NECESSITATS EDUCATIVES ESPECÍFIQUES SENSORIALS (visuals)

DISCAPACITATS
Integrem la informació que deriva de l’input rebuda i, després, donem una resposta (output).

Procés: input – integració – output.

* Input: per captar-lo activem els sistemes sensorials (audició, tacte, olfacte, vista i gust).
o Discapacitats visual: Els infants amb discapacitats visuals tenen problemes en els inputs, cal preparar bé
l’input perquè el puguin rebre. Ells han de fer ús d’altres sistemes sensorials per poder rebre els inputs
visuals.
* Integrar: la info rebuda la posem en pràctica en la cognició, personalitat, actitud, motivació, historia
d’aprenentatge, etc.
o TEA: dificultats en la integració de la informació.
* Output: és la resposta oral/verbal o motora.
o Quan l’input o la integració no són adequades els outputs no són “correctes”, estan fora de lloc.

[mirem l’anatomia i fisiologia de l’ull → no memoritzar, però si conèixer]

ANATOMIA I FISIOLOGIA DE L’ULL

* Quan més a fora (còrnea, iris, lent, pupil·la,...) estigui la disfunció ocular, més fàcil és de tractar-la. En canvi, quan
més a dins es trobi (més a prop del nervi òptic), més complexa. Passa el mateix amb les 3 capes, quan més endins
com per exemple en la retina, és més complicat.
* L’àrea encarregada de la visió és el lòbul occipital, es troba al darrera.
* Afectació a la cinta òptica tindrà visió en els dos ulls, però no sencera en ambdós. En canvi, si és el nervi òptic
només afectarà només a un l’ull. Aquest serà segons el que connecti el nervi, és a dir, si és el nervi òptic esquerra,
afecta a l’ull esquerra.
* Quiasme òptic (mig): és quelcom molt problemàtic. Els dos ulls es troben afectats, trobem una visió parcial.
La visió és una qüestió de la llum. La retina i les cèl·lules fotosensibles de la llum s’encarreguen de la visió.

PERCEPCIÓ VISUAL
Té 3 característiques:

* Aparença → atributs que em donen pista de quina és l’aparença té aquest objecte que estic veient (brillantor,
matís, intensitat del color, grandària, forma, ubicació, flamejo, centellejo, transparència, poliment i llustre). Està
molt relacionada amb la tipologia d’agudesa visual de l’infant.
* Organització → organització de la visió segons:
o Unitàries i cohesives.
o Figura i camp.
o Formes: simètrica, tancada, superposada.
o Grups: proximitat, similitud, continuïtat.

Exemple: dibuix d’un plàtan amb punts, som capaços d’identificar el què.
* Constància → invariabilitat en el moment i lloc (la llum canvia, tu et mous ...). Són canvis constants.

CAMP VISUAL

Pot ser reduït o no. Es tracta de la superfície del món exterior que es pot projectar sobre la retina, quan l’objecte es
troba en repòs. Acostuma a notificar-se en els informes, notificant que veus i que no. És de braç a braç el que veiem.
No acostuma a estar afectat.

ACOMODACIÓ
* Definició Ivet: procés pel qual el cristal·lí permet a l’ull enfocar objectes i, en cas que variï la distància respecte a
aquests objectes, mantenir l’enfocament.
* L’acomodació visual consisteix en l’enfocament de la imatge en el mateix fons de la retina i no davant ni darrera
d’ella. S’assoleix fent variacions de la distància entre la retina i el poder diòptric dels humans.
* El paper recau en el múscul ciliar que sustenta el cristal·lí i la pupil·la.
* L’ull té la capacitat de tancar i obrir la pupil·la, l’iris canvia de color... És tot un procés d’acomodació.
* Els discapacitats visuals, poden tenir problemes en l’acomodació.
* Passar d’una habitació amb llum a una altra sense llum, es tracta d’una acomodació automàtica.
* El múscul ciliar s’obre i es tanca per tal de no danyar la retina.
* Problema cèl·lules fotosensibles (es troben a la retina i en trobem dos: cons i bastons), s’han d’acomodar.
o Bastons: visió noctura.
o Cons: visió diürna.

VISIÓ BINOCULAR
Tothom la té. De l’objecte visualitzat s’obtenen dos imatges, la de l’ull dret i la de l’ull esquerra. És tracta de la capacitat
d’enfocar els dos ulls en un mateix objecte, parlem del moviment convergent dels dos globus oculars. Les persones
amb estrabisme no tenen aquesta capacitat, no acaben de quadrar-lo.

VISIÓ DEL COLOR

* La llum està formada per un ampli espectre de radiacions electromagnètiques de diferents longituds d’ona i cada
una defineix un color diferent (colors d’emissió). La suma de tots els colors (longituds d’ona) dóna com a resultat
la llum blanca, sent els colors negre i la foscor la absència de colors.
* La ceguesa pels colors està relacionada amb el sexe i es probable que sigui el resultat de l’absència de gens
apropiats en els cromosomes “X”. La carència dels gens de color és de caràcter recessiu, per la qual cosa, la
ceguesa pels colors no es presenten mentre un altre cromosoma “X” porti els gens necessaris pel
desenvolupament dels receptors de color.
* Test que ajuda a veure els diferents problemes de visió (daltonismes...). Es tracte com a partir dels colors primaris
podem discriminar els altres. Cadascú veu els colors d’una manera diferent.
* Cadascú té una manera de veure els colors, i hi afecta la llum.
* No és el més habitual que quedi danyat. En canvi, les altres i. És a dir, una persona amb discapacitat visual,
normalment té problemes d’acomodació de l’ull, la visió binocular… però no amb al visió de color.
* Puntualment les persones amb discapacitat en el color, tenen problemes en l’acomodació de l’ull.

Agudesa visual: capacitat del sistema visual per distingir els detalls de forma nítida.

FUNCIONAMENT VISUAL
1. Sentit de la forma → capacitat de percebre la forma i la figura dels objectes (agudesa visual).
2. Sentit cromàtic → capacitat per distingir els colors.
3. Sentit de la lluminositat → capacitat de distingir diferents gradacions de llum, és a dir, la seva intensitat de la llum
(il·luminació = + fosc, + clar ...).

Si en els informes no hi ha cap d’aquests tres sentits afectats, no té problemes de visió.

FUNCIONS VISUALS:
o El sentit de la forma, el sentit cromàtic .... (les funcions visuals), no apareixen de forma progressiva. Emergeixen
de forma paral·lela, superposant-se, sense excedir en el nivell de desenvolupament perceptiu cognitiu. Ho
desenvolupo tot alhora.
o Factors que intervenen en l’ús de les nostres funcions visuals:
▪ Tipologia i abast de l’estimulació visual: molt similar a les experiències visuals. No es el mateix molta
estimulació visual o l’abast que li donis.
▪ Experiències visuals.
▪ Varietat de les tasques visuals.
▪ Motivació i capacitat: motivat per veure i explorar.
o Utilitat: implica una progressió del primer nivell de l’ús del sistema visual:
▪ Nivell o estat de consciència.
▪ Percepció de la forma.
▪ Percepció de forma d’objectes representats en dibuixos.
▪ Discriminació i reconeixement de les formes en dibuixos en acció i memòria.
▪ Complementació.
▪ Unificació i organització visual: implica la memòria visual (ex: estudiar amb colors on cadascun d’aquest
implica un aspecte o un altre).

*Té molt a veure amb la memòria visual. Exemple: quan fem un examen i recordem que la resposta està a la p.12,
a d’alt a l’esquerra, a on està la fletxa lila.

FACTORS DEL DESENVOLUPAMENT VISUAL, FUNCIONS:

* Factors:
o Integració de mecanismes visuals i cerebrals: Primer tinc clar que tot funciona bé.
o Adequada i progressió madurativa dels òrgans: hem de madurar els òrgans.
o Integració d’experiència – aprenentatge: que tinguis experiències d’aprenentatge.
* 3 funcions de forma paral·lela:
o Òptiques: control fisiològiques. Ex: tancar l’ull.
o Òptico- perceptives: acostumen a tenir problemes en les persones amb discapacitat. És la discriminació (busca
les diferències), reconeixement i identificació, memòria visual, percepció espacial i coordinació visio- motriu.
o Perceptives: és on volem arribar, per tant, el darrer estadi. És l’organització de la informació visual. Ex: ja saps
on està la creueta per apagar el mòbil sense mirar.
Les 3 són un paquet.

DESENVOLUPAMENT VISUAL
* 2 anys: control fisiològic, acomodació i convergència, desenvolupament psicofisiològic (capaços de controlar
l’ambient), contacte amb el medi ambient i maduració neurofisiològica.
* 3 anys: memòria visual, percepció de tot- part, identificació de semblances en figures concretes.
* 5 anys: discriminar i percebre similituds i diferencies entre figures abstractes.
* 6 - 7 anys: màxima de desenvolupament de la visió.
* 7 anys: augment de l’agudesa i percepció visual. Tenim la màxima visió als 7 anys. A partir dels 7, anem de caiguda
amb la visió, tot i que la podem mantenir, però ja no pujarà més.

Hi ha molt pocs infants cecs 100%, però si que hi ha molts amb baixa visió.

DEFECTES VISUALS: miopia, hipermetropia, astigmatisme i presbícia.

MIOPIA:

* Defecte visual molt habitual.

* Un ull miop és un ull massa llarg o massa potent. El focus
de la imatge es forma davant de la retina, el cervell rep
una imatge borrosa.
* El miop veu malament des de lluny, però molt bé de prop.
HIPERMETROPIA

* Contràriament a la miopia, l'ull és massa petit o no és

prou potent. El focus de la imatge es forma darrere de la
retina, el cervell rep una imatge borrosa.
* Una persona amb hipermetropia veu bé des de lluny i
malament de prop.

ASTIGMATISME

* L'astigmatisme és un defecte de la curvatura de la còrnia

o del cristal·lí i desnaturalitza la visió. Hi ha una lent, si
abombes la lent, no acabes de veure bé l’objecte que tu
pretens veure. Exemple: mirall del Tibidabo.
* Veu de manera mediocre tant de prop com des de lluny;
sovint confon les lletres semblants com la H i la M.

PERSBICIA

* La presbícia no és un defecte de refracció, sinó un envelliment inevitable del cristal·lí, que perd la seva elasticitat
i no pot assegurar l’acomodació per a objectes pròxims. Exemple: està obligat a llegir el seu diari lluny dels seus
braços.
* Present en persones grans.
* La presbícia es combina amb els altres defectes òptics de l’ull. Acostuma estar combinat amb l’estigmatisme,
hipermetropia...

DISCAPACITAT VISUAL I AGUDES VISUAL:

Segons l'Organització Mundial de la Salut (OMS, 2014), la funció visual se subdivideix en quatre nivells: visió normal,
discapacitat visual moderada, discapacitat visual greu i ceguesa. La discapacitat visual és una qüestió d’agudesa
visual. La discapacitat visual engloba la discapacitat visual moderada i greu, i la ceguesa (OMS, 2012).
* Ceguera: es defineix com una agudesa visual inferior a un 3/60 (0.05) de visió (pèrdua de visió d’un 95%), o una
pèrdua del camp visual de 10º, en el millor ull.
* Discapacitat visual greu: s’entén una agudesa visual inferior a 6/60 (0.1) i igual o superior a 3/60 (0.05).
* Discapacitat visual moderada: una agudesa visual d’entre menys de 6/18 (0.3) i 6/60 (0.1).

*Existeixen diferents classificacions, no només tenim la de l’OMS.

** La discapacitat visual greu i la moderada es milloren amb tecnologia i ajudes òptiques.

*** Agudesa visual: acostuma a anar acompanyat alteracions camp visual i visió de colors.

La discapacitat visual moderada i la discapacitat visual greu es reagrupen comunament sota el terme “baixa visió”, i
el total de casos de discapacitat visual estan representats conjuntament per la baixa visió i la ceguesa (OMS, 2014).

CAL TENIR EN COMPTE

* Moment d’aparició:
o Congènita: fetus.
o Perinatal: moment de néixer.
o Adquirida: causes d’exterior. Exemple: bolígraf a l’ull...
* Ritme d’adquisició:
o Sobtada: et quedes amb afectació en l’instant (ex: líquid a l’ull).
o Adquirida lentament.

DISCAPACITAT MODERADA I GREU:

* Restricció de la informació: no pot captar la informació des del canar visual, així doncs, ho hem d’explicar oral.
* Adoptar experiències visuals gratificants: s’ha de portar a l’infant al cinema, tot i que estigui cec.
* Proporcionar altres informacions: parlar, tocar, etc.
* Importància de la motivació: MOLT IMPORTANT, es complexa la motivació perquè no veiem. Ex: fer sorolls, donar
l’objecte, etc.
* Restriccions en la imitació: com no veuen no poden imitar el nostre llenguatge no verbal, cal ensenyar-ho.
* Falta quantitat, varietat de models a imitar: només podrà imitar allò que li ensenyi, però no podrà aprendre-ho
a partir de la imitació (ex: ensenyar a creuar les cames, asseure’s amb les cames estirades, etc).
* Joc simbòlic.
* Necessitat de punts de referència: explicar on estem i la disposició que hi ha. (ex: aula explicar que hi ha 4 files,
mesura tant, hi ha tantes portes, etc).
* Limitació en la mobilitat: no acostumen a moure’s amb grans expressions corporals, ja que no saben quins cossos
i limitacions hi ha en l’espai.
* Ritme més lent: ja que no saben quines coses hi ha en l’espai i així preveuen + poden reaccionar més fàcilment.
* Consciencia de la discapacitat (de les pròpies limitacions i acceptar-les).

BAIXA VISIÓ
* Disminució de les funcions visuals, fins i tot després d'un tractament i/o correcció refractiva convencional. Visió
compresa en el rang de 0.3 d'agudesa visual i/o camp visual inferior a 10º fins a una visió suficient per a ser
utilitzada en la planificació o execució d’una tasca. (OMS).
* Està en funció / variables: agudesa visual (capacitat de veure, ÉS LA MÉS IMPORTANT), camp visual, la motilitat
visual (no controlen el moviment dels ulls, ex: moure els dos ulls cap a l’esquerre), la visió de contrast i la visió de
color.
* Resposta – intervenció:
o Tractament específic per l’estimulació visual.
o Rehabilitació visual.
o Auxiliars tecnològics de la visió (envio àudio per whatsapp en comptes d’un correu).
* Factors de tractament: grau de disminució visual, grau d’incidència i edat.

VISIÓ FUNCIONAL

VISIÓ VORROSA SENSE ALTERACIONS SIGNIFICATIVES DEL CAMP VISUAL

* Disminució de l'agudesa visual.
* Cal apropar-se molt a les coses per veure-les mínimament bé.
* Poden produir-se enlluernaments.

Per optimitzar el rendiment visual d'aquests alumnes caldrà una bona il·luminació (no directa ni amb reflexes), un
bon contrast en els textos i imatges que han d'emprar. En el moment adequat probablement utilitzaran ajudes
òptiques (lupa, monocular o telescopi per la visió de lluny, etc.). Situarem l’alumne/a al costat de la finestra.
VISIÓ CENTRAL: REDUCCIÓ DEL CAMP VISUAL PERIFÈRIC
* La reducció del camp perifèric fa que s'hi vegi millor de lluny que de prop.
* Comporta dificultats en els desplaçaments i el càlcul de distàncies.
* A mida que disminueix la llum es perd visió.
* L'agudesa visual pot estar força preservada però, tot i així, hi haurà una velocitat lectora lenta degut al poc abast
de les fixacions visuals i a les pèrdues freqüents en el seguiment de lletres, paraules i, sobretot, canvis de línia.

Amb aquests alumnes caldrà treballar:

* Habilitats de rastreig i exploració de l'entorn i capacitat d’abstracció per construir un tot a partir de les parts.
* Memòria visual.
VISIÓ PERIFÈRICA: ALTERACIÓ DEL CAMP VISUAL CENTRAL
 * Resultaran afectades totes aquelles tasques que requereixin agudesa visual.
* Poden llegir els títols de les lliçons però resulta molt difícil la lletra.

En visió llunyana tampoc hi ha discriminació de detalls però la visió perifèrica permet un control global de l’espai.
Per tant, no presentaran grans problemes per orientar-se i desplaçar-se.
ALTRES ASPECTES D’ALTERACIONS VISUALS A VALORAR
* Nistagme: oscil·lació ràpida i involuntària del globus ocular en una o altre direccionalitat que comporta pèrdua
d'agudesa visual i dificultats de fixació visual. Sol presentar-se associat a altres patologies agreujant-ne els
efectes.
* Enlluernaments i fotofòbia: intensitat lluminosa que molesta a la l'ull i dificulta la visió. En el cas de la fotofòbia
produeix un efecte de tal magnitud que resulta fins i tot dolorós.
* Alteracions en la percepció del color (discromatòpsies i acromatòpsies): alteracions en la percepció i
reconeixement d'un o més colors. El daltonisme és un cas particular de discromatòpsia en que resulta
impossible distingir entre dos colors, generalment el verd i vermell. L'acromatòpsia significa el no
reconeixement de cap color.

DISCAPACITAT VISUAL I SISTEMA SOMATOSENSORIAL

* Relacionat amb la mobilitat.
* Rep i processa els estímuls mecànics, tèrmics i químics que incideixen en la pell. A més, els mecànics que es
generen a l'interior del nostre cos.
* Tacte molt desenvolupat, ja que el fan servir.
* Somatesia: relació amb la mobilitat. És percebre i processar els estímuls mecànics, tèrmics i químics que incideixen
en la pell. A més a més, els mecànics que es generen en l’interior del nostre cos.
* Propiocepció: sensacions desencadenades des del sistema locomotor.
* Percepció hàptica: estudis envers la percepció de la textura (rugositat, duresa, viscositat i elasticitat), patrons
bidimensionals i tridimensionals.
* No son millors que les persones vidents, sinó que com ho han treballat s’ha desenvolupat.

DISCAPACITAT VISUAL I EL SISTEMA VESTIBULAR

* Detecta la posició i moviment del cos en l’espai a partir de la informació rebuda des de l’estructura interna de
l’oïda interna.
* Es deteriora / això implica:
o La postura i la coordinació dels moviments (els han de descobrir o ensenyar, ja que mai els han vist).
o La deambulació i la construcció de representacions espacials (ens imaginem allò que ens expliquen. Ells
tindran afectacions, ja que els hi costarà imaginar-ho. Podran assolir-ho si poden tocar-ho tot).

DISCAPACITAT VISUAL I SISTEMA AUDITIU

* Està equipat per a la captació de sons, la discriminació entre ells i per a la seva localització.
* Diferències en el sentit d’obstacles, els vidents el tenen més desenvolupat. En canvi, la discriminació de sons i la
localització de les fonts es troben igual de desenvolupades.

IMPORTÀNCIA DE L’ESTIMULACIÓ VISUAL: per tal d’obtenir el màxim de rendiment de la resta visual:
* Augmentar el bagatge de la informació visual.
* Fomentar paral·lelament la maduració del processos cognitius.
* Enriquir els processos de coordinació visio-motriu: és molt important.
* Afavorir l’obtenció d’experiències visuals gratificants.

DISCAPACITAT VISUAL, DESENVOLUPAMENT CONCEPTUAL I LLENGUATGE

RECAU MOLT EL PES PER DETERMINAR SI HI HA DISCAPACITAT O NO L’AGUDESA VISUAL DE LA PERSONA.

DISCAPACITAT VISUAL I LLENGUATGE:

* Una baixa visió NO dificulta el desenvolupament lingüístic normal. Les persones amb discapacitat visual tenen
un desenvolupament lingüístic força bo, ja que han de tenir molta memòria auditiva. És més, acostumen a fer
 frases riques, des del punt de vista fonètic/fonològic, ja que els ajuda a connectar amb la realitat. Així doncs, els
ajuda a relacionar-se amb el món exterior.
* Mostren dificultats en les conductes prelingüístiques (gestos de la cara, gestos de les mans i altres gestos
corporals innats).
* Pel que fa als nivells cognitius:
o Imitació: en la verbal no tenen problemes.
o Atenció: no tenen problemes.
o Joc simbòlic: mostren més dificultats.
* Cec no congènit
o Pautes del desenvolupament de la comunicació normals. Com que ha vist com una persona somriu, ja ho ha
incorporat en el seu bagatge.
o Importància del moment de la ceguesa.
o Període crític sensoriomotriu (6-8 anys).
* Nen amb baixa visió:
o Personalitat, actituds i expectatives dels pares. Trobem dificultats si el sobreprotegeixen molt, ja que no li
donaran pistes.
o Triada: estimulació visual, psicomotricitat i llenguatge (se li parla). Si es fa això, no ha de tenir més
problemes.
o Motivació sensoriomotriu (clau).

* Cec congènit... mostra dificultats en:

o Llenguatge ocular.
o Somriure.
o Expressió facial.
o Llenguatge de les mans.
o El diàleg verbal. Exemple: quan en una conversa diem “i tu que?”. És a dir, ell no ho veu, no sap a qui li estàs
preguntant. A més a més, ha de practicar les nostres pauses... Preguntar a ell directament: tu, Gerard què en
penses? Cal ser molt explícit amb la comunicació, en les parades de les frases, en la regulació del to de veu i

*El llenguatge del cec congènit està relacionat amb la prensió, relació amb els pares i desenvolupament motor.

CARACTERÍSTIQUES DE LA PARLA:
* Més tardana.
* Allarga el període / estadi d’imitació.
* Juga amb el llenguatge → els hi agrada parlar sols quan han aprés alguna cosa, canten molt, etc. Per ells és una
manera d’estar en relació amb el seu entorn. (ex: els pares s’animen i verbalitzen la seva emoció de que estiguin
cantant).
* Repetició i memòria verbal → gràcies a la memòria verbal poden repetir molt. Tornen a repetir part de la frase
que tu has construït per donar la seva opinió. Per tant, acostumen a repetir molt el que diuen els altres per
consolidar la seva oració verbal.
* Ús de la parla amb el propòsit de controlar l’ambient → ex: Jan? Jan ? Jan ? només per saber si hi és o no. Potser
no tenen res a dir.
* Moltes preguntes → molts cops relacionades amb el món vident. Com no hi veig haig de preguntar molt per
recaptar la informació per després utilitzar-la en una conversa.
* Contacte → estableixen el contacte a partir del llenguatge, ja que no poden observar on hi són.
* Parla sense comunicació per reforçar → molt relacionat amb la memòria verbal. Parla sense tenir la intenció de
comunicar, sinó per reforçar tot allò que haig de fer en tot el dia. Per tant, verbalitzo tot el que haig de fer.
* Anticipació per part dels progenitors → donar espais per tal que puguin desenvolupar-se no els hi podem donar
tot fet, deixem que ells s’expressin abans de donar-li les coses.
* Major competència lingüística → fan ús de molts adjectius, sinònims (els hi agrada la sonoritat d’una paraula
normalment molt rica).
* Verbalisme → fa ús d’un llenguatge oral de caire conceptual del món vident. (ex: ahir vaig veure el cotxe de la
marta que és vermell intens). Però, en si ell no ha vist res, però fa ús de la seva memòria verbal amb els conceptes
que han dit altres persones per fer-ho seu.

*El llenguatge és el seu punt fort, ja que és l’únic sistema que té per contactar amb les persones.

**Al centre no tindrem dificultats amb el llenguatge oral, sinó en l’escrit.

DESENVOLUPAMENT CONCEPTUAL
Processos cognitius: percepció – aprenentatge – coneixement.
* Exemple: quants tipus de taula hi ha? Tots tenim el concepte de taula, perquè hem percebut, hem après i ja tenim
el coneixement.
* La percepció és el procés més complicat. om no poden percebre-ho de manera visual el que fan es tocar les
coses, és el pas que més li costa. Exemple: haurà de tocar moltes taules.
* Al formular conceptes hem d’abstreure la informació per poder generalitzar.
* No tenen cap dificultat, tot i que li costarà més. La naturalesa i la qualitat de l’organització cognitiva, una
vegada assolida, no és significativament diferent entre cecs i vidents. Li resultarà més complicat, però cal donar-
li temps.

FORMACIÓ DE CONCEPTES: LIMITACIONS

Variables limitadores:
* Fisiològica → els matisos entre dos aspectes molt similars, li resulta complex. Això, és degut a la malformació
visual. EX: els matisos diferenciadors entre dues tonalitats de grisos.
* Temps → necessita més en poder conèixer els elements, ja que els ha de tocar per poder percebre’ls. També, té
dificultats amb el moviment, per tant, inverteixen molt de temps en el moviment per poder conèixer i els
desplaçaments.
* Amenaça → la persona amb discapacitat visual pot tancar-se en si mateixa, ja que percep el món exterior com
una amenaça. Percep una amenaça i per això es tanca, reduint l’espai i oportunitats de coneixença, d’intercanvi,
etc. Pot ser una limitació per formar conceptes i coneixement.
* Medi social → està relacionat amb l’amenaça. Ell té facilitat per sortir al carrer? Té molts amics o no? La seva
família és molt sociable? Depèn del medi social influirà en la limitació de conceptes, sobretot en l’instant de
desenvolupar-los.
* Objectius i valors → relacionat amb les expectatives pròpies i del seu entorn. (ex: per què estudiar-se anglès si
mai viatjaré). Depèn dels objectius i valors de la vida decideixes una cosa o altre. Per tant, aquests limitaran la
creació de conceptes i coneixements, sobretot si són molt baixos. No sortiran de la seva zona de confort.
* Riquesa ambiental → depèn de la riquesa ambiental del seu medi ajudarà més o menys a tenir la formació de
conceptes. Aquest és un element facilitador. A on ell viu o ell hi va, ajudarà en la formació de conceptes. Si li
ensenyo les fulles i només pot tocar les fulles del parc. O bé, el porto al bosc i ho podrà relacionar millor.
* Autoconcepte → si tenen un autoconcepte baix realment és compleix i no podrà fer-ho. Per tant, si ell creu que
no podrà complir una tasca no ho aconseguirà. Està relacionat amb els objectius i valors, si té un autoconcepte
baix els objectius i valors també ho seran.

ACTIVITATS
* Coherents amb el contingut.
* Nivell d’assimilació i estructura la informació → sobretot s’ha d’organitzar la informació i explicar-li com és + els
passos.
* Adequats als canals de recepció → si és de canal auditiu explicar-li.
* Adequar els estils d’aprenentatge → van de l’específic al general.
* Connectades a les experiències i motivacions.
* Promoure nous processos de coneixements.

Totes han de tenir en compte:

* Experiències acústiques:
 o Paraules (cal parlar-los molt, casi explicar-li en veu alta tot allò que vaig a fer).
o Estímuls musicals (per reforçar el missatge oral i pugui entendre-ho millor).
o Efectes de so (de sobte el policia entra i tanca la porta, fer un portàs perquè ho sàpiga).
* Experiències directes amb persones → demostració, discussió / debat, role – playing.
o Estar al seu costat però que ell/a tingui l’experiència, no fa falta que sigui únicament oral sinó estar allà
acompanyant-la.
* Experiències directes amb objectes → objectes, models i imitacions (molt similars a la realitat).

APRENENTATGE I DISCAPACITAT VISUAL

Qualsevol procés d’aprenentatge entre en compte una primera fase de discriminació i després el reconeixement.

* Aprenentatge sensorial
o Aprenentatge auditiu: procés de discriminació i de reconeixement de sons.
Què li hem d’ensenyar?
▪ Percepció del so i procediments de l’ambient.
▪ Percepció i resposta a sons concrets (telèfons, pitido, porta...).
▪ Diferenciació i discriminació de sons familiars (soroll que fa la mama al caminar).
▪ Reconeixement de sons relacionats amb paraules específiques i connectades amb l’ambient → s’ha de
verbalitzar i l’ha de poder tocar.
▪ Reconeixement de veus i comprensió de paraules i direccions → qui és? Si està lluny o a prop?, també la
comprensió de paraules i la retenció d’aquestes.

*Fins i tot el més senzill se li ha d’ensenyar.

o Aprenentatge tàctil: aconseguir que l’alumnat desenvolupi un procés de discriminació i un reconeixement.

Com?
▪ Coneixement i atenció (consciència que estem tocant alguna cosa i prendre atenció a les seves
característiques).
▪ Coneixement de les estructures i formes bàsiques (quadrat, cercle...).
▪ Relació de les parts amb el tot → ex: et puc tocar tota la cara i no fa falta tocar el nas per saber que hi és
en la cara.
▪ Representació dels objecte amb dues dimensions en forma gràfica.
▪ Discriminació i reconeixement de símbols → braille.

*Influeix el moment d’aparició? Sí, tant en l’aprenentatge auditiu com en el tàctil. Influeix el moment d’aparició
de la ceguera si no és congènit, l’infant ja tindrà coneixement de tot això i serà més fàcil. Però, ambdós no els
hauràs desenvolupat 100%. Només hi ha una diferencia en l’ús.

* Aprenentatge i imitació → greu problema amb la imitació. Per poder executar la imitació haig de: atendre,
motivar-me, retenir-ho i reproduir-ho motriument.
o Atendre. Té dificultats, ja que no és veu i afecta a tots els altres passos.
o Motivació.
o Retenir.
o Reproducció motora.
o Per facilitar-ho, s’ha de fer a través de joc → A més a més, ha de ser un aprenentatge d’allò específic a allò
general, ja que no ho veu. Exemple: ara aixeca el braç dret, després l’esquerra i salta. No li podem ensenyar
tot de sobte. En canvi, les persones que tenim visió ens és més fàcil seguir tot el procés per efectuar la imitació.
* Autoavaluació:
o Comprovar el resultats de les pròpies accions, per saber si ho està fent be o no, ex: si ha tancat bé l’estoig ho
comprova.
o Orientació continuada: L’autoavaluació l’ajuda a orientar-se cara el futur per saber que si ho ha fer bé
continuarà executant l’acció així.
 o Estímul social: Ens estem autoavaluant, i influeix molt els missatges de reforç positiu de les altres persones
cap a ella mateixa.
o Cal que ho faci en qualsevol activitat. En canvi, nosaltres ja sabem si ho estem fent bé o no, veiem. En canvi,
ell ho ha de comprovar.
o Exemple: guardar les ulleres, a veure si s’ha tancat bé la funda.
o Exemple: si les ulleres em cauen de la taula, faig una autoavaluació i veig que haig de posar les ulleres més
endins.

MOTROCITAT I DISCAPACITAT VISUAL

CONSIDERACIONS PRÈVIES
* Una de les principals dificultats que els nens amb discapacitat visual presenten és la motora o psicomotora.
* S’observen ritmes més lents de maduració i desenvolupament motor.
* Orientació i desplaçament i/o mobilitat, són àrees clau a considerar i treballar en el desenvolupament de las
habilitades motores.

DESENVOLUPAMENT MOTRIU
* És part del desenvolupament integral de la persona.
* Té components:
o Biològics: els nostres gens. Maduració més lenta, però aparentment no necessiten suports.
o Socials: nosaltres, si no tinc ningú per córrer, no vaig córrer. Depenen del pacient. Si no tenim relacions socials,
no ens movem.
o Ambientals: no depèn del pacient, però el limita. Accés als espais.
* S’ha d’iniciar l’abans possible (atenció primerenca), respectant el desenvolupament evolutiu de l’infant.
* Característiques:
o Maduració neuromuscular → endarreriment a l’inici de conductes autònomes.
o Desenvolupament motriu → ha de tenir motivació. Les persones amb les quals es relacionen amb ells els hi
ha d’incitar aquest desenvolupament amb molta motivació.
o Moviment → necessita ajuda per orientar-se i moure’s. (Ex: posen la mà a l’espatlla per orientar a la persona
per l’espai).
o Desenvolupament d’habilitats motrius → són discontinues, és una característica específica per les persones
amb discapacitats. El desenvolupament normo típic és transversal i continu, en canvi, ells tenen
desenvolupada una part però no tot. (Ex: saben agafar el llapis amb tota la mà però no fer la pinça).
* Dificultats en el desenvolupament motriu:
o Coneixement del propi cos → hi ha coses que no fa falta tocar, ja que veiem el nostre cos. En canvi, ells
necessiten tocar el seu cos per tal de percebre’l i conèixer com és.
o Coneixement, estructuració i organització espacial
▪ Etapes de l’aprenentatge:
➢ Espai actiu → conèixer espai per a poder-se moure.
➢ Espai corporal → el meu espai en relació amb ell i en relació amb l’altre (espai corporal de l’altre
persona). Saber on són els límits per poder fer el nostre moviment, o quan estem parlant amb algú
i establim contacte amb el nostre braç. Els vidents podem veure si l’altre persona reacciona bé i
accepta el contacte corporal o no, per l’anàlisi dels gestos facials. En canvi, els no vidents no poden
saber-ho.
➢ Espai objectiu → és l’espai que hi ha des de la persona fins on vol anar-hi, per tant, el seu objectiu.
Cal ensenyar-li, per exemple, fent ús de línies al terra per tal que ho pugui seguir ell de manera
autònoma, o bé, dir-li tens cadires pel mig.
➢ Espai mapa → anar a un lloc determinat, per a ell, haurà d’automatitzar el camí tot coneixent-lo.
EX: fins el primer semàfor tinc 15 segons, després hi ha la panaderia que fa tant bona olor, etc.
Normalment, els primers cops es fan amb ells per tal que puguin agafar punts de referència i fer
aquest mapa mental de l’espai.
 ➢ Espai abstracte → consciència de coses abstractes/no tangibles/representades. Exemple:
astronomia, interpretar un mapa, l’espai d’una circumferència, l’univers, les tangencials, les
paral·leles, les constel·lacions...

Cal que els hi deixem els espais i oportunitat per fer les coses, ens hem de reprimir tot i que no els hi
surti bé a la primera.

o Conducta motriu imitativa

o Control d’execucions motrius: al guardar les ulleres, ha de tornar a tocar la funda si es tracta duna funda
diferent. Al posar-se aigua, ha de col·locar l’ampolla tocant la copa i el dit a dins, quan nota que hi ha aigua,
deixar de posar-ne per tal de no besar-la. Així doncs, no li hem de posar l’aigua! Ha d’aprendre a fer-ho sol.
o Adquisició d’habilitats motrius:
▪ Control postural → no saben quins objectes hi hauran, per tant, no es senten 100% lliures.
▪ Equilibri → sobretot quan s’han d’asseure, toquen tota la cadira per veure per a on poden asseure’s.
▪ Desplaçament → a partir de la practica ja agafen més habilitats, agafem mesures de l’espai i tot.
▪ Llançament i recepcions.

ORIENTACIÓ I MOVILITAT
* Habilitats motores han de ser continues en el currículum de l’infant i adolescent amb discapacitat visual. S’han de
contemplar sempre de manera transversal!!
* Interdependents (conducta espacial)
* Claus per a l’adquisició i desenvolupament del moviment independent, autònom, segur i eficaç.

DEFINCIÓ:
* Orientació: posició que s’ocupa en l’espai.
* Mobilitat: capacitat per desplaçar-se d’un lloc a l’altre de manera segura, independent i eficaç.

Ambdues et donen autonomia personal i integració social.

IMPLICACIONS EN: EL MOVIMENT I ORIENTACIÓ

Hi ha una major autoconcepte i et fa tenir una major possibilitat de trobar una feina.

* Psicològiques:
o Major autoconfiança (ex: si no he caigut ni m’he perdut).
o Major autoconcepte.
* Socials:
o Bona imatge social (pensem uau si que és autònom).
o Relacions socials.
* Físiques:
o Reforç i adquisició d’habilitats motores.
* Econòmiques:
o Major possibilitat de trobar una feina.

CARACTERÍSTIQUES DELS PROGRAMES D’ORIENTACIÓ I MOVILITAT

* Objectiu: oferir més autonomia i autodeterminació en qualsevol activitat de la vida quotidiana, a partir de
l’ensenyament d’habilitats d’orientacions i competències de desplaçament.
* Fases (acostumen a ser els mateixos sempre):
1. Identificar els components o requisits previs a la tasca a instruir. Exemple: saber si tens dutxa o banyera, si
tens porta, si tens xampú com es (fas clec o desenroscar)..., obrir la porta, tancar la porta, obrir l’aigua, tancar
l’aigua..., a on estan els objectes.
2. Avaluar l’existència dels requisits de l’infant.
3. Avaluació ambiental (entorn i complexitat) → acostumen a fer ús de la pràctica per aprendre. Exemple: té
cortina, però vigila perquè l’aigua surt a fora, has de posar la cortina duna forma perquè no surti l’aigua.
 4. Determinar les persones que participaran en l’ensenyament (infant, professionals o especialistes, família,
etc.).
5. Elecció de mètodes, tècniques i estratègies. Tots acostumen a practicar i autoavaluar-se.
* Tècniques i estratègies:
o Protecció personal.
o Guia vident visual habitual i ocasional.
o Us de bastó blanc.
o Seguiment superfície guia.
o Localització d’objectes.
o Habilitats en la presa de decisions.
o Ús de claus, punts o indicadors de referència per a l’orientació i reorientació.
o Ús de transports públic.
o Us d’escales mecàniques.
o Realització de compres.
o Realització de creuaments (vies principals i secundàries).

ESTEREOTIPIES
* Conducta repetitiva, no voluntària, símptoma manifestat, prevalent i aïllat, que no es pot imputar a una causa
directa reconeguda orgànica o un trastorn. (ex: pujar i baixar el peu asseguts). Hem de tenir present que les
estereotípies es generen per:
o Desviació: no té visió, a veure si té resultat, a on es pot moure.
o Estimulació interna → ex: moviment de balanceig.
o Paper d’aprenentatge → en la estereotípia: exemple sempre es toquen el cabell, ja que els hi ha ensenyat a
que així no li tapa la cara.
* Classificació:
o Estereotípies del desenvolupament normal: tocar els bordes d’una taula...
o Moviments paràsits estereotipats.
o Comportaments estereotipats socials: degut a l’aprenentatge. Ex: força el somriure en tots els contextos.
o Estereotípies: tics, blindismes (acostuma a tenir tics al voltat dels ulls) i verbal.
o Autosensorialtiat (estímul intern): es sentir-se el cos viu (ex: estem nervioses i ens posem a caminar, sentint
com el cor va a mil).

PERSONALITAT I DISCAPACITAT VISUAL

Com pot afectar a la seva personalitat, però no els fa diferent a la resta de vidents. No tenen una personalitat diferent.

Què passa en el món de la discapacitat visual?

* Sentiment d’inferioritat → els vidents els hi recorden que no veuen, de manera conscient o inconscientment.
* Sentiment d’inseguretat → viuen en un món molt visual al qual no veuen, també tenen sentiment de soledat, ja
que no veuen. Has de fer ús constantment de la parla per identificar a les persones amb les quals convivim.
* Sentiment de soledat → no veiem a les persones. Per tant, has d’emprar la parla per saber que estàs amb
persones.

Cec socialment intel·ligent: acceptació explícita de les actituds i reaccions del vident, i això ho compensa amb una
vida imaginativa de molta intensitat on descarrega la vida emocional. M’ho imagino a partir de les coses que he
escoltat de les experiències dels vidents. És la persona que accepta tot, la protecció dels vidents també, tot i que molts
cops aquesta protecció mimva a l’autoestima dels altres. Ja que qui els ajuda són els vidents, denotant aquesta
superioritat.

IMAGINACIÓ I FANTASIA:
* Fantasia d’acció → en el món imaginatiu soc jo qui actuo, no necessito ajudes de ningú.
* Fantasia de regressió → anar a on l’hi ha dit els altres, no faig una activitat.
La fantasia no deriva de la incapacitat física sinó de les relacions socials que aquesta incapacitat comporta.
ANSIETAT NORMAL - PATOLÒGICA:
* Ansietat normal: estrès per un perill real, una amenaça, que genera una ansietat i dóna lloc a una resposta. És a
dir, es tracta d’una situació que produeix estrès o por, et fa activar-te i respons.
* Ansietat òptima: estrès mínim a un perill irreal, no hi ha amenaça, però genera ansietat i dóna lloc a una resposta.
* Ansietat patològica: no hi ha cap perill ni amenaça, no hi ha res, et causa ansietat i dóna lloc a una resposta.

L’ansietat influeix en el rendiment. No tens el rendiment adequat quan tens una ansietat excessiva. En aquest cas,
llegeixes un paràgraf i no t’enteres de res.

ACCIONS CONCRETES:
* Alabar i no ridiculitzar.
* Descobrir les seves qualitats.
* Auto descobriment.
* Ensenyar a sentir-se orgullós/a dels seus èxits.
* Ensenyar a identificar be quines són les seves emocions i sentiments → el treballar tant la gestió emocional li
farà reduir l’ansietat.
* Valorar les seves opinions.
* Celebrar els seus èxits.
* Evitar la sobreprotecció.
* Mostrar flexibilitat.
* Dedicar el temps necessari.
* Fomentar que es relacionen en grup.
* Ajudar a proposar-se fites.
* Fomentar la autonomia personal.

AUTOCONCEPTE
* DEFINICIÓ: “És la percepció que té l‘ individu de sí mateix; està basat en les experiències individuals i socials i en
les atribucions que s’atorga a la pròpia conducta; inclou actituds, sentiments, aparences, acceptació social i
capacitats cognitives. Influeix en la motivació i en l’emoció. Guia la conducta ja que proporciona información sobre
les metes desitjades i l’enllaça amb la intensitat de l’afectivitat que acompanya a l’acció”.
* És molt probable que sigui baixa en ells, afecta negativament al rendiment acadèmic de l’infant.

TIPOLOGIES D’AUTOCONCEPTE:
* Autoconcepte acadèmic: no tenen tantes dificultats.
o Autoconcepte d’àrea: dificultats en EF, però en llengües segur que anirà molt bé.
* Autoconcepte no acadèmic: mostren més dificultats.
o Autoconcepte emocional.
o Autoconcepte social: molt lligat a l’emocional.
o Autoconcepte físic: relacionat amb l’autoimatge.

FACTORS QUE INFLUEIXEN EN LA CONSTRUCCIÓ D’AUTOCONCCEPTES NEGATIUS O POSITIUS

* La valoració rebuda dels altres. Ho tenim clar, implícitament o explícitament el rebutjarem i ell s’adonarà.
* Les experiències d’èxit o fracàs li condicionaran al seu propi autoconcepte.
* Comparació social. Al principi li costarà, però podrà escoltar comentaris de la gent vident.
* Les atribucions. Atribueix a tu, les persones.

AUTOIMATGE
* L’autoimatge és una representació mental que el subjecte té de si mateix en el present i en les aspiracions i
expectatives futures. Molt relacionat amb l’autoconcepte físic.
* Es pot dividir en un conjunt de imatges que la persona té de sí mateixa que li permeten formar una visió general
del què és i com és:
o Les imatges reals: com ens veiem a nosaltres mateixos
▪ Imatges fantàstiques de com ens agradaria ser, relacionats amb els nostres ideals.
▪ Imatges del que ens agradaria arribar a ser.
 ▪ Imatges morals.
Es molt complex que la generi si té discapacitat visual.
o Les imatges ideals: com ens agradaria veure’ns. Ell, a través de les fantasies es pot fer una imatge.
o La imatge pública: com ens mostrem davant els altres.

FACTORS DE RISC – ANSITETAT

* Alumne: problemes cognitius, del

llenguatge, atenció làbil, dificultat en les
habilitats i problemes emocionals.
* Centre educatiu: aquelles
característiques i circumstancies
específiques, lligades als docents,
l’estructura, el clima organitzacional i el
sistema de valors del sistema escolar.

És molt important no caure en els trastorns

d’ansietat.
Factors de risc:
* Baixa autoestima.
* Dotació genètica.
* Família (això no ho facis...).
* Estil educatiu.
* Temperament.
* Esdeveniments vitals (tinc por pujar a l’ascensor perquè un dia em vaig quedar penjat).
* Medi social.
* Factors físics, hàbits i valors.

[Cada professional tindrà una opinió i visió diferent del cas, cal contemplar-les totes per tal d’adaptar al màxim les
ajudes. Cal treballar sobretot en el context de l’infant, centre i les altres docents per ser més inclusius i responsables
amb l’atenció a la diversitat]

INTERVENCIÓ

A NIVELL D’AULA:
* Llegir el que s'escriu a la pissarra/projector/mural i/o descriure el que es representa. Adaptar els materials a
l’alumne i deixar-li temps.
* Parlar clarament en una veu normal (no fortament), lentament o amb exageració. Mantingues les mans lluny de
la boca quan parlis. En cas de dubte, pregunti a l'alumne si el ritme és correcte.
* Animar a l'alumne amb discapacitat visual a venir a la part davantera de l'aula o àrea de presentació per tal
d'estar segur que escolta totes les instruccions/explicacions correctament.
* Proporcionar materials per ser transcrits en Braille, preferiblement electrònicament, ja que algun text pot ser
transcrit utilitzant programari de traducció per ordinador.
* Observar a l'alumne, esperar a què demani ajuda i proporcionar-li l’assistència mínima només quan sigui
necessari per crear confiança en si mateix i independència.
* Mantenir la disposició dels mobles d’un mode coherent o informar i/o implicar l'alumne en cas de reordenació.
Evitar deixar portes i calaixos oberts o cadires fora de les taules.
* Adreçar-se a tots els alumnes pel nom perquè els alumnes amb discapacitat visual puguin associar els noms amb
les veus dels companys de classe. Adreçar-se a l'alumne amb discapacitat visual també pel seu nom, de manera
que sap quan està sent parlat/cridat per algú altre.
* Fomentar l'ús d’una postura adequada i el desenvolupament de les habilitats socials. Desanimar qualsevol
costum inadequat per maximitzar el potencial social, educatiu i professional de l'alumne.
* Donar a l'alumne amb discapacitat visual tantes oportunitats per a ajudar als altres com per ser ajudat pels
altres.
A NIVELL D’ESCOLA:
* Equipar espais escolars amb dispositius electrònics, que utilitzen ultrasons o llum infraroja per detectar quan un
objecte físic s'acosta.
* Informar al professorat de la necessitat d’adaptacions a les tasques curriculars.
* Permetre que els alumnes amb discapacitat visual puguin gravar les classes i, si cal, transcriure la classe magistral
a Braille.
* Assegurar-se que s'assigna a una persona la responsabilitat de l'alumne, dirigeix l'alumne quan ha de creuar el
carrer, durant una excursió escolar.
* Permetre als alumnes amb discapacitat visual practicar les seves habilitats de lectura només si se senten còmodes
en fer-ho.
* Millorar la col·laboració amb les famílies i altres professionals per tal de controlar el progrés i debatre les
qüestions que podrien estar relacionades amb la vida social de l'alumne.
* Proporcionar serveis especialitzats que abordin les necessitats curriculars i no acadèmiques dels alumnes amb
deficiències visuals.
* Incloure els alumnes amb discapacitat visual en els esdeveniments escolars i de classe diferenciant el seu paper i
contribució.
* Comprar llibres, materials i equipament especials per a aprendre a través de modes alternatius.
* Proporcionar formació als professors relacionada amb les principals dificultats dels alumnes a les classes, els
signes d'identificació-avaluació precoç i consells pràctics per als professors amb la finalitat de donar suport als
alumnes. Proporcionar serveis especialitzats que abordin les necessitats curriculars i no acadèmiques dels alumnes
amb deficiències visuals.
* L'orientació sobre el desenvolupament de l'escriptura no és diferent per a un alumne amb discapacitat visual que
per a qualsevol altre alumne. No obstant això, qualsevol comentari formatiu realitzat sobre el treball escrit ha de
ser accessible a l’alumne, per exemple, escrivint-los en pantalla ampliada, en una pàgina separada o enviant-los
per correu electrònic a l'alumne, en lloc d'escriure'ls a mà.
* Si els alumnes amb discapacitat visual expressen la seva preocupació per com altres alumnes reaccionen a la seva
discapacitat, discuteixen amb l'alumne com li agradaria que es manegessin aquestes situacions. Després de tot, és
l'expert en conèixer les seves pròpies necessitats, i tothom és diferent.
* És important acordar un mitjà de comunicació que sigui fàcilment accessible per a l'alumne: podria ser per correu
electrònic, telèfon (adequat amb els alumnes majors) o per tenir temps addicional per a seguir una lliçó específica
(amb els estudiants més joves).
Cada professional tindrà una opinió i visió diferent del cas, segons la persona, el context i les experiències. Cal
contemplar-les totes per tal d’adaptar al màxim les ajudes. Cal treballar sobretot en el context de l’infant, centre i
les altres docents per ser més inclusius i responsables amb l’atenció a la diversitat.

INTERVENCIÓ

Pel que a l’ensenyament i aprenentatge amb persones amb discapacitat visual, és clau com es presenta la informació.
Cal fer-ho d’un mode multimodal.

Tips sobre la lectoescriptura amb persones amb baixa visió:

* Analítica: parteix d'unitats amb sentit (paraules, frases, enunciat) per a descendir fins a les unitats bàsiques, sense
sentit. Exemple A B A.
* Lletra lligada: els acostuma a confondre. És més, els que tenen baixa visió és molt probable que tingui escotomes,
fet que els dificulta la lectura d’aquesta tipologia.
* Ús de pautes: paper amb files. Els hi va molt bé.
* Llapis, bolígraf, retoladors: us de determinat tipus (més gruixuts, número 1 →més negre...).
* Contrast: del bolígraf (o altre) amb el full. El blanc-negre és el que més contrasta. No hem de fer servir blau-blau,
no hi ha contrast!
* Traç: s’ha de poder rellegir. S’accentua amb persones amb molt baixa visió. La lletra analítica et permet tocar i
rellegir el relleu de els lletres.
* No hem de fer cal·ligrafia: per a ells és molt complicat.
* Còpia: tenir en compte que ells sàpiguen llegir i no tenir tant en compte la ortografía.
* Unir, ordenar frases... (camp visual, nistagmus): vigilar amb els activitats d’unir amb fletxes, han de tenir molt bé
el camp visual. Els que presenten nistagmus, se li mouen les files. Per tant, cal evitar aquesta tipologia d’exercicis.
* Interpretar làmines, dibuixos, acudits, detalls.
* Material ben contrastat, dibuixos definits, fotocopies clares...
* Lectura de la imatge .
* Veure la imatge de prop i de lluny.

MATERIALS ESPECÍFICS CONDICIONS DE L’ENTORN DE TREBALL DE L’ALUMNE AMB BAIXA VISIÓ

* Ajudes no òptiques:
o Faristol.
o Control de la il·luminació.
o Llum de flexo.
o Filtres.
o Ajudes que milloren el contrast.
* Ajudes òptiques:
o Lupa.
o Telescopi.
o Lupa televisió.
o Programa d’ampliació de la pantalla d’ordinador Zoom-text.
* Instruments per a controlar la il·luminació: o Evitar els enlluernaments.
o La major il·luminació ha d'estar sobre el material de treball.
o Les necessitats d'il·luminació acord amb les característiques de la persona.
o Tan important és la quantitat com la qualitat de llum.

CONSIDERACIONS A TENIR PRESENT A L’ESCOLA

* Assumir responsabilitats i càrrecs. Exemple: ves a la mestra paral·lela a dir-li tal. No tractar-lo de pobret.
* Companys de taula. No han de ser pastosos, desastres, desorganitzats, cridaners, moguts... Els companys han de
ser organitzats i no gaire moguts.
* Organització del seu material: és molt probable que l’hàgim d’ajudar. Però, potser ell haurà de modificar quelcom
perquè no li va bé.
* Facilitar el apropament a: objectes, làmines, murals, pissarra... Ho ha de tenir tot a prop.
* Manifestacions per part del mestre han de ser orals i/o tàctils. Exemple: hem de tocar-la i parlar i ,després,
arrimar-se. No hem d’arrimar-nos i parlar, perquè sinó et pegues, el sord no controla la distància. Tocar-li l’espatlla
quan li fem una pregunta i dir el seu nom.
* Imitació de gestos: cançons, danses, psicomotricitat.
* Necessitat de codificar i controlar els sorolls. Ensenyar-li a què escolti el que l’interessa, ja que a l’aula hi ha molts
sorolls.

EL SISTEMA BRAILLE:
* Sistema de lectoescriptura tàctil per a representar els mateixos símbols, lletres, números...., que s’empren en
l’escriptura amb tinta.
* L’aprenen les persones amb baixa visió que es quedaran cegues i les cegues. És més fàcil en les que són cegues
de naixement.
* Signe generador: cajetín de 6 punts.

* Series:
o 1a sèrie: 1,2,4,5.
o 2a sèrie: 1,2,3,4,5.
 o 3a sèrie: 1,2,3,4,5,6.
o 4a sèrie: 1,2,4,5.
o 5a sèrie: 2,3,5,6.
* Característiques de la signografia del Braille
o Cada signe o lletra es correspon amb una combinació de punts.
o La separació de paraules consisteix en buidatge del signe generador.
o es notacions superiors i inferiors s’expressen dins del signe generador. Exemple: potència (1,6), subíndex
(3,4)...
o Existeixen signes Braille sense transcripció amb tinta: prefix de majúscula (4,6), prefix de número (3,4,5,6),
cursiva (3,5) i parèntesis auxiliar Braille (obrir = 2,6 i tancar = 3,5).
o Alguns signes es representen amb més d’un caixetí. Exemple: arrel quadrada (1,2,4,6 i 1,5,6).
o Els signes de puntuació es representen amb els punts inferiors (2,3,5,6).
o Un sol signe pot representar diversos conceptes. Exemple: (3) punt i apòstrofe.
o Un mateix signe en tinta pot representar-se de diferents formes. Exemple: dos punts ortogràfics (2,5) i de la
divisió (2,5,6).
* Lectura: s’utilitzen els dits índexs i no s’ha d’apretar (suau). Els altres dits s’utilitzen com a camp visual, tot i que
el mateix dit de lectura també es fa de referència del camp visual. Per tal d’ubicar-te, et situes tocant el voltant
per a veure que no hi hagi res.
* Tipologies de lectura:
o Unimanual: arriba un moment en què una ma baixa a la següent fila i l’altra acaba la fila on estava. El més
complicat.
o Bimanual: continues la fila amb les dues mans, baixes a la següent fila, no llegeixes i et situes al començament
per llegir la nova fila. La primera ma t’ajuda al campus visual. Mes fàcil que l’altre.
* Aspectes a tenir en compte per fer una lectura en Braille:
o Moviment sistemàtic dels dits.
o Dit acompanyant com a camp visual.
o Correcta posició del cos.
o Usar les dues mans.
o Moviment i pressió dels dits suau.
* Braille → escriptura:
o Escriptura manual: punxo en un determinat i específic paper, després haig de donar la volta (mirall).
▪ Pauta, punxó i paper especial.
▪ Col·locació: lletres en mirall.
▪ Dificultat: inversió espacial.
▪ Inconvenient: correccions.
▪ Eina.
o Escriptura a màquina:
▪ Simultaneïtat de la lectura i escriptura.
▪ Evita desorientació espacial (no tinc pauta ni haig de donar la volta).
▪ Menor precisió (no cal ser tan precís).
▪ Resistent i ràpid.
▪ Motivador.
▪ Immediata correcció.
o Ensenyament del Braille: nosaltres no ensenyem el Braille, però si que haurem d’ajudar al seu aprenentatge.
▪ Prèvies:
• La ceguera no és un factor determinant del fracàs escolar.
• Lentitud en el ritme de treball de l’alumne amb ceguera.
▪ Requisits:
• Conceptes espacials bàsics. Molt important dalt, baix..., per tal de saber els punts del Braille!
• Conceptes bàsics de quantitat. Molt important pel Braille (1, 2, 3...).
• Agudesa i eficiència visual.
• Motivació cap a la lectura. És el més complicat, ha de venir d’ells. No podem fer dibuixos, has de
comentar el dibuix amb ell.
TECNOLOGIA I DISCAPACITAT VISUAL:

TIFLOTECNOLOGIA

* Apropar la tecnologia a les persones amb discapacitat visual.

* La tiflotecnologia persegueix l’objectiu d’apropar la tecnologia amb les persones amb discapacitat visual. N’hi ha
moltes. La dificultat es troba en l’ús a l’escola.
* Es tracten de les tècniques, coneixement i recursos encaminats a procurar que les persones amb ceguera o
discapacitat visual greu tinguin mitjans oportuns per la correcta utilització de la tecnologia.
Dimensions i projectes d’innovació amb TIC
* Pedagògiques: quines activitats educatives executaré i psicoeducatives pretenem promoure?. Ex: vaig a fer un
mapa, una comprensió lectora, etc.
o Rols i perfil dels participants → Jo us dono l’activitat i vosaltres la feu amb grups. Jo els hi dono específicament
què han de fer, quin rol
o Necessitats a descobrir. Exemple: vull que sàpiguen càlcul
o Objectius. Exemple: saber càlcul i la comprensió dels números.
o Competències digitals.
o Estratègies per garantir la presencia, participació i progrés.
* Tecnològica: amb què ho puc fer? Eines, aplicacions necessàries per fer ....
o Disposar d’equips físics. (ordinador...).
o Ajudes tècniques, tecnologia de suport, programes, aplicatius, etc.
o Programa d’aplicacions i eines infraestructura de la xarxa.
* Organitzativa: Quan? On? Com? Executaré l’activitat.
o Recolzament institucional (dels centres educatius, hospitalaris...).
o Recolzament familiar. Ho paga?
o Serveis administratius (si no ens funciona el projector truquem a consergeria i ens ajuden)
o Accés i distribució d’informació acadèmica i personal (ex: tothom disposa de wifi).
o Gestió de permisos.
o Recolzament humà i tècnic.
o Disponibilitat de temps i espais (presencials o a distància).
* Personal: qui és el destinatari de l’activitat?.
o Necessitats educatives
o Disponibilitat, si és nou facilitar els infants que puguin practicar a casa.
o Expectatives
o Confiança
o Coneixement i formació, sobretot, formació envers l’aplicació tot exposant com funciona aquesta.
o Perfil de l’alumna/ usuari i de la família.

TECNOLOGIA DE SUPORT, AUGMENTATIVA I UNIVERSAL

* Recursos interactius i aplicacions educatives mòbils: lliures i disponibles. A més mobilitat més facilitat.
* Multiplataforma i multiformat.
* Objectiu d’aquestes plataformes:
o Augmentar, ampliar i enriquir l’aprenentatge, interactuar amb continguts multimedials, experiències
interactives = MULTIPLATAFORMA.
o Crear, produir, dissenyar, elaborar, compartir, interactuar, participar.
o Garantir accés i interacció.

ESTRATEGIES QUE GARANTEIXEN L’ACCÉS, PARTICIPACIÓ I INTERACCIÓ

* Aliança família, estudiant i mestre.
* Flexibilització Curricular: adequacions, ajustos, adaptacions, dosificacions...
* Diversificació aprenentatges – DUA.
* Usar potencial disponible: progrés segons les capacitats, canals AZJE disponibles.
* Buscar i curar recursos educatius multiformat: Google: “interactiu+fraccions” / “recurs+cèl·lula”
“activitats+discapacitat+visual” (explorar finestra imatges, validar continguts, nivell de dificultat i opcions
d'accessibilitat i navegació).
* Incorporar tecnologies de suport.
* Configuracions d’accessibilitat.
* Aplicacions educatives especifiques (Jaws, ZoomText...).

JAWS
Programari específic que verbalitza la informació que apareix a la pantalla i permet manejar els programes
convencionals (Word, Powerpoint, Excel...) i també consultar pàgines a Internet. Cada text és llegit seguint un ordre
racional. A més, Jaws descriu totes les accions (com el tancament d'una finestra o el percentatge d'una barra de
progrés) i suggereix dreceres de teclat per navegar per cada element.

SONOBRAILLE:
És tracta d’un microordinador portàtil que es pot connectar a un monitor d’un ordinador convencional. Aquest recurs
permet: que es comunica amb l’usuari a partir d’un teclat i d’un sistema de síntesi de veu.
* Editar i imprimir documents (redactar, esborrar, corregir, buscar, imprimir).
* Gestió de documents (classifica copiar, esborrar, canviar el nom).
* Enviar i rebre informació amb altres equips (arxius, correus electrònics, etc.).
* També disposa de: Calculadora, Agenda, Calendari, Rellotge, Alarma, Sintetitzador de veu.

Una característica clau del Sonobraille és la seva mida reduïda, ja que només fa 25 centímetres de llarg, 15 centímetres
d’amplada i 5,5 centímetres d’alçada i té un pes lleuger d’un quilo aproximadament.

ZOOMTEXT
És un recurs informàtic que permet ampliar la pantalla de l’ordinador, és a dir, fa la funció de lupa. Aquest programa
interactua amb la sortida gràfica de l’ordinador per presentar el contingut de la pantalla de manera ampliada. Aquesta
ampliació pot ser de forma parcial d’una àrea de la pantalla, que es va ampliant en passar-hi el ratolí per sobre, com
si fos una lupa, o bé una ampliació total, en la qual s’amplia tota la superfície de la pantalla i es va fent visible a mesura
que el ratolí es desplaça per qualsevol punt de la pantalla. ZoomText permet ampliar més o menys la pantalla segons
el grau de visió que es tingui. Es pot ampliar fins a 36 vegades, sense perdre la resolució, per tant mantenint la nitidesa.
També permet canviar els colors de la pantalla i adequar-los a les necessitats de cada persona..

MESURES
ONCE

BAIXA VISIÓ

ENTRENAMENT VISIAL
* Percepció espacial, de l’objecte, forma i contorns, moviment i color.
* Hi ha moltes proves per veure aquest entrenament visual.
* Qualsevol programa: fer camins, seguiments, discriminar les figures del fons, constància de la forma, posició en
l’espai, relacions espacials...
* Programari: EVO (entrenament visual per ordinador), EFIVIS (activitats d’atenció, de seguiment (veure si veu els
objectes de la dreta i l’esquerra, d’endevinar figures veient només una part...), JCLIC (entrenament visual), Tiny
Tap...

BAIXA VISIÓ A L’AULA

* Espais i lloc d’estudi: faristol per apropar el paper (la distància de treball és molt important) o taules que
s’aixequen, lupa televisió (enfocar paper i pissarra, es visualitza la imatge en una pantalla i així, pot veure-ho més
gran), llibre digital (lletra més gran), asseure’s endavant, gran espai de treball (taula gran)... La llum també és
molt important. El més estàndard possible perquè no se senti diferent.
* Ajudes òptiques: lupa, ullera llargavista, lupa televisió, faristol, flexo o llum freda (ajudes per alumnes afiliata a
la ONCE). APP supervision: simulació de les eines en una lupa televisió (canviar colors, contrast, fer més gran...).
* Accés a la pissarra i a la informació: pissarres digitals (compatir la pantalla del mestre)...

Què podem fer a les noves aules? Eines portables com ipad. Ens hem d’adaptar perquè les aules canvien.
* Agenda, horari, el temps... fer-ho més gran, lletra més espaiada, imatges simples i senzilles, velcro, Braille (no
perquè reconegui les lletres, sinó que vagi tocant els punts)...
* Continguts educatiu. Fitxes de treball adaptades amb lletres més grans, simplificant el número d’exercicis,
posant velcros... Fitxes interactives més simples (potser hauré de posar 1 sol exercici, a més pel temps).
Adaptació de contes (fer-ho tot més gran, lletra de pal, adaptar dibuixos i imatges...). Fotocòpies (les coses han
d’estar digitalitzades, les fotocopies no son bones, el contrast no es bo...). Prenen apunts i després no hi ha qui
entengui res (passar-ho a ordinador). Cal fer mecanografia per conèixer el teclat perquè no veuen les tecles.
 Imatges de llibres (adaptació de les imatges amb diferents colors, contrastos... tenim un banc de recursos a la
ONCE). Processos (cicle aigua...), gràfiques (adaptar colors, fer-ho amb formes, textures...), mapes conceptuals
(com un índex és més senzill). Tenen una velocitat lectora més lenta, però a d’aprendre a anar mes ràpid.
Estratègies: fer-lo llegir al principi (perquè no es perdi), proporcionar-li el text abans (perquè se’l prepari...
o APP NoCoffe Vision Simulator (quan està a una pàgina web, poses tipus de discapacitat i et simula com veu).
o APP tengo baja vision (simulador de baixa visió).

INFORMÀTICA I TECNOLOGIA
* Accessibilitat de Windows: està a configuració, agrandar el tamany de les lletres, treballar amb el brillo, fer mes
gran el punter del ratolí, podem canviar el color del ratolí, poques icones, icones més grans, fons negre (res de
fotos ni imatges), accessos directes al menú d’inici (accedir amb control i seleccionar amb les fletxes del teclat),
lupa de Windows (a més, incorpora la veu)...
* Zoomtext: programa molt més potent, ampliació, canviar contrast dels colors, apartat de veu (m’ajuda i fa la
lectura: anar més despresa i per la fatiga visual, el tema de l’àudio s’ha de treballar des de petits).
* Treballar la mecanografia amb programes on pugui canviar colors, lletra... N’hi ha que et dicten.
* PDF: comentaris i línies al pdf (adobe Reader) per escriure i contestar exercicis.
* Reader View: enlloc de fer gran amb l’ampliació del google (on haig de mourem tota l’estona), canvia tampany de
lletra, contrast, m’ho llegeix, puc canviar separació del text...

CEGUES

* Treballem a l’aula: lloc d’estudi tindrem la maquina perkins (6 punts de Braille), ordinador, goma de dibuix (al
dibuixar queda un relleu), morals amb Braille i textures i relleus, maquetes que pugui tocar, línia Braille (l’ordinador
parla i també surt amb Braille, basar un aprenentatge només en àudio és impossible, has d’escoltar 50 vegades
per aprendre?, i ells són molt ràpids perquè tenen una atenció auditiva molt heavy, el soroll de l’aula no permet
atendre al 100%), tauleta digitalitzadora (té un llapis òptic se sent el so del cavall, de l’ànec...).Treballar molt el
tacte. Relleu i Braille. Materials manipulatius. EDICO (editor matemàtic amb Braille, matemàtiques lineals).
Maquetes 3D (li has de guiar les mans perquè toqui i explori). No pot pintar: que posi textures. Robòtica (fer-ho
manipulativament amb velcro i després company passar-ho a ordinador). Electricitat (posar un brunzidor, no
bombeta).
* Aprenem Braille (n’hi ha un per català i un altre per castellà). Previ (piuets, jocs...).
* Tecnologia: boli LEO (gravar anteriorment, quan toca l’etiqueta corresponent sona el que he gravat), codis QR,
impressora Braille...