INTRODUCCIÓ (T1 Y T2)

TEMA 1: CONCEPTES PREVIS

1. Concepte i definició d’aprenentatge

L’aprenentatge és un procés psicològic que té com a objectiu facilitar l’adaptació al
medi de l’organisme mitjançant canvis en la conducta (Conducta = Comportament =
Resposta = Execució). Quan parlem de canvis de conducta/comportament ens podem
referir a:

 L’aparició d’una conducta/comportament nou que antes no existia.

 El organisme deixa de realitzar/executar un comportament que feia i que ara és
necessària aquesta absència per la seva adaptació al medi.
No obstant això, no és l’única manera d’adaptar-se al medi mitjançant canvis en la
conducta, ja que hi ha altres sistemes que no depenen de l’aprenentatge, com els
canvis per mecanismes innats, anomenats reflexos, que funcionen gràcies a una part
del SN que està preparada per reaccionar a certs estímuls (ex. persona que es crema la
mà i immediatament la retira).

 El reflex NO és un procés psicològic tot i que ens adaptem al medi a través d’ell
i provoqui canvis en la conducta, és un mecanisme que tenim de forma innata.
Definició: “L’aprenentatge és un canvi relativament permanent en els mecanismes de
conducta, resultat de l’experiència amb els esdeveniments ambientals”. Mirar power
per entendre millor la taula.

2. Aprenentatge i execució (conducta)

Els canvis de conducta són observables, mentre que l’aprenentatge o els mecanismes
no ho són. A més, els canvis de conducta poden estar causats per múltiples factors, de
manera que no sempre estan causats per l’aprenentatge.
Execució i aprenentatge no són el mateix.

 L’execució és el comportament i l’aprenentatge és allò no observable que pot o

no causar l’execució.
  Canvis en l’execució no sempre impliquen canvis en l’aprenentatge. Alguns
canvis de conducta han tingut lloc després d’un aprenentatge, mentre que
altres poden ser causa de reflexos.
 Els canvis de conducta poden estar indicant un aprenentatge, però no sempre,
de manera que cal observar si es compleixen les 3 condicions que caracteritzen
l’aprenentatge fent observacions sistemàtiques i experiments.

3. Aprenentatge i altres causes del canvi de conducta

Hi ha canvis en l’execució i no indicis de canvis en l’aprenentatge deguts als reflexos o
altres factors com la fatiga, la maduració o la motivació. (altres factors són
responsables dels canvis en l’execució i no només l’aprenentatge.
Ex: “si li demanem a una persona que ens parli en un idioma, però ens contesta que no
vol fer-ho, no sabem si ha après l’idioma o no, ja que la seva execució és la que ens
demostra si es cert. Si li oferim una recompensa per fer-ho, potser si que ho fa → si es
així, hem modificat la seva motivació que ha fet quer la persona mostri un
comportament que demostri que ha realitzat l’aprenentatge (l’aprenentatge ja existia
abans de oferir la recompensa, per la raó que sigui no volia mostrar la conducta)”

4. Tipus d’aprenentatge (aprenentatges simples)

Aprenentatge associatiu (el que veurem en l’assignatura)
El reflex condicionat és un aprenentatge associatiu. Per entendre el reflex de salivació
del gos de l’experiment de Pavlov hem de saber que és conseqüència de l’experiència
amb esdeveniments previs: una associació entre dos estímuls (campana i menjar), en
la qual un dels estímuls precedeix a l’altre. A questa associació produeix un canvi en la
conducta del gos que li permetrà adaptar-se al medi. La salivació, de manera innata,
prepara a l’organisme per rebre aliment.

 Tres tipus d’aprenentatges simples:

 Aprenentatge NO associatiu: aprenentatge amb dos variables,
habituació i sensibilització (tema 3).
 Aprenentatge associatiu:
 Condicionament clàssic (aprenentatge associatiu): Associació
estímul – estímul (tema 4 a 8).
 Condicionament instrumental: Associació resposta –
conseqüència (tema 9 a 15).
 Aprenentatge discriminatiu: saber quan esta vigent una relació entre
dos esdeveniments (no entra a l’assignatura).
 TEMA 2: CONDUCTA ELICITADA

1. Concepte de conducta elicitada

Per estudiar els aprenentatges simples necessitem poder avaluar canvis en el comportament i
això és més fàcil com més senzilla és la conducta observada.

Les conductes més simples són → les conductes elicitades

Però hi ha un problema amb aquestes conductes, ja que hi ha conductes elicitades que son
útils per estudiar l’aprenentatge i d’altres no. De fet cap conducta elicitada és una conducta
apresa però hi ha algunes que es poden modificar amb l’experiència.

La conducta elicitada és una conducta “simple”:

 Innata (no apresa)

 Que apareix automàticament davant estímuls ambientals
 Que no depenen de l’experiència prèvia
Hi ha diferents tipus de conductes elicitades, en concret 3 (de més senzilles a més
complexes):
1. Reflexes: Una part de l’organisme reacciona mitjançant una resposta rapida i
durant un breu espai de temps d’avant un estímul o situació ambiental (ex.
posar la mà damunt una superfície que crema, la retirem). Ens permet estudiar
l’aprenentatge, ja que les característiques del reflex es poden modificar amb
l’experiència.

2. Mecanismes d’orientació/Tropisme: Es diferent dels reflexes perquè no és

només una part de l’organisme la que reacciona i breument, sinó que tot
l’organisme es desplaça i durant un període de temps més llarg. Dintre dels
tropismes hi ha 2 tipus:
- Directes (Tàxia) → La tàxia és un tropisme direccional (trajectòria
directe). L’animal s’apropa o s’allunya de l’estímul (ex. papallona
que a l’estiu s’apropen a la llum)
- Indirectes (Kinèsia) → Una kinèsia és un moviment simple on es
desplaça tot l’organisme però sense seguir una trajectòria directe
cap a l’estímul. L’organisme realitza moviments aleatoris que es
posen en marxa
quan les
condicions en les
que es troba no
són adequades
per ala
supervivència i ha de cerca un altre medi.
 3. Patrons d’acció modal i seqüències de conducta: Són més complexes perquè
no parlem d’una única conducta que implica tot l’organisme, sinó d’una cadena
de conductes estereotipades i que té una llarga duració.
Són seqüències de respostes pròpies d’una especies en particular i que es
desencadenen a partir d’uns estímuls denominats “Estímuls-Signe”. Quan
aquests apareixen, es desencadenen en les espècies en algunes situacions uns
patrons de comportament estereotipats que tenen a veure amb conductes
d’alimentació, de seducció, etc.
Per tant, les conductes elicitades:

 No s’han de confondre amb conductes apreses. S’ha de saber diferenciar quan

un comportament és degut a l’aprenentatge o no.
 Constitueixen sistemes i tendències conductuals preexistents que estableixen
límits a la forma i característiques que l’aprenentatge pot tenir. Una situació
d’aprenentatge que va “a favor” de les tendències conductuals preestablertes
facilitarà l’aprenentatge. En cas contrari, l’aprenentatge serà més difícil.
És més fàcil aprendre respostes de defensa si presentem un estímul que
s’assembla a aquells que de forma natural (estímul-signe) provoquen aquestes
respostes de defensa (patró d’acció modal). És més fàcil associar serps amb
situacions de perill però és molt més difícil fer-ho amb flors. Una serp al seu
hàbit natural indica perill, en canvi, una flor no.

2. Els reflexos
2.1. Definició
Per estudiar aprenentatges senzills, utilitzem conductes senzilles i el reflex és el cas
ideal, ja que és una pauta uniforme d’acció executada breument. El reflex és un bon
exemple per estudiar com modificar aquesta conducta a través de l’aprenentatge:
En concret el reflexe
d’orientació apareix davant un
estímul nou o sorprenent
provocant un estat d’activció
global de l’organisme (ex. soroll
molt fort mentre estem
concentrats). La característica
que té es que es inespecífic, hi
ha molts estímuls que el poden
desencadenar, donant lloc a un
patró de reacció que té
diferents components i que
elegint algun d’ells podem
veuren en quina mesura canvia el reflex, és a dir, com canvia com a fruit de
l’experiéncia i aprenentatge.
 2.2. El reflex d’orientació
El reflex d’orientació és una conducta elicitada que es pot modificar a través de
l’experiència com a conseqüència de l’aprenentatge i que l’utilitzarem per explicar els
processos d’aprenentatges no associatius.
És una resposta davant un estímul novedós/intesperat, i per tant, pot se desencadenat
per varis tipus d’estímuls (estímul inespecífic). Prepara a l’organisme per afrontar
alguna situació desconeguda generant així un patró de canvis (ex. augment de la tensió
muscular). D’aquesta manera, podem mesurar algun d’aquests canvis per veure en
quina mesura s’ha produït una modificació del reflex generada per l’aprenentatge.
Els components que podem arribar a mesurar dels reflexes són la intensitat, duració,
magnitud, latència de resposta, etc. Aquestes característiques permeten veure si es
produeixen canvis o no i seguidament determinar si hi ha hagut aprenentatge.

 Situació exemple:
Mitjançant el reflex d’ensurt. Tenim una caixa situada damunt un sensor de
moviment on hi ha una rata. Quan se li presenti un estímul inesperat la rata
presentarà un reflex d’ensurt/orientació en forma de moviment (saltar). Finalment,
el sensor detectarà el moviment i amb això tenim registrat la seva magnitud. Que
passa si presentem contínuament l’estímul? (es respon en altres temes)