You are on page 1of 5

TEMA 1: NORMALITZACIÓ, UNIFORMITAT I CONFORMISME

Influir vol dir, determinar el comportament d’altres persones, intentar que pensisn,
sentin, experimentin, concebin o actuïn d’una determinada manera o consolidar la
forma en la que les persones ens interessa que actuïn. La influència social exerceix un
efecte sobre un altre modificant alguna característica.
Concepte ⇨ La influència social és un procés a través del qual les persones o els grups
canvien els pensaments, sentiments i conductes dels altres.
 Bases da la influència social:
 Influència normativa
 Influència informativa
 Influència informativa referent
Concepte psicologia social ⇨ intent d’entendre i explicar com canvien els pensaments,
sentiments i comportament dels individus per la culpa de la presencia real d’altres
persones, és a dir, que tots som relativament uniformes.

1. Influència normativa
Deutsh i Gerald entenen per influència normativa la que s’observa quan un individu es
conforma amb les expectatives positives de l’altre per guanyar d’ell una sèrie de
reforços i sentiments positius d’establir una solidaritat amb ell i no veure’s marginat o
apartat.
Per tant, una influència normativa
pot definir- se com una influència
per acceptar la informació obtinguda
de altres com evidencia sobre la
realitat. Quan tenim incertesa sobre
alguna cosa intentem buscar
informació, sobretot recorrin a la
resta i observant el que fan (ex.
Arribem a un lloc nou i no sabem que
fer, observem el que fa la resta i això
produirà un canvi que interioritzarem per ser més similars a la resta).

 Experiment de Solomon Asch:


 Tasca senzilla, no possibilitat d’error. Detectar quina de les línies és igual
mostrada com exemple.
 Grup de participants en el que tots menys un són còmplices de
l’experiment.
 El subjecte que experimenten, tot i que sap que la resposta que donen els
seus companys és incorrecta, es conforma i diu la mateixa resposta que la
resta per culpa de la influència normativa.
 Resultats ⇨
o Respostes incorrectes: 36.8%
o Persones que mai cedeixen: 24%
o Persones que sempre cedeixen: 5%
o Persones que cedeixen entre 8 y 12 veces: 27%

 Aquest fet es dona perquè hi ha una necessitat d’acceptació, de no sentir-se


apartat de la resta. Per tant, hi ha una necessitat de que la resta et valorin
positivament i això implica que en moltes situacions siguem conformistes i
tinguem una pressió pròpia lligada a la necessitat d’acceptació.
Quantitat de la majoria ⇨ una majoria de 20 té la mateixa influència que una majoria
de 3 persones. Allò que influeix és el poder de la majoria, no la quantitat de persones
que la composen.
Concepte Unanimitat ⇨ si en un mateix grup hi ha dors persones amb opinions
diferents o bé el grup té una idea i dues persones tenen altres opinions completament
diferents, la influència disminueix considerablement. Sentir que no pensen com tu o
sentir que no ets l’únic que pensa diferent al grup fa que la influència sigui menor.
Concepte Anonimat ⇨ el anonimat afavoreix la dissidència (desacord), fent que hi hagi
menys influència. Les dones són més influenciables que els homes.

2. Influència informativa

 Efecte autocinètic: si veiem un punt de llum en un espai on no hi ha punts de


referencia (espai obscur) podem veure com es mou encara que aquest no sigui
fixe. És va realitzar un experiment sobre aquest efecte:

 De forma individual tots donem una resposta diferent sobre on es el punt


en relació amb l’experiment.
 Quan es troben en una situació de grup, es forma una convergència fins
arribar a un punt entremig, degut a la influència informativa.
 Per saber si s’han conformat o han canviat la seva percepció, tornem a
preguntar de forma individual. Les persones avaluen la informació de les
altres persones i canvien el seu punt de vista.
Per tant, la influència informativa pot
definir-se com una influència per
acceptar la informació obtinguda
d’altres com evidencia sobre la
realitat (influència en funció de la
informació rebuda). Davant una
situació difícil en la que no hi ha una
resposta evident ens guiem i
busquem la resposta en la resta.
Sabem que hi ha una influencia informativa i es produeix un canvi en la persona
perquè trobem que les persones mantenen les respostes o idees sense presencia de
cap grup o persona.
Per tant, veiem que a diferencia de la influencia normativa, quan es dona la influencia
informativa hi ha un canvi de les idees i actituds de l’individu (canvi privat, un canvi
interioritzat), ja que aquest segueix mantenint aquesta conducta i actitud quan deixa
de estar en presencia del grup i busquem evidencies sobre la realitat adquirint la
informació que ens donen la resta d’individus (busquem saber la veritat, informació). A
més no hi ha necessitat d’acceptació, i per tant, tampoc hi ha conformitat.

 TEORIES RELACIONADES

 Ignorància pluralista
La ignorància pluralista pot explicar el fet de què a major numero de persones en
una situació d’emergència com un accident, menor es l’ajuda rebuda.

 “Por a parlar”
Els processos grupals en moltes ocasions fan que es prenguin decisions incorrectes,
ja que aquestes decisions es prenen per intentar aconseguir el consens de tot el
grup (existeix molta pressió per intentar que tot el mon pensi igual, fent que es
prengui una mala decisió) o es pren per l’autocensura, és a dir, no mostrar la teva
opinió per por a no se acceptat, que potser esta en conra de la resta i és la
correcta. Aquest fet afavoreix la presa de males decisions grupals.

 Espiral del silenci


Segons Elisabeth Noelle-Neumann, l’opinió pública són les diferents opinions d’un
gra conjunt de persones. Encara així, aquesta opinió sol estar influenciada per
mitjans de comunicació o per diferents medis. Si creiem que una opinió majoritària
és certa, només direm aquesta opinió si no creiem que sigui certa, per evitar
exclusió, no direm res, creant al final un espiral del silenci.
3. Influència informativa referent
“Considerem que tant les comparacions socials per reduir la incertesa com la
existència d’una pressió normativa per conformisme depenen de percebre que la font
d’influència pertany a la pròpia categoria”
En el moment en que sentim que pertanyem a un grup determinat, inferim quines son
les normes del grup. Aquestes normes les interioritzem sobretot basant-nos en les
persones prototípiques del grup. La base no és solament el fet de buscar destacar sinó
també intentar ser un membre vàlid del grup. Per tant, la influència informativa
referent només ens la pot exercir algú del nostre mateix grup, ja que d’altra manera ho
utilitzem per sentir-nos diferent al grup “contari”.
Ex: si el professor de repàs et diu alguna cosa, te’l creuràs més que al professor de
l’institut, perquè el de repàs és jove com tu i sents que sou més propers.

 IMPORTÀNCIA DELS GRUPS


Els grups són fonamentals per entendre els processos i influències. Es va realitzar un
experiment a mans de Bond que constava en dos grups molt gran de persones en les
eleccions dels EEUU.
El primer grup de persones va entrar a Facebook i van veure un missatge informatiu
sobre les eleccions, que contenia un botó que deia “he votat”. El segon grup quan
entrava a Facebook veia el mateix missatge amb el mateix, botó però a més podien
veure quins amics seus havien votat.
Aquest experiment va demostrar que el missatge social del segon grup tenia més
efecte de influència que no el missatge informatiu del primer grup. Per tant, es va
demostrar que els grups socials són importants i tenen gran capacitat per influenciar-
nos.
Cal destacar que no qualsevol informació de la resta es vàlida, sinó que ho seran
aquelles que formen part del nostre grup. Per parlar de influència hem de tenir en
compte una autocategorització. Una vegada categoritzats en un grup, tendim a actuar,
tenir conductes, pensar... d’acord amb el grup en el que ens hem autocategoritzat.

You might also like