Bloc 2: Excitabilitat cel.

lular,
transducció i transmissió de
senyals
Tema 5
Comunicació intercel·lular. La
transmissió sinàptica. Tipus
de sinapsi. Integració a nivell
sinàptic. Circuits neuronals

Sinapsi:
El processament de la informació que realitzen les neurones depèn
de la transmissió de senyals d’una a altra neurona, que té lloc a
l’estructura anomenada sinapsi.

 Sinapsi Elèctrica
 Sinapsi Química
 Processos de la
Neurotransmissió
 Propietats de la
sinapsi
 Circuits neuronals

1
Sinapsi Elèctrica

Pot ser mono o

bidireccional
(rectificadora)

No hi ha retard
sinàptic

Eckert, 1998

Sinapsi Química

Terminals d’axó
presinàptics sobre el cos
cel·lular i les dendrites
d’una sola neurona
postsinàptica.

Unidireccionals

Hi ha retard sinàptic

Seqüència d’esdeveniments
que tenen lloc en una sinapsi.

Sherwood, 2013

2
Sinapsi Química
Transmissió sinàptica química:
Un senyal presinàptic elèctric
(impuls nerviós) es converteix en un
senyal químic (alliberament de
neurotransmissors).
A la neurona postsinàptica, torna a
transformar-se en un senyal elèctric
(potencial postsinàptic).

PPsI

PPsE

Tortora, 2000

Sinapsi Química

Ionotròpica Metabotròpica

Canals dependents de lligand Receptors acoblats a proteïnes G

Canals regulats per segons missatgers

Eckert, 1998

3
 Ionotròpica

Eckert, 1998

Metabotròpica

Eckert, 1998

4
Vies de transducció de senyals a cèl·lules de mamífers, en les que hi
participen proteïna-quinases

Els receptors muscarínics

de l’ACh obren de forma
indirecte els canals iònics
de K+ en la membrana de
cèl.lules cardíaques.

Quan l’ACh s’uneix al

canal muscarínic, les
proteïnes G de la
membrana s’activen i les
subunitats α s’uneixen als
canals de K+, obrint-los.

Eckert, 1998

5
L’acció d’un NT depèn del receptor al que s’uneix.
Cada NT pot tenir diversos receptors. Muscarínic

Acetilcolina:
 Nicotínic, ionotròpic, excitador.
 Muscarínic, metabotròpic, inhibidor.

Nicotínic

Glutamat:
 NMDA, lent, entrada de Na+ i Ca2+.
 AMPA, ràpid, entrada de Na+.

Eckert, 1998

6
Eckert, 1998

Eckert, 1998

7
Propietats de la
sinapsis

El canvi de potencial que

es produeix a la sinapsi es
condueix electrònicament a
la membrana de la neurona
post-sinàptica fins al conus
axònic.
En aquest punt la cèl·lula té
un llindar més baix que la
resta de la membrana i es
pot generar un PA.

Eckert, 1998

Neurona medul·lar amb PPsE : a mesura que s’allunya

múltiples sinapsis del punt de la sinapsi
disminueix l’amplitud i la
velocitat d’elevació

8
Propietats de la
sinapsis
Integració sinàptica

Reaccionar a la informació
que arriba procedent de
diversos senyals sinàptics, de
manera que es produeixin o
deixin de produir impulsos
propagats

Propietats de la
sinapsis
Sumació espacial i temporal

Tortora, 2000

9
Propietats de la
sinapsis
Plasticitat sinàptica
És la modificació de l’eficàcia sinàptica, mesurada com a
canvis d’amplitud en el PPsE (deguda a l’experiència,
memòria..)

 Facilitació: La neurona està en un major estat d’excitació i

allibera més neurotransmissor, per exemple per acumulació
de Ca2+ a la neurona presinàptica.

 Anti-facilitació: Menor alliberació de neurotransmissor, per

inhibició presinàptica (sinapsi axo-axònica ) o per
habituació (descens en la resposta a un estímul degut al
contacte repetit).

Facilitació: L’estimulació repetitiva pot modular la quantitat de NT alliberat per

la neurona pre-sinàptica.

Potenciació post-tetànica: PPsE provocats per l’estimulació repetitiva a alta

freqüència. Desprès de l’estimulació tetànica el PPsE està potenciat.

10
Potenciació a llarg termini:

L’estimulació repetitiva a alta

freqüència de determinades
sinapsis en el cervell
augmenta l’eficàcia de la
neurotransmissió, reacció
que pot persistitir durant dies
o setmanes.

Aquest fenomen està

relacionat amb
l’aprenentatge i la memòria

Aplysia californica
 Reflex monosinàptic: Estímul mecànic
dirigit al sifò: la brànquia es retreu.
1.Aplysia-3.Sifó-4.brànquia-
5.mantell -6.estímuls tàctils-
7.estímuls eléctrics

Aplysia és un organisme model en estudis

de neurociències. A l’aplicar un dèbil
estímul al sifó del llimac, com ara tocar-la
amb una sonda, s’observa un reflex
defensiu: una lleugera retirada de la
brànquia.
Si es dóna una descàrrega elèctrica a la
cua del llimac i després l’estímul feble,
aquest es tradueix en una major retirada
de la brànquia.

11
  L’efecte d’una descàrrega elèctrica dura
aproximadament un dia (exemple de
memòria a curt termini) però l’efecte de
descàrregues múltiples dura molts dies
(exemple de memòria a llarg termini).

http://www.hhmi.org/biointeractive/aplysias-gill-withdrawal-reflex-
and-sensitization

Circuits neuronals

Tortora, 2000

12
Sumari

Potencials locals i potencials

d’acció s’alternen com a senyal
al llarg del circuit neuronal

Sinapsi: unió funcional entre dues

neurones

Eckert, 1998

13