U4.

SENSACIÓ I PERCEPCIÓ
4.1 Sensació:

4.1.1 Estímuls i sensacions:

Els sentits permeten als individus entrar en contacte amb el medi (extern i intern).  Aquest contacte proporciona informació al cervell  Emet una
resposta.

Durant molts anys s’ha cregut que només teníem cinc sentits però realment tenim molts receptors sensorials (tants com cèl·lules nervioses
especialitzades). Hi ha quatre categories de receptors sensorials:

1. Exteroceptors: estan situats a la superfície de l’organisme, capten informació del medi i responen a aquests estímuls. Vista, oïda,
olfacte, gust i tacte.
2. Interoceptors: dins de l’organisme, reben estimulació interna i la resposta sol ser una alteració visceral (gana, set, benestar,...)
3. Propioceptors: estan als músculs, tendons i articulacions, controlen les respostes musculars (ens permeten caminar, córrer, saltar,
mantenir l’equilibri,...)
4. Nociceptors: estan repartits per tot l’organisme, reaccionen davant estímuls nocius produint sensació de dolor.

4.1.2 Llindars:

El llindar mínim és la intensitat més baixa que es necessita per tal de que un estímul sigui capaç d’excitar un receptor sensorial.

El llindar màxim és aquella intensitat de l’estímul a partir de la qual l’augment d’intensitat no comporta un augment de sensació.

El llindar diferencial és la diferència mínima que una persona pot diferenciar entre dos estímuls. Això va ser descobert per Ernst Weber que va
formular la llei: “El llindar diferencial no és una magnitud constant, sinó una proporció constant de l’estímul”.

4.1.3 Adaptació sensorial:

És la disminució de la nostra sensibilitat devent d’un estímul que roman. Quan entrem un lloc amb una olor molt forta la notem però al cap d’una
estona ja ens hi hem acostumat.

L’avantatge d’aquesta adaptació es que podem centrar la nostra informació en els canvis.

4.1.4 Visió:

Energia lluminosa  energia nerviosa.

Podem discriminar milions de matisos o colors diferents. L’ull només té tres tipus de receptors cromàtics: al verd, al vermell i al blau (i no per el
groc com tothom pensa).

4.1.5 Audició:

És molt adaptativa, sentim un ampli ventall de sons i tenim la capacitat de distingir les veus de les persones.

L’energia són les ones sonores.

El mussol té les orelles col·locades asimètricament i això li permet situar tots els sorolls.

4.1.6 Dolor:

És la manera que te el cos de dir que alguna cosa no funciona.

- Hi ha persones que neixen sense la possibilitat de sentir dolor.

- Hi ha persones que tenen dolors crònics.
- Quan a algú li empoten una cama a vegades la segueix sentint (sensacions fantasma).

4.1.7 Gust:

Implica: dolç, salat, amarg i àcid. Les cèl·lules receptores són les papil·les gustatives (N’hi ha unes 10.000 però disminueixen amb l’edat).
Principalment percebem el gust per la llengua.

4.1.8 Posició i moviment del cos:

Tenim molts sensors de posició per tot el cos. El sentit de posició i moviment s’anomena cenestèsia.
4.1.9 Limitació sensorial:

Si una finestra sensorial es tenca, les altres es desenvolupen més o fan algunes funcions que abans no feien.

Un cec, pot llegir mitjançant el tacte. Un sord pot escoltar amb la vista.

4.2 Percepció:

Quan identifiquem, donem significat, atribuïm un nom i unes característiques a quelcom estem parlant de percepcions.

Una percepció és un procés en el que el paper de l’individu és molt mes actiu que en la sensació. No es limita a rebre estímuls sinó que també els
interpreta.

Il·lusions perceptives: Els dies emboirats les muntanyes semblen més llunyanes, en un concert la veu surt dels altaveus encara que creiem que
surt de la boca

Quan diversos sentits intervenen en una il·lusió perceptiva es produeix una captura visual: Com per exemple, els cinemes 3D o 6D on tota
l’adrenalina se’n va al tancar els ulls.

4.2.1 La gestalt:

És una escola psicològica creada a principis del segle XX per psicòlegs que van centrar el seu interès en la percepció. Gestalt significa “forma”.

L’afirmació d’aquesta escola és “el tot no és igual a la suma de les parts” és a dir: la percepció no és una simple suma de les sensacions.

4.2.2 Percepció de la forma:

 Figura-fons: Les imatges visuals són, en realitat, figures que destaquen sobre un fons. El mateix passa amb les veus i les lletres i el
paper quan llegim.
 Proximitat: Davant d’estímuls semblants tendim a agrupar els propers, de manera que formen una figura.
 Semblança: Agrupem les figures que són semblants entre elles.
 Continuïtat: Percebem els elements com a continus millor que com a discontinus.
 Tancament: Si una figura té forats, la tanquem per fer una figura completa.

4.2.3 Percepció de la profunditat:

És la visió dels objectes en tres dimensions el que ens permet calcular les distàncies.

- Disparitat retinal: Els dos ulls no veuen exactament igual però el conjunt és el que ens fa apreciar millor la profunditat.
- Volum relatiu: Si suposem que dos objectes són més o menys iguals de volum, el que veiem com a més petit el
percebem com a més allunyat.
- Superposició parcial: Si un objecte en cobreix parcialment un altre, el percebem com a més proper.
- Variació de la textura: A mesura que la textura es fa més indiferenciada, percebem que la distància augmenta.
- Perspectiva lineal: La convergència de línies paral·leles es percep com a distància.

4.2.4 Constància perceptiva:

Permet veure un objecte com a invariable. Els aspectes més bàsics són la forma i el volum.

No només tenim organització perceptiva sinó que interpretem (atribuïm significat a allò que percebem)

4.2.5 Interpretació perceptiva:

Les nostres experiències ens poden proporcionar un conjunt perceptiu. És a dir, certa predisposició mental a percebre unes o
altres coses o a fer-ho de diferents maneres.

4.2.6 Percepció extrasensorial:

Estudia fenòmens com la predicció del futur, la lectura de la ment,...

Hi ha gent que compara negar això amb quan a l’edat mitjana negaven els coneixements científics.