TEMA 6 – TEORIA DE L’ESPIRAL DEL SILENCI

Contextualització: Igual que el tema 5

Quan parlaven de l’agenda temàtica que es desenvolupa del 1970 endavant agafa teories
d’aquesta, algunes coses d’aquesta.

1960 funcionalisme deixa de ser paradigma hegemònic i hi ha renovació de teories als 70 des
de la perspectiva empíric analítica com la de Usos i Gratificacions, la de Agenda Temàtica i ara
la de l’espiral del silenci. Fins al 60 nomes hi havia una mirada en aquesta es perspectiva
funcionalista que era la teoria dels dos graons, però després apareixeran aquestes visions
noves.

TEORIA ESPIRAL DEL SILENCI (TES) arriba fins als nostres dies.

INTRODUCCIÓ AUTORA:

-Teoria obra d’una autora alemanya Elisabeth Noelle-Neuman 1916-2010. Alemanya

(Missouri) – Periodisme, filosofia i història

1939 – Doctora en Periodisme

1935 – Rel. Partit Nazi: 1940-42 Das Reich

Post IIGM – Canvi (Democracia Crisctiana)

1947 – Institut Demoskopie Allensbach (amb H. Neumann)

Assessora: K. Adenauer, H. Kohl, A. Merkel

Amb el seu marit forma un institut que fa enquestes quantitatives d’opinió

1961-64: Universitat Lliure de Berlín

1964-83: U. Johannes Guttemberg, Mainz

Catedràtica de Periodisme

Fundadora i directora (fins a 1983) Institut für Publizistik

Professora visitant a Munic i Chicago

Columnista Frankfurter Allgemeine Zeitung

Quan va arribar a alguns estudiants deien que ella havia donat suport al partit nazi i va dir que
entre 1940 i 42 que era periodista i havia col·laborat amb el diari de propaganda Nazi.

Paral·lelismes amb la biografia de Lippmman

INTRDUCCIÓ DE LA TEORIA:

Anys 1970. Model empírico-analític-Funcionalisme: AT, TES: 1973-1993

Influències Corrent interpretatiu, c. crític

Consolidació TV

1973 Studies in Broadcasting

1974: “The spiral of silence: a theory of public opinion”, a Journal of communication

1984 The spiral of silence. A theory of public opinion – Our social skin (U Chicago Press) 2a ed.,
ampliada, 1993

-L’objecte que estudien l’agenda temàtica i aquesta teoria es el mateix l’objecte dels mitjans
de comunicació i la seva influencia però ho fan des de punt de vistes diferents.

-Relació entre model empíric analític amb corrent interpretatiu i el crític

-Període de formació de la teoria molt llarg. Marcat per l’inici del procés al 1973 i fina al 1993

Objecte d’estudi: Opinió publica, es planteja que els conceptes que hi ha de opinió publica
no la convencen, que les teories que hi ha diuen que la capacitat influencia dels mitjans es
poca i ella creu que la capacitat es mes elevada, no diu que la teoria anterior estigui malament
però ella creu que tenen mes capacitat d’influència sobre el públic, ella creu que te una
capacitat concreta sobre les nostres actituds alhora que nosaltres decidim o no expressar les
nostres opinions. Fa una primera referencia al 73 i al 74 publica un article mes en profunditat. I
al 84 l’article ja es un llibre i el subtítol ens dona una idea de com entén l’opinió publica, la pell
social, creu que opinió publica equival per la societat que la pell, fa la mateixa tasca, detecta
els estímuls exteriors i conte tot el organisme. Segona edició del llibre ampliada al 93, el que
comença per una referencia acaba en llibre consolidat.

• Centrada en l’opinió pública  Relació mcm i opinió pública

• Gran capacitat d’influència mcm

McCombs – sobre els coneixements

Noelle-Neumann – sobre allò que sabem del nostre entorn i sobre les actituds i opinions

la digitalització vindrà després d’aquest període. El punt de partida de ella serà el mateix que
el d’arribada de McCombs però cadascú fa una puntualització diferent sobre la capacitat
d’influència.

Opinions: +/- susceptibles de canvis

Noelle-Neumann:

Influència dels mc: què passa quan les persones expressen la seva opinió sobre temes
(controvertits) que han definit els mitjans de comunicació

TES: mecanisme que permet captar els canvis en l’opinió pública

ella diu que les opinions poden canviar. Ella diu que hi ha uns moments en que mitjans tenen
capacitat de influencia, quan parlen temes controvertits que afecten als valors. Exemple: Dret
a l’avortament, dret a la independència...

Supòsits basics: O premisses, que diu la teoria:

1. Por de l’aïllament social

La societat amenaça amb l’aïllament els ‘diferents’

La por a l’aïllament és generalitzada

La por a l’aïllament fa que s’intenti avaluar constantment el clima d’opinió

El comportament públic és afectat per la valoració de l’opinió pública

 Pendents de les opinions, i els comportaments, que suposem/interpretem que són

majoritaris

Ella estudia la societat, no es mirada d’individu, POR A L’AILLAMENT SOCIAL: Exemple:

En twitter quan bloqueges algú es una manera de aïllament “aquells diferents de la
majoria”. La por a l’aïllament es una característica de tots es individus, es
generalitzada, no es una característica de personalitat d’alguns individus, tots tenim
por. Per això volem tota la estona estar buscant el clima d’opinió majoritari i el nostre
comportament o la nostra opinió dependrà d’aquesta valoració del clima d’opinió. La
por a l’aïllament social ens fa estar pendents de quins sons els comportaments o
opinions que interpretem que en aquell context son majoritàries. Ella diu que potser
segueixen pensant diferent però no ho dic perquè sinó m’aïllen, no esta d’acord però
no ho diu.

1. Acceptació/reconeixement = gratificants

El comportament (expressió o no de l’opinió) és afectat per la valoració de l’opinió

pública: punt de vista minoritari, segon pla; punt de vista majoritari, major expressió

 Tendència a expressar-nos d’acord amb opinions majoritàries

Paper mc: visió majoritària / subestimar les minoritàries

Si la nostra opinió es favorable l’explicarem amb tots els detalls perquè els altres ens
donin la raó i ens accepten al grup i ens reconeixen, això agrada ser reconegut. Com
ens a grada busquem l’acceptació dels altres ens porta a expressar-nos i tendim a
expressar-nos d’acord a les opinions majoritàries, I el paper dels mitjans de comú
sobre els temes controvertits tendeixen a manifestar la visió majoritària

Aquest dos supòsits basics son la base de la teoria.

Tipus d’opinions i TES

Opinions:

Durables: (costums) Expressió de l’acord o restar callat. Les expressem o callem

Canviants: Observació atenta de la direcció del canvi. estem atents de com evoluciona. Si
la nostra opinió es igual a com evoluciona ho diem i si no estarem alerta o manifestarem
menys la nostra opinió. (eutanàsia es exemple d’aquesta)

Al plantejament de la teoria, a part d’aquestes dos grans supòsits planteja altres cosetes.

el resultat és un procés en espiral que incita d’altres individus a percebre els canvis
d’opinió i a seguir-los fins que una opinió s’estableix com l’actitud prevalent, mentre que
l’altra opinió serà apartada i rebutjada per tothom, excepció feta dels durs d’esperit que
encara s’hi mantenen. He proposat el terme espiral del silenci per descriure aquest
mecanisme psicològic” (Noelle-Neumann, 1977: 144):
Els que estan en la plataforma de dalt estan d’acord amb l visió
general i estan disposats a expressar el seu punt de vista
sense problema. A mesura que anem baixant hi ha menys
quantitat de persones disposades a parlar perquè hi ha
punts de vista cada vegada mes minoritaris. A mesura que
les minoritàries s’allunyen de la de dalt hi ha menys
predisposició de parlar, perquè visions minoritàries hi ha
moltes però en funció de quant s’allunya de dalt. Al final es
que decideixes callar del tot pe la por a l’aïllament. Però aquest
procés te un límit, tendirem a callar menys els durs d’esperit
que malgrat l’amenaça de la societat de aïllament ells continuant
volen que se senti la seva opinió, però això es una petita
excepció. Ella diu que l’espiral del silenci té un límit, a la part
de baix es tendeix al silenci però amb una excepció. Hi ha un grup minoritari que és conscient
d’això però igualment desafia l’aïllament i expressa la seva opinió. Aquest grup es denomina
nucli dur.

Supòsits i ‘validació’
• Generalització de la por a l’aïllament

Validació amb metodologia experimental

Ella al principi ja havia validat una mica a partir d’experiments d’altres i després ella
mateixa validarà amb els seus propis experiments. Al període inicial se la qüestiona per
agafar experiments dels anys 50 i ella fa els experiments específics que es donen per
vàlids. Es teoria perquè hi ha procés de validació empírica dels propòsits.

• Per evitar l’aïllament, avaluació continuada del clima d’opinió 2 recursos:

1. observació directa personal del que hem pogut veure nosaltres mateixos no mediada

2. als mitjans de comunicació que en alguns cassos necessitem.

Com l’autora tenia un institut de enquestes diu que OP: Capacitat quasi-estadística d’avaluació

El paper dels mitjans de comunicació per tant: més aviat es font indirecta a la qual acudir per
confirmar o no opinions i després parlar amb els altres

• Avaluat el clima d’opinió, decisió sobre el comportament –expressar-se o mantenir-se

en silenci”

“La fuerza de las señales procedentes del campo propio, o la debilidad de las señales del
campo de los demás, es la fuerza de arranque que pone la espiral en movimiento” (Noelle-
Neumann)

El hecho de que un grupo exprese sus opiniones con seguridad y el otro permanezca en
silencio influye sobre la forma en que esta situación se presenta al público. El primero de los
grupos aparenta tener más partidarios de los que en verdad le corresponden. Esto, a su vez,
induce a la gente a adherirse a la opinión que parece más sólida, mientras que los del otro
bando se desaniman e incluso llegan a cambiar de opinión “

Les persones amb opinions majoritàries tendeixen a expressar-se més, amb més veu i això li fa
semblar encara molt més majoritari, al no tractar visions minoritàries o no parlar d’elles es
perdin i guanya encara més el pes del majoritari. I allò que pensem que es molt majoritari en
realitat no ho es, nomes que es nota molt i guanya molt de pes, queda sobre representat. Però
quan els minoritaris es troben un espai on no es veuen vulnerables si que es senten poder
expressar-se, si es anònim poden expressar-se i dir el contrari del que dirien públicament.

Nuclis durs: saben que tenen una opinió minoritària i que saben que se’ls aïllarà però
expressen la seva opinió i assumeixen les conseqüències, volen fer sentir la seva veu malgrat
tot.

Concepte d’opinió pública:

Aspecte psicosocial de les persones: L’opinió publica l’hauríem d’entendre com un “ull
públic”, es a dir, cadascuna de les relacions amb els altres. Els individus d’alguna manera ens
exposem o ens refugiem en la opinió publica i s’adapten ja sigui callant o manifestant-se amb
prudència.

“el significat que les persones senten en la seva pell socialment sensible” (Noelle-Neumann).

“Las posturas o comportamientos que uno, si no está aislado, debe expressar en

público; en temas controvertidos o cambiantes, las opiniones públicas son las posturas
que uno puede expressar sin correr el peligro de quedarse ailsado”.
Opinió: Expressió (no només verbal) d’una posició.
Noelle-Neumann: Nivell d’acord d’una població concreta / TES: sinònim d’alguna cosa
que es veu com a acceptable
Opinió pública: No “discussió racional” entre ciutadans informats i responsables dels
assumptes públics = “pressió per conformar”, “clima d’opinió”; “entorn social, extern a
l’individu, que pot influir en la seva percepció de la realitat, al marge de la seva
voluntat”
TES – Integra plans social i psicològic
Individu obligat a observar els canvis de l’entorn social per no quedar aïllat
La autora diu: “el mateix teixit de la societat depèn que la gent reconegui i doni suport
a un conjunt de valors. I és l’opinió pública qui estableix si aquests valors convencen
de la mateixa manera tota la població. Quan la gent està d’acord en un conjunt de
valors comuns, la por a l’aïllament baixa. Quan hi ha una diferència entre valors,
apareix la por a l’aïllament”
OP  “sentiments col·lectius d’una població sobre un tema en particular”
“La majoria de les vegades, els mitjans de comunicació estableixen quins temes
interessaran a la gent i fan que un assumpte sigui controvertit”

 Principals aportacions de la teoria, un cop formulada i validats els supòsits.

MC: Anàlisi de continhuts
Opinions: Enquestes (Institut)
Resultats: Capacitat d’influència forta dels mcm  No visió àmplia dels fets
noticiosos; visió limitada de la realitat (redueix la percepció dels individus)
Factors per al canvi: Acumulació, consonància i ubiqüitat
Elisabeth arriba a la conclusió que efectivament els mitjans tenen una capacitat
d’influència forta i que en la línia de la teoria, els mitjans no proporcionen una visió
amplia dels fets, sinó una limitada de la realitat. Prioritzen el punt de vista majoritari.
Com a resultat d’això, els mitjans redueixen la percepció dels individus, és a dir, els
individus al tenir només una percepció per part dels mitjans, es limiten a pensar igual i
no aspiren a una visió diferent.
Per produir el canvi en els mitjans de comunicació, hi ha d’haver factors específics.
Ella parla de:
- Acumulació: els mitjans existeixen sempre, son periòdics i estables. Són
acumulatius i repeteixen els arguments.
- Consonància: és on trobem una relació entre empírica analític i la perspectiva
interpretativa, la consonància la va apuntar Lippmann. Consonància vol dir que
per una sèrie de factors, els mitjans tendeixen a tractar els mateixos temes. Els
factors són la importància d’un concepte que encara no veiem en els valors-
notícia. També tenen en compte el que fara la competència. Aleshores, la
consonància és que per diversos criteris, els mitjans tendeixen a tractar els
mateixos temes.
- Ubiqüitat o publicitat: les opinions expressades pels mitjans de comunicació
són accessibles per a tothom. Són omnipresents i un recurs per a formar la
nostra opinió.

Influència alta, i indirecta, dels mc

Doble clima d’opinió (climes duals d’opinió): Situacions en què hi ha diferència entre el
clima percebut per la població i el clima representat pels mitjans. Exemples: Percepció
de la vida política per part dels periodistes i intencions de vot; intenció de vot i vot
efectiu. Ejemplo de esto puede ser las minories que dient que votan algo para quedar
bien però la realidad es que votan otra cosa.
Nucli dur: Excepció / límit a la TES: Grup, minoritari, que desafia l’aïllament: disposats
a enfrontar-se, s’expressen i volen fer-se escoltar. La autora fa un símil amb el Quixot
Espiral del silenci: Procés en forma d’espiral descendent. Un bàndol: domina l’espai
públic; l’altre, silenciat a poc a poc. Part superior: Posició majoritària; part inferior,
silenci
Tipus:
-Silenci fi de la discussió o debat
-Silenci tabú (excepció: nucli dur)

Valoració:

 Gran acceptació com a teoria de l’opinió pública

 EUA: anglès com a llengua oficial; primera Guerra del Golf; judici O.J.
Simpson; popularitat de les cadenes de ràdio; discriminació positiva;
avortament...

 Model empírico-analític: poques crítiques  Intents d’integració amb altres

teories: Agenda Tematica
Teories no excloents
Construcció de consensos a societats democràtiques
Paper al pla psicològic; necessitat de l’individu de situar-se socialment

Crítiques:
La tendència a no expressar l’opinió i la falta de seguretat en un mateix
No validació empírica de la por a l’aïllament com a motor perquè les persones
s’expressin en públic
Està basada en el sc d’Alemanya anys 1970 i 1980
Excessiva importància als mc (no valoració grup de referència)

 Algunes respostes:
MC, decisius en l’opinió pública
“al utilizar palabras y argumentos provenientes de los medios de comunicación para
discutir un tema, la gente hace que este punto de vista se escuche en público y lo dan
a conocer, creando así una situación en la que el peligro de aislamiento se reduce”

 Síntesi: TES
-Explica el procés de configuració de l’opinió i el paper que hi tenen els mcm
-OP com a control social, com a ‘pell social’
-Conjunt d’opinions i comportaments sobre valors controvertits que es poden
expressar en públic preveient una bona acollida
-La consolidació d’unes actituds, por a l’aïllament