PAC C: Desenvolupament a l'Edat Adulta i Vellesa

Activitat 1 Els conceptes d'adultesa i vellesa

1.1
Hi han diferents criteris per definir l'adultesa, en podem definir algun:
Un d'ells es el criteri cronològic, es defineix "convencionalment l'etapa adulta intermèdia
diferenciada de l'adultesa, jove o joventut, com un període emmarcat entre els 40 o 45 i els 60
o 65, aproximadament" (Cuevas Fernàndez, 2014, pag.9).
Un altre es el Criteri sociocultural, aquest està basat en l'àmbit sociocultural de la persona,
els rols i les experiències de cadascú entraran en joc depenent del marc sociocultural en el que
es trobi.
Jo em decanto per l'edat sociocultural, conec molta gent d'edat avançada per amb un esperit
molt jove i a la viceversa. L'edat cronològica no ha de definir com som o com ens trobem. Es
veritat que l'on i el quan ens marca i te molt a veure en l'edat de cadascú de nosaltres.

1.2
Com apuntava en l'exercici anterior, el criteri sociocultural, ens marcarà el concepte de vellesa.
En la societat actual ens marquem la jubilació com a referència per considerar a una persona
gran (Fernández i Montorio Cerrato, 2014). En aquest sentit, assenyala Fierro (1994), seria
preferible utilitzar termes com envelliment abans que vellesa.
Durant el cicle vital es produiran uns canvis específics a nivell biològic, quirològic i social, que
comencen abans que considerem a una persona gran.

Activitat 2 Els canvis físics a l'adultesa i vellesa

2.1
Entre el final de l’adolescència i la joventut s'inicia un declivi gradual de les funcions físiques,
denominat senescència (Cuevas Fernández 2014, pàg 24).
Els canvis es troben en l'aparença física, el funcionament sensorial i en el cas de les dones
arrel de la menopausa.
Aparença física: durant l'adultesa els signes que apareixen mes comuns són; la caiguda dels
cabells, les canes, les arrugues i/o l'acumulació de greix. Aquests canvis no interfereixen en la
salut.
Funcionament sensorial: "tots els sistemes sensorials es deterioren" (Cuevas Fernández. 2014
pàg 25), com ara la vista o la capacitat auditiva. L'agudesa visual, la capacitat pupil·lar i la
capacitat auditiva disminueixen a partir dels 40 (Cuevas Fernández. 2014).
La capacitat pupil·lar sofreix una disminució de la mida de la pupil·la i això ocasiona que arribi
menys llum a la retina, també la capacitat de obrir i tanca la pupil·la, aquesta falta de llum
dificulta la capacitat de veure de nit en llocs poc il·luminats.
Quan parlem de les dones, hem de fer menció als canvis interns que pateix amb la arribada de
la menopausa, aquí apareixen símptomes com ara la sequedat de la pell, la pèrdua de calci als
ossos, l'escurçament del teixit de la vagina i la pèrdua de lubricació d'aquesta i l'increment de
depòsits de greixos als teixits, relacionat amb el descens d'estrògens. (Cuevas Fernández.
2014).
2.2
Àrea Principals canvis
Aparença física  Pèrdua de pigmentació del cabell
 Aparició de les arrugues i taques
 Pell mes seca i menys elàstica
Constitució corporal  Pèrdua de pes
 Disminució de l'alçada
Sistema nerviós  Canvis en el control de la temperatura
 Canvis en el patró de la son
Mobilitat  Pèrdua de la massa òssia (osteoporosi)
 Desgast als cartílags (osteoartritis)
Funcionament psicomotor  Menys velocitat de resposta
Funcionament sensorial  Pèrdua de capacitat auditiva
 Dificultat per enfocar els objectes propers
 Disminució en la detecció i identificació del
gust i les olors
Sistema cardiovascular  Augment pressió sanguínia
 Disminució de la freqüència cardíaca.
Sistema respiratori  Disminució de la capacitat pulmonar
 Els pulmons perden elasticitat
Sistema excretor  Alteració funció renal amb pèrdua de
capacitat de filtració
 Incontinència urinària per envelliment de la
bufeta.
Sistema digestiu  Reducció secreció de saliva
 Deteriorament de l'aparell bucodental
 Alentiment del procés digestiu
Sistema immunitari  Descens del seu funcionament
(Fernández de Trocóniz i Montorio Cerrato, 2014, pàg.47-55)

Activitat 3 Els canvis socials a l'adultesa i vellesa

3.1
L'edat adulta és un període de transició cap a la vellesa, on trobem aspectes positius i negatius,
com a qualsevol altre faceta. En el vídeo, David Bainbridge, ens diu que comparant l'adult amb
els adolescents o el jove, aquest no experimenta cap crisi en referència a l'edat.
Hi ha arguments que consideren que aquesta crisi no es una crisi normativa, sinó que ve
marcada per esdeveniments vitals.

1. No normatius o no esperats; són esdeveniments vitals que porten a una crisis personal
on influeixen altres factors com els psicològics i socials. Però que res te a veure el criteri
cronològic.
2. Normatius o esperats; l'individu es conscient de del moment en que està i per tant sap
trobar estratègies per afrontar la crisi de l'edat mitjana.

3.2
Fases habituals del procés de viduïtat (Wisocki, 1998).
Fases Descripció
Xoc S'experimenta una sensació d'atordiment, irrealitat o
insensibilitat que dura des d'unes hores a diversos dies.
Protesta i enyorança Es reconeix la pèrdua, però no s'acaba d’acceptar. Se sent
un intens dolor i s'anhela la persona desapareguda. Es centra
en recordar a la persona perduda i recordar vivències junts.
Aquesta fase habitualment dura uns mesos.
Desorganització i S'accepta la pèrdua i s'abandonen els intents de recuperar-la,
desesperança però se segueix enyorant-la. S'experimenta empatia,
aïllament, pèrdua d'energia i d’interès sexual, trastorns de
son i disminució de la gana. Es la fase mes complexa i
duradora de totes, es prolonga durant un any o mes.
Separació, reorganització i Es recupera l'esperança i confiança en si mateix i es
recuperació comença a gaudir de la vida novament. Això implica establir
noves relacions socials i rols. Però es poden tenir moments
d'aflicció en dates assenyalats.

Les característiques específiques que pot tenir aquest procés en les persones grans són
(Fernández de Trocóniz i Montorio Cerrato, 2014 pàg. 96).
1. Queixes d'incapacitat i pèrdua d'objectes en la vida en absència de la persona morta.
2. Les persones grans tenen una certa probabilitat d'experimentar al·lucinacions, és a dir,
veure o escoltar la persona morta.
3. Les persones vídues més joves responen més intensament a les morts sobtades,
 mentre que les més grans responen negativament a les mort anticipades

Activitat 4 Els estereotips sobre la vellesa

 Elsa y Fred pel·lícula

https://www.rtve.es/alacarta/videos/version-espanola/version-espanola-elsa-fred/1457610/
A la pel·lícula es pot observar com es representa una societat occidental del segle XXI que
creu que les persones grans ja no es poden tornar a tenir una vida amb parella un cop han
perdut la seva. Això es reflexa en l'actitud de la filla d'en Fred quan veu que el seu pare està
sortint amb la seva veïna Elsa.
Però el que el director vol posar en valor amb aquest film és fer visible els estereotips d'aquesta
societat davant "la idea del amor a cualquier edad, de manera pura y sin caer en los
estereotipos de la vejez" (Marcos Carnevale, 2005)
Variabilitat interindividual; a la pel·lícula veiem com els dos protagonistes tot i està vivint en
el mateix entorn i en les mateixes condicions són força diferents ja que cadascú te unes
vivències personals que els marca el seu estil de vida.
Variabilitat intraindividual; podem veure com en Fred, que sempre havia estat un home
tranquil i conservador, canvia de manera de veure el món, però això no fa que canvií en molts
aspectes de la seva vida passada i futura.
Edatisme; la filla d'en Fred considera que el seu pare no pot enamorar-se ja que te una edat
en la que ja no correspon enamorar-se, així dons la seva filla està tenint una actitud edatisme
vers al seu pare i la seva actual parella.
Societat integradora de l'edat; veiem com en una societat integradora, l'edat dels enamorats
no els es un obstacle per poder-se estimar.

 Cartell promotor per donar respir a les famílies amb persones grans al seu càrrec.
Aquí podem veure com el estereotip que les persones grans son un pes i que els familiars
tenen una carrega molt feixuga i necessiten descansar d'aquesta tasca. El més curiós és que
aquesta publicitat es va trobar dins els passadissos d'una llard d'avís a la comunitat de Madrid i
que la publicitats de la conselleria de família i serveis socials, això si ja te una quants anys!!

Variabilitat interindividual; a mida que ens anem fent grans, els nostres gustos van canvien i
cada cop ens fem més "especials", així doncs, aquest tipus de respir familiar on en les mateixes
activitats engloben diferents persones amb diferents inquietuds no ajuda al benestar del
familiar.
Variabilitat intraindividual; tot hi que les persones quan ens fem grans podem canviar la
nostra conducta i/o capacitat psicològica o fisiològica, no vol dir que canviem en general, així
doncs si les persones a les que va dirigit aquest cartell, no els ha agradat mai estar lluny de
casa o lluny de la família, no els agradarà fer-ho, encara que en altres conductes si que hagi fet
un canvi.
Edatisme; si tractem a les persones gran com un carrega, ells mateixos acabaran pensant que
ho son, i propaganda com aquesta no els ajuda gens a facilitar aquesta imatge d'ells mateixos.
Societat integradora de l'edat; amb aquest cartell, es pot dir que no hi ha una estructura
social definida per que les persones grans puguin fer el que elles vulguin sense que la condició
de gran els ho impedeix, doncs han de ser els familiars els que reservin el servei de respir,
sense comptar al la persona.
 Espot publicitari de un cotxe tot terreny que porta al seu propietari jove, a un poble al mig del
no res, on troba un pastor d'edat avançada que li va fent preguntes de fa molts anys enrere.
Donant per fet que al ser gran no està al cas de les noticies i dels avenços, caient en
l’estereotip que la gent gran no està al dia.

https://youtu.be/9T9YPU-0t3E

Variabilitat interindividual; es veritat que cada persona es un món, i donar per fet que totes
les persones que viuen en el món rural estan aïllades de la resta, es un estereotip força
usual i recorrent en els espots.
Variabilitat intraindividual; a l'espot ens ensenyen un avi que viu en el passat i ens volen
fer creure que aquesta conducta la te de forma general, però sabem que els canvis no han
de ser necessàriament de forma generalitzada, i que potser aquest avi ens pot ensenyar
milions de coses que segons el espot posen en dubte.
Edatisme; en aquest espot ens ensenyen un habitant d'un poble amb un estereotips
negatius amb els que ens volen fer creure que la gent gran que viu als pobles són tots d'una
mateixa manera, que, en aquest cas, es la d'un avi que no sap com està la resta del país i
que viu ancorat en una època concreta.
Societat integradora de l'edat; veient aquest espot, poden afirmar que en el temps que es
va gravar i publicitari la societat no era gaire integradora respecte a l’estat, ja que a l’avi el
situa en una posició de desconeixença total i en canvi al jove en el que pot arribar allà on
vulgui i fer tot el que vulgui.

Autoavaluació
Aquesta PAC m'ha ajudat a conèixer i identificar els diferents processos de
desenvolupament en l'edat adulta i la vellesa. He aprés els conceptes de Societat
integradora de l'edat, edatisme, variabilitat interindividual i intraindividual, que no havia
escoltat mai i l'he trobat força interessant.
Mentre realitzava aquesta PAC he pogut anar identificant en el meu cas concret les diferents
 fases de l'edat adulta. No m’ha sorprès e absolut moltes de les afirmacions fetes pels
experts, però si que m'ha ajudat a identificar-les i posar-li nom.
En els aspectes que podria millorar, sempre penso que sóc força "escueta" a l'hora de
desenvolupar els exercicis i crec que hauria de està més a sobre en aquest punt.
La nota que em mereixo es una A, ja que he entès perfectament el contingut de la PAC i he
realitzat els exercicis de manera ordenada i coherent.

Bibliografia
 Redes (2013). Redes - Entre la juventud y la senectud. Recuperat de:
https://www.rtve.es/alacarta/videos/redes/redes-entre-juventud-senectud/1681888/
 Cuevas Fernández, I., Rico Muñoz, R. i Fierro Arias, J.D. (2014). El desenvolupament
durant l'edat adulta. Barcelona: UOC
 Fernández de Trocóniz, M.I. i Montorio Cerrato, I. (2014). El desenvolupament durant
l'envelliment. Barcelona: UOC
 Mariscal, S., Giménez-Dasi, M., Carriedo, N., i Corral, A. (2009). El desarrollo psicológico a
lo largo de la vida. Madrid: McGraw-Hill/UNED.
 Martín, B., Orta, E. i Serrat, R. (2018). Guia de psicologia del desenvolupament.
Barcelona:UOC