XULETILLA BÀSICA II

Sinfonía en rojo
En la sinestesia es perceben estímuls sensorials que provoquen sensacions que en
teoria son equivocades, ja que pertanyen a un altre sentit o part del cervell. Les
persones amb sinestèsia poden veure sons, saborejar imatges o identificar números
en colors.
Aquest fenomen s’ha estudiat des del segle XX, però durant un temps es va
abandonar perquè és considerava que no podia ser estudi psicològic el que no es
podia mesurar ni veure. Després d’aquests dubtes, la sinestesia es va començar a
estudiar la sinestèsia a través d’un metode per poder registrar de forma empírica les
experiències sinestèsiques.
Com per exemple, en el test de l’Autenticitat a prova:

- L’investigador agafa a dos subjectes, un amb sinestèsia i l’altre sense. Als

dos els hi fa asociar un color a cada lletra del abecedari. Al cap d’uns mesos
o anys, els hi torna a fer la mateixa prova a les mateixes persones. Els
resultats demostren que la persona amb sinestesia asocia els mateixos colors
a les mateixes lletres les dues vegades, mentre que la persona sense
sinestesia, al fer-ho a l’atzar, els hi asocia colors completament diferents.

- Tarea Stroop: Estudis han demostrat que quan un color escrit està imprès
amb un altre color, al subjecte li costa més identificar-lo de primeres, ja que el
cervell es confon. Passa el mateix amb la sinestesia, quan un número està
imprès del mateix color de la sensació adient del subjecte, li costa menys
identificar-lo, i si està imprès en un color diferent, tarda molt més.
Neuroimatges han demostrat que això és degut a que al cervell d’una
persona amb sinestesia se li desperta més d’una àrea cerebral al rebre
aquest estímul, fent lligar les dos característiques.
Signes ambigus:

- Es va escollir un alfabet que no fos el llatí, però que tinguès el mateix nombre
de lletres per així relacionar-les entre elles, i se li va preguntar a persones
amb sinestèsia pel seu fotisme (relació que estableixen entre la lletra i un
color). Després d’haver relacionat cada lletra del nou alfabet amb el llatí, els
resultats que es van obtenir van mostrar que a la lletra del nou alfabet se li
atribuia el mateix fotisme que la lletra amb la qual estava relacionada de
l'alfabet llatí.

La semàntica modela el cervell:

- Aquestes connexions noves que estableix el cervell poden arribar a modificar

la seva anatomia amb el pas del temps.

Los laberintos del cerebro

Hi ha quatre explicacions principals per a explicar perquè una persona pot arribar a
desarrotllar sinestèsia:
- Molts psiquiatres i psicòlegs en un principi classificaven d’anormal i de
trastorn qualsevol cosa que surtis fora del patró de la “normalitat”, com la
sinestèsia. Així que la primera explicació que se li va donar a aquest fenomen
va ser que les persones que ho patien estaven boges.
- Es pensaven que les persones que patien sinestesia era perquè consumien
droga. Aquesta teoria no està totalment equivocada ja que estudis demostren
que la sinestesia es més comú entre persones que consumeixen droga.
- Una altra explicació era que connectaven les sensacions sinestèsiques amb
memòries que tenien de la infància, i cada vegada que es té el mateix estímul
es torna a aquella sensació.
- Que la sinestesia està formada de metàfores, ja que la nostra vida quotidiana
està plena de relacions metaforiques, relacionant conceptes que en realitat
no tenen a veure.
El tipus de sinestèsia més comú és el del numero/color, ja que les àrees estan una
al costat de l’altra. ACTIVACIÓ-CREUADA.

El gir fusiforme es refereix a l'aspecte visual del numero o forma, no al seu significat.
(VI no és el mateix que 6). Menys en conceptes com els dies de la setmana, els
mesos, les estacions etc. Aquesta àrea del cervell s'encarrega de processar la
informació visual i a identificar els objectes i els rostres.

Alguns estudis demostren que la sinestesia no es tan poc comú com pensem, i tots
som una mica sinestesics. De vegades quan dos conceptes tenen relacions
comuns, tot i no tenir sentit els dos conceptes junts, es poden arribar a relacionar.
Com es en l’exemple de kiki i de bubba, relacionar el so de kiki amb la figura
punxiaguda al compartir l’aspecte sec i agut. Hi ha diverses teories que aquestes
habilitats provenen dels homínids, ja que utilitzaven aquest “sisè sentit” per a
sobreviure.

En un xip multicolor

El documental tracta d'un noi que va néixer sense la habilitat per a veure color, ja
que només veia blanc i negre. Els va acabant relacionant per la norma del color que
hi ha al nostre voltant (vermell per corregir, blau per pintar el cel, etc), demanant al
seu voltant que li ensenyes aquest patró.

El Neil no era conscient de que tenia aquest problema, simplement anava

memoritzant el que li deia la gent sobre els colors. Quan el seu voltant es va adonar
del seu problema, el van diagnosticar amb acromatòpsia, no pot veure colors, però
gràcies a la tecnologia cyborg pot escoltar-los. Després d'un temps, es va acostumar
a sentir els colors, i va començar a relacionar-los de manera que va començar a
somiar en color. I a pensar en colors en escoltar sons.

Estem en una societat on els colors estan molt presents en tots els àmbits, per tant
una persona que sofreix d’aquest trastorn es pot sentir molt marginada. Lliguem les
emocions, el transport públic, etc amb colors.
Gràcies a una organització cyborg, va desarrollar un aparell que distingeix els colors
per mitjà de sons, així depenent del to, pot saber de quin color es tracta, i no cal
preguntar a les persones. Així també quan va a un supermercat pot identificar
diferents productes pel so.

El missatge que vol transmetre es que el color no només pot ser una imatge, sinó
que pot ser un so, una frecuencia, etc. A realitzat diversos estudis de quin color es
cada capital d’Europa depenent del so que predominava anant pels seus carrers.
Amb els ulls tancats pot identificar si una persona té el pèl marró, etc.