TEMA 3 apunts.

pdf

psicouab

Psicología Fisiológica I

2º Grado en Psicología

Facultat de Psicologia
Universidad Autónoma de Barcelona

Reservados todos los derechos.

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
 TEMA 3: VISIÓ

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
1. Energia lluminosa:

o És una forma d’energia electromagnètica que està formada per fotons i ones.
o Es mesura en Hertz (freqüència).
o Per a nosaltres només és visible una part de l’espectre electromagnètic.
Raigs gamma – raigs X – ultraviolada – llum visible (400-700 nm) – infraroja – ràdio.
o Els color freds tenen més freqüència i els càlids més.

2. L’ull, la retina i les vies òptiques:

Pupil·la: per on entra la llum.

Iris: múscul que s’obre i tanca davant la llum.

Còrnia: protegeix l’ull, és la lent que modifica com

Reservados todos los derechos.

entra la llum i fa que convergeixi.

Escleròtica: part blanca que dona consistència.

Humor vitri: esfera; la llum convergeix al final, on

hi ha més densitat de receptors.

Màcula: on hi ha més densitat de receptors.

Fòvea: encara hi ha més receptors, veu l’objecte

en el centre d’atenció.

Punt cec: per on entren els axons (disc òptic), no

hi veiem.

La retina:

La llum travessa totes les capes de la retina fins que activa fotoreceptors

Està dividida en cinc capes.

GANGLIONARS  amacrines  BIPOLARS  horitzontals  CONS I BASTONS (fotoreceptors)

- Cèl·lules ganglionars: Els seus axons formen el nervi òptic.

- Amacrines i horitzontals modulen el pas de la informació.
- Als cons i bastons es produeix la transducció d’informació electroquímica.
- Nervi òptic: els axons de la retina que passen pel disc òptic fins al SNC.
- Fòvea: les cèl·lules ganglionars i bipolars no la cobreixen, la llum arriba directament als
fotoreceptors, tot i que en aquesta part nomès hi ha cons (color). Hi ha poca
convergència, per tant més discriminació ja que a cada cèl·lula bipolar arribarà
informació de menys cons.

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-1107316
 Fotoreceptors:

- Hi ha de dos tipus:
o Cons: color.
o Bastons: blanc i negre.
- Tenen un cos celul·lar i un d’extern format per una serie de
discs on hi ha fotopigments.
- Acaben amb un terminal sinàptic.
- Els bastons són més llargs que els cons a nivell extern, per

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
tant tenen més discs i podràn rebre més informació, sent
més sensibles a la llum, i per tant la neurona serà més fàcil
de despolaritzar.
- Hi ha més bastons a la perifèria.
- Als discs que hi ha el segment extern dels bastons trobem el
seu fotopigment, la rodopsina (opsina) que és la sensible a la
llum, i un lípid derivat de la vitamina A (retinal).
- Als con, en canvi, l’opsina és sensible a les diferents longitids d’ona.
- Localització i característiques:
o Els bastons:
 més abundants a la perifèria de la retina
 molt sensibles a llum de baixa intensitat

Reservados todos los derechos.

 només proporcionen informació monocromàtica (sistema escotòpic)
 proporcionen baixa agudesa visual (convergència d'informació)
o Els cons:
o molt abundants a la retina central; fòvea
o sensibles a nivells de llum de moderats a intensos
o proporcionen informació sobre color (sistema fotòpic)
o proporcionen alta agudesa visual

3. Transducció visual:

Exemple amb bastons (segment extern):

La rodopsina és estable a la foscor, i cal llum per descomposar-la.

Quan arriba la llum (fotó), canvia l’estructira del retinol i fa que es descompongui el complex
de la proteïna més el lípid. Al canviar la forma del retinol, la rodopsina queda lliure, i s’uneix a
una proteïna G (2n missatger) que activa la fosfodiesterasa GMP  cGMP (2n missatger). Això
fa que es tanqui el canal iònoc de sodi i s’hiperpolaritzi la cèl·lula.

A la foscor la cèl·lula es troba despolaritzada tónicament, i el que fa la llum és inhibir

l’allieració de glutamat per l’hiperpolarització de la cèl·lula. Glutamat  INHIBIDOR

Per tant, en condicions normals s’allibera glutamat (NT), que estava inhibint la cèl·lula bipolar.

No s’allibera glutamat  desinhibició  hiperpolarització de la cèl·lula bipolar que activa la

cèl·lula ganglionar.

Descarga la app de Wuolah desde tu store favorita

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-1107316
 4. Vies òptiques: de l’ull a l’escorça visual

Via visual primària (retini-genícul-estriada):

Nervi òptic  quasma òptic  NGL del tàlem  còrtex visual primàri; cicles circadians(dia/nit)

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
Reservados todos los derechos.
Nucli geniculat lateral del tàlem:

Conté 6 capes principals:

o Les dues capes més internes (capa 1 i 2) són les capes magnocel·lulars (CR grans; forma,
moviment, profunditat..)
o Les capes 3 a 6 són les parvocel·lulars (CR petits; color, detalls)
o Les subcapes coniocel.lulars és troben intercalades a totes les capes del NGL (color)
o Cada capa rep d’un sol ull (1, 4 i 6: contralateral; 2, 3 i 5 ipsilateral)

Magnocel·lular:
- Camps receptors grans
- Reben informació de les cèl·lules ganglionars d’informació gran (de la perifèria, dels
bastons, de lluminositat...).
- Porten informació a V1 (forma, moviment...).
- CAPA 1  BASTONS  CONTRALATERAL

Parvocel·lular:
- Camps receptors petits (fòvea, cons..).
- CAPA 5  CONS  IPSILATERAL

Subcapes coniocel·lulars:

- Informació dels cons sensibles al blau.

Descarga la app de Wuolah desde tu store favorita

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-1107316
 4.1. Escorça visual primària (còrtex estriat):

- Situada al lòbul occipital al voltant de la cissura calcarina (àrea 17 de Broadman).

4.2. Escorça visual d’associació (extraestriada):

Integra la informació.

- Corrent ventral: Què?

- Corrent dorsal: On?

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
4.3. Codificació visual

El cervell separa la informació per codificar-la i tornar-la a juntar.

Codificació visual de la retina:

Representar amb l’energia del SN les característiques de l’estímul.

Hi ha cèl·lules receptores i ganglionars que detecten contorns i contribueixen a la percepció de

la forma. D’altres cèl·lules receptores, ganglionars i d’altres neurones processen altres trets
(color, moviment...).

Codificació llum-foscor:

Reservados todos los derechos.

La codificació llum-foscor s’inicia als
fotoreceptors i continua a les següents
cèl·lules ganglionars, les quals presenten
un camp receptor (CR) rodó i concèntric,
amb un centre i una perifèria antagònics.
Els CR són circulars i reben informació
d’un grup de fotoreceptors que
s’organitzen en cercle. Aquest cercles
connecten amb les cèl·lules bipolars de
forma convergent, i després amb les
ganglionars, que s’activen quan el camp
receptor amb el que connecten rep llum. Aquestes, tenen una perifèria i un centre que segons
si son ON-OFF o OFF-ON augmenten la seva activitat o la disminueixen.

Això permet definir contorns (lluminositat).

Codificació llum-color:

La codificació del color s’inicia als fotoreceptors i continua a les cèl·lules ganglionars:

Teories complementàries basades en:

1) L’activitat dels cons (tricromàtica): Hi ha tres tipus de

cons i cadascun té una sensibilitat a una determinada
longitud d’ona.

Descarga la app de Wuolah desde tu store favorita

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-1107316
 2) L’activitat de cèl·lules ganglionars (processos oponents): Complementa la teoria

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
tricromàtica. Les cèl·lules ganglionars oponents simples (o espectralment oponents) reben
informació dels cons i responen de forma específica a parells oposats de colors primaris. Tenen
camps receptors amb antagonisme centre/perifèria a parells de colors complementaris.

Les cèl·lules ganglionars oponents simples permeten

delimitar objectes segons les diferencies de color.

Si per exemple arriba una longitud d’ona groga al

centre groc, la cèl·lula ganglionar oponent simple
s’inhibirà.

Hi ha cèl·lules oponents simples a la retina i als interblobs.

5. Anàlisi de la informació visual: l’escorça estriada

Reservados todos los derechos.

5.1. Localització i connexions:

- Cada àrea cortical visual està en certa forma especialitzada en processar un o més
aspectes de la informació visual.
- La informació arriba a l’àrea visual primària que està situada al lòbul occipital, a l’àrea 17
de Broadman rodejant la cissura calcarina.
- La informació de l’hemicamp esquerra arriba a l’estriat dret i viceversa.
- Cada hemisferi de V1 conté un mapa de la meitat del capm visual : organització
retinotòpica.
- L’estimulació d’una determinada regió de la retina excita una regió específica de V1.
- La part centrak de la retina (fòvea) ocupa un 25% de la regió posterior de V1.
- La major part de les seves aferències provenen del NGL del tàlem i les eferències van a
l’escorça visual d’associació.

Alfa  lluminositat.

Beta  color.

5.2. Processament de la informació:

V1 té diferents tipus de cèl·lules que processen independentment el color, orientació i

moviment, profunditat i freqüència.

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-1107316
 Color:

Els sistemes parvocel·lular i coniocel·lular, sensibles a diferents longituds d’ona, projecten a

neurones dels “blobs” de V1 (4Cβ, II i III).

Els blobs són grups de neurones que tenen camps receptors concèntrics amb antagonisme
entre el centre i la perifèria i són oponents dobles. Són molt selectives per partons, texture i
límits de color.

Les cèl·lules oponents dobles es troben als blobs i no són ganglionars.

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
Entre els blobs hi ha els interbolobs, que contenen neurones oponnents simples que responen
a àmplies zones de color.

Exemple:

- Arriba llum verda a tot CR  no passarà res ja que al haver un + i un – es queda igual, la

Reservados todos los derechos.

cèl·lula no s’activa. (El mateix amb la resta de colors).
- Si arriba llum verda a la perifèria i llum vermella al centre  activació màxima.

Orientació i moviment:

Hi ha neurones als interblobs de V1 que responen preferentment a determinades orientacions

de l’estímul visual. En base a l’organització dels seus camps receptors, aquestes cèl·lules s’han
classificat en:

- Cèl·lules simples: El seu CR té zones excitadores i inhibidores. Només s’activen amb

estímuls d’una determinada localització i orientació dins del seu CR  FORMA

- Cèl·lules complexes: El seu CR no té zones inhibitòries. Responen a estímuls amb

determinades orientacions dins de qualsevol localització  MOVIMENT

- Cèl·lules hipercomplexes: Responen a estímuls amb orientació i límits concrets (zona

inhibitòria de CR)  DETECCIÓ DE LÍMITS I VORES

Descarga la app de Wuolah desde tu store favorita

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-1107316
 Profunditat:

La percepció de la profunditat és clau per la percepció de la forma i les propietats 3D.

Es basa en senyals monoculars i binoculars, analitzades per neurones de V1.

- Senyals monoculars (un ull): profunditat.
o Perspectiva lineal: dues línies que convergeixen indiquen profunditat.
o Consistència de la grandària: és igual el lluny que estiguis, sé que la teva mida és la
mateixa i no varia, indica llunyania.

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
o Textures, interposicions i gradients: quin objecte està davant de què, indica
resolució.
o Lluminositat i distribució d’ombre: sé d’on vé la llum (llunyania  blavosa).
- Senyals binoculars o esreoscòpia (dos ulls): profunditat més acurada.
Es basa en el principi de disparitat retiniana. Veiem un objecte des de perspectives
diferents per cada ull, i les neurones de V1 uneixen les dues imatges.

Freqüència espacial:

La informació de la forma i la textura d’una imatge visual està continguda en patrons de

contrastos de lluminositat amb freqüència espacial baixa i alta.
- Superfícies grans amb baixa freqüència (pocs canvis) però franjes grans de llum i foscor

Reservados todos los derechos.

indiquen una textura llisa.
- Superfícies petites amb olts canvis de llum (freqüència alta) indiquen una textura rugosa.

6. Organització funcional:

V1 té diferents cèl·lules que responen i codifiquen a color, profunditat, orientació i moviment i

freqüència, aquestes s’agrupen en columnes.
Les columnes que analitzen totes les característiques d’una porció del camp visual formen un
MÒDUL FUNCIONAL o HIPERCOLUMNA. A cada mòdul trobem:
• Blobs: cèl·lules oponents dobles sensibles al color, la lluminositat i la freqüència (no
orientació).
• Interblobs: cèl·lules oponents simples que responen a l’orientació, el moviment, la
freqüència espacial i la disparitat retiniana.

- Columnes d’orientació
- Columnes de domnància ocular

7. Lesions:

- Escotoma: hi ha una taca per la que no hi veus.

- Ceguesa cortical: lesió V1, no hi ha visió conscient però sí hi ha la habilitat de localitzar

objectes visuals ja que la retina encara funciona. Com que hi ha vies extraestriades poden
“veure” inconscientment.

Descarga la app de Wuolah desde tu store favorita

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-1107316
 8. Anàlisi de la informació visual: l’escorça d’associació

La percepció visual global no té lloc a V1; cada mòdul de V1 només percep una petita porció
del camp visual.

La informació dels diferents mòduls s’integra a l’escorça visual d’associació (extraestriada), i

permet la percepció d’objectes i escenes visuals completes.

És a dir:

- Sensació:

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
o LGN: punts de llum.
o V1: orientació, disparitat retiniana, una mica de color...
o V4: color, 2D, 3D, forma, curvatura...

- Pecepció: conjunt.

Reservados todos los derechos.

De l’escorça estriada (V1) la informació es projecta a l’escorça extraestriada (V2, V3, V4), i
d’aquí a d’altres àrees extraestriades originant dues rutes paral·leles especialitzades o corrents
corticals visuals:

- Ventral, V1 (IT): QUÈ?

o Projecta a l’escorça parietal posterior (CPP)
o Analitza la visió del moviment, la profunditat i la localització dels estímuls en
l’espai
o Rep fonamentalment informació del sistema magnocel·lular
o Reconeix principalment ON és l’estímul visual

- Dorsal, V2, 3 (CPP): ON?

o Projecta a l’escorça inferotemporal (IT)
o Analitza la informació de la forma i el color, per al reconeixement dels estímuls
o Rep informació dels sistemes parvocel·lular i magnocel·lular
o Reconeix QUÈ és l’ estímul visual

Descarga la app de Wuolah desde tu store favorita

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-1107316
 Retina  nervi óptic  NGL  àrea 17 Broadman  V1 (estriat)  V 2, 3, 4 (extraestriat)

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
Àrees d’associació: V2, 3, 3A, 3B, 4

• Situades al lòbul occipital, envoltant V1

• Camps receptors progressivament més grans (més convergència per integrar informació),
analitzen una regió més gran del camp visual. Certa representació retinotòpica.
• No s’integren tors els estímuls a totes, poden passar-hi, però no processar-se:
o V2: informació fraccionada per color, forma, profunditat
o V3: sensible a contrast lluminós, orientació, direcció del moviment
o V4: sensible a moltes característiques (superfície -color, llum, textura-, forma,
moviment, profunditat)  extracció figura / fons, constància de la mida

Reservados todos los derechos.

Percepció del color, ventral:
- Corrent ventral hV4 (V8): Regió selectiva al color

o Integració d’informació relativa al color: ordenar per colors, visualitzar

imatges en color, il·lusions de color, constància del color, contrast
simultani de color...
o Permet recordar el color dels objectes.
o El color que percebem no està determinat exclusivament per la longitud
d’ona reflectida pels objectes, sinó que depèn del context en el que es
veu:
 Constància
 Contrast simutani del color
o Hi ha un model jeràrquic de processament del color: corrent ventral
 Blobs (o interblobes a vegades)  V1
 Bandes fines  V2
 Globs  V8

- Lesions del corrent ventral, V8:

o Acromatòpsia o agnòsia al color: Incapacitat per percebre el color dels
objectes, imaginar colors o recordar el color d’objectes.

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-1107316
 Percepció de la forma, ventral:

- Regions IF: LO (occipital lateral), FFA (àrea fusiforme facial; reconeixemnet de cares), EBA
(àrea corporal extraestriada; reconeixement del cos), PPA (parahipocampal) ...
- Mostren invariància perceptiva (activació davant d’objectes o cares específics,
independentment de mida, posició ...): permet reconeixer un tipus de cosa i no una altra;
s’activen sempre més o menys.
- Lesions del corrent ventral, lesió FFA:
o Prosopagnòsia o agnòsia aperceptiva: incapacitat per reconèixer cares.

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
Percepció de profunditat, dorsal:

- S’extreu del moviment, la textura, les ombres ... (V5/TM, TEO, IP).

Percepció del moviment, dorsal:

- V5 / MT : Processa el moviment dels objectes en la seva totalitat i contribueix a la

percepció de formes en 3D
- Neurones amb camps receptors grans i molt sensibles a la direcció del moviment
- Altres àrees adjacents que refinen la percepció:
o MST: Gir temporal mig superior especialitzat en el flux òptic (moviment aparent).

Reservados todos los derechos.

o STS: Solc temporal superior; moviment biològic (moviments que s’interpreten com
d’una persona o animal).
- Lesions del corrent dorsal, V5/TM:
o Acineròpsia: Incapacitat per a percebre el moviment continu dels objectes, veuen
imatges.
- La percepció del moviment és important per la guia visual del moviment:
o CPP rep informació visual, somestèsica, auditiva i la transforma en respostes
motores  Integració sensomotora i planificació del moviment. CPP està dividit
en: IPM, IPL, IPV... i des de les regions parietals, s’envia informació a l’escorça
prefrontal, premotora i temporal  anàlisi dels estímuls i del cos en l’espai per a
poder agafar.
REFERÈNCIA COS – OBJECTE  PROGRAMAR LA CONDUCTA

- Lesions del corrent dorsal, CCP:

o Heminegligència (lesió a l’hemisferi dret): Ignorar o oblidar la meitat del camp
visual, auditiu, cos...
o Simultagnòsia: Incapacitat per diferenciar diferents objectes presentats
simultàniament en una imatge.

Descarga la app de Wuolah desde tu store favorita

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-1107316