectiva
de l’observador influeixen en la percepció.
• La cultura: Ens han ensenyat a percebre i
aquest aprenentatge condicionarà la nostra
percepció.
 3.3 IL·LUSIONS PERCEPTIVES
1. Il·lusió de Müller-Lyer
2. Il·lusió d’Ehrenstein 4. Il·lusió de Ponzo

3. Il·lusió de Zollner
5. Il·lusió de Hering
6. Il·lusió de Titchener
7. Il·lusió de Jatrow 8. I. de Poggendorf
9. Il·lusió del paral·lelogram de Sander
 3.4. TRASTORNS PERCEPTIUS
Agnòsies
• És la incapacitat d’identificar o de reconèixer
estímuls per un sentit particular, encara que la
persona tingui bé la seva capacitat intel·lectual.
La persona amb agnòsia visual no pot identificar
objectes comuns, com un rellotge de polsera,
encara que, si se li permet agafar el rellotge, pot
reconèixer-lo pel tacte. Per tant, no ha perdut la
seva memòria per a l’objecte, ni h’ha oblidat el
nom
 Il·lusions
• Una il·lusió és una deformació de l’objecte
percebut, per una percepció falsa o un
error en el reconeixement; per exemple,
quan caminem per una carretera a la
foscor de la niti alguns arbres ens
semblen figures amenaçadores.
 Al·lucinacions
Segons el canal sensorial pel qual es perceben,
les al·lucinacions més significatives són:
• Acústiques: s’experimenten com a sorolls,veus,
murmuris.
• Visuals: es presenten en persones amb
trastorns cerebrals i en intoxicacions greus.
• Gustatives i olfactives: es presenten en
algunes persones deprimides i
esquizofrèniques.
• Tàctils: es refereixen a sensacions a la pell com
ara picors, punxades i corrents elèctrics.