BLOC 4 PRONÒ STIC I TRACTAMENT

TEMA 13: RECUPERACIÓ DE FUNCIONS

13.1 Plasticitat cerebral i mecanismes neurals

De vegades els primers moments d’una lesió recuperem una funció que en principi no
hauríem d’haver perdut i que s’havia alterat per conseqüències secundaries. Una lesió provoca
afectacions funcionals que no li corresponen. Exemples de mecanismes de recuperació:

- Penombra isquèmica  La lesió és un petit infart talàmic. Veiem com al principi altres
zones properes a la lesió també queden afectades fins a presentar una afàsia molt
greu. És donen casos que aquesta zona de penombra rep l’oxigen suficient per
recuperar-se amb 48h, però que si no és recupera de manera immediata pot quedar-se
afectat definitivament.

- Efectes de compressió  A més de la part lesionada tenim una zona disfuncional que si
allò que comprimeix pot recuperar-se. Els efectes de comprensió per hemorràgia
desapareix als dos mesos aproximadament. Aquest mecanisme per tant se li pot donar
més marge.

- Diàsquisi  és un fenomen que es dona a distància. Aquelles àrees que estan molt
connectades a la zona lesionada deixen de funcionar be perquè deixen de rebre els
inputs. Es suposa que un cop torni a rebre els inputs recuperarà la funció.
Passats els mesos de recuperació neural quin mecanisme farà que la persona recuperi la resta
de lesions? La plasticitat cerebral.

13.2. Factors de recuperació

En què ens fixem d’una persona quan té una lesió per determinar com serà la seva
recuperació?

- Edat: Es recuperaran millor els més joves (com abans millor) però amb el límit dels dos
anys aprox pel tema de la maduració cerebral. Hi ha una primera part del
desenvolupament cerebral en el qual es donen uns mecanismes de migració que una
lesió podria afectar al seu òptim desenvolupament.
o A partir de l’any/dos anys t’adaptes millor a una lesió focal, una lesió difusa
pot acabar provocant un retard mental. En canvi, en un adult alteracions en la
memòria o atenció no és necessari que acabi en retard mental.

- Variables premòrbides
o Reserva cognitiva: La reserva cognitiva no evita la malaltia però permet que
avanci més lentament o que sigui menys notable. Aquesta es manté amb
exercici, bona alimentació, etc.
 Estudi de les monjes  Era una població amb uns hàbits molt
controlables que permetien categoritzar-les segons amb quines lesions
vana arribar a la senectut. Es va descobrir que algunes d’elles van
morir amb malaltia d’Alzheimer però que no s’havia arribat a
externalitzat gràcies a la bona reserva cognitiva

o Malalties prèvies: Com per exemple malalties psicològiques que associades a

lesions cerebrals faran més complicada la recuperació.

- Variables mèdiques
o Etiologia (causes):
 Tipus
 Característiques de la lesió
 Localització: Una petita lesió en una part de la substància
blanca és recupera millor que la mateixa petita lesió en el
còrtex, en tant que les connexions de les substancies blanques
són més fàcils de substituir.
 Extensió: més gran pitjor
 Uni/bilateral: Es recupera abans una unilateral
 Focal/Difús: Depèn de l’edat.
 Gravetat:
 Indicadors de gravetat dels traumatismes com l’ escala de
Glasgow.
 o Seqüeles (conseqüències): Hi ha funcions/seqüeles que són més difícils de
recuperar o que afecten més a al recuperació.
 Anosognòsia: Per tu recuperar-te has de ser conscient del teu
problema. És més difícil donar-li pautes i que les segueixi
 Alteració de funcions executives: vol dir que t’organitzaràs pitjor,
tindràs meny motivació, etc. Així, tindràs un pitjor seguiment del
tractament i per tant dificultarà la recuperació.

- Condicions ambientals: Ambient enriquit per a una rehabilitació neuropsicològica. No

només enriquit físicament sinó també socialment. Ens recuperem millor quan
l’ambient es correcte i a sobre ens facilita la recuperació.

13.3 Intervenció neuropsicològica

Principis de la Rehabilitació Neuropsicològica

Quan hem de fer la intervenció sempre hem de seguir unes idees presents per saber què és
vàlid i què no:

- Partir de models teòrics i de coneixements basats en l’evidencia. Hem de conèixer bé

el funcionament dels dominis que volem intervenir.
- Utilitzar activitats jeràrquicament organitzades. Idea de la dificultat creixent: anar
treballant lo més senzill per mica en mica assolir lo més complexa.
- Proporcionar suficient repetició. Treballar lo suficient per que quedi consolidat
- Prendre les decisions segons el rendiment del pacient de manera individual.
- Ser flexible en l’adaptació dels objectius a cada pacient. Potser no es lo que té més
alterat però si lo que més li molesta.
- Facilitar la generalització: que els tractaments siguin generalitzables al àmbits de la
vida quotidiana.

Per decidir la intervenció més idònia fas una recerca sobre coneixements que s’han fet en el
àmbit, però això no vol dir que allò que han fet sigui lo necessari per a tu. Diferents institucions
han fet categories per saber de tota la informació quina hem de seguir:
Sempre que existeixi evidencia d’esglaons més superiors és amb la que ens hem de quedar-
nos