LA VISTA

ANATOMIA DE L' ULL

- Globus ocular
- Nervi òptic
- Dispositius auxiliars
o Paràrpats
o Pestanyes
o Celles
o Aparell lagrimal
o Músculs externs de l'ull

Alhora d'estudiar aquest tema mirar pwp

GLOBUS OCULAR
Contingut dins l' òrbita, envoltat de teixit adipós i els músculs externs. Forma esfèrica.
Al seu interior està ple de líquid anomenat HUMORES

- Pol anterior: part visible.

- Pol posterior: sortida nervi òptic.

Format per capes:

- Capa externa: Blanc.

- Capa intermèdia: Vasos.
- Capa interna: SN, fotoreceptors i transmissió d' informació.
Sempre es troben en el mateix punt, ubicat dins de l' òrbita i envoltat d' un teixit de suport, principalment adipós
que ens permet moure l' ull

- Dins de l'òrbita hi ha una sèrie de fissures que permeten que el nervi òptic entri a l'interior del crani

L' ull disposa d' estructures de suport, aquestes donen funció de protecció a la part més externa de l' ull:

- Celles: Per retenir suor i partícules.

- Pestanyes: Impedeixen que ens afectin molt els raigs solars i protecció.
- Paràrpats: Sistema de protecció que evita que patim dany, la protecció surt dels llagrimals, la llagrimima és
una substància aquosa derivada del plasma, conté lisozima, component químic que ataca possibles
patògens. La funció dels parpats és desplaçar les llàgrimes perquè la superfície de l'ull est'hidrata i protegida

Està compost a més de diferents capes, entre les quals:

- Escleròtica: capa en contacte directe amb l' ambient

- Coroides: Teixit vascular
- Retina: SN integrat – interpretació de la vista, on deriva el nervi òptic
- Cornea: Part més externa ubicada a la zona anterior, dins es troba l' iris, la pupil·la i cristal·lí, que tenen color
transparent.
Som capaços de moure l'ull gràcies a una sèrie de músculs que estan en contacte directe amb el globus ocular: 4
músculs rectes i 2 oblics (Superior i inferior).

CAPES DE L' ULL

Externa, mitjana i interna.

CAPA EXTERNA
- Escleròtica: més externa, el blanc dels ulls, 2/3 post,
protecció, part més abundant. Està vascularitzada.
- Còrnia: Part més davantera del globus ocular, just per
davant es col·loquen les lents de contacte. Transparent,
refracció de la llum.

La còrnia és una membrana resistent composta per cinc capes, a

través de la qual la llum penetra a l'interior de l'ull. Per darrere, hi
ha una càmera plena d'un fluid clar i humit (l'humor aquós, som
capaços de generar nou i drenar el que tenim, aquest líquid
corregeix la refracció que genera la cobertura de la còrnia.) que
separa la còrnia de la lent del cristal·lí

CAPA MITJANA
- Coroides: Vascularització (amb la majoria de vasos sanguinis)-> Teixit
vascular.
- Cos ciliar: Engrossirament de la coroides. Musculatura ciliar (en
contacte amb el cristal·lí, permet que s'estiri i es contregui) i processos
ciliars (relacionats amb la formació/renovació d'humor aquós).
- Cristal·lí: Lent biconvexa, refracta la llum i enfoca, s'uneix pels
lligaments suspensoris o zònula al cos ciliar. És relativament elàstica,
permet que la musculatura s'estiri o es relaxi. Serveix per enfocar
(acomodar, capacitat que tenim d'enfocar) el que veiem
- Iris: Esfínter amb cèl·lules pigmentàries (úniques en cadascú),
musculatura que es contreu o relaxa per filtrar la llum que entra a l'ull.
- Pupil·la: Forat que regula entrada de llum.

Cèl·lules pigmentàries: capa de cèl·lules altament riques en melanina que quan entra la
llum impedeix que es reflecteixi, per això es veu negre l'interior.

Més dins de la còrnia tenim una capa crida

cristal·lí, és transparent, la llum de fora per
arribar a l'interior passa 2 capes, cornea i
cristal·lí, per la qual cosa els humors que
tenim van a anar dirigits a contrarestar la
refracció generada per aquestes dues
lents. El cristal·lí es regenera de dins cap a
fora. Cada vegada que el cristal·lí genera
més capes redueix capacitat elàstica
(resultat = no veure de prop)
CAPA INTERNA:
RETINA (Visió):

Formada per neurones i cèl·lules pigmentàries (fotoreceptors) -> Cons i bastons.

- Cons i bastons: Cèl·lules que quan arriben fotons s'exciten i generen canvis iònics
que transfereixen a neurones (despolarització).
o Cons: Visió diürna, interpretació dels colors, 3 pigments: vermell, blau i
groc. 10%.
o Bastons: Reconeixen la intensitat de la llum: Visió nocturna o llum tènue, B/N, útil a l'hora de
distingir conterns, visió 3D. Contrast. 90%.
- Papila: Punt cec ja que no trobem fotoreceptors, formació i sortida del nervi òptic.
- Màcula: Densitat de cons i bastons molt més àmplia, zona de major visió -> Camp central de visió.
- Fóvea: En el punt mig de la màcula, es troba la majoria de cons.

Fons d' ull: zona de la retina

Papila: on se'n van tots els vasos sanguinis i convergeixen, d'aquí surt el nervi òptic. Tot
el teixit que es veu són axons i acaben donant lloc al nervi òptic.

CEL·LES PIGMENTÀRIES
Tenim una sèrie de capes de neurones, trobem els fotoreceptors a la capa
més basal de la retina. El flux d'informació va direcció fotoreceptor ->
neurona, que generen un axó que va a la papil·la formant el nervi òptic.

Els pigments estaran formats per una sèrie de discos donant lloc a una regió més apical on s' ubiquen pigments
bifocals.

COM PASSA LA INFORMACIÓ DE FOTORECEPTORS A SN

Fotoreceptors passen la seva informació a les interneurones que connecten amb altres neurones on els seus axons
van a donar lloc al nervi òptic

DISCROMATOPSIAS Test d' Isihara. (per al daltonisme)

MITJANS REFRINGENTS
HUMOR AQUÓS:

- Produït pels cossos ciliars

- Cambra anterior i posterior. Nutrició de la còrnia i el cristal·lí.

HUMOR VITREO:

- Produït durant l' etapa embrionària.

- Part posterior del globus ocular. Subjecta la retina. Manté la pressió interna de l' ull. No es canvia durant la
vida.
- Compensa la refracció de la llum.

PARTS DEL GLOBUS OCULAR

1. Cos ciliar 14. Vasos sanguinis de
2. Cambra posterior la retina
3. Iris 15. Màcula retinal
4. Pupil·la 16. Fóvea central de
5. Cornea la retina
6. Cambra anterior 17. Artèria i vena
7. Sistema trabecular centrals de la
i canal de retina
Schlemm 18. Nervi òptic
8. Llimb 19. Vaina dural
esclerocorneal 20. Papil·la òptica →
9. Conjuntiva punt cec
10. Zònula ciliar o 21. Conducte hialoide
lligament 22. Càpsula de Tenon
suspensori del 23. Escleròtica
cristal·lí 24. Coroides
11. Ora serrat 25. Retina 2
12. Cristal·lí 26. Tendó
13. Humor vitri

NERVI ÒPTIC
2n parell cranial.

- Sortida del pol posterior de l'òrbita pel forat òptic (Sortida de la

papil·la)
- Quiasma òptic
- Cinteta òptica
- Gangli geniculat
- Radiacions òptiques
- Lòbul occipital

Quiasma òptic: el delimita el polígon de Willis.

Les cintelles òptiques s'estenen entrant en contacte amb el cos geniculat

lateral (trobats al tàldem).

Interpretació visual: en part posterior d' encèfal.

PÀRPATS I APARELL LAGRIMAL
AUXILIARS A LA VISTA

- Paràrpat superior
- Paràrpat inferior
- Glàndula lagrimal
- Canalicles oculars (superior i inferior)
- Sac lagrimal
- Conducta lagrimal (fins al nas)

Les glàndules lacrimals es troben més externes.

Parpadeig: Mobilitza i distribueix les llàgrimes amb el parpadet
Lagrimal: Desguàs de llàgrimes que comunica amb cavitat nasal.

MÚSCULS EXTERNS DE L' ULL

OBLÍCUS:
- Oblic major: Giro ull dret en el sentit de les agulles del rellotge.
- Oblic menor: Part antero-interior de l' òrbita cap al globus. Moviment contrari que l' oblic major

En relació amb aquests músculs trobem diversos nervis. El tercer parell és el + important ja que mou TOTS els
músculs a excepció de l'oblic major i recte extern, el quart mou l'oblic major.

III o MOTOR OCULAR COMÚ (MOC): Origen aparent a

la cara anterior del mesencèfal. Inerva tots els músculs
de l' ull llevat d' oblic major i el recte extern.

IV o PATÈTIC: Origen aparent a la cara dorsal del

mesencèfal (únic que té origen dorsal). Inervació
motora múscul oblic major de l' ull.

VI o MOTOR OCULAR EXTERN (MOE): Origen aparent

al solc bulb-protuberancial. Inervaciórecte extern de l'
ull.
L' AUDICIÓ I L' EQUILIBRI
L' OÏDA: GENERALITATS

OÏT EXTERN
- Timpà: Membrana que separa
oïda externa de mig

EscoltaT MITJÀ: Comunica exterior

amb zones més internes.
- Finestra oval: Connecta oïda
mitjana amb intern, molt
semblant a un caragol. Es
divideix en anterior (equilibri)
i posterior (audició).

EscoltaT INTERN
Integració del senyal que s' ha d'
enviar a l' escorça

L'orella serveix per saber la font original del so i facilitar l'entrada del so al pavelló auricular.

OÏT EXTERN
- Pavelló auricular: És la part visible, un replegament amb
estructura cartilaginosa coberta de pell. convergeix al CAE.
- Conducte Auditiu extern: Mesura 2,5 cm i comunica l' exterior
amb el timpà. Al seu interior hi ha glàndules sebàcies i
ceruminoses, les que formaran el cerumen (secreció lipídica).
- Membrana timpànica (timpà): Membrana elàstica amb forma
cònica

MEMBRANA TIMPÀNICA
És la membrana que separa l'oïda externa del medi.

És de color gris clar o blanc perla brillant. Els petits ossos de l'oïda mitjana
generalment es troben empenyent la membrana timpànica de l'oïda com
les astes d'una tenda de campanya.

A la otoscòpia, s'ha d'apreciar un con de llum (reflex de llum) a reflectir-se a la superfície del timpà.
ESCOLTAT MITJÀ
Cavitat que es troba envoltada de pinyol, en aquesta
es troben els ossets que connecten directament la
membrana timpànica projectant-se cap a la finestra
oval

- Cavitat timpànica, cúbica, conté aire.

- On es troba la cadena ossos: martell (aquest
sempre colpeja on hi ha el jou), jo, estrep.
- Trompa d'Eustaquio (connexió amb la
faringe, cavitat timpànica amb la nasal.
Regula la pressió).
- Finestra oval (estrep) → connecta mig amb
oïda interna. (important e)
- Finestra rodona → oïda interna

EscoltaT INTERN
L' oïda interna o laberint es troba dins l' os temporal: Aquest s'encarrega de
realitzar l'equilibri, la
- Còclea o Laberint anterior informació la reben les
o Orgue de corti màcules i les ampolles.
o AUDICIÓ.
- Sistema Vestibular o Laberint posterior (cap del caragol)
o Sàcul i Utrícul (Màcules)
o Canals semicirculars (Botellas) – antenes del caragol
o EQUILIBRI

Ho dividim morfològicament en:

- Laberint ossi: La càpsula òssia

que envolta el laberint
membranós conté perilinfa
(líquid es troba a la perifèria, per
això perilinfa). Més externa, més
rígida. A la perifèria
- Laberint membranós: Sistema
buit que conté endolinfa. En part
més interna.

PERILINFA
A l' interior del laberint ossi. Filtratge de sang + difusió de LCR. Desemboca en espai subaracnoide a través de l'
aqüeducte coclear. Aquest líquid es recicla

ENDOLINFA
A l' interior de laberint membranós. Es produeix en estria vascular (part externa de la còclea). El sistema perilinfàtic
arriba al sac endolinfàtic i va cap a l'espai epidural. Zona de regeneració i reciclatge
 Espai nerviós s' integra entre el conducte d' anada i de tornada, connecta amb la
zona que conté l' endolinfa. Els òrgans de Corti s' ubicaran on és l' endolinfa.

En aquest punt l' audició s' interpreta per les ones que es generen sobre l'
endolinfa.

CÒCLEA O LABERINT POSTERIOR

El caragol o còclea, conté en el seu interior l' Orgue de Corti, que és un mecanorreceptor. Està format per cèl·lules
ciliades que descansen sobre la membrana basilar, els cilis d'aquestes cèl·lules es troben en contacte amb la
membrana tectoria (estructura gelatinosa, hialina, situada per sobre de l'orgue de tall). En el seu art inferior es
troben adherits els esterocilis més llargs de les cèl·lules ciliades externes.

El moviment de la perilinfa agita l'endolinfa, aquests

moviments exciten l'orgue de Corti, és a dir, quan hi ha
moviment de la perilinfa, l'endolinfa el detecta de manera
que la membrana tectòria s'agita i estimula els cilis de les
cèl·lules ciliades, interpretant d'aquesta manera el so.

El moviment que es genera permet l'obertura de canals iònic,

despolaritzant aquestes cèl·lules i permetent l'estímul.

Es forma en el nervi auditiu mitjançant la unió de tots els

axons que surten dels òrgans de corti.
SISTEMA VESTIBULAR O LABERINT ANTERIOR
Està format per l'utrícul, el sàcul i tres canals
semicirculars (anterior, posterior i lateral).
Cadascuna d'aquestes estructures conté cèl·lules
especialitzades per detectar acceleració i
desacceleració.

- Lineal (sàcul i utrícul) → Màcules

(S'encarreguen d'interpretar
acceleració).
- Angular (canals semicirculars (Tenim 3, 1
per cada eix; vertical, horitzontal i
profunditat)) → Ampolles/Ampolles (Ens
donen una idea de la posició relativa del
nostre cos, és a dir, si estem drets, tombats...)
La funció d' aquests receptors és el manteniment de l' equilibri.

El nervi vestibular està format per cèl·lules bipolars procedents de l'utrícul, sàcul i canals semicirculars. El gangli
vestibular està situat dins del conducte auditiu intern.

El nervi vestibular travessa aquest conducte juntament amb el nervi coclear i el nervi facial.

MACULES
Ubicades al sàcul i a l' utrícul.

- Cèl·lules piloses
o estereocilis (50-70)
o cinetocili (únic)
- Cilis de sosteniment: Donen suport a
cèl·lules ciliades
- Fibres nervioses
- Massa gelationosa (protegeix els
cilis)
- Otolits: Milloren l'estimulació de
cèl·lules ciliades

Trobem una sèrie de capes en contacte directe amb la perilinfa.

A la part superior trobem una capa de glicoproteïnes coneguda com a massa gelationosa, en moure's la resta de
cèl·lules. La seva morfologia gelatinosa fa que sigui més gran l'estimulació a les cèl·lules.

AMPOLLES
Úbicades al començament dels canals semicirculars, a
diferència de les màcules, aquí no trobem els otolits, la
velocitat del flux és superior a la que trobem al sàcul i
utrícul.
NERVI AUDITIU
El nervi vestibulococlear, també anomenat nervi auditiu o
nervi estatoacústic, és el vuitè (VIII) dels dotze nervis cranials.
És responsable de l' equilibri i la funció auditiva i és un Nervi
aferent de tipus Sensitiu.