22014- DESENVOLUPAMENT PSICOMOTOR EN

LA PRIMERA INFÀNCIA

Grau d’Educació Infantil (Mallorca)

Grup 102

Paula Sitges Garau

1. DEFINICIÓ PSICOMOTRICITAT

La psicomotricitat és una disciplina que forma part del desenvolupament humà. Es treballa
durant la primera infància i abarca el treball psicològic i motriu.

2. DEFINICIÓ DE CONCEPTES CLAU

● VINCLE: Sintonia entre els pares i l’infant que permetrà interpretar als adults
aquelles demandes d’atenció i cuidats que necessita el seu fill en cada moment (serà el
primer mitjà de comunicació). Els adults seran els responsables de la creació dels
canals de comunicació que afavoriran a la creació de la identitat de l’infant.
● AUTONOMIA: És el procés que viuen els infants quan comencen a separar-se dels
pares. Els pares han de saber respectar els ritmes per donar lloc a què els infants
puguin sentir-se lliures, però no abandonats i, per aconseguir això, és important que se
sentin preparats de poder fer front a situacions.
● DESCENTRACIÓ: És la capacitat que desenvolupa l'infant per trobar distància amb
relació a les seves emocions i a la invasió de les seves fantasies. És la capacitat de dur
a terme un pensament més operatiu per plantejar activitats superiors com podria ser
sumar o passar a un raonament més complex.
● PULSIÓ: Etimològicament significa impuls biològic. És una funció de supervivència
i de continuïtat de l'ésser humà: s'entén com un impuls biològic, un moviment intern o
extern, que tendrà la funció de conservar la integritat del cos per conservar l'espècie
humana (funció ontogenètica i filogenètica). Ha de ser reconegut com a impuls de
vida, de desig, de necessitat de viure. La pulsió està lligada als efectes del plaer i
displaer. Per exemple: quan l'infant neix va a cercar l'aliment per sobreviure.
● MOCIÓ: Unió entre la pulsió i els afectes. És l’origen de tot el dinamisme del
pensament, com el fonament de l’estructura somato-psíquica de la persona. Per
exemple: quan l’infant té gana i després menja.
● SOMA i PSIQUE: Imatges mentals on es descobreix la unió més arcaica entre soma i
psique, els records referits als òrgans del cos: aparell digestiu, respiratori, sistema
muscular, cutani, visual auditiu i olfactiu. Les imatges mentals és el lloc del cervell on
es troben els records d'un moment de plaer que ha viscut l'infant. El concepte de
Psicomotricitat guarda una estreta relació amb l’estudi de la dimensió
somato-psíquica de la persona i de les petjades psíquiques de “la pulsió”.
● FANTASMAS D’ACCIÓ (vida fantasmàtica): Són records de plaer, de sensacions,
emocions, formes, sabors, olors, moviments, contactes… És un recurs per transitar i/o
entendre situacions de l’exterior que no enten o frustren,i així es senten segurs i
comodes davant la situació. Les arrels dels quals se troben en les experiències
sensorials més internes que viu l’infant en els primers mesos de vida. Aquesta vida
fantasmàtica apareix manifestada en les activitats no verbals com les activitats
corporals o les expressions plàstiques y simbòliques com (dibuix, pintures, modelatge,
joc simbòlic)
 ● PULSIÓ DE APEGO I DOMINI: Capacitats excepcionals que tenen els infants per
relacionar-se amb els altres i arribar a la vivència de dues forces oposades: la força
que proporciona el plaer de romandre unit a la figura maternant (pulsió d'apego) i la
que li permet desferrar-se i distanciar-se d'ella per conquistar el seu entorn (pulsió de
domini). Hauria d'haver-hi un equilibri entre l'apego inicial amb la figura maternal o
de referència i la distància que es dona amb el pas del temps per poder gaudir
d'autonomia i conèixer-se a ell mateix i descobrir el seu entorn, amb llibertat i gaudint
de les etapes que viu.

3. PREGUNTES

● Quines situacions duen al nin/a a cercar plaer?

Les situacions que duen al nin a cercar plaer neixen dels impulsos satisfets per
l'"altre", la mare o aquelles figures que realitzin la funció maternant, permetrà al nin
registrar records de plaer lligats a aquest impuls biològic. Les situacions que duen a
l'infant a cercar plaer són, també, les situacions de desplaer. Quan experimenten una
situació de desplaer, de malestar per les carències de satisfacció de les seves
necessitats biològiques, rememoren les situacions on sentien plaer. Per tant, els
records tenen també una funció compensatòria.

● Per què creus que són importants les situacions de plaer/desplaer des del naixement?
Posa un o varis exemples per explicar-ho.

Perquè hi pugui haver un inici de mentalització és necessari que es produeixi una

absència de situació de plaer, de manera que amb l'absència de benestar, l'infant
iniciarà la recerca d'una altra cosa, i evocarà el record del plaer viscut. L'evocació
d'aquests records mobilitzarà profundament i globalment al nin a través d'una energia
psíquica que es traduirà en moviments externs. Per exemple: si un bebè té una
sensació desagradable de buit en el seu interior, evocarà el plaer de sentir-se ple
d'aliment, de succionar el pit o el biberó i realitzarà moviments de succió.

● En la lectura apareix la importància de centrar-se en les potencialitats de l’infant,

podries explicar més aquesta premissa?

Aquesta potencialitat de l’infant i el dret a tenir un lloc a la societat és una premisa

que respecta la pràctica psicomotriu perquè dins aquest marc l’infant pot expressar-se
a travé d’una gran varietat de canals de comunicació, expressió i creació, dels quals el
principal és la psicomotricitat.

● Què entens per l'expressió: “del plaer de SER al plaer de PENSAR”?

El que jo entenc és que des dels primers moments de vida, intrauterina, s’intueix que
cada persona té la seva pròpia manera de ser, estar i fer en el món. Des del naixement,
 el bebè anirà estructurant la seva personalitat, descobrint i conquistant el món dels
objectes i de les persones que l’envolten per mitjà dels sentits, les percepcions, les
emocions, el moviment i els diversos intercanvis amb el medi. Per tant, la manera de
ser és pot intuir abans de néixer i després del naixement, quan té contacte amb el món
exterior, anirà desenvolupant la manera de pensar.

4. BIBLIOGRAFIA

Arnaiz, P. Rabadán, M. Vives, I. (2008). La psicomotricidad en la escuela: Una práctica

preventiva y educativa (4.a ed.). Aljibe.