PSICOLOGIA DE L’ADOLESCÈNCIA

BLOC 2 : PSICOLOGIA DE L'ADULTESA I LA TERCERA EDAT

DESENVOLUPAMENT FÍSIC A L’ADULTESA

En quina edat s’hauria de considerar que ja som adults? Socialment es considera que una
persona ja es adulta al 18 anys, ja que legalment s'hi implementa els deures socials d’una
persona adulta. Tot i això, no tothom madura al mateix temps.

● Criteri alternatiu→ criteri biologic → quan una persona s’ha desenvolupat

físicament i sexualment. Pot ser que hi hagi nens amb 12 anys, que per qüestions
físiques ja s’arriba a considerar adult.

Cognitivament la gent madura més tard.

● Criteri emociononal → es considera que una persona es adulta quan tens les
característiques emocionals i sentimentals pròpies d’un adult. Te la capacita de
regular correctament els seus impulsos i emocions (còrtex prefrontal).

Als 18 anys la majoria de la gent no té el còrtex prefrontal desenvolupat, a partir dels 21 anys
comencen a madurar el córtex prefrontal.

● Criteri social → quan la comunitat el percep com un adult → quan ets responsable.
Es un component de la maduresa però a l'hora un criteri.

CANVIS FÍSICS OBSERVABLES

Quan comença el procés d’envelliment?
Es considera que el procés d’envelliment comença als 25 anys. Aquest procés és molt llarg,
no sents la diferencia d’un dia per l’altre, ho notes amb el pas del temps, ja que és un procés
acumulatiu. Els seus signes acumulatius es comencen a notar als 30 anys. Aquests primers
signes son molt sutils, principalment, s’ho noten els esportistes d’alt rendiment ja que a
partir dels 30 el nivell de rendiment ja ha disminuït.

1
 PSICOLOGIA DE L’ADOLESCÈNCIA

A partir dels 30 anys, el temps de reacció mental va augmentant degut al procés

d’envelliment. El col·lectiu que més ho nota és la gent que juga a videojocs que requereixen
respostes molt ràpides. El seu temps de reacció ja no és tan curt quan ets gran.
En algunes persones comencen a sortir línies d’expressió als voltants dels ulls. Les mans, els
ulls, el coll és el que més envelleix en el temps per la exposició constant al sol.

Si una persona de 20 anys menja igual i fa la mateixa activitat física als 30 no es mantindrà la
mateixa condició física (s’haurà guanyat pes). Això passa perquè els processos metabòlics es
ralentitzen, van més lents. S’ha d’anar modificant el menjar i l’activitat física per tal de
acompanya amb el procés metabòlic. En el cas de les noies per exemple als 30 anys tenen
celulitis vora el 90% de les dones, perquè el greix se'ns acumula més, principalment a les
caderes, en canvi en el cas dels homes s’acumula el greix a la panxa, el que en diem la
barriga cervecera. Al pas del temps s’acumula a sota dels braços, a la papada…

● Envelliment: procés de canvis que es produeixen en l’organisme i que, amb el temps

disminueixen la probabilitat de supervivència, la capacitat fisiològica
d’autorregulació, de reparació i d’adaptació a les demandes ambientals. (Birren &
Zarit (1989)).

Tots aquest canvis que començen als 30, la major part d’ells s’acostumen (treien les persones
que son esportistes d’elit, jugadors professionals de videojocs).
L'impacte no es tan físic sinó més psicològic. No tothom accepta de la mateixa manera el fet
de fer-se gran i veure els canvis físics del seu cos i cara.

Simone de Beauvoir (1964) “Ara avorreixo el meu aspecte: les celles que cauen sobre
els ulls, les bosses que tinc a sota dels ulls i aquest aire de tristesa al voltant de la
boca que sempre donen les arrugues. Potser les persones que es creuen al meu pas
només vegin una dona... que simplement aparenta l’edat que té, ni més ni menys.
Però quan em miro, veig la meva cara tal com era, atacada per la verola del temps
per la que no existeix remei.”

2
 PSICOLOGIA DE L’ADOLESCÈNCIA

Germaine Greer (1986): “Ara, finalment, podem fugir de la preocupació pel glamour,
podem escoltar de veritat el que diu la gent, sense preocupar-nos per si estem
maques quan ho fem... Hauríem de relaxar-nos i alliberar-nos d’idees poc realistes
sobre la bellesa, de les molèsties que es suporten per resultar atractiva.”

Aquesta pressió de sentir-se jove, de mica en mica també els hi passa als homes.
Exemple: 2 homes americans (Joe Biden , Trump) s’han sotmès a operacions estètiques.

CANVIS FÍSICS

● Pèrdua de massa muscular: la força muscular disminueix gradualment a partir dels

40 anys, la gent no és conscient, molta gent no fa res al respecte perque no s’en
adonen, aquesta pèrdua es comulativa i cada vegada va perdent més , més i més, (si
perds suficient massa muscular perds força, conseqüències negatives i incapacitant)
accelerant-se les pèrdues a partir dels 70 anys.

Sarcopènia → Persona que ha perdut tanta masa muscular que et condiciona la vida
quotidiana. Es evitable i es pot endarrerir molt si s’hi treballa en aquesta (a partir
dels 40 anys).

Es dia que als 40 has d’anar a caminar i evitar fer peses i exercicis de pes. Més tard,
es van adonar que lo important per poder arribar bé a la vellesa, era fer exercicis de
pes.

Tenim una visió molt estereotipada de la vellesa.

● Pèrdua de densitat als ossos a partir dels 40 anys: es fan més porosos, trencadissos i
fràgils (sobretot si no es fa esport ni exercicis de força).
- Osteoporosi. → Malaltia que es caracteritza per una disminució de la densitat
dels ossos a causa de la pèrdua del teixit ossi normal.
- Probabilitat de fractures.

3
 PSICOLOGIA DE L’ADOLESCÈNCIA

● Osteoartritis (artrosi): desgast del cartílag que protegeix les articulacions. Dificulta el
moviment. Els ossos no estan amb contacte els uns amb els altres, però hi ha casos
que quan ens fem grans el cartilag que separa els ossos es forada, fent que els
aquests entrin amb contacte, creant molt de dolor.
● Malalties cardio-vasculars: també poden suposar una pèrdua d’agilitat i de
resistència física.

CANVIS EN EL FUNCIONAMENT SENSORIAL

Diferencies sensorials mantingudes en el temps, tenen un impacte. Rendiment cognitiu, una

persona gran que no veu i que té problemes d'oïda. Sera una persona que no podra
interactuar de manera adecuada a nivell social. Rebent menys estimulació a causa d’algun
problema sensorial.
Més interaccions socials més bon envelliment.
Persones amb problemes sensorials se’ls hi ha de fer un extra d’estimulació auditiva i visual.

Percepció visual:

● Presbiopia (vista cansada); comença a partir dels 40. Comença al cristal·lí, aquest és
molt flexible, i quan som joves ens ajuda a mirar a llargues distàncies. A mesura que
passa el temps aquest va perdent flexibilitat, per tant crea miopia i espermiopia?
● Glaucoma: és una malaltia ocular que afecta el nervi òptic i pot causar pèrdua
progressiva de la visió. Sovint està relacionat amb un augment de la pressió
intraocular. En la seva forma més comuna, coneguda com a glaucoma d'angle obert,
la pressió intraocular augmenta gradualment, provocant danys al nervi òptic. És
important detectar-lo precoçment mitjançant revisions oculars regulars, ja que pot
ser asimptomàtic fins que es produeix la pèrdua de la visió perifèrica. Amb
tractament adequat, es pot controlar i retardar la progressió de la malaltia.s
● Cataractes; és molt comú. És un problema de cristal·lí (de la seva transparència).
Amb els anys es va fent opac, en zones concretes del cristal·lí es fan taques opaques
(era la causa de ceguera més comuna, tot i que ara s’operen). El cervell entén el que
veu. Normalment es donen amb més freqüència a la tercera edat.

4
 PSICOLOGIA DE L’ADOLESCÈNCIA

● Disminució de la percepció de la profunditat: La gent gran quan es veuen

enlluernats triguen més a veure de manera clara. Els hi costa més a adaptar-se als
canvis de llum.

Percepció auditiva:

● Hipoacusia neurosensorial de percepció

hi ha unes cèl·lules que hi ha dins de l’orella interna → cèl·lules ciliades → s’encarreguen

tants dels aguts com dels greus. Es neix amb un nombre concret de cèl·lules ciliades que
amb el pas del temps es van perdent i no es regeneren. Son les cèl·lules que ens permet
escoltar les freqüències altes. Quan ens trobem una persona gran sorda hem de parlar amb
la veu greu ja que és l'única frecuencia que continuen mantenint.

Que detoria aquestes cèl·lules? Els sons forts ambientals poden afectar, de fet per això
recomanen no posar volum molt elevat als auriculars ja que tenen un contacte directe amb
les cèl·lules de l'oïda i l’orella.

● El tinnitus és un fenomen que apareixen algunes persones amb l’edat el qual provoca
sentir i escoltar un pito constant (piiii…..).

Amb l’edat sempre es parla de l'oïda i la vista, però hi ha altres sentits que es veuen afectats.
Com per exemple el gust. Quan ets petit tens tantes papil·les gustatives que hi ha molts
gustos forts que es senten insoportables. Hi ha més sensibilitat en el gust.

Exemple: Molts adolescents prenen cerveses molt fluixes perquè el seu sentit gustatiu és
molt sensible a gustos forts.

Exemple: Normalment la gent jove li agrada la xocolata més fluixa i a mesura que vas
creixent agrada més la xocolata negre.

Els gustos plens només els noten nens i adolescents, i a mesura que vas creixent els vas
perdent.

5
 PSICOLOGIA DE L’ADOLESCÈNCIA

CANVIS EN EL SISTEMA REPRODUCTOR

En cada etapa la sexualitat es viu molt diferent.

● Reaccions sexuals més lentes i menys identificables. Per poder evitar això a mesura
que ens anem fent grans, el que hem de fer és mantenir una activitat sexual
mantinguda. D’aquesta manera arribarem a la vellesa i no haurem d’estimular-nos
tant.
● Dones: menys lubricació, més problemes per arribar a l’orgasme i per excitar-se.
● Homes: resposta sexual més lenta, orgasmes menys intensos i menor ejaculació.

→ CLIMATERI VS MENOPAUSA

Exemple: Quan una parella porta molt de temps amb problemes en les relacions sexuals i un
d'ells decideix satisfer les seves necessitats amb altres persones els hi costarà molt tindre
relacions ja que la maquina del sexe està parada i per tant l’han de tornar a activar.

Les persones que segueixen tenint una vida sexual activa no tindran tants problemes ja que
la maquina del sexe no s’ha parat en ningun moment.

- Climateri comença abans de la menopausia (la part previa) , és aquella etapa de la

vida de la dona, quan la menstruació comença a ser molt inestable, els estrògens van
disminuint, les concentracions d’hormones canvien de forma sobtada. Desig seuxal
disminueix dintre del climateri, a la menopausa pots tornar a tenir el desig.
- La menopausa és quan s’acaba el climateri , quan ja portes més de 12 mesos sense
tenir la menstruació.

La disminucio d’estrogens en les dones és molt concentrada en pocs anys, per això dona tans
problemes. Important que els homes son molt diferents , es un procés molt molt lent.

Els homes tenen la andropausa, depèn de com entenguis la andropausa és certa o falsa, els
homes disminueix la testosterona amb l'edat, però ho fa de manera gradual, per aquest
motiu el cos té temps a controlar-ho, i no tenen els canvis emocionals… que té la dona.

Crisis psicosocial en els homes a la mitjana edat, vides molt repetitives, sensació de manca
d’objectius, la vida sempre del mateix estil, arriba un moment que amb els anys les
setmanes son iguals, son una repetició.

6
 PSICOLOGIA DE L’ADOLESCÈNCIA

La menopausa és un fenomen que apareix al voltant de 50 , es diu que es menopausica quan

porta més o menys 12 mesos que no te la regla, la seva vida fértil ha acabat. A nivell social
no senten molt bé aquest concepte, climateri vs menopausia

TEORIES DE L’ENVELLIMENT:

La menopausa humana té una similitud amb la dels animals, aquí ho compara amb la de les
balenes.

Teoria de la velocitat vital: aquesta teoria deia que havia un número determinat de
pulsacions que podiem tenir al llarg de la vida. Però si hi ha moments que el cor va més ràpid
per esforços, pos els gastarem abans, per tant se’n van adonar que aquesta teoria era
errònia.

Graduació celular: diu que a l’hora de produir les cèl·lules en surten de malament.

Teoría de l’oxigen, l'oxigen quan tu respires part d'aquest es converteix en radicals lliures.
Aquests radicals el que fan es deteriorar les cèl·lules, teixits, diferents parts del cos. També
aporten aquests radicals, el sol, el tabac, l'alcohol, la contaminació… En canvi les verdures,
fruites, contradiuen això.

7
 PSICOLOGIA DE L’ADOLESCÈNCIA

DESENVOLUPAMENT COGNITIU A L’ADULTESA I LA VELLESA:

INTEL·LIGÈNCIA

Roberto Colom (1999):

“La inteligencia es una capacidad mental muy general que permite razonar, planificar,
resolver problemas, pensar de modo abstracto, comprender ideas complejas, aprender
con rapidez, y aprender de la experiencia”.
“No constituye un simple conocimiento enciclopédico, una habilidad académica
particular, o una pericia para resolver tests, sino que refleja una capacidad más amplia
y profunda para comprender el ambiente –darse cuenta, dar sentido a las cosas, o
imaginar qué se debe hacer”.

TIPUS D’INTEL·LIGÈNCIA (John Horn)

➔ Intel·ligència fluïda: capacitat d’establir relacions independentment dels

coneixements previs adquirits (relacions abstractes) → intel·ligència espacial, per
exemple. → Capacitat de comprensió sense utilitzar el que has après abans.
Potencial intel·lectual innat de l'individu. Es mesura amb mesures de raonament
abstracte (coses que no fas en el dia a dia). Es considera que disminueix a partir dels
25 anys
➔ Intel·ligència cristal·litzada: coneixements i habilitats apreses → informació general,
vocabulari, aritmètica → Capacitat de comprensió, gràcies a l'aprenentatge. Per
exemple: Digues en 3 minuts totes les paraules que setaocidix que comencin en t ,
evidentment això depèn de l'aprenentatge de quin vocabulari tinguis. Té el potencial
de poder millorar al llarg de tota la vida .

Els nens i adolescents tenen el potencial innat perquè d’alguna manera han de tenir el
potencial de fer diverses coses, una vegada acabes el procés d’aprenentatge deixes de fer
tantes coses i et centres en el que t’has espeicalitzat, només necessites anar millorant en la
teva especialització.

8
 PSICOLOGIA DE L’ADOLESCÈNCIA

Quan ets adult ja no tens tantes neurones com abans però aquestes estan molt més
sofisticades.

Estudiar és un esforç molt gran a grans edats. (ex: estudiar francès, els hi costa més que els
joves, moltes vegades es frusten i ho acaben deixant).

Un estudi “Nun Study”, estudi de les monges perquè porten estils de vida molts semblants
en tots els convents, es va fer per poder generalitzar. Van mirar quines monges estaven
millor a nivell cognitiu en la tercera edat, aquelles que en el temps de lleure feien activitats
intel·lectuals, van anar mantenint un millor nivell cognitiu en comparació a les altres.

Item d’intel·ligència fluida. S’ha de tenir capacitat de deducció, ja que són molt complexos.

SAVIESA

Realment la gent gran es sabia?

Hi ha diferents models de saviesa;

Baltes: “coneixement expert en els aspectes pragmàtics fonamentals de la vida, que permet
una comprensió i un criteri excepcionals sobre els aspectes complexes i incerts de la condició
humana”.
No diries mai que una persona es savia si a l’hora és ignorant. Una persona que té molt de
coneixement alhora és una persona més profunda. Persones que es plantegen qüestions
sobre la condició humana.

9
 PSICOLOGIA DE L’ADOLESCÈNCIA

Característiques:

● Amplis coneixements declaratius relatius a l’experiència humana en el sentit més

ampli.
● Coneixement dels principis “pragmàtics de la vida”: coneixements pràctics i
procedimentals sobre les condicions de la vida i les seves variacions.
● Enfocament contextual per entendre la vida: dimensió ecològica, social i històrica
contextos interrelacionats. La persona sigui capaç de tenir una visió amplia
(económica, social, personal…) quan analitzi una situació complexa tingui en compte
tots els contexts essencials.
● Acceptació de la incertesa en la resolució i definició dels problemes de la vida, així
com de la impossibilitat de predir el curs que prendrà la nostra vida futura.
● Reconeixement de les diferències individuals respecte els valors, objectius i
prioritats: flexibilitat i relativisme respecte les contradiccions de les experiències
vitals.

Una persona sabia ha de tenir coneixements del món i sobre com aquest funciona. Tenir una
visió àmplia (tenir en compte el context i el que hi ha darrere del context, paret economica,
social, historica) ens dona perspectiva.Ha de ser relativista, capaç d’entendre que intervenen
moltes variables i que no es pot predir el futur.

Smith i Baltes:

1. Hi ha una baixa freqüència de persones savies (5-10%).

2. Hi ha respostes sàvies distribuïdes uniformement a partir dels 30 anys.
3. L’edat no és l’únic factor que afavoreix la saviesa.

Ser tant profund es una preposició de cada persona.

MEMÒRIA

Diversos tipus de memòria.

La memòria empitjora amb els anys? Depèn del tipus de memòria.

10
 PSICOLOGIA DE L’ADOLESCÈNCIA

Hi ha tipus de memòria que si empitjora en els anys. Amb demència totes les formes de
memòria es perden.

ALTERACIÓ DE LA MEMÒRIA ASSOCIADA A L’EDAT (AMAE) (canvis en la memoria que s’expliquen

per l’edat no per patologies)

Característiques:

● Edat superior als 50 anys

● Queixes subjectives de pèrdua de memòria en situacions quotidianes.
● Evidència objectiva que s’ha produït aquesta pèrdua: puntuació corresponent a una
desviació típica per sota de la mitjana aritmètica dels adults joves en un test de
memòria estandarditzat.
● El procés comença de forma gradual, progressiva, i va augmentant.
● Hi ha un pitjor rendiment en tests de memòria.
● Evidència de competència intel·lectual adulta: les funcions generals intel·lectuals són
normals en relació a l’edat.
● Absència de demència: no té malalties neurològiques tipus Alzheimer ni història
d’infarts cerebrals
● No presenta cap quadre psiquiàtric o psicològic que afecti a la memòria,
especialment depressió o alcoholisme.
● Els oblits més comuns són no trobar la paraula adequada, oblidar què anava a buscar,
oblidar noms familiars, cites, el tema d’una conversa, etc. Tot i que ens passa a tots a
la gent gran els hi passa més.

11
 PSICOLOGIA DE L’ADOLESCÈNCIA

Quan la gent gran coneix algú nou, li costa molt recordar el nom.

Percentatge d’error en equivocarse o no recordar el nom o la cara, va augmentant amb

l’edat.

Tenen problemes per recordar noms, però no imatges, intentar asociar el nom d’una
persona amb una imatge. Repetir el nom de la persona moltes vegades a la conversa. →
absència de demència.

Perspectiva més tradicional de la memòria:

● Memòria sensorial: primer filtre que es fa a nivell de memòria (la info que tu reps a
través dels sentits es fa un primer flitre, determinar si aquesta info sensorial és
rellevant. “Això és rellevant ho faig conscient, això no es rellevant ho faig
inconscient”. No hi ha diferència de memòria sensorial entre edats sinó que aquesta
un cop rebut el missatges es igual de valid en totes les edats. El que pot determinar
l’edat és la condició sensorial que podria provocar que hi hagi un retard de la
recepció de l'estímul (sordera)
● Memòria primària: és un tipus de memoria a curt termini. Quan aquest estímul es fa
conscient ja dóna peu a la memòria primària sense passar per un filtre previ. Ex: 5, 9,
2 (que ells siguin capaços de reproducir un estímul, en aquest cas dir aquests
números). En memoria primaria en absència primaria no hi ha diferències entre
edats. Si provem a una persona gran de repetir tres paraules o tres números si la
persona no es capaç de reproduir les paraules o els numeros és signe de patologia.

12
 PSICOLOGIA DE L’ADOLESCÈNCIA

● Memòria de treball: Aquesta informació que es fa conscient cal que aquesta estigui
activa durant una estona, quan això passa ja no es parla d’una memòria primaria sino
d’una memòria de treball ja que utilitza els estímuls de la memòria primària i la reté
durant uns minuts per tal de fer-la útil i que no se’n vagi. Transformat la memoria
primaria en memoria de treball per tal de fer-la conscient i mantenida. A la memoria
de treball hi ha diferències d’edat. Per exemple: si li dius a una persona que repeteix
tres paraules i aquesta fa un exercici de repetició per tal de recordarho i passant un
temps ja no ho recorda del tot és normal, s’associa amb un canvi de l’edat (tot i que
no és generalitzat). Es comença a veure que la mitjana edat ja hi ha una decadencia
de la memoria de treball (45 anys aprox). A la tercera edat s’accelera la pèrdua de
memoria de treball.

● Memoria episódica: fa referencia a informació de la propia persona en un moment

en concret i en un lloc en concret. Fa referència a un espai temporal i espacial. “Que
vaig sopar ahir?”. Esta associada a l’edat ja que aquesta es veu afectada amb el pas
del temps. A la mitjana edat es veu la davallada i a partir d’aquí va disminuint cada
vegada més. A la memoria episódica més llunyana es diu memòria autobiográfica, hi
ha un període concret que la gent gran recorden millor que la resta, per això es diu
autobiogràfica aquesta és l'adolescència i la juventud. això és perquè l'adolescència a
la juventud es un període que marca moltíssim a la persona i que defineix molt a la
persona també (a les residències s’escolta la música de la seva juventud ja que és la
que millors records els hi porta). Es un època que es fan moltes coses per primera

13
 PSICOLOGIA DE L’ADOLESCÈNCIA

vegada i per tant tenen una gran carga emocional → Entrada a la maduresa. Són
records que venen molt de gust recordar.

Que passa si penses molt en una cosa? Que els esquemes mentals que hi ha darrera
es reforça més. Aquell pensament està tant estimulat que qualsevol estímul es pot
associar en aquell pensament principal. (quan ho deixes amb una parella i no pares
de pensar en ella tot el que facis al teu dia a dia et recorda a ell) És per això que es
recomana ocupar la ment i intentar no pensant en el tema per tal de no reforçar-lo i
no entrar en un bucle. Si o si s’han d’elaborar els processos traumàtics.

La tercera edat tenen la memòria episódica més alterada, per què pensen amb
records que recorden més (memoria autobiográfica), al pensar més temps amb
aquesta etapa estimulen més la memòria i asseguren més aquell record. Arriba un
moment que la gent gran et diu que recorden més una cosa que van fer als 20 anys
que el que han esmorzat avui. Aquesta sensació que ells tenen (memoria
autobiogràfica) quan es fan estudis per mesurar la precisió d’aquesta memoria que
no és del tot precisa, perquè cada vegada que tens un récord provoca que tinguis
records falsos. Això passa perquè la memoria a llarg termini

● Memoria prospectiva: te'n recordes de coses que han de passar al futur, per
exemple que te'n recordis que aquesta tarda has quedat per fer un cafè, te'n
recordes del futur , no del passat. Amb la memoria prospectiva la gent de la tercera
edat li cosa en el sentit que poden recordar que tenen hora al metge a la tarda per
fer una prova de x, però no recordaran l’hora a la que ho tenia.

14
 PSICOLOGIA DE L’ADOLESCÈNCIA

● La distorsió amb la memòria a llarg termini: agafes persones i els hi ensenyes un

video de una serie de coses , i quan acaba el video els hi ha fas llegir un text on
explicar el video pero canviant algunes coses com el nombre de persones, les coses
canviades de lloc, i després els hi dius que t’expliquin que han vist al vídeo i al final
les persones grans tindran una distorsió i barregen les dues coses (video, text)

Memoria explícita vs memoria implícita

La informació que tens que recordar de manera conscient és la memòria explícita (per
exemple, les respostes per a un examen) i la informació que recordes de manera inconscient
i sense esforç es coneix com a memòria implícita (per exemple, conduir o muntar amb
bicicleta).

La gent gran quan fas qualsevol cosa que tingui a veure amb la memòria, entren en un estat
de nervis i ansietat i és per això que la gent jove respon i reacciona millor.

La gent gran té més dificultats per tenir un control conscient en recordar les paraules
plantejades.

CODIFICACIÓ I RECUPERACIÓ

Codificació:

● Superficial: no hi ha diferències.
● Profunda: menor rendiment a la vellesa.

Quan hi ha una codificació superficial no hi ha diferències per edats, on ve el problema es

amb la codificació profunda, tu dones un llistat de paraules i els hi demanes que agrupin per
paraules, més diferències hi ha entre persones joves i grans (els grans ho recordaran pitjor).
Quan fas algo que és més demandant a nivell cognitiu la gent gran rendeix menys.

Tenint en compte que hi ha una demanda creixent de gent gran, com més alt és el nivell
educatiu més tendència a voler activitats educatives.

La codificació superficial i profunda, quan un faci una classe o activitats on hi hagin persones
grans, s’hauria d’intentar fomentar la codificació superficial.

15
 PSICOLOGIA DE L’ADOLESCÈNCIA

Recuperació:

La recuperació és el procés de recuperar la memoria. Per recuperar la memoria a llarg

termini hem de fer conscients que tenim un esquema, l’hem de portar a la consciència. Que
ens ajudarà a fer actius aquests esquemes? Per exemple a la uni ens ho fan l’examen tipo
test, perquè amb les paraules que veiem ens facilita recordar més fàcilment. Per tant veiem,
que és més fàcil el reconeixement.

Que passa quan comparem gent jove amb gent gran? Doncs a la gent gran li costa més el
record que el reconeixement igual com els joves, però a nosaltres (joves) el record amb
reconeixement ens costa més. Per tant a la tercera edat costa més que els joves el record en
si, però quan parlem de record amb reconeixement a la gent gran no li costa tant.

● Més deteriorament en el record que en el reconeixement

● Pitjor rendiment a la vellesa en les tasques de memòria explícita.
● No hi ha diferències significatives en memòria implícita.

APRENENTATGE

La memòria i l’aprenentatge sempre van lligats. No hi ha aprenentatge sense memòria. Per

molt que s’hagi entes un concepte si aquest no ha estat mantingut en el temps i en la
memoria a llarg termini no es considera com que s’hagi après.

L’aprenentatge a la tercera edat és poder aprendre i consolidar nous records (amb absència
de demencia). S’ha vist que la gent gran rendeixen mes academica més si tenen una ajuda
que ho reforço.

Estratègies:

● Regles mnemotècniques i estratègies organitzatives

● Ajuda externa
● Reducció de l’ansietat

16
 PSICOLOGIA DE L’ADOLESCÈNCIA

La gent gran rendeix millor quan abans de l’activitat educativa es fa una sessió de
relaxament. La gent gran infravalora les seves pròpies capacitats i per tant es fiquen molt
nerviosos i aquesta ansietat i pressió els fa rendir pitjor. La sessió de relaxació previa els
ajudarà a rendir millor ja que abandonaran aquesta ansietat.

També ajuden les tècniques d’estudi i les tècniques memotèniques.

Podem entrenar la memòria en persones en demència però aquestes tècniques sol

funcionen en els primers estadis en els més avançats ja no té resultats positius ja que la
persona cada cop va empitjorant.

Una vegada la persona s’ha deteriorat fer estimulació cognitiva per millorar la memoria no
servirà de res. → aquesta capacitat desapareix.

Les persones grans amb demència acaben perdent totes les seves capacitats, tant psíquics
com psíquiques (no saben tragar, no tenen reflexos, no poden parlar…)

Entrenament de la memòria en demències:

- Només té èxit en els primers estadis

17
 PSICOLOGIA DE L’ADOLESCÈNCIA

DESENVOLUPAMENT PSICOSOCIAL A L’ADULTESA

El desenvolupament psicosocial a l’adultesa no es el mateix que a la vellesa. AFEGIT COSES ÚLTIM DIA
L’amor és part de l'experiència de la vida en el procés enamorament a nivell cerebral, en un primer
moment. Hi ha diferentes fases.

1r FASE: es molt observent, no pots deixar de pensar amb la persona, tot et recorda amb aquella
persona, quan la veus set accelera el cor la respiració. Aquesta fase nomès dura un temps. S’activa les
àrees dopaminèrgiques (la dopamina), circuit de la recompensa. Aquest circuit és un circuit, una zona
que s’activa (és el mateix circuit que les drogodependencia), en absència de la substància hi ha
pensaments envers aquella craving (desig que et domina per la substància, el MONO part més
fisiològica)

Craving: component del mono `psicològic, és el pensament que et diu que ho necessites.
Augmenta el nivell de cortisol, és una substància que s'activa en situacions estressants. Si s’activa i
s’eleva amb un llarg temps pot haver problemes en la salut.

També les persones poden experimentar una base fisològica com pèrdua de la son i de la gana.
La persona al estar tant centrada en la persona i el nivell sexual augmenta però molt focalitzat cap
aquella persona i disminueix el desig cap a altres persones.
Normalment, entem que si hi ha infidenitat és perque sent atracció per altres persones i per això no
hi ha enamorament, però això dura aproximadament d’ura 3/4 anys però hi ha persones que pot
durar menys.
Aquesta primera fase té diversos problemes, a nivell cognitiu és redeix pitjor (“el amor és ceg” és per
algo) pitjor nivell cognitiu, llavors no avalua bé.

Resum:

​ - Puja el cortisol
​ - A nivell cognitiu es rendeix pitjor (amor és ceg)
​ - Problemes d’atenció
​ - Pitjor rendiment cognitiu (fet que no havalues bé qui tens, qui t’enamores)
​ - No ets objectiu

Aquestes característiques a la llarga, al pas del tempes va sent més objectiu en l’avaluació de l’altra
persona i es crea un vincle afectiu, aquest vinchele és una forma d’apego, és un vincle

18
 PSICOLOGIA DE L’ADOLESCÈNCIA

afectiu que és més durader i sòlid, però no es tant intens a nivell fisològic.
Quan és produeix el apego el desig sexual ja no està tant focalitzat, és a dir, pot sertir disg
sexual cap a altres persones però no vol dir que no s’estimin les persones.

De qui ens enamorem i amb qui fem parella ?

El context interpersonal:
parella, família, divorci i nous aparellaments

a) Emparellament a l’edat adulta jove

Tendim a pensar que quan no tenim parell qualsevol persona pot ser la nostra parella. Però
al final a la veritat hi ha una possada en joc d’uns filtres que fan que no siguin finalment la
nostra parella.

Si no tens parella,parteixes de que qualesvol pot ser la teva parella, tendim a fer parella amb
la gent propera, mirem les estadistiques de com van coneixer la gent a la seva parella:

Aquí actua en el fet, aquelles imatges que veiem suvint tenim tendència a que ens agradi
més perquè estem més acostumats a veure. Són persones que tens confiança i tens més
tractes i fa que tinguis punts de connexio i el puguis començar a avaluar a nivell més d’un
amic.

19
 PSICOLOGIA DE L’ADOLESCÈNCIA

Dades de la Vanguardia

Formes més freqüents de conèixer algú:

- A través de familiars o amics (21,8%)

- De forma casual (21,0%),
- veïns (15,8%),
- treballaven o estudiaven junts (13,3%)
- practicant alguna activitat d’oci (8,7%)
- eren amics d’abans (7,3%)
- viatge o estiueig (3,1%), etc.

Aquí actua un filtre, que no deia Ungy, però és cert. (Quan ens fem una foto no ens agrada
tant com quan ens mirem al mirall, perquè la foto esta invertida) Aquelles imatges que
veiem sovint ens tendeixen a agradar més. Quan algú et cau bé amb el temps et va semblant
més atractiva, d'altra banda la gent que tens al voltant és més facil que la vaigs tractant.

La manera de conèixer a la gent:

Dades de la Vanguardia

Formes d’enamorament:

​ - A poc a poc, anar coneixent-se (68,9%),

​ - només conèixer-lo/la (22,8%),
​ - quan va començar a interessar-se per mi (5,8%),
​ - quan vaig sentir parlar d’ell/a (1,2%)
​ - altres (1,4%).

A vegades pasa que tu no avalúos aquella persona com a parella, però et diu que aquella
persona li agrades, comences a pensar en aquella persona per veure si pot ser la teva parella
És més fàcil començar tenir parella segons el teu entorn. On es coincideix amb gent amb
característiques socials i culturals.
Normalment la gent acaba sortint amb gent del mateix nivell econòmic que tu.

20
 PSICOLOGIA DE L’ADOLESCÈNCIA

Un altre filtre és el de l’atracció. Un altre és el de l'ascendència social, és coincidir amb el
bagatge, educació, valors, no presenten la mateixa educació i experiències, fet que hi hagi
diferències en la manera de parlar.

● Cada vegada que es supera un filtre es que pugui ser més la teva parella.
Filtre del conces; en general que ens agrada més la gent que és sembla a noslatres o
la gent que no? Els estudis indiquen que normalment ens agrada la gent que és
sembla a nosaltres. Sobretot que presentin el mateix nivell educatiu, el coeficient
intel·lectual, els valors polítics i la religiositat. La personalitat no és tant significant
en referència a les anteriors.

Més rellevant:

​ - Nivell Educatiu
​ - Coef intel
​ - Valors polítics
​ - Religió
​ - Consum d'alcohol...

Es un coscents i una complementarietat entre els dos individus. Ajuda a entendre a l’altra
persona de viure la vida igual i que hi hagi una complementarietat en les dos parts.

Estudi l'enamorament curiós: va mostrar que una persona en un monet de la seva vida es
vegi atractiva.
A canadà hi ha un pont molt elevat que et causa inseguretat de lo alt que es, van demanar a
gent que el creues i al final del pont hi havia una persona que els hi feien preguntes, després
a les persones se’ls hi feia una enquesta sobre l'atractiu de l’enquestador. Veuen més
atractiu després de creuar el pont perquè ha PUJAT L’ADRENALINA!

Dualitats que cal dirimir respecte viure en parella:

Desprès de passar tots els filtres decideixes formar parella, hi ha una serie de cuestions que
hauras de veiure amb parella té uns avantatges i un inconvenients. Que pasa si vius sense

21
 PSICOLOGIA DE L’ADOLESCÈNCIA

parella. Amb parella

➢ Dependència - independència

➢ Intimitat - individualitat (decisions només pensant en tu)

➢ Seguretat - novetat

L’objectiu, el sentint abans era aconseguir tenir parella, vivieron felices i comieron perdices,
ara aquesta percepció ha canviat, hi ha molt més un cop tens parella.
COm evoluciona la satisfacció de la parella al llarg del temps?

Situació actual: canvis

- Concepció del matrimoni i de la parella estable

- Els rols dels membres de la família
- Demanda de la parella

Abans l’objectiu era trobar parella i ja estava, la parella no és l’objectiu final, sinó que és un
medi per aconseguir altres fets, és un inici no un fi. Es una concepció que ha canviat
notablement.

Com evoluciona la satisfacció de vida en parella al llarg del temps ?

● 1R Disminució: Als 3 mesos, disminució significativa de la parella, però és lleugera.

Porque amb el tema de l'enamorament no som objectius i tenim idealitzada a la
persona, la convivencia ajuda a aterrar, fa veure certs actes. Al dia a dia, no som com
ens mostrem a l’exterior.
No es el mateix compartir anar a fer un beure, que compartir el dia a dia.
● 2n Disminució: Al néixer el primer fill, la satisfacció de la vida amb parella és veu en
l’estres. Com més estres més frustració en parella. El primer fill té un impacte en la
parella MOLT GRAN.
Canvis:
- Impacte economic: 6.000 euros al 2007 tenir un fill, has de fer molt de canvis.

22
 PSICOLOGIA DE L’ADOLESCÈNCIA

- Estructura del dia: el fill té necessitats.. tot el que tens ho estructures al
voltant del fill.
- Temps amb els sogres: els avis volen veure als seus nets, això treu LLIBERTAT a
la parella...
Això els acosta a rols més tradicionals, caps de setmana dinar amb els avis...

Aquest fet provoca renuncies dels teus actes, i la setmana s’ha d’estructurar l’horari envers
de l’infant. Tot això té un impacte molt significant. Si tot això s’asumeix altres problemes
com grips, problemes que ja presentaven la família és suma més estrès.

DISMINUSIÓ DE LA SATISFACIÓ DE LA PARELLA AL TENIR EL PRIMER FILL, però en els propers

fills no passa ja que ja ho saben.
Aquest impacte també dependerá de lo sòlida que sigui la parella, que senten, unida... tot
aquest estres el portaran millor, no es notarà tant aquesta disminució.

b) Vida en parella a l’edat adulta

Canvis que esdevenen a l’embaràs

Mirar com vull ser, es marcar unes expectatives. Ex: jo li donare més del que em van doanr a
mi, jo no l’escridissare.

​ ● Es pensa en la responsabilitat de tenir cura d’una criatura totalment dependent.

​ ● Genera pensaments sobre l’estabilitat del matrimoni.
​ ● La vida sexual de parella a vegades s’intensifica i d’altres disminueix.
​ ● Genera acords amb els propis pares (futurs avis).
​ ● S’avalua l’impacte financer i altres aspectes pràctics.
​ ● Els membres de la parella es reavaluen a ells mateixos com a persones i com a
pares.
​ Tot això acaba una disminució de la parella

23
 PSICOLOGIA DE L’ADOLESCÈNCIA

Evolució de la satisfacció de la vida en parella

Hi ha un punt que hi ha una devallada, quan els fills arriben a l’adolescència, perquè els
pares van desenvolupant una sèrie destràtegies en la criança. Però l’adolescència hi ha una
sèrie de canvis que les estratègies que abans funcionaven ara ja no. Els pares no saben com
gestionar-ho. Desprès es va augmentat la satisfacció de la vida en parella és a la mitjana
edat, degut als fills són independents.

L'estrès i els problemes sense resoldre en la parella és el que pot decadenar el trencament
de la parella.

Factors que incideixen en la satisfacció que viuen les parelles a l’edat adulta mitjana

NIU BUIT → fet d’independització dels fills. En la parella es pot sentir un sentit del buit.
Abans si passava això del niu buit, actualment no pasa tan, sobretot a les dones peque abans
només es feien càrrec de la casa i dels fills, però ara tenen altres expectatives. Ara les dones
actuals si els fills marxen no presenten tant significativitat perquè presenten més problemes.
Independització aprox als 30 anys.

Els fills quan marxen la vida en parella augmenta, degut a que tenen una menor
responsabilitats i problemes. Tambè per l’edat el climateri, emocionalment estan millor, més
temps per compartir amb parella, oci, desig sexual.

NIU REOMPLERT → si el niu buit ja no es dona tant, es torna a omplir una altra vegada. A
vegades, hi ha fills que en un moment determinat per problemes de feina o pel que sigui es
torna a casa familiar.

Quan els fills tornen a casa passa el següent:

24
 PSICOLOGIA DE L’ADOLESCÈNCIA

1. Els fills es senten frustrats per tornar a casa i els pares no es senten bé per aquesta
frustració
que té el seu fill
2. Es trenquen les inercies i les dinàmiques dels pares han de renunciar a la vida lliure
que
presentaven, i ara este unes obligacions. (Fer el llit, la roba,cuinar...)
3. Els pares recuperen els actes que duen a terme a l'adolescència (a quina hora
tornaràs ?, si que vas arribar tard?

Factors que incideixen en la satisfacció que viuen les parelles a l’edat adulta mitjana:

​ ● Les dones es senten alliberades de la càrrega que representa el d’ella.

​ ● Interès renovat per la sexualitat, especialment quan la dona ja ha
​ ● Les parelles que han invertit temps i energia per mantenir la aquesta relació és
altament valuosa.
​ ● Les parelles amb més insatisfacció normalment ja s’han separat fase, per la qual
cosa les que queden estan més satisfetes i adaptades.

Factors que han facilitat l’augment del nombre de divorcis:

Hi ha hagut una disminució dels divorcie en el 2009 coincideix amb la crisi del 2008
Als anys 2009, 2020 i 2022, té a veure amb les crisis. Si l’economia augmenta hi ha més
divorcis, però si hi ha problemes econòmics les persones no es divorcien tant degut a la
manca de diners.

El segon factor més estressant en la parella és el divorci. El primer factor més estressant és la
mort d’un fills, degut a que no tu esperes.
Els diners donen una seguretat, és la clau. El fet de tenir una bona xarxa social també ajuda,

25
 PSICOLOGIA DE L’ADOLESCÈNCIA

tenir interaccions socials a diferents nivells és molt positiu per la persona. Si no es té una
xarxa social, al tenir un divorci et quedes sol i això genera més estès.

​ ● El divorci ha deixat d’estar socialment estigmatitzat. (Abans tothom quan ho feien

eren senyalats i tothom en parlava).
​ ● Més aspiracions i exigències dins el matrimoni: amor romàntic, auto-realització i
creixement personal.
​ ● El desencís en la parella es produeix amb major facilitat, per les aspiracions
personals.
​ ● El fet que la dona treballa fa que tingui més independència econòmica i no
depengui tant de l’home.

Alguns dels factors que faciliten un bon ajustament a la nova situació, en cas de divorci,
segons Sigelman & Schaffer (1995) són:
● Adequat suport financer

● Adequada paritat en la custòdia dels fills

● Suport emocional del pare absent

● Suport social addicional

Quan hi ha una bona relació entre pare i fill i mare i fill en un divorci, això facilita el divorci,
sino l'estrès del divorci encara és més atenuant.

Si hi ha custodia compartida és facilitador perquè es dur a terme entre els dos progenitors

26
 PSICOLOGIA DE L’ADOLESCÈNCIA

DESENVOLUPAMENT PSICOSOCIAL A LA VELLESA

RELACIONS FAMILIARS

RELACIONS FAMILIARS

Hi ha parelles que si que sobreviuen, que són disfuncional que mantenen les parelles
decades i decades, cadascú fa la seva vida no s’enten, i funcionen perquè no estan junts.
Però hi ha un fet que deixa de funcionar, es trenca l’equilibri la jubilació. Perquè, estan més
temps junts i no s’aguanta.

Anvan tirant perquè coincideixen el mínim.

Parelles que durant l’hiver van bé, però a l’estiu molt malament, aquestes parelles són
difuncionals. Heterogeneïtat.
Aquestes parelles a la tercera edad funcionaran MENYS.

Diferents tipologies de Matrimoni a la vellesa:

Els homes de tercera edat valoren més el matrimoni que les dones, no volen formar parella
(per fi tenen temps lliure per elles). Els homes si es tornen vidus busquen més formar
parella. Això es duu perquè estan acostumats a tenir una parella que els hi fa les activitats de
la casa.

- Més vídues que vidus: D’entrada perquè les dones viuen més i perquè les dones no
solen formar parella després de que es mori la seva parella.
- Millor salut, i menys experimentació de soledat: assistència mútua.
- Valoració positiva del matrimoni, sobretot els homes.
- Diferents tipologies de matrimonis.
- Factors: personalitat, experiències individuals i compartides, comunicació actual,
relacions interpersonals i socials, etc

Relació amb els fills/es:

- Més contacte amb les filles que amb els fills.

- Aquest contacte és sobretot telefònic i no tant presencial com es voldria. (QUEIXA)

27
 PSICOLOGIA DE L’ADOLESCÈNCIA

- Les persones grans voldrien major contacte amb els fills. No hi ha tanta soledat com
s’anomenta aquí a Espanya.
- Dependència: la família contribueix a ajudar-los econòmica, física i afectivament, fins
i tot quan reben ajuda dels serveis comunitaris.
- Normalment són les filles les que exerceixen el rol de cuidadores (43,5%), seguit pel
cònjuge (21,7%), els fills (5,8%), etc., segons dades de l’INSERSO. Però si vius amb el
fill cuida als pares la dona del fill.

JUBILACIÓ
A L'ADULTESA: Feines menys està menys pagades, genera estrés de la feina que acaba
saltant a àmbits del teu dia a dia.
A LA JUBILACIÓ...
La feina és molt importat perquè és una font d’ingressos, per tant la jubilació no cobraras el
que cobraves quan estaves treballant, passa a viure amb menys diners és un problema. Pero
ens condiciona en més coses: L'estructuració del temps, en un horari és una cosa fixe.
L'estructura setmanal de les obligacions quan treballes.
Però en la jubilació no hi ha aquest fet extern que no tens una estructura.
Infant, adolescent → estructura horària escola
Mitjana edar → estructura horaria treball
Però quan ja presenta la jubilació no i és aquesta obligació i estructuració horaria que es
tenia present.

La feina pot anar lligada a l’autoestima, perquè és senten vàlides. A través de la feina, es
pot demostrar que tenim unes certes capacitats.
En la jubilació, jo que havia estat enginyer amb tot el que he fet i ara que no soc ningú →
aquest fet fa que buidi de significat. Reduir a les persones a un rol és dolent, no som només
el que hem treballat. Es com
Feines qualificades es nota més aquesta frustració, que les que no presenten tanta
qualificació.

​ - Estructuració organització
​ - Autoestima

28
 PSICOLOGIA DE L’ADOLESCÈNCIA

​ - Xarxa social, feina font de socialització

Hi ha gent gran que quan es jubila perd aquesta font de socialització entre la teva feina.

La feina també et pot mantenir intel·lectualment actiu.

​ - La jubilació es produeix aproximadament als 65 anys.

​ - El treball constitueix un principi organitzador, un estil de vida i una font de
satisfacció.
​ - Hi ha persones amb més de 65 anys que segueixen treballant.
​ - Etapes seg

FASES DE LA JUBILACIÓ

Etapes segons Atchley (1989):

● Prejubilació: La gent abans de jubuilar-se comences a fantasetgar, comencen a

penasar el que podran fer... I d’alguna forma es viu la jubilació de forma
romantitzada. Penses que tot serà perfecte.
● Jubilació: hi ha diferents experièncie: Com que no ens han educat per el lleure (hi ha
persones que a la tercera edat beuen, per la xarxa social que és molt important).
Ningú ho detecta, perquè no van borratxos. Però això a la llarga Fan un deliri en
l'absència de l’achol, delirium tremens, dona molts problemes. De seguida es medica.
No saben en que omplir les hores del dia en el seu temps d’oci i van al bar.

Es busca alternatives d’oci, és un problema a nivell social que només s’hagi educat a nivell
d’oci i nomès ens han educat a nivell de treballar.

- Jubilació: hi ha diferents experièncie:

- LLuna de mel (Sensació romantica) Rutina

- Descans. (quan tenen temps només descansen)

- No vol dir que passis per totes, sino que hi ha gent que pasa més per una que per
un altre.

29
 PSICOLOGIA DE L’ADOLESCÈNCIA

- Desencantament: He fent molt però sento que no es tan. “me da igual estar vivo o
estar muero”
- Reorientació: Comences a fer coses realistes que porten a una estabilitat.
- Estabilitat

Factors que incideixen en la satisfacció:

- Qualificació del treball.:, pitjor jubilació els que tenen trebellas més qualificats,
perquè ja no tens espai per demostrar el competent que ets, sents que ja no ets res.
Treballs menys qualificats no notes tant aquesta diferència.
- Salut i condició física.: Bona salut i condició física Situació econòmica.: + DINER
- Capacitat per organitzar el temps de lleure.: + capacitat per gestionar el temps millor.
Lo ideal seria donar recuros a priori abans perque aprenguin a gestionar el temps de
lleure.

30