El nadó experimenta els seus primers contactes amb el món que l’envolta a través dels sentits.

Des que neix, fins i tot des que es troba a l’úter matern, rep les seves primeres impressions a
través dels seus òrgans sensorials

El desenvolupament sensorial integra tots els processos que es produeixen en els nens i les
nenes relacionats amb l’adquisició de la informació de l’entorn (sons, colors, olors, formes,
etc.) i del seu propi organisme (sensació de fred, de gana, etc.).

Les capacitats sensorials són les primeres que es desenvoluparan en els nadons i, per tant,
suposen el primer pas en el procés de formació de les seves funcions cognitives i afectives.

El bebè, quan neix, no disposa d’un organisme acabat i complet, al qual simplement li falta
prendre contacte amb l’entorn a través dels seus sistemes sensorials. Quan l’infant neix, els
sentits no només fan possible el contacte amb el medi extern i intern, també funcionen com a
receptors que l’ajuden a construir-se com a ésser, a existir com a persona i a pensar-se com
una totalitat.

A partir del naixement, el nounat anirà experimentant sensacions procedents de l’entorn i del
seu propi organisme, i acumularà les seves primeres experiències com a ens separat del cos
matern.

La sensació és el procés a través del qual la informació sensorial (les dades sensorials) arriba
al cervell.

Quan un nadó és alletat per la seva mare experimenta diverses sensacions al mateix temps
que tenen a veure amb el gust, el tacte, la vista i l’olfacte.

Les cèl·lules receptores sensorials transmeten les dades sensorials a les neurones, les quals
portaran aquesta informació al cervell.

NO tots els estímuls que arriben als sentits generen sensacions, és a dir només es poden captar
els estímuls que continguin una intensitat d’energia que es mantengui en el seu llindar mínim i
el seu llindar màxim

La sensació és una impressió que es produeix al cervell per l’excitació originada en un receptor
sensorial, a causa d’un estímul provinent del món extern o intern

• SENSACIONS EXTEROCEPTIVES
Les sensacions exteroceptives són les que reben els estímuls del món exterior.
 Els receptors sensorials que les fan possibles es troben en cadascun dels òrgans dels
sentits, que recullen els senyals i els envien al còrtex cerebral, on s’analitzen.

La persona té consciència que rep aquesta mena de sensacions

• SENSACIONS INTRACEPTIVES
Les sensacions intraceptives són aquelles els estímuls de les quals provenen del medi intern
de l’organisme.

Segons la localització dels receptors sensorials, aquestes sensacions se subdivideixen en

propioceptives i visceroceptives.

• PROPIOCEPTIVES: La persona percep el seu to muscular, la posició del seu cos a

l’esplai, la disposició del seus membres, el seu moviment i el seu equilibri.
Els receptors sensorials són als músculs als tendons a les articulacions i a l’aparell
vestibular de l’orella interna, i envien la informació al còrtex cerebral i al cerebel
• VISCEROCEPTIVES O INTEROCEPTIVES: Aquestes sensacions són essencials per a
l’equilibri o regulació dels processos metabòlics interns (Homeòstasi) i poden induir a
conductes que procurin fer disminuir estats de malestar provocats per la set, gana, el
fred, etc.
Els receptors estan situats a les vísceres (cor, estómac, pulmons, ronyons, etc)

La percepció és el procés d’organització, diferenciació i interpretació de les sensacions

L’infant ja és capaç de diferenciar, d’extreure un estímul concret del cúmul de sensacions que
rep, i de dotar-lo de significat.

Com que la quantitat d’estímuls que reben els infants és enorme, la percepció efectua una
filtració i només n’atén una part. En aquest sentit, direm que la percepció és selectiva i també
subjectiva, perquè cada persona interpreta els estímuls que percep d’una manera diferent (per
exemple, un estímul que a una nena li pot causar temor a una altra li pot causar alegria).

El procés sensorial i perceptiu es duu a terme un procés doble:

• Una referència immediata a l’objecte a través de les sensacions

• Una referència al subjecte que reconeix l’objecte mitjançant la percepció

TOTS ELS SENTITS NAIXEN DESENVOLUPATS EXEPTE LA VISTA, ES L’UNIC SENTIT QUE
CONTINUEM DESENVOLUPANT DURANT EL PRIMER ANY

La recepció i processament de les sensacions es duu a terme a través dels diferents sistemes
sensorials o sentits:

• La descripció anatomicofisiològica de cada sistema

 • El desenvolupament del sistema durant l’etapa infantil
• Els trastorns més habituals en la infància

Ordre en el que es desenvolupen:

TACTE VESTIBULAR GUST OLFACTE OÏDA VISTA

El tacte és el sentit que proporciona informació de les qualitats palpables dels objectes. El
seu òrgan receptor és la pell.

• TRASTORNS
El més freqüent és la insensibilitat tàctil, normalment per deficiències dels receptors específics

El sistema cinestèsic és aquell per mitjà del qual es percep el to muscular, el moviment del
cos i la disposició dels seus membres, el pes, la relació entre les diferents parts del cos i la
seva posició a l’espai.

• També s’anomena sentit de l’equilibri

• Part de l’informació es recull a través de la vista i les impressions tàctils

• DESCRIPCIÓ
Esta format per l’aparell vestibular i els recetors dels músculs i dels tendons

• L’aparell vestibular: És l’òrgan que proporciona dades sensorials sobre la posició del
cos a l’espai, provoca sensacions relacionades amb l’equilibri i fa actuar mecanismes
automàtics que ajuden a mantenir l’equilibri.
• Els receptors sensorials dels músculs i dels tendons: Subministren informació sobre el
to muscular, la posició dels membres i la relació entre les diferents parts del cos.
• DESENVOLUPAMENT I TRASTORNS
El nadó ja percep el moviment, qual el traslladen o quan el bressolen.

• Hi pot haver trastorns que afectin aquest sistema, la qual cosa por implicar: pèrdua
d’equilibri, desconeixement de la situació o posició del propi cos, o descoordinació de
moviments
 El gust és el sentit que ens permet reconèixer el sabor dels aliments.

- És un sentit químic

L’aparell gustatiu està localitzat a la cavitat bucal: la llengua, la laringe i la faringe són els
òrgans on es troben els receptors gustatius

Els receptors gustatius poden rebre diferents sabors: amarg, àcid, dolç, salat i umami.

• La punta de la llengua és més sensible al dolç i salat

• Els laterals àcid
• El centre de la llengua umami
• Part posterior de la llengua amarg

• DESENVOLUPAMENT I TRASTORNS
- Hipogèusia: o disminució de la sensibilitat gustativa

- Agèusia o falta de sensibilitat gustativa

- Paragèusia o mala interpretació dels gustos

L’olfacte és el sentit a través del qual es perceben les qualitats i els canvis quantitatius de les
diferents olors.

- Olors bàsiques:àcida,mentolada, al·liàcia, rància, pútrida, de rosa...

- És un sentit químic
- En el moment de néixer el sentit de l’olfacte ja està bastant desenvolupat, té
tendència a preferir les olors conegudes, distingeix olors agradables i desagradables.
- L’olfacte màxim el desenvolupen als 3 anys
- El trastorn més important és la insensibilitat o pèrdua total o parcial de la capacitaat
olfactòria
 L’oïda és el sentit mitjançant el qual es perceben els sons.
- Els sons estan causats per les vibracions de les molècules de l’aire
- L’oida està dividida en tres parts:

a. L’orella externa
b. L’orella mitjana
c. L’orella interna
- El nen neix amb una sordesa parcial a causa de la immaduresa del nervi auditiu i de
l’oclusió dels conductes auditius per la mucositat
- A les 12 hores pot diferenciar el llenguatge humà
• TRASTORNS
El trastorn més evident és la hipoacúsia o deficiència auditiva

La hipoacúsia és la deficiència de la capacitat auditiva que fa difícil o impossible sentir-hi

amb normalitat.

• Hipoacúsia lleu o lleugera. La pèrdua és inferior a 40 dB. Suposa una mala audició
però no comporta alteracions significatives en l’adquisició i desenvolupament del
llenguatge ni en la vida social.

• Hipoacúsia moderada o mitjana. La pèrdua es troba entre 40 i 65 dB. Comporta

dificultats en la comprensió i en el desenvolupament del llenguatge, ja que només
es percep la paraula parlada si s’emet a una intensitat forta.

• Hipoacúsia severa. La pèrdua és d’entre 65 i 85 dB. La persona afectada percep

alguns sons, però no pot adquirir el llenguatge espontàniament. Requereix suport
logopèdic per assolir un desenvolupament adequat del llenguatge.

• Hipoacúsia profunda. La pèrdua és superior a 85 dB, per la qual cosa

funcionalment no es disposa d’audició. Aquestes situacions requereixen atenció
logopèdica especialitzada.

La vista és el sentit per mitjà del qual percebem la llum, els colors, les formes dels objectes i
les distàncies

Els ulls estan allotjats a les òrbites, unes cavitats situades entre els ossos del crani i de la cara.
Dins de l’òrbita s’hi troben el globus ocular, la parpella i l’aparell lacrimal. Les parpelles, amb
les pestanyes i l’aparell lacrimal, duen a terme una funció de protecció i conservació.
 • DESENVOLUPAMENT
L’agudesa visual de les nenes i els nens en néixer és molt pobre, són capaços de diferenciar lo
fosc i lo clar, però no les formes i els colors

• TRASTORNS MÉS FREQÜENTS

- La ceguesa: Falta de visió o absència de la percepció visual, les causes poden ser:
anomalies o lesió al cervell o al nervi òptic, traumatismes, infeccions, etc
- Trastorns de refracció: Defectes oculars que causen un enfocament incorrecte de la
imatge sobre la retina
➢ LA MIOPIA: només es veuen bé els objectes que són molt a prop.
➢ LA HIPERMETROPIA: només es veuen bé els objectes allunyats
➢ L’ASTIGMATISME: La còrnia no refracta (desvia o reparteix) uniformement la
llum
- El trastorn de mobilitat (estrabisme): Els ulls miren en direccions diferents
➢ Afecta un ull o tots dos ( Unilateral o bilateral)
➢ Segons la direcció dels eixos visuals (Convergent o divergent)

L’estrabisme es corregeix tapant l’ull, en el neunat es dona un estrabatisme normal a causa de

la falta de control dels músculs oculars, però si es manté a partir dels sis mesos pot ser un
signe d’alteració

- El trastorn de recepció (més habitual és daltonisme)

- L’ambliopia o ull gandul (pèrdua parcial de la visió)