1/10/2016 Desenvolupament cognitiu i motriu

D E S E N V OLU PA ME N T C OGN I TI U I MOTR I U

Glossari

acomodació f Reflex que consisteix en les modificacions coordinades que l’iris, el

cristal·lí i els músculs de l’ull fan per enfocar, segons les diverses distàncies, els objec­
tes.
adaptació als estímuls f Mecanisme que protegeix la persona perquè no es distre­
gui en qualsevol moment amb els estímuls que afecten els seus sentits.
agèusia f Pèrdua gairebé total de la capacitat de detectar els sabors.
agudesa auditiva f Capacitat de discernir i discriminar diferents tipus de sons (sons
semblants i diferents, agradables i desagradables), sons de diferents intensitats (forts o
suaus), sons de tonalitats diverses (aguts i greus), la durada del so (llarga o curta), la
diferència entre so i soroll, sons propers (familiars) i llunyans (nous o que els infants
no estan acostumats a sentir), diferents tipus de professions (relacionar so amb pro­
fessió), el silenci, etc.
ambliopia f Trastorn que consisteix en la disminució de la visió o de l’agudesa visual
en un dels ulls.
anòs mia f Pèrdua de l’agudesa olfactòria o de la insensibilitat olfactiva, que es pot
produir per una deficiència en els receptors sensorials situats a la mucosa olfactòria o
pituïtària groga.
aprenentatge m Repetició de comportaments amb conseqüències positives i evitació
dels comportaments que comporten conseqüències negatives o neutres.
arcs reflexos m pl Unitats d’organització fisiològica del sistema nerviós. Formats
per una via sensitiva que connecta la medul·la amb una via motora. Només les neuro­
nes del cervell i de la medul·la poden dur a terme aquesta comunicació que fa possible
enviar i rebre impulsos nerviosos cada cop que l’organisme fa un moviment.
astigmatisme m Alteració que es produeix perquè la còrnia o el cristal·lí estan defor­
mats i, per tant, la imatge no es reprodueix en el punt correcte de la retina.
atenció f Procés cognitiu que permet seleccionar la informació i processar només
algunes dades procedents de totes les estimulacions sensorials que es reben. Es pot
definir com la capacitat de dirigir la consciència cap a un estímul que concentra sobre
si mateix tota l’activitat conscient i en aquest sentit l’atenció és un aspecte selectiu de
l’acte de la percepció.
atenció auditiva f Capacitat de reconèixer un so específic mentre és envoltat d’altres
sons. Per exemple, reconèixer la veu de la mare entre altres veus.
atenció primerenca f Conjunt d’intervencions que, adreçades a la població infantil
de zero a sis anys, a la família i a l’entorn, tenen com a objectiu donar resposta al més
aviat possible a les necessitats transitòries o permanents que presenten els infants
amb trastorns en el desenvolupament o que tenen risc de patir­ne. Aquestes interven­
cions, que han de considerar l’infant globalment, han de ser planificades per un equip
de professionals d’orientació interdisciplinària o transdisciplinària.
baixa visió f Classe de visió parcial que encara permet fer servir la vista per aprendre
i obtenir informació.
bas tons m pl Cèl·lules sensibles que s’activen amb la recepció de la llum tènue i
actuen com a receptors de la llum nocturna.
bulb raquidi m Segment més important del tronc encefàlic que, situat entre la
medul·la i la part inferior del tronc, regula funcions tan imprescindibles per a la vida
com són la freqüència cardíaca o els reflexos de la respiració.
canals semicirculars m pl Canals que tenen la funció de mantenir l’equilibri cor­
poral (sistema cinestèsic).
capacitats perceptivomotores f pl Capacitats que faciliten el camí a la percepció
http://ioc.xtec.cat/materials/FP/Materials/1752_EDI/EDI_1752_M06/web/html/glossari.html 1/8
1/10/2016 Desenvolupament cognitiu i motriu
capacitats perceptivomotores f pl Capacitats que faciliten el camí a la percepció
d’un mateix i de Dles
ESpos
ENsiV
biOLU
litatsPA
deME
movi
N Tment i a la
C OGN I TIvegada possiIbi
U I MOTR Ulitats que apropen
l’infant a la percepció de l’entorn.
ceguesa f Tipus de deficiència visual que té com a característica més important la
pèrdua de visió total o molt accentuada en un sol ull o en tots dos.
cèl·lules de glia f pl Cèl·lules especials de connexió, defensa i suport del teixit ner­
viós que formen les neurones, a les quals alimenten. Eliminar sin. “cèl·lules de neurò­
glia”
cenes tèsia f Conjunt de sensacions d’origen muscular o articulatori que informen
sobre la posició en l’espai, el pes i els moviments de les diferents parts del cos.
centre de gravetat m Condició mecànica en la qual totes les forces que actuen
sobre el cos es contraresten de manera que la resultant és igual a zero.
ceratina f Proteïna fibril·lar que protegeix l’epidermis de les alteracions ambientals.
cerebel m Part molt important de l’organisme que és a la regió posterior de l’encèfal,
sota el lòbul occipital. El cerebel és l’òrgan que controla la motricitat: regula el to mus­
cular i l’equilibri corporal, tant l’estàtic, és a dir mentre el cos és dret, com l’equilibri
dinàmic, mentre el cos es mou. A més a més, pel fet de coordinar­los, permet l’execu­
ció justa i suau dels moviments voluntaris.
cervell m La regió més gran de l’encèfal. S’encarrega de supervisar el sistema nerviós
central i, per tant, és el “motor” del moviment. Tanmateix el cerebel té també altres
funcions integradores associades amb diferents activitats i processos mentals com són,
per exemple, la memòria, el llenguatge i la resposta emocional.
còclea f Tub enrotllat en forma d’espiral, d’uns 3 cm de longitud, a l’interior del qual
hi ha un líquid ric en potassi, anomenat endolimfa, i l’òrgan de Corti, dotat de cèl·lules
de sosteniment i sensorials, que són les receptores de les ones sonores. sin. “cargol”
conjuntiva f Canal ondulat que té la funció d’introduir les ones cap a l’interior de
l’orella mitjana i serveix, a més a més, de cambra de ressonància i d’amortiment dels
sons aguts. Capa mucosa que cobreix el globus de l’ull i l’uneix amb les parpelles.
conjuntiva f Membrana fina i transparent que protegeix la part anterior de l’esclerò­
tica.
cons m pl Cèl·lules sensibles responsables de la visió del color i de la visió diürna.
còrnia f Membrana vascular en forma de lent convexa i transparent la funció de la
qual és enfocar les imatges (sense nitidesa) sobre la retina.
coroide f Capa posterior de la túnica vascular de l’ull, situada entre l’escleròtica i la
retina, las capes externes de la qual nodreix.
corpus cles de Krause m pl Receptors sensibles al fred.
corpus cles de Meiss ner m pl Receptors sensibles al contacte, la forma i la grandà­
ria dels objectes.
corpus cles de Merkel m pl Receptors sensibles a la pressió.
corpus cles de Pacini m pl Receptors de les sensacions de pressió i vibració que hi
ha a l’hipoderma.
corpus cles de Ruffini m pl Receptors sensibles a la calor.
creixement m Procés al llarg del qual augmenten tant la grandària del cos com la
funció o la complexitat de l’organisme.
daltonisme m Trastorn de la visió que consisteix en la dificultat de diferenciar els
colors a causa d’una deficiència en les cèl·lules de la retina, els cons. Normalment un
daltònic confon amb molta facilitat el color vermell i el verd. Es tracta d’una alteració
molt lligada al gènere sexual de l’organisme, concretament al cromosoma X, la qual
cosa fa que gairebé tothom qui pateix d’aquest trastorn sigui home.
deficiència f Desviació significativa o pèrdua de funcions o estructures corporals.
dermis f Capa subjacent a l’epidermis formada pels teixits connectiu i muscular i irri­
gada per vasos sanguinis. En aquesta capa hi ha les terminacions nervioses, els
fol·licles pilosos i les glàndules sudorípares; la tercera capa, la més profunda, és l’hipo­
derma, formada per un teixit connectiu lax que continua la dermis.
desenvolupament humà m Procés per mitjà del qual es produeixen canvis a
l’estructura, el pensament o el comportament d’una persona deguts a influències bio­
http://ioc.xtec.cat/materials/FP/Materials/1752_EDI/EDI_1752_M06/web/html/glossari.html 2/8
1/10/2016 Desenvolupament cognitiu i motriu
l’estructura, el pensament o el comportament d’una persona deguts a influències bio­
lògiques i ambien Dtals.
E S E N V OLU PA ME N T C OGN I TI U I MOTR I U
diencèfal m Part central de l’encèfal, formada per l’hipotàlem i el tàlem.
dis capacitat f Limitacions o dificultats que pot tenir una persona per portar a cap
activitats que la majoria poden fer amb normalitat.
dis criminació visual f Capacitat de l’infant de reconèixer i distingir visualment els
diferents elements de l’entorn i d’observar les diferències i les similituds a partir de
formes, colors, distàncies, dimensions, grandària, nombre d’objectes, etc.
encèfal m El conjunt més important d’òrgans del sistema nerviós central. Des d’un
punt de vista anatòmic, està format pel cerebel, el tronc de l’encèfal, el diencèfal i el
cervell.
epidermis f Capa exterior de la pell, per regla general protegida per la ceratina i for­
mada per un teixit epitelial estratificat.
epiteli m Teixit format per cèl·lules prismàtiques que recobreix les superfícies exter­
nes i internes de l’organisme animal.
escleròtica f Part d’aquesta túnica fibrosa externa que, situada a la part posterior de
l’ull i de naturalesa transparent, compleix una funció protectora. És com la pell de
l’ull, i conté receptors sensibles a la pressió, la temperatura i el dolor.
escorça cerebral f La superfície del cervell, formada per una capa fina de substància
grisa, el teixit constituït pels cossos cel·lulars de les neurones i les dendrites que no
són recoberts de mielina. sin. “còrtex”
escorça cerebral f Mantell de teixit nerviós que cobreix la superfície dels hemisferis
cerebrals.
esquema corporal m Organització que tenen les persones de les sensacions relati­
ves al cos en el món exterior. sin. imatge del cos
estímul m Canvi en l’estat energètic de l’ambient que modifica el sistema receptor
d’algun òrgan sensorial. L’estímul provoca una resposta que és un canvi en l’estat
energètic dins dels sistemes musculars de l’organisme.
estímul condicionat m Estímul que pot arribar a provocar una resposta quan és
associat amb l’estímul incondicionat. sigla EC
estímul incondicionat m Estímul que provoca, de manera regular, una resposta no
apresa i que es pot mesurar. sigla EI
estímul neutre m Estímul que no provoca cap resposta. sigla “EN”
estrabisme m Pèrdua del paral·lelisme normal dels ulls: un ull mira a l’objecte enfo­
cat mentre que l’altre es desvia en una direcció diferent.
evocació f Procés de recuperació de la informació, és a dir, de recuperació d’algun
element o alguna experiència que no és present i, per tant, comporta una capacitat de
representació mental o un cert grau de simbolització.
fines tra oval f Finestra situada a l’entrada de l’orella interna.
fòvea f La regió de l’ull, situada a la part central de la retina, amb més agudesa visual.
grafomotricitat f Disciplina científica que descriu l’acte gràfic mitjançant l’anàlisi de
les coordinacions que el cervell produeix en els segments superiors del cos humà,
degudament lateralitzats, i de la implicació que tenen en les produccions obtingudes
per mitjà del domini de mecanismes de manipulació i d’instrumentalització dels objec­
tes externs.
heterofòria f Compensació d’un dels ulls de la feina que no fa l’altre. Els ulls en
repòs no estan mai paral·lels. sin. “estrabisme latent”
hipermetropia f Alteració contrària a la miopia. La imatge es forma darrere de la
retina perquè el globus ocular és massa curt.
hipertonia f Excés de tensió en els grups musculars.
hipoacúsia f Pèrdua d’audició unilateral o bilateral que es pot presentar amb dife­
rents graus.
hipoagèusia f Pèrdua de la capacitat gustativa, és a dir, menys sensibilitat per distin­
gir entre dolç, salat, agre, amarg.
hipoderma m Capa més profunda de la pell, en la qual hi ha els corpuscles de Pacini,
http://ioc.xtec.cat/materials/FP/Materials/1752_EDI/EDI_1752_M06/web/html/glossari.html 3/8
1/10/2016 Desenvolupament cognitiu i motriu
hipoderma m Capa més profunda de la pell, en la qual hi ha els corpuscles de Pacini,
els receptors de pres
D E Ssió
E Ni Vvibra
OLUció.
PA ME N T C OGN I TI U I MOTR I U
hipòfisi f Glàndula endocrina situada en una cavitat de l’os esfenoide i unida a l’hipo­
tàlem que regula la major part de les funcions de l’organisme.
hipotàlem m Controla, activa i integra el sistema nerviós autònom perifèric, és fona­
mental per mantenir constant la temperatura corporal i participa en la regulació dels
cicles de la son, de la gana i de moltes de les emocions, com el plaer i el dolor, entre
altres funcions somàtiques. També controla altres òrgans endocrins per mitjà de les
cèl·lules nervioses que secreten neurohormones (com la noradrenalina, l’oxitocina o la
vasopressina) i que afecten la funció de la hipòfisi.
hipotonia f Disminució que apareix quan en els grups musculars hi ha un dèficit de
tensió, una flexibilitat més gran.
holís tic adj Dit de la doctrina referent a l’holisme, és a dir, a la doctrina segons la
qual certes realitats formen un tot que no es pot reduir a les seves parts. L’organisme
humà, per exemple, és més que la suma de les diferents parts que el formen.
humor m i f Líquid especial que hi ha a l’ull. L’“humor aquós” omple les cambres
anterior i posterior de l’ull, i és secretat pels processos ciliars de la cambra posterior.
És un líquid incolor i transparent que nodreix i oxigena la còrnia i hi manté la pressió
constant. L’“humor vitri” és un líquid de color clar que, a diferència de l’humor aquós,
no es recicla i es manté tota la vida a l’ull que hi ha a la cambra vítria.
impuls nerviós m Conjunt de processos fisicoquímics d’una brevetat extrema que
caracteritzen l’estadi inicial de l’activitat funcional elemental d’un nervi, d’una neu­
rona o d’una de les seves parts, per mitjà dels quals es duen a terme els fenòmens de
conducció i transmissió en el sistema nerviós. Els impulsos nerviosos, també anome­
nats potencials d’acció, passen a través de les neurones per anar d’un lloc a un altre,
per la qual cosa les rutes que recorren els impulsos nerviosos reben el nom de vies
neuronals.
intervenció primerenca f Conjunt d’accions compensatòries i optimitzadores que
tenen com a finalitat afavorir la maduració en tots els àmbits del desenvolupament.
iris m Formació membranosa pigmentada de forma circular que dóna color a l’ull i és
darrere de la còrnia i davant del cristal·lí.
joc heurís tic m Activitat posterior o de continuació de la panera dels tresors que es
pot utilitzar a partir dels dotze mesos, és a dir, una vegada l’infant té una capacitat més
gran de moviment. Consisteix a proporcionar­li una gran diversitat d’objectes en un
espai més ampli (distribuïts per tot arreu dins d’una habitació o sala), en contenidors
(cilindres, pots, etc.) i en bosses, la qual cosa amplia les possibilitats del joc (introduir,
treure).
laberint ossi m Part de l’orella interna que, situada com si fos una càpsula dins de
l’os temporal, està formada per la còclea, els canals semicirculars i el vestíbul. A l’inte­
rior conté el conjunt d’elements que formen el laberint membranós.
laberint ves tibular m Part de l’orella interna que, constituïda pel vestíbul i els
canals semicirculars, s’encarrega de mantenir el sentit de l’equilibri.
lateralitat f Procés mitjançant el qual l’infant va dominant un costat del cos respecte
a l’altre i equival al predomini d’un hemisferi cerebral sobre l’altre, la qual cosa té com
a resultat l’ús preferent d’un dels costats del cos sobre l’altre.
líquid amniòtic m Líquid clar que protegeix l’embrió i el fetus dels traumatismes
externs i fa possible el desenvolupament embrionari i fetal.
líquid cefaloraquidi m Fluid semblant al plasma que conté abundància d’ions clor,
potassi i sodi i unes quantes proteïnes, i que té per funció nodrir els dos òrgans del sis­
tema nerviós central i mantenir la pressió intracranial.
logopeda m i f Persona especialitzada en la correcció de les dificultats que afecten la
veu, la paraula i el llenguatge oral i escrit, mitjançant l’aplicació de tècniques de reedu­
cació.
llenguatge m Facultat de l’ésser humà de comunicar els pensaments o sentiments
propis a un receptor o interlocutor mitjançant l’ús d’un codi o d’un sistema determinat
de signes que el receptor pot interpretar.
llindar absolut m Intensitat més petita d’un estímul que es pot percebre. És la capa­
citat que tenen els òrgans sensorials de detectar l’estímul més feble. La mesura de les
http://ioc.xtec.cat/materials/FP/Materials/1752_EDI/EDI_1752_M06/web/html/glossari.html 4/8
1/10/2016 Desenvolupament cognitiu i motriu
citat que tenen els òrgans sensorials de detectar l’estímul més feble. La mesura de les
sensacions en elDllin dar absolut permet detectar alteracions sensorials o diagnosticar
E S E N V OLU PA ME N T C OGN I TI U I MOTR I U
una lesió dels òrgans sensorials.
llindar diferencial m Capacitat de detectar la variació mínima de l’estímul inicial.
És la diferència més petita en intensitat que es necessita perquè es pugui percebre la
diferència entre dos estímuls.
llindar superior m Nivell màxim de la percepció d’un estímul que o bé no es percep
o bé pot provocar sensacions doloroses.
màcula lútia f Àrea groguenca situada al pol posterior del globus ocular i al centre
de la retina i envoltada per la fòvea. És la regió més sensible de la capa interna.
maduració f Conjunt de canvis que es produeixen a escala bioquímica i cel·lular, de
caire morfològic (la figura, la forma, l’aparença…), i de les conductes que estan deter­
minades des d’un punt de vista biològic.
medul·la espinal f El gran òrgan, juntament amb l’encèfal, del sistema nerviós cen­
tral. És en el conducte raquidi de la columna vertebral, que li ofereix una protecció
òssia excel·lent, i s’estén des del bulb raquidi fins a la segona vertebra lumbar. Està
recoberta per tres membranes conegudes com les meninges.
memòria f Persistència de coneixements al llarg del temps mitjançant l’emmagatze­
matge i la recuperació de la informació, gràcies a mecanismes de fixació, conservació,
evocació i reconeixement d’aquesta informació. És, a més, el fonament de la identitat
personal.
memòria auditiva f Capacitat de recordar una sèrie de sons i repetir­los en la
mateixa seqüència. L’aprenentatge de paraules, la retenció de l’ordre correcte dels
fonemes i l’aprenentatge de cançons en són alguns exemples.
memòria a curt termini f Memòria que permet retenir la informació que utilitzem
al moment i per això també s’anomena memòria operativa, ja que no es limita a rete­
nir l’experiència sensorial, sinó que la interpreta i l’organitza, i per fer­ho utilitza
informació emmagatzemada prèviament en la memòria a llarg termini. sigla “MCT”
memòria a llarg termini f Memòria que pot conservar la informació durant més
temps. És el gran magatzem de la informació, en el qual s’acomoden de manera gra­
dual dades, imatges, fets, experiències, etc., que la persona ha viscut o li han esdevin­
gut. sigla “MLT
memòria declarativa f Memòria que recorda fets i es pot expressar de manera ver­
bal.
memòria icònica f La memòria visual es coneix amb el nom d’icònica i les imatges
visuals són anomenades icones.
memòria ecoica f La memòria auditiva es coneix com a ecoica i les imatges auditi­
ves retingudes són anomenades ecos.
memòria episòdica f Memòria que guarda informació sobre fets concrets i els
ordena temporalment. Guarda les vivències del subjecte en un ordre temporal i tant
els sentiments que afecten la persona com el context que l’envolten influeixen en
aquest procés. La seva font d’informació és la percepció sensorial.
memòria procedimental f Conjunt d’habilitats que ens permeten fer coses com,
per exemple, jugar a bàsquet o tocar el clarinet. S’adquireix a poc a poc, i és el resultat
de les experiències del condicionament instrumental. Inclou també, a més de les habi­
litats, certes reaccions emocionals davant d’algunes situacions.
memòria semàntica f Memòria que guarda informació més abstracta relativa al
llenguatge, les regles, les formules i l’ordena de manera conceptual. La seva font
d’informació és la comprensió del coneixement.
memòria sensorial f Memòria que enregistra la informació que obtenim del medi
extern, però en un màxim d’un segon o dos segons. sigla MS
meninges f pl Membranes que recobreixen la medul·la espinal que tenen també la
funció de protegir l’encèfal. La meninge més exterior és la duramàter, que recobreix
les parets òssies del conducte vertebral. La piamàter és la meninge interna que prote­
geix els dos òrgans del sistema nerviós central i la més propera a les estructures nervi­
oses. La meninge intermèdia es l’aracnoide i s’encarrega de distribuir per l’espai suba­
racnoïdal, entre l’aracnoide i la piamàter, el líquid cefaloraquidi.
mielina f Substància de color blanquinós que, composta en gran mesura de greix,
http://ioc.xtec.cat/materials/FP/Materials/1752_EDI/EDI_1752_M06/web/html/glossari.html 5/8
1/10/2016 Desenvolupament cognitiu i motriu
mielina f Substància de color blan quinós que, composta en gran mesura de greix,
recobreix les beines dels axons i les dendrites de les neurones quan entren en la subs­
tància blanca delDsis
E S E N V OLU PA ME N T C OGN I TI U I MOTR I U
tema nerviós central. Aquest procés de recobriment amb la mie­
lina, conegut com a mielinització, comença abans del naixement i continua fins al
segon o al tercer any de vida.
mielinització f Procés en el curs del qual les cèl·lules del sistema nerviós queden
recobertes de mielina quan passen a la substància blanca del sistema nerviós central.
minus valideses f pl Restriccions de la participació, és a dir, problemes que pot
experimentar l’individu quan s’involucra en situacions vitals, problemes que són con­
seqüència d’una deficiència o discapacitat.
miopia f Alteració visual que es produeix quan el punt focal és més a prop de la còr­
nia perquè el globus ocular és massa llarg. La imatge, aleshores, es forma davant de la
retina i només es té una visió correcta quan es tracta d’objectes propers, mentre que
els objectes més llunyans es veuen borrosos.
moviments automàtics m pl Moviments voluntaris que, pel fet de repetir­se mol­
tes vegades, s’automatitzen i no requereixen ser representats mentalment per execu­
tar­los. Aquests moviments són, per exemple, caminar, nedar o escriure.
moviments reflexos m pl Moviments primaris o simples, com els que fa un nounat,
reflex de succió, de prensió, etc., els quals a mesura que l’infant madura desapareixen
per donar pas als moviments voluntaris.
moviments voluntaris m pl Moviments intencionats que abans de fer­se es repre­
senten mentalment, com per exemple posar­se una cullera a la boca per menjar o pen­
tinar­se. El control d’aquests moviments depèn de la maduració del còrtex i del sis­
tema piramidal.
nervi m Conjunt d’axons que formen un fascicle, com si fossin els filaments del cable
del corrent.
neurones f pl Cèl·lules fonamentals del sistema nerviós. Les neurones són les
cèl·lules del teixit nerviós i estan formades per un cos cel·lular, del qual es ramifiquen
diverses dendrites i un axó. Les neurones poden ser de tres tipus segons la direcció en
què transmeten els impulsos nerviosos: “neurones sensorials” o “aferents”, “neurones
motores” o “eferents” i “neurones connectores” o “interneurones”. Les neurones sen­
sorials o aferents són les cèl·lules nervioses que transmeten els impulsos cap a la
medul·la espinal i l’encèfal. Les neurones motores o eferents, en canvi, transmeten els
impulsos des de l’encèfal i la medul·la espinal cap a la perifèria, és a dir, cap al teixit
muscular. Les interneurones condueixen els impulsos des de les neurones aferents cap
a les neurones motores finals.
neurotrans mis sor m Substància química que s’encarrega de dur la informació a
través de les neurones. Les substàncies químiques –com per exemple el glutamat,
l’adenosina, la serotonina, la dopamina, les endorfines o l’àcid gamma­aminobutíric
(GABA)– tenen la funció de transmetre o inhibir l’impuls nerviós per mitjà de la
sinapsi neuronal.
nis tagme m Moviments ràpids dels ulls de manera involuntària.
olor f Sensació que percep l’òrgan de l’olfacte produïda per les partícules volàtils que
emanen dels cosos i que, en general, estan formades per un gran nombre de compo­
nents i poques vegades es poden trobar en forma simple.
òrgan de Corti m L’orella interna comunica amb l’orella mitjana per la finestra oval
i és l’encarregada de convertir les ones sonores en impulsos nerviosos que es transme­
ten al cervell a través de les terminacions nervioses que hi ha a l’òrgan de Corti.
panera dels tresors f Proposta de joc multisensorial que, adreçat a nens i nenes de
sis a dotze mesos, consisteix en un cistell de vímet, ple d’una gran diversitat d’objectes
(de mides, textures, sonoritats, etc., diferents), perquè l’infant pugui descobrir i experi­
mentar els diferents sentits: la vista, l’oïda, el tacte, el gust i l’olfacte.
papil·les gus tatives f pl Papil·les linguals que tenen forma de botons ovalats, amb
un porus a la part superior, que estan disposades de manera perpendicular a la superfí­
cie de l’epiteli. Cadascuna d’aquestes papil·les o botons gus tatius conté una gran
quantitat de cèl·lules sensorials gustatives que capten les substàncies químiques dissol­
tes a la saliva i les converteixen en sensacions del gust.
paragèusia f Confusió en la percepció de sabors.
pensament m Capacitat mental associada al processament, la comprensió i la trans­
http://ioc.xtec.cat/materials/FP/Materials/1752_EDI/EDI_1752_M06/web/html/glossari.html 6/8
1/10/2016 Desenvolupament cognitiu i motriu
pensament m Capacitat mental associada al processament, la comprensió i la trans­
missió de la informació, que permet resoldre problemes mitjançant l’ús del raona­
D E S E N V OLU PA ME N T C OGN I TI U I MOTR I U
ment.
penyal m Part de l’os temporal amb forma piramidal que hi ha a la base del crani.
percebre v tr Prendre consciència, interioritzar, que el cos propi existeix i que té
unes qualitats, unes formes, unes parts.
percebre v tr Prendre consciència, interioritzar, que un objecte existeix, té qualitats,
formes, consistència.
percepció f Procés inclòs en el processament de la informació que permet organit­
zar, interpretar i codificar les dades sensorials amb l’objectiu de conèixer l’objecte. Es
defineix com l’acte d’adonar­se dels objectes externs, les qualitats o relacions que
tenen, que segueix directament els processos sensorials, a diferència de la memòria o
altres processos cognitius [definició extreta del diccionari de psicologia d’H. C. War­
ren] Deixar aquesta definició.
percepció f Procés inclòs dins del processament de la informació que ens permet
organitzar, interpretar i codificar les dades sensorials amb l’objectiu de conèixer
l’objecte, que en el cas que ens ocupa és el “si mateix”, és a dir, el cos propi. Eliminar
pituïtària groga f Membrana formada per les cèl·lules olfactòries, especialitzades a
detectar les olors presents a l’aire. sin. “mucosa olfactòria”
pronació f Acte d’orientar el palmell de la mà cap avall.
psicofísica f Ciència que estudia la mesura dels diferents tipus de sensacions i que té
com a objectiu establir la connexió entre el món físic i el món biològic. Examina la
sensibilitat de l’organisme humà als estímuls i la manera en què les variacions que
poden aparèixer en aquests estímuls afecten la nostra manera de percebre’ls.
psicosomàtica f Branca de la medicina que estudia la correlació entre el cos i els
estats psíquics. L’angoixa és un exemple d’aquesta correlació.
pupil·la f Orifici circular de color negre que hi ha al centre de l’iris.
raonament m Funció mental que permet arribar a una conclusió partint d’unes
idees o premisses.
raonament deductiu m Raonament que parteix d’un principi general, del qual
s’infereixen casos particulars.
raonament inductiu m Raonament que parteix de casos particulars per arribar a
un principi general.
raonament trans ductiu m Raonament que consisteix a relacionar preconceptes
entre si, és a dir, de particular a particular. sin. “raonament analògic”
reconeixement m Procés per recuperar la informació, és a dir, per retrobar alguna
cosa o algun aspecte que ja havia estat percebut abans.
reflex de prensió m Reflex en què el bebè tendeix a tancar la mà quan és estimulat
el palmell. sin. reflex de grasping
refracció f Procés pel qual, quan una ona incideix sobre la superfície de separació
entre dos medis, una part de la energia d’aquesta ona es transmet al segon medi i ales­
hores en canvia la direcció de propagació.
res posta condicionada f Resposta que ha estat apresa d’una manera semblant a la
resposta incondicionada, malgrat que no ha pas de ser igual. Hi ha estímuls incondici­
onats i les respostes que provoquen són respostes incondicionades. sigla “RC”
res posta incondicionada f Resposta reflexa que es produeix d’una manera auto­
màtica sempre que es presenta l’estímul incondicionat. sigla “RI”
retina f Part més important i complexa de l’ull, ja que fa possible la formació d’imat­
ges. La retina està formada per dues classes de cèl·lules receptores microscòpiques: els
cons i els bastons. sin. “capa interna”
sensació f Efecte que produeix en les àrees cerebrals l’excitació que, en l’òrgan sen­
sorial, causa la recepció d’un estímul que prové del medi, tant intern com extern.
sensacions exteroceptives f pl El grup més gran de sensacions, caracteritzades
perquè són externes a nosaltres.
sensacions interoceptives f pl Sensacions que agrupen els senyals que ens trans­
met l’organisme i asseguren el bon funcionament de les necessitats elementals. Es
http://ioc.xtec.cat/materials/FP/Materials/1752_EDI/EDI_1752_M06/web/html/glossari.html 7/8
1/10/2016 Desenvolupament cognitiu i motriu
met l’organisme i asseguren el bon funcionament de les necessitats elementals. Es
tracta dels estímuls
DES que
E NarribenPA
V OLU al cer
MEvell
N T pro cedents
C OGN I TI UdeI les parets
MOTR I U de l’estómac i de
l’intestí, del cor i del sistema sanguini, i també d’altres aparells i òrgans.
sensacions propioceptives f pl Sensacions que ens donen els senyals sobre la
posició del cos a l’espai i el moviment corporal (per exemple, l’equilibri, la utilització
d’un múscul adequat, la situació dels membres i extremitats, o el to muscular). Els
receptors de la sensibilitat propioceptiva són als músculs, a les articulacions (tendons i
lligaments) i a l’aparell vestibular de l’orella interna i, després, envien els estímuls al
cervell.
sinapsi f Transmissió, és a dir, pas, dels impulsos nerviosos de les dendrites d’una
neurona a l’axó d’una altra neurona, o entre les terminacions nervioses d’una neurona
motora i una fibra muscular.
sis tema piramidal m Sistema que controla i dirigeix la motricitat voluntària i tots
els moviments (fins, precisos i ràpids).
sordesa profunda f Sordesa que comporta, en els infants que en pateixen, una pèr­
dua auditiva tan gran que ni tan sols amb l’ajuda de sistemes d’amplificació poden
adquirir un llenguatge oral per via auditiva.
supinació f Acte de posar el palmell de la mà cap amunt.
tàlem m Nucli gris de la base del cervell, situat per sobre de l’hipotàlem, que s’encar­
rega de transmetre els impulsos procedents dels òrgans sensorials del cos cap a
l’escorça cerebral i associa les sensacions a les emocions. Tal i com he esmentat abans
en l’entrada de còrtex/escorça,a questes paraules s’han utilitzat de forma sinònima al
material paper i he apuntat les raons
teixit m Organització formada per moltes cèl·lules similars que treballen juntes per
complir una funció comuna. Els teixits formen òrgans, estructures més complexes, i
s’agrupen a fi d’actuar de manera conjunta com una unitat per dur a terme una funció
especial.
to d’acció m To muscular que acompanya l’activitat dels músculs durant l’acció i
s’associa amb la força muscular.
to mus cular m Grau de contracció que tenen en un moment determinat els músculs
i que –tal com deia el psicòleg Henri Wallon– forma gran part de l’entrellat de les acti­
tuds, els moviments i la postura, un dels aspectes de la qual és l’equilibri.
to mus cular de base m Estat de contracció mínima del múscul en repòs.
to postural m To d’actitud o de manteniment de lluita contra la gravetat que dóna
lloc a un estat de preacció dels diferents moviments i canvis posturals.
trompa d’Eus taqui f Conducte osteocartilaginós de la part anterior de la cavitat
timpànica que arriba fins a la paret externa de la faringe –i així, doncs, a l’exterior– i
té com a funció regular la pressió dins de l’orella. sin. “trompa auditiva”
tronc de l’encèfal m Part de l’encèfal que connecta el cerebel amb el diencèfal.

http://ioc.xtec.cat/materials/FP/Materials/1752_EDI/EDI_1752_M06/web/html/glossari.html 8/8