TEMA-3-psicopatologia.

pdf

maaariaaaaroca

Psicopatología

3º Grado en Psicología

Facultad de Psicología
Universitat de València

Reservados todos los derechos.

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
 TEMA 3: PSICOPATOLOGIA DE LA PERCEPCIÓ I LA IMAGINACIÓ
1. INTRODUCCIÓ
La percepció és un procés fonamentalment psicològic, entenent per tal la interpretació activa que fa l’individu d’aquell

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
que estan captant els sentits i aquesta interpretació es fonament a la vegada en les experiències prèvies, expectatives i
predisposicions personals. La percepció és la connexió amb el món. En el procés perceptiu intervenen el judici i la
interpretació ja que poden portar a inexactituds perceptives i enganys o errors sensorials.
Les seues alteracions han sigut un fenomen crític de la psicosi, encara que la ruptura amb la realitat no té perquè donar
‘se únicament amb persones amb psicosis. La major part de la població mai presentarà una ruptura amb la realitat de
tipus pronòstic, però tampoc significa que la persona que l’experimenta per primera vegada, vaja a estar mal.
1.1- CARACTERÍSTIQUES DE LA PERCEPCIÓ “NORMAL”

- Vivacitat o corporeïtat (sentits)

- Nitidesa, claredat o delimitació
- Fixesa o estabilitat
- Extrojecció: no confondre amb dins i fora del cos, fa referència a que la persona percep una font estimular que

Reservados todos los derechos.

existeix (per exemple, la fibra no es veu però es pot mesurar, en canvi, un exemple de la introjecció és una
persona que diu que li fa mal el colze però no es pot mesurar).
- No influenciabilitat voluntària

1.2- IMATGE MENTAL

- És la representació de les qualitats perceptibles d’un objecte

- No és el concepte o idea abstracte
- No és la reacció cognitiva, sensorial, emocional i vegetatiu

1.3- PERCEPCIÓ
Procés psíquic que suposa una interpretació activa que fa l’individu d’allò que capten els seues sentits, i al mateix temps,
aquesta interpretació es fonamenta a les experiències prèvies, expectatives i predisposicions personals.
En resum, és un procés interactiu, no passiu, implica als òrgans dels sentits i no copia la realitat. (Si en l’examen parlem
de percepció, tenim que parlar dels tipus de sentits (percepció olfactiva, gustativa, tàctil, auditiva, visual o somàtica).
1.4- APROXIMACIÓ

- Aproximació tradicional:
o Percepció: procés passiu que consisteix en un reflex o còpia isomòrfica de la realitat (realisme ingenu)
o Imaginació: experiència que reviu o copia una vivència perceptiva prèvia, en absència d’estimulació
sensorial adequada.
- Aproximació actual:
o Percepció: procés constructiu mitjançant el qual s’interpreten les dades sensorials. L’organisme
reacciona als estímuls sobre la base de les seues predisposicions, experiència prèvia i expectatives. El
context proporciona les regles en què es basa la percepció (guia les nostres interpretacions de la realitat).
o Imaginació: reconstrucció perceptiva del material emmagatzemat.

2. CLASSIFICACIÓ
Hamilton, Sims i Belloch:
- Distorsions: en les que participa de alguna manera l’estimulació
- Enganys: en gran mesura independents de l’estimulació

2.1- DISTORSIONS PERCEPTIVES O SENSORIALS

Un estímul existeix fora de nosaltres, és accessible als òrgans sensorials i és percebut d’una manera diferent. Les
característiques pròpies (físiques i formals) del món estimular es perceben de forma distorsionada.

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-6392858
  Percepció de la intensitat:
o Intensitat:
 Hiperestèsia: més intensitat
 Hipoestèsia: menys intensitat
 Anestèsia: ninguna intensitat
o So:
 Hiperacúsia: augment de la percepció del so
 Hipoacúsia: disminució de la percepció del so
o Dolor:
 Hiperalgèsia: pujada de la percepció del dolor
 Hipoalgèsia: baixada de la percepció del dolor
 Analgèsia: ninguna percepció del dolor

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
 Percepció de la qualitat: es basa en alteracions en la percepció del color, nitidesa i el detall de les percepcions.
Solen associar-se a les d’intensitat i pot estar causat per drogues, medicaments, lesions neurològiques, trastorn
de l’ànim, esquizofrènia...
 Percepció de la grandària i/o la forma (metamorfopsias): amb la paraula metamorfopsias sabem que estem
en percepció, que hi ha una font estimular, que és validable i que hi ha una distorsió de la grandària o forma).
Les distorsions es deuen a trastorns neurològics o consum de drogues:
o Si la distorsió és de la forma: dismorfopsia
o Si és de la grandària es diu dismegalopsia:
 Macròpsia o megalopsia: més gran
 Micròpsia: més xicotet
o Si fa referència a les distorsions de la grandària i forma del cos s’anomena autometamorfopsia.
 Integració perceptiva: anomalies poc freqüents que a vegades apareixen en els estats orgànics (febre,

Reservados todos los derechos.

hormones, medicaments, intoleràncies, drogues...). Trobem:
o Escissió perceptiva: la persona no pot establir els nexes d’unió entre dos o més percepcions procedents
de modalitats sensorials diferents, per tant, l’objecte es fragmenta en els seus components. Podem
trobar:
 Morfolisis: relacionat amb les formes
 Metacromía: relacionat amb color i forma
o Aglutinació: les diferents qualitats sensorials es fonen en una única experiència perceptiva, és a dir, és
una incapacitat per a distingir entre diferents sensacions. Per exemple, una forma especial és la
sinestèsia, és a dir, una associació anormal de les sensacions en la que una sensació s’associa a una
imatge que pertany a un òrgan sensorial diferent.
 Estructuració d’estímuls ambigus:
o Il·lusions: són compartides per tothom i depenen de les expectatives, interpretacions, estats
patològics... Des de la psicologia experimental les defineixen com percepcions que no corresponen amb
propietats físiques de l’estímul. Quins elements ens porten a la confusió?
 Disposició personal (expectativa)
 Ambigüitat estimular (context o fons on es produeix)
 Intensificació emocional: alerta atencional
En la il·lusió, els estímuls procedents d’un objecte percebut es combinen amb una imatge mental per
originar una falsa percepció. És una percepció equivocada d'un objecte concret, deformació d'una
estimulació externa real per una falsa identificació i/o interpretació. Els preceptes que no es corresponen
amb les característiques físiques objectives d'un estímul concret. Les causes són:
 Certa predisposició a interpretar l’estimulació en un sentit i a organitzar les nostres percepcions
en un tot significatiu
 Ambigüitat o falta de definició clara d’estimulació
La il·lusió pot ser normal i patològica, amb control en la seua desaparició (en la no patològica), amb
consciència de realitat i en un espai extern. Hi ha 2 tipus:
 Pareidolia: es tracta de la visió de figures en un camp vivencial poc estructurat, no degudes
necessàriament a una pujada emocional, no es pot rebutjar el que s’està veient i es sap que es
és una cosa representada, és a dir, és donar una organització i significar a un estímul real
ambigu:
 Control: aparició i desaparició
 Espai: extern

¿Wuolah sin publicidad GRATIS? ¡Clic aquí!

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-6392858
  Sentit de realitat: no es perd
 Es dona en població general i amb la consumició de substàncies
 Sensació/sentit de presència: tindre la sensació de no estar a soles, encara que no hi haja
indicis d’açò. No hi ha convicció de que hi ha algú, es realitzen conductes de comprovació i de
“soroll”. Amb una estimulació poc nítida (foscor, solitud, silenci), l’absència d’estímuls permet
el joc lliure d’interpretacions. Es sol donar en població general que pateix ansietat, pors
patològiques, esquizofrènia o trastorns mentals d’origen orgànic. Segons Hamilton té una
importància diagnòstica perquè:
 Probable associació amb altres signes i símptomes
 Indica un estat emocional elevat
 Pot alterar al clínic de l’existència d’una base etiològica per la falta de claritat
perceptiva.

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
2.2- ENGANYS PERCEPTIUS
Es tracta d’una experiència perceptiva nova que sol conviure amb la resta de les percepcions normals. No es fonamenta
en estímuls realment existents en eixe moment o es manté i/o activa a pesar que l’estímul que va produir la percepció
inicial ja no està físicament present. Trobem 2 tipus:
- Al·lucinacions:
o Concepte d’al·lucinació:
 Postura perceptualista: representacions de tal intensitat que es percebeixen externament
(Jaspers)
 Postura intel·lectualista: creença de que es percep quelcom i de que el que es percep és real
(Henry Ey)

Reservados todos los derechos.

 Postura mixta: alteració tant de la percepció com del pensament (Marchais)
 Model del processament de la informació i cognitivisme: anomalies a la codificació,
l’avaluació i la transformació de la informació (Horowitz, Slade i Bental).
o Definicions d’al·lucinació:
 Esquirol (1832): “un home que te la convicció d’una sensació realment percebuda i no existeix
a l’abast dels seus sentits cap estímul que puga produir eixa sensació, està en un estat
d’al·lucinació, és un visionari”. “En les al·lucinacions tot succeïx en el cervell. L'activitat del
cervell és tan intensa que el visionari, la persona que al·lucina, atorga cos i realitat a les imatges
que la memòria recorda sense la intervenció dels sentits” .
 Ball (1890): “percepció sense objecte”, va ser molt criticada ja que la percepció implica
necessàriament a un perceptor i a un objecte percebut.
 Scharfetter (1977): “es diagnostica la presència d'al·lucinacions quan algú sent, ol, assaboreix
o sent corporalment quelcom en el que els altres no poden reconèixer cap fonament objectiu.
Les al·lucinacions són una modalitat d'experiència pròxima a la percepció sensorial”.
 Gelder (1989): “Una al·lucinació és un precepte que s'experimenta en absència d'un estímul
extern als òrgans sensorials, i amb una qualitat semblant a la d'un precepte verdader”.
 Marchais (1970): “les al·lucinacions són percepcions sense objecte que impliquen la convicció
del pacient”.
 Horowitz (1975): les al·lucinacions són imatges mentals que: es produeixen en forma
d'imatges, procedeixen de fonts internes d'informació, són avaluades, incorrectament, com
procedents de fonts externes d'informació, i habitualment es produeixen com una intrusió”.
 Slade i Bental: “la al·lucinació és una experiència semblant a la percepció que ocorre en
absència d'un estímul apropiat, té tota la força i impacte de la corresponent percepció real,
(corporeïtat i espacialitat) i no és susceptible de ser dirigida ni controlada voluntàriament per
qui l'experimenta (espontaneïtat)”.
o Característiques de les al·lucinacions:
 Manca d’objecte o estímul inductor de la percepció
 Vivència al camp de la consciència externa al subjecte (espacialitat-espai objectiu exterior)
 Convicció íntima, absoluta de la seua realitat
 Sensació real, sensorialitat (totes les modalitats sensorials)
 Força, impacte, substancialitat, corporeïtat (qualitats objectives)
 Acceptada pel coneixement com imatge sensorial

Llévate 1 año de WUOLAH PRO con BBVA. ¿Cómo? ¡+Info aquí!

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-6392858
  Comportament del subjecte, acord amb l’experiència
 Impossibilitat d’exercir control voluntari
 Espontànies, sorprenen a la persona, no controlades, involuntàries en la producció i eliminació
 Impenetrable

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
 Independent de l’estimulació
 Estable
 Contingut significatiu, component afectiu
Segons Baillarguer, el límit no és exactament el cos (espai extern), per tant l’espai és validable. No
deriven de processos ideatius o cognitius de l’individu.
o Classificació de les al·lucinacions:
 Nivell de complexitat:
 Elementals: aquelles més fàcils d’imaginar, és més probable que es deuen a causes
bioquímiques, neurofisiològiques o neurològiques i menys a trastorns mentals.
 Complexes: aquelles que per a veure-les és necessària una representació major.
 Temàtica o contingut: temors, desitjos, conflictes, preocupacions i mig cultural del subjecte.
 Modalitat sensorial: pot existir una única sensació (unimodal), multimodal o mixta.
Principalment és auditiva i visual. Per a que siga multimodal, l’estímul ha d’estar presentat en

Reservados todos los derechos.

diferents modalitat (per exemple, visual i auditiva).
 Auditives:
o Acoasma: al·lucinació auditiva elemental
o Fonema: al·lucinació auditiva complexa
o Eco del pensament: tot el que pense i sent, els demés també poden sentir-lo.
o Eco de la lectura: els del meu voltant escolten la meua lectura
o Al·lucinacions imperatives: sentir una veu que ens dona una ordre
o Al·lucinacions en segona persona: sentir que veus et parlen
o Al·lucinacions en tercera persona: veus que es senten
 Visuals:
o Fotòpsies o fotomas: al·lucinacions elementals
o Al·lucinacions complexes:
 Gulliveriana: representacions d’imatges gegants
 Lil·liputenc: representacions d’imatges reduïdes
o Autoscòpia: imatge de l’espill fantasma. La persona es veu a si mateixa com
un doble reflectit en un vidre, sovint amb consistència transparent i gelatinosa.
o Autoscopia negativa: hi ha una font estimular per a tots però l’individu no la
percep. La seua persona no veu la seua imatge reflectida al mirall.
 Olfactives:
o Infreqüents
o Solen aparèixer amb les gustatives
o Depressió, esquizofrènia, epilèpsia i estats orgànics
 Gustatives o hàfiques:
o Histèria, alcoholisme crònic, epilèpsia, mania, esquizofrènia, depressió, estats
delirants crònics, tumors cerebral, irritabilitat del bulb olfactori.
 Tàctils o hàptiques:
o Actives: tu estàs tocant
o Passives: que algú et toque
 Tèrmiques
 Hídriques
 Parestèsies
 Formicació: bichos recorrent el teu cos
 Corporals, somàtiques, cinestèsiques o viscerals:
o Sensacions procedents de l’interior del propi cos, dels òrgans interns o externs
o membres més dista’ls.
o Esquizofrènia: associada a deliris zoopàtics
 Cinestèsiques:
o Moviment del cos

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-6392858
 o Esquizofrènia i trastorns neurològics
 Variants de la experiència al·lucinatòria:
 Al·lucinació funcional: un estímul causa i/o desencadena l’al·lucinació i aquest
estímul és percebut al mateix temps i en la mateixa modalitat sensorial.
 Al·lucinació reflexa (varietat mòrbida de la sinestèsia): un estímul pertanyent a un
camp sensorial determinat produeix o activa una al·lucinació en un altra modalitat
sensorial.
 Al·lucinació negativa: la persona no percep un estímul que realment existeix.
 Al·lucinació extracampina: al·lucinacions experimentades fora del camp sensorial
plausible.
 Pseudoal·lucinació: es situen entre les imatges i les al·lucinacions. La persona creu
realment que percep un estímul real (juí psicològic i de realitat al que percep) però

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
reconeix que ocorre en l’espai subjectiu interns, espai no validable. Pot tindre o no els
mateixos elements sensorials que les al·lucinacions (vivors, frescor
sensorial...)(corporeïtat) i no depenen de la voluntat de la persona. Actualment quan el
subjecte està percebent estímuls però no els considera reals (juí psicològic però no juí
de realitat), sap que es producte de la seua imaginació, la persona no dona juí de realitat,
reconeix la seua subjectivitat.
Tradicionalment s’han definit com al·lucinacions carents de l’experiència
d’objectivitat, descrites com “visions” percebudes per l’ull u oïda internes. Actualment,
Hare i Slade & Bentall les defineixen com al·lucinacions sense convicció de realitat.
És un concepte innecessari en les modalitats auditiva i visual perquè podem associar
amb estats hipnagógiques/ hipnopómpiques, fatiga, privació sensorial, drogues,
situacions de crisis vital (dol, EPT) pacients crònics... → disminució claritat

Reservados todos los derechos.

consciencia, alerta.

- Pseudopercepcions o imatges anòmales:

Processos mentals similars als perceptius que, o bé es produeixen en absència d’estímuls concrets per activar o
desencadenar (hipnagògiques, hipnopòmpiques, alucinoides) o bé es mantenen i/o activen tot i que l’estímul que els va
produir ja no es troba activament present (mnèsiques, parasites, consecutives o post-imatges). Tipus:
o Imatges hipnopòmpiques i hipnagògiques: percepcions sensorials falses en estats de
semiconsciència, entre la vigília i el somni, al final o al inici del somni. Són autònomes, espontànies,
sense control voluntari en l’aparició i desaparició. Són més freqüents a nivell visual, auditiu i somàtic.
o Imatges al·lucinoides: són subjectives i autònomes, l’individu no els atorga judici de realitat (són
producte de la seua ment). Es produeix a l’espai negre dels ulls tancats (fenomen de Muller o imatges
de la febre) o en l’espai físic extern a causa d’intoxicacions o drogues (fantasiopsias).
o Imatges mnèmiques: són imatges dels nostres record i poden ser representats molt de temps després.
o Imatges eidètiques: són representacions exactes d’impressions sensorials que queden com fixades en
la ment del subjecte, poden ser voluntàries o involuntàries.
o Imatges consecutives o postimatges: a causa d’una estimulació sensorial intensa immediatament
anterior, són objectives, fixes i autònomes, a més, perduren només uns segons.
o Imatges paràsites: són conseqüents a un estímul concret que ja no es troba present quan apareix la
imatge, apareixen quan el subjecte no fixa l’atenció en elles i desapareixen quan es concentra en
l’experiència. Són autònomes, involuntàries i subjectives. Es produeixen en estats de cansament, fatiga
extrema i quotidianitat.
o Imatges obsessives: persisteix encara que el subjecte focalitza la seua atenció.

2.3- AL·LUCINACIONS I PSEUDOAL·LUCINACIONS EN ALGUNS TRASTORNS

- Esquizofrènia: l’ordre de freqüència és: auditives, visuals, somàtiques, olfactives, tàctils i gustatives. En fases
agudes solen ser acusadores, imperatives. Solen estar d’acord amb els deliris.
1
- Trastorns afectius majors: qualificació com severs o amb símptomes psicòtics, es pot donar en 4 dels
pacients. En la depressió solen ser auditives i congruents amb l’estat d’ànim. En els episodis maníacs solen ser
auditives o visuals, breus i no solen ser imperatives.

Llévate 1 año de WUOLAH PRO con BBVA. ¿Cómo? ¡+Info aquí!

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-6392858
 - Consum de drogues:
- Síndrome orgànic de l’estat d’ànim: per substàncies, alteracions endocrines i traumes cranials.
- Deficiències sensorials: ceguera i sordera progressiva. En part s’explica per la depravació sensorial, que causa
la desinhibició dels circuits de la percepció.
- Variacions fisiològiques: temperatura, alimentació i beguda, hiperventilació...
- Malalties del sistema nerviós central: síndrome postcontusional, migranya, meningiomes, encefalitis, lesions
focals, tumors cerebrals...
- Complicacions quirúrgiques: ketamina o qualsevol fàrmac anestèsic, membre fantasma, dolor fantasma
En els trastorns de personalitat (trastorns de personalitat esquizotípica o trastorn de personalitat límit, apareixen en
qualsevol modalitat i produeixen puntuacions elevades en ansietat, depressió i esquizotipia.
Per a l’exploració de l’experiència ens fixem en:

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
- Freqüència
- Pèrdua de judici de realitat
- Resistència a comunicar l’experiència
- Agrupació sindròmica
Les guies per al diagnòstic de les al·lucinacions són:
- Fiabilitat de l’informe verbal
- Duració (actual i en el temps) i continguts
- Concordança amb altres símptomes i signes
- Presència de deliris
- Cronicitat de la malaltia

Reservados todos los derechos.

- Formació o complexitat
- Unimodals o mixtes
- Congruència amb emoció, conducta, canvis físics
Variables que influeixen en els fenòmens al·lucinatoris:
- Estimulació ambiental
- Sugestionabilitat
- Esquizotipia
- Ús de substàncies
- Experiències traumàtiques
- Cultura
- Creences i intrusions
- Regulació emocional
- Estudi social i relacional de les veus
Algunes de les aportacions psicològiques són:
- Models i hipòtesis sobre gènesis i manteniment de les al·lucinacions:
o Teories de la subvocalització: dificultats per a diferenciar esdeveniments interns d’externs
o Teories atribucionals: dificultats per a atribuir l’origen dels esdeveniments interns
Recomanacions per a l’avaluació i tractament:
- Entrevistes i instruments adequats
- Exploració:
o Antecedents de l’al·lucinació
o Al·lucinació com a esdeveniments activador
o Creences sobre identitat, omnipotència, obediència, creences avaluatives
o Conseqüències: patrons d’afrontament, respostes fisiològiques, afecte i estat d’ànim

Llévate 1 año de WUOLAH PRO con BBVA. ¿Cómo? ¡+Info aquí!

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-6392858
 No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
Reservados todos los derechos.
Ambdues tenen en comú que l’experiència perceptiva, pot estar fonamentada o no en una percepció autèntica. En canvi,
les seues diferències són:
- Il·lusions:
o Sempre resultat de la combinació de factors externs (estímuls) i interns (records, estat emocional...)
o Reconstruccions (més o menys voluntàries) d’estímuls presents i a l’abast dels sentits
o Valor diagnòstic escàs: indicadors d’estat emocional agut (no necessàriament mòrbid o clínicament
significatiu
- Enganys:
o Imatges mentals que s’experimenten com a preceptes (interoceptius o exteroceptius)
o Els estímuls que estan a l’abast dels sentits no es corresponen amb l’experiència perceptiva
o Envaeixen la consciència de forma involuntària (quasi sempre) e intruses: no subjectes a control
conscient/voluntari
o Alt valor diagnòstic (no sempre psicopatològic)

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-6392858