TEMA-4-LA-VISIO.

pdf

AndreaBat

Psicología Fisiológica I

2º Grado en Psicología

Facultad de Psicología
Universidad Autónoma de Barcelona

Reservados todos los derechos.

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
 PSICOLOGIA FISIOLÒGICA I

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
TEMA 4: LA VISIÓ
Durant la visió tenen lloc diferents esdeveniments fisiològics que consisteixen en:

- Refracció de la llum que entra a l’ull.

- Enfocament de la imatge a la retina mitjançant l’acomodació.
- Convergència de la imatge.
- Activitat fotoquímica a la retina i conversió en impuls neuronal.
- Processament en el cervell i percepció.

El globus ocular té la següent estructura:

Reservados todos los derechos.

LA NATURALESA DE LA LLUM

Determinar si la llum era partícula o eren ones no va ser fàcil, finalment i després de molts
experiments es va determinar que era una dualitat ona – partícula, ja que es comportava com
les dos.

Que la llum sigui una ona implica que té freqüències (Hz) i longitud d’ona (m), aquestes
característiques són especifiques de cada color i és el que permet que la ona sigui visible (fora
de l’espectre visible tenim Hz i m dels raigs UV, X, microones...).

La llum pot experimentar diferents fenòmens físics:

- Reflexió: la llum viatja cap a una superfície i en xocar rebota. L’angle que portarà la llum
que rebota és el mateix que portava en incidir a la superfície. Un exemple són els colors,
arriben a la superfície de l’objecte i rebota la llum.
- Refracció: la llum canvia de direcció per passar d’un medi a un altre (ex: aire – aigua).
L’angle amb el qual refracta depèn del grau de refracció dels mitjans i es calcula amb el
sinus dels angles (llei de Snell). S’utilitza en les lupes, càmeres...

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-6833331
 L’ull té diferents sistema de lents i medis de refracció. Per tal
de ser visible la llum ha de passar per la còrnia (8), humor
aquós (4), cristal·lí (1) i humor vitri.

PROCÉS DE LA VISIÓ

→ Acomodació

La lent s’ha d’acomodar per enfocar la imatge, es tracta d’un procés reflex per portar els rajos
de llum de l’objecte a un focus perfecte sobre la retina ajustant l’objectiu. Quan l’objecte és

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
proper, el contracte i la lent del múscul ciliar es tornen més gruixuts i la imatge s’enfoca davant
la retina; si és distant, els músculs ciliars es relaxen i la tensió del lligament es fa més gran, de
forma que la lent es fa més prima i la imatge es forma a la retina. L’ull normal pot acompodar la
llum des de l’objecte d’uns 25cm fins a l’infinit.

A la miopia tenim visió curta, per tant la imatge està davant de la retina, fer servir lents còncaves
millora aquesta formació de la imatge. En la hipermetropia la imatge es projecta darrere la retina
i no es forma una imatge nítida, es pot tractar amb lents convexes.

La posició es discrimina pel processament que es pot fer de l’estímul, segons l’eix al qual es trobi
el processament es donarà d’una forma diferent.

El nostre SNC és plàstic, segons l’estimulació que rebi les seves vies evolucionaran d’una forma

Reservados todos los derechos.

o d’altre (no és el mateix estar en un context d’edificis alts (hi ha més línia vertical) que en un
poble de cases baixes (hi ha més línia horitzontal)).

→ Convergència d’imatges

L’ull humà té visió binocular, tot i tenir dos ulls percebem una sola imatge. Quan l’objecte és
proper els ulls giren cap a l’interior per aconseguir que totes dues imatges caiguin als punts de
la retina alhora, és aquest fenomen el que s’anomena convergència.

→ Transducció

Hi ha diferents cèl·lules de la retina que participen en aquest procés:

- Cèl·lules de Müller (M): són les cèl·lules glials de

la retina.
- Neurones:
o Fotoreceptors: es troben els bastons i els cons
que converteixen la llum en senyals elèctrics. Són
receptors electromagnètics Els bastons s’ocupen
de la visió nocturna i perifèrica, mentre que els
cons estan concentrats a la macula (centre de la
retina) i permeten visió central i del color.
o Cèl·lules horitzontals: són cèl·lules d’associació
que connecten els fotoreceptors per ajudar a
integrar i regular la seva entrada, augmenten
l’agudesa visual.
o Cèl·lules bipolars: prenen la informació elèctrica
de les fotoreceptores i les transmeten a altres
cèl·lules de la retina.

Llévate 1 año de WUOLAH PRO con BBVA. ¿Cómo? ¡+Info aquí!

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-6833331
 o Cèl·lules americanes: són cèl·lules d’associció que connectes cèl·lules bipolars
amb les ganglionals.
o Cèl·lules ganglionals: s’estenen formant el nervi òptic que transmet informació
als cossos geniculats laterals del tàlem (cervell), pren la informació elèctrica de
les cèl·lules bipolars i la processa per determinar formes, contrast i color.

→ Els receptors electromagnètics

Quan parlem de receptors electromagnètics fem referència als cons i als bastons:

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
- Sensibilitat dels cons i bastons

Hi ha 3 tipus de cons: sensibles a longitud d’ona blava, verda i vermella. A partir d’aquests 3
tipus es fan combinacions i veiem tots els colors. Els bastons són sensibles a longituds d’ona
entre el verd i el blau i generen sensació de blanc i negre.

La major part dels cons està situada a la fòvea, una estructura del centre de la macula que gràcies
als cons és la part amb major agudesa visual, és una zona altament especialitzada.

- Activitat fotoquímica

Els pigments visuals dels cons i els

bastons són diferents, en el cas dels

Reservados todos los derechos.

bastons trobem com a pigment la
rodopsina; en els cons res (?)

Els pigments visuals són sensibles a

tres longituds d’ona diferents (blau,
verd i vermell) i és on comença la
transducció.

El pigment més estudiat és la

rodopsina, que està composta per la
ospina i el 11 – cis retinal (un derivat
del retinol o vitamina A).

L’activitat fotoquímica dels bastons és la següent: El 11 – cis retinal en presència de llum passa
a ser 11 – trans retinal, que escindeix l’ospina (part proteica de la molècula i provoca el seu
emblanquiment) de forma que no emet senyal o activen l’escotopsina en enzim. Aquesta reacció
produeix transducina que activa la fosfodisterasa.

La fosfodiesterasa hidrolitza el cGMP i s’atura el flux d’ions Na+ dels bastons, per tant els
fotoreceptors amb la llum passen de despolaritzats a hiperpolaritzats i deixen de segregar
glutamat. Els bastons hiperpolaritzats transmeten senyal neuronal a la cèl·lula bipolar que
conjuntament amb la cèl·lula amacrina i la ganglionar processen el senyal neuronal i generen un
potencial d’acció per transmetre’l al cervell a través del nervi òptic.

El 11 – trans retinal és reciclat (canvia la forma isomèrica) a 11 – cis retinal a les cèl·lules epitelials
pigmentàries i pot reiniciar-se el procés. Quan no hi ha llum l’ospina es recombina amb el 11 –
cis retinal i tornen a formar la rodopsina.

Al voltant dels bastons hi ha líquid extracel·lular ric en Na+ i pobre en K+, a l’interior de la cèl·lula
és a la inversa, de forma que en repòs el K+ tendeix a moure’s fora dels bastons i crea una càrrega
lleugerament negativa a l’interior.

Llévate 1 año de WUOLAH PRO con BBVA. ¿Cómo? ¡+Info aquí!

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-6833331
 Pel que fa l’activitat fotoquímica dels cons el procés és molt similar, cada ull conté uns 7milions

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
de cons. Hi ha 3 tipus diferents de cons i cada cèl·lula conté un pigment fotosensible diferent
(vermell, verd i blau).

La cèl·lula con conté opsina igual que els bastons, composta per 11 cis-retinal i fotospina. La
percepció del color que es genera depèn de quin con s’estimula, hi ha combinació dels tres tipus
de cèl·lula en funció del nivell d’estimulació que reben. La barreja adequada dels tres color
produeix a percepció del blanc, l’absència de tot color la del negre.

→ Percepció de la forma:

La percepció dels contorns o formes i del color és una tasca dels cons, hi ha molt desconeixement
de com es processa a nivell cortical el que els cons reben. Cada cèl·lula receptora dels cons té
una projecció concreta del còrtex, arriba cada informació de forma individualitzada, a la màcula
no hi ha convergència i per això arriba individualitzada al còrtex.

Reservados todos los derechos.

Els cons permeten veure formes tot i que la llum sigui mínima, poden desaparèixer els colors,
però es mantenen les formes.

LES VIES ÒPTIQUES

Hi ha informació que es contralateralitza i altra que no, la que es capta des de les parts externes
de l’ull no es contralateritza i arriba al còrtex; en canvi, la informació que es rep des de la retina
nasal sí que ha de fer la contralateralització. La forma que tenen
els ulls (formes còncaves) i l’experiència ens permet identificar
les imatges com a tridimensional.

Les fibres del costat nasal de la retina decusen al quiasma òptic,

mentre que les del exterior continuen pel mateix costat.
Després del quiasma les fibres formen el tracte òptic i arriben
al cos geniculat lateral (esquerra o dreta).

Cos geniculat lateral: la informació visual arriba al tàlem i s’ha

de mantenir ordenada, el cos geniculat lateral té sis capes de
xarxes neuronals que permet la integració i ordre de la
informació. Té una distribució retinotòpica.

→ De la retina al cos geniculat lateral

La informació arriba al tàlem i s’ha de mantenir endreçada, són les sis capes del cos geniculat les
que ho permeten:

- Capes II, III i V reben la informació del camp visual ipsilateral (temporal), les capes I, IV i
VI les del contra laterals (nasal).
- Capes I i II formades per neurones magnocel·lulars (info sobre el contrast blanc i negre
i sobre els canvis ràpids de posició), III, IV, V i VI per neurones parvocel·lulars (info sobre
el color). Totes dues cèl·lules també estan presents a la retina, són un subtipus de les
cèl·lules ganglionars (reben informació al final de la via visual de la retina).
Després d’aquestes capes tots els indicis de color i contrast van a l’escorça visual que
processarà i interpretarà la informació.

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-6833331
 EL CÒRTEX VISUAL

Les àrees que es defineixen s’han obtingut de l’estudi del cervell del macaco.

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
Reservados todos los derechos.
L’àrea V4 s’encarrega de combinar elements d’atenció amb elements de reconeixement visual.

El fet que les àrees s’hagin estudiat en primats fa que no siguin directament generalitzables al
cervell humà. A més, hi ha moltes diferències individuals entre els humans.

S’estima que hi ha més de 20 zones corticals implicades en el processament visual.

→ Projeccions retinianes

Hi ha organització retinotòpica fins i tot en el còrtex frontal, per descobrir-ho es va estimular

regionalment la retina de manera precisa i es va verificar l’organització regional de la resposta
de l’escorça amb ressonància magnètica funcional (fFMR).

Encara s’està estudiant quina és la funció de les zones identificades en els mapes retinotòpics.

PROBLEMÀTICA DELS ESTUDIS AMB ENFOCAMENT CLÀSSIC

- Diferències importants en la percepció visual entre primats i humans més enllà de les
primeres àrees visuals identificades (ex. Diferències en la fòvea)
- Superposició en la codificació de longitud d'ona i intensitat de la il·luminació a la retina
i als centres, com passa en els programes de retoc d'imatges
- Distribució de múltiples funcions en àrees presumptament especialitzades, ex.
Superposició percepció de dimensions 3D, moviment i color.
- Multiplicitat d'àrees amb funcions relacionades amb la percepció visual i retinotopia.
Fins a vint, de moment.

Llévate 1 año de WUOLAH PRO con BBVA. ¿Cómo? ¡+Info aquí!

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-6833331
 - Plasticitat funcional dels centres visuals més enllà de períodes pretesament crítics (com
els identificats per Hubel i Wiesel) tan al cossos geniculats laterals com al còrtex.
- Importants diferències individuals quant a centres i patrons de processament visual.
- Multiplicat de processos que intervenen en la percepció visual de manera significativa,
atenció, motivació, aprenentatge, combinació amb d'altres modalitats sensorials (ex.
Olor)

NOUS ABORDATGES I POSSIBILITATS

- Estudis de la percepció visual en humans, en viu i en temps real. Sobretot amb tècniques

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
de ressomància magnètica funcional fMRI
- Modelització de la percepció visual mitjançant algorismes de xarxes neuronals.
- Estudi d'arees amb retinotopia en llocs no esperables del cervell.
- Estudi del desenvolupament i maduració dels centres visuals a través de l'edat
mitjançant tècniques no invasives.
- Estudi de la percepció del color amb tècniques d'intel·ligència artificial.
- Estudi de les relacions entre percepció visual i atenció, motivació i moviment.
- Comparació entre imatges procedents de la realitat i aquelles procedents de la
imaginació o els somnis.
- Estudi de la precisió en la percepció d'imatges en 3D (diferències individuals).
- Refinament tècnic quant a estimulació visual selectiva com en tècniques d'anàlisi

Reservados todos los derechos.

derivades de la visió per computador.

→ Avenços en l’estudi de la percepció del color

Hi ha tres receptors de con diferents segons la longitud de l’ona, uns d’ona curta (S)
(correspondria al blau), d’ona mitjana (M) (verd) i d’ona llarga (L) (vermell) i cobreixen tot
l’espectre de llum visible pels humans.

Els cons S són dels que tenim menor quantitat, només un 5% de tots els cons de la retina són
d’aquests tipus. Són els cons menys sensibles a la llum, per tant són menys importants per a com
percebem la brillantor (però tan importants com M i L per percebre els colors).

Els cons són l’origen de les connexions parvocel·lulars, per tant estan codificant color i forma
(vores), només hi ha algunes teories que tracten d’explicar-ho:

- La teoria D diu que els diferents cons actuarien en forma combinada per la percepció
del color i les vores.

Es treballa en teories que expliquen la duplicitat de funcions dels cons per identificar color i
il·luminació i les vores, siluetes i perfils.

És probable que a causa de la duplicitat pugui ser més fàcil identificar millor les formes en figures
en blanc i negre, ja que els recursos dels cons no es divideixen en identificar color i forma, sinó
únicament forma (teoria profe).

→ Interconnexions de les àrees visuals – Especialtizació funcional

L’escorça visual primària envia connexions a altres per dues vies: dorsal al lòbul parietal i ventral
al lòbul temporal.

Llévate 1 año de WUOLAH PRO con BBVA. ¿Cómo? ¡+Info aquí!

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-6833331
 L’escorça visual també rep l’entrada d’altres àrees, especialment de les que controlen funció

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
motora general i moviment dels ulls, el sentit cerebral i espacial, memòria... En general funcions
situades a l’escorça prefrontal.

Les neurones que detecten posició 2D tendeixen a agrupar-se en columnes d’una mateixa
orientació, aquesta estructura columnar no explica la percepció del color.

- Àrees especialitzades en la percepció i el reconeixement facial

El cervell reconeix i pot classificar els objectes segons la forma independentment de l’angle o la
distància, la il·luminació ambiental i altres factors. Aquest procés es dona per cèl·lules sensibles
a l’orientació especialitzades a l’escorça visual. Pel que fa el reconeixement facial, els processos
de reconèixer la cara i reconèixer l’expressió facial són dos coses diferents (s’ha vist en pacients
amb danys a regions selectives del cervell).

→ Atenció selectiva pels estímuls visuals

Reservados todos los derechos.

Els processos d’atenció selectiva són similars als implicats en
els canvis d’estat:

Hi ha una major activitat de les aferències

neuromoduladores corticals (colinèrgiques,
serotoninèrgiques i noradrenèrgiques) que provoca
una desincronització general i una reducció de a
fluctuació espontània. L’atenció es modula a través
del còrtex associatiu i es genera a través del sistema
reticular ascendent.

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-6833331