TEMA 2: SENTITS SOMÀTICS

1. Modalitats somàtiquesEl sistema somatosensorial interpreta els senyals

que arriben tant de la superfície com a l’interior del cos, format per diferents
sentits somàtics.
A més aquest sistema és diferencia de la resta de sentits perquè:
- Processa diferents tipus d’estímuls (mecànics, tèrmics), dóna lloc a diferents
modalitats somatosensorials (tacte, dolor...) i a diferents submodalitats (ex.
Tacte epicrític i protopàtic). Les diferents modalitats depenen de l’estímul que
es rebi.
- Els seus receptors que capten la informació somatosensorial no estan agupats
en un òrgan, sinó que estan repartits per tot el cos (nivells de somestèsia), tan
interiorment com exteriorment.
Hi ha diferents nivells de somestèsia:

 Exterocepció (pell) → Conscient

o Receptors situats a la pell, superfície corporal (sentits cutanis)
o Percepció a través de la pell que donarà lloc a modalitats
sensorials de tacte, pressió, temperatura, dolor...
 Propiocepció i cinestèsia (músculs i tendons) → Conscient i inconscient
o Informació sobre la posició dels nostres músculs, tendons i
articulacions.
o Aquesta informació és important per la percepció conscient del
propi cos (propiocepció) i per la percepció dels nostres
moviments (Cinestèsia)
o Percepció de posició, pes, moviment (pressió, estirament, dolor).
Inconscients i proporcionen informació estat intern i control
moviment.
 Intercepció (òrgans interns) → Inconscient
o Vísceres (sentits orgànics). Proporciona informació sobre l’estat
dels òrgans interns (pressió, dolor, distensió) i regulació de les
funcions citals (ex. gana/sacietat).
o Influència
processos
cognitius
(ex. plaer)

2. Receptors, transducció
i vies somestèsiques
 2.1. Receptors de la pell: Característiques
Hi ha diferents tipus de receptors en la pell i cada un d’ells té una funció específica,
determinada per:

 Localització i estructura
 Característiques del camp receptor
 Velocitat d’adaptació

MECANORECEPTORS:

 Corpuscles de Ruffini:
o Corpuscles grans i tenen camps receptors grans (marges gran i
imprecisos).
o Són receptors tònics (adaptació lenta) i són més profunds.
o Detecta l’estirament de la pell quan movem els dits o les extremitats
 Corpuscles de Pacini:
o Corpuscles grans i tenen camps receptors més grans (marges grans i
imprecisos).
o Són receptors fàsics (adaptació ràpida)i són els més profunds.
o Detecten la pressió profunda i les vibracions difoses.
 Corpuscles de Meissner:
o Corpuscles petits i tenen camps receptors petits (discriminen més) i són
més superficials (marges petits i precisos).
o Són receptors fàsics. (ad. Ràpida)
o Reconeixement de la textura a partir del tacte.
 Discs de Merkel:
o Són plans i tenen camps receptors més petits (discriminen més) i són
més superficials (marges petits i precisos). Envolten terminacions
nervioses més fines.
o Són receptors tònics. (ad. Lenta)
o Reconeixement d’objectes i formes a partir del tacte.
NOCIORECEPTORS:

 Terminacions nervioses lliures:

o Són receptors tònics (ad. Lenta)
o Detecten valors extrems tant mecànics com tèrmics i es situen en una
capa més externa.
o Dolor i temperatura

En quant als mecanoreceptors, segons la gràndaria del seu camp receptor, uns
permeten una discriminació espacial precisa i la resta una discriminació grollera.
Merkel i Meissner permeten una discriminació precisa; en canvi, Ruffini i Pacini
permeten una discriminació grollera.
 En base a les dades anteriors compleys la següent taula:

Quan hi ha canvis a la textura l’adaptació és ràpida, mentre que quan hi ha canvis a la

forma l’adaptació és lenta. La distribució dels receptorsen la superficie corporal no és
uniforme.
Les àrees de la pell que millor distingueixen les textures són aquelles amb:

 Camps receptor petis

 Molta densitat de receptor
 Baixa convergencia (núm. Receptors – núm.reurones).
En canvi, aquelles àrees de la pell que millor toleren el dolor són aquelles amb
receptors grans i amb alta convergència d’informació.

2.2. Transducció
2.2.1. Transducció en els mecanoreceptors
EXEMPLE: El corpuscle de Pacini està constituït per:
- Una càpsula de varies capes membranoses, que embolcallen.
- Un terminal axònic (aferent) d’una neurona sensorial amb el soma situat en el
gangli de l’arrel dorsal.
 1. Els estímuls mecànics deformen i modifiquen la membrana del corpuscle de
Pacini (citoesquelet)
2. La membrana del mecanoreceptor i el canals iònics que conté estan units en el
citoesquelet de la cèl·lula
3. Al deformar la membrana, afecta la permeabilitat tònica d’aquesta i s’obren el
canals iònics, deixant passar Na+ cap a l’interior
4. En conseqüència l’interior del receptor es despolaritza (esdevé + positiu)
5. La despolarització provoca canvis locals en els potencials de membrana del
mateix botó terminal, coneguts com a potencials generadors.
o Parlem de potencial receptor si el receptor fos una cèl·lula somàtica.
6. Els potencials generadors són graduals, d’amplitud directament proporcional a
la magnituds (intensitat) de l’estímul.
7. Quan el potencial generador (o la suma de potencials generadors en el segment
inicial) arriba a tenir suficient amplitud (està per sobre del llindar) es generen
els potencial d’acció.

2.2.2. Transducció en els nociceptors (TNL)

Aquesta neurona directament és sensible a determinats estímuls i pot emetre
potencials d’acció. Els nociceptors s’activen per estímuls extrems (ex. temperatures
extremes)
1. Quan és produeix una lesió
del teixit adjacent a aquests
terminals neurones lliures, es
dóna l’alliberació de
substàncies químiques, com
serotonina, potassi,...
2. Aquestes substàncies activen
les fibres del dolor, és a dir,
els nociceptors
o Diferents tipus de
substàncies activen diferents receptors de membrana
3. Les fibres del dolor tenen el seu som en el gangli de l’arrel dorsal de la medul·la
espinal.
o Existeixen diferents tipus
o La neurona connecta amb una altra neurona a la medul·la espinal, on es
produeix la decussació
4. Les fibres del dolor projecten cap al cervell, formant part del sistema
espinotalàmic
5. Després de la despolarització de les terminals lliures, alguns potencials d’acció
(substàncies P) es propaguen per altres ramificacions de l’axó, afectant a vasos
sanguinis i mastòcits.
 6. L’activació dels mastòcits provoca la inflamació del teixit al voltant de la zona
lesionada, ja que alliberen histamina i provoquen la vasodilatació dels vasos
sanguinis.
7. Aquestes substàncies que s’estan alliberant provoquen la sensibilització de les
terminals nervioses lliures de manera que qualsevol estímul aplicat en aquesta
zona tindrà un efecte clar de dolor.
o La sensibilització és un mecanisme de defensa

2.3. Vies somatosensorials

La informació procedent de la pell, músculs i articulacions entra al sistema nerviós
central per la medul·la i el tronc de l’encèfal. La informació del cap arriba al tronc de
l’encefal pels nervis cranials i la informació del cos arriba a la medul·la espinal pels
nervis espinals:
- Braços, zona superior de la medul·la → segments cervicals
- Tronc, regió intermitja → segments toràcics
- Cames, zonainferiori → segments lumbars i sacres
La informació provinent de la part dreta arriba pels nervis espinals i cranials de la dret i
el mateix amb la part esquerra.
Hi ha tres vies principals que porten informació somestèsica des
de la via fins els receptors:
1. Fascicle columna dorsal (Goll Burdach) – Lemnsic medial
→ Porta informació del tacte epicrític (discriminatiu) i
propiocepció conscient.

Des dels receptors de la cama, la primera neurona

sensorial condueix la informació fins al bulb ipsilateral.
Aquesta neurona té el soma al gangli dorsal i l’axó s’estén
al llarg de l’arrel dorsal i del fascicle de la columna dorsal
de la medul·la espinal fins al bulb, on fa sinapsis al nucli
gracilis amb la segona neurona sensorial.
Des del bulb, la segona neurona sensorial condueix la
informació fins al tàlem contra lateral. Aquesta neurona
té el soma en el nucli gacilis i el seu axó creu a ala
línia mitja i s’estén, formant part del lemnisc
medial, fins al nucli ventral posterlateral del tàlem.
Des del nucli ventral posterolateral del tàlem una
neurona de tercer grau projecta la informació fins
a l’escorça somestèsica primària situada a la
circumvolució postcentral (lòbul parietal).
 La via neuroanatòmica que porta la informació somestèsica de la part superior
del cos és similar però amb sinapsis en el nucli cuneatus del bulb. D’altra
banda, la informació somestèsica de la cara i part del cap és conduïda pel nervi
trigemin (V) fins al nucli sensorial trigemin situat al tronc de l’encèfal.
Des d’aquí la informació es contralateralitza i arriba al nucli ventral
poteromedial pel fascicle trigemino-talàmic. Finalment, una tercera neurona
conduirà la info fins a l’escorça somestèsica primària.

2. Fascicle espinotalamic → Porta informació

del tacte protopàtic (no discriminatiu), temperatura i dolor.

Des dels receptors del tronc i les extremitats, la primera neurona sensorial
condueix la informació fins a la banya dorsal ipsilateral de medul·la espinal.
Aquest neurona té el soma al gangli dorsal i el seu axó s’estén per l’arrel dorsal
fins a la banya, on fa sinapsi amb la segona neurona sensorial. La neurona de
segon grau té el soma a la banya dorsal ipsilateral i l’axó creu la línia mitja en el
mateix segment medul·lar conduint la informació fins al tàlem conra lateral i
formant el fascicle espinotàlamic. La informació, com ja hem dit, arriba al
tàlem, en concret al nucli ventral posterolateral.
Aquest fascicle forma part de les columnes lateral i ventral de la medul·la
espinal. Des del nucli ventral posterolateral del tàlem, una tercera neurona
projecta informació fins a l’escorça somestèsica primària situada a la
circumvolució postcentral (lòbul parietal).

3. Nervi trigemin (V) → Porta informació de cap i cara.

La informació somestèsica de la cara i part del cap és conduïda pel nervi
trigemin (V) fins al nucli sensorial trigemin situat al tronc de l’encèfal.
Des d’aquí la informació es contralateralitza i arriba al nucli ventral
poteromedial pel fascicle trigemino-talàmic. Finalment, una tercera neurona
conduirà la info fins a l’escorça somestèsica primària.
 3. Anàlisi de la informació somàtica a l’escorça cerebral
Totes les vies que porten informació somèstesica (des de la medul·la o el tronc)
convergeixen al tàlem, al complex ventral posterior (VP), i d’aquí la informació projecta
a l’escorça somestèsica. Per tant, el reconeixement final de la naturalesa dels diferents
estímuls somatosensorials (tacte, pressió, temperatura, dolor...) i del seu significat es
realitza a l’escorça somàtica (lòbil parietal. Aquesta consta de res regions:

1) Escorça Primària (SI): on arriba

primer la informació del tàlem. La
informació somestèsica es
processa en aquesta, donant lloc
a la sensació de tacte,
 propiocepció, temperatura i dolor. Així, la lesió d’aquesta provoca un dèficit
contra lateral d’aquestes sensacions.

2) Escorça secundària d’associació unimodal (SII): Des de l’àrea primària, la

informació és conduïda a aquesta, relacionada amb la percepció d’aquesta
informació. Així, la lesió d’aquesta àrea provoca una agnòsia relacionada amb
aquesta modalitat sensorial .

3) Escorça d’associació polimodal (CPP, còrtex parietal posterior): S’integra

informació sensorial de diferents tipus i informació de tipus motor, de
planificació, emocional, cognitiva. Una lesió implica alteracions molt més greus
que agnòsies, que també són possibles, com les heminegligències i afectacions
a més d’una modalitat sensorial.

3.1. Escorça primària, SI

Es caracteritza per:

 Està situada a la circumvolució parietal ascendent o postcentral i organitzada

en quatre subregions: 3a, 3b, 1 i 2 (àrees de Brodmann).
 Rep informació del tàlem provinent del complex ventrobasal lateral (cos) i
medial (cara) i d’alguns dels nuclis intralaminars, amb nuclis importants a l’hora
d’enviar informació a
l’escorça, sobretot del
dolor.
 També té connexions
recíproques
(homotípiques) amb
l’escorça motora ja que
es necessita una
contínua
retroalimentació
somèstesica quan es duu a terme el moviment.

La SI disposa d’una organització molt complexa que permet una altíssima

especialització:
 Representació somatotòpica
Els sentits somàtics tenen una representació somatotòpica (reflecteix l’organització
espacial) als diferents nivells de relleu sensorial: vies aferents, tàlem i regions corticals.
Aquesta representació és:
  Contralateral → Cada hemisferi capta la informació de la part contraria del cos,
és a dir, la informació està representada a l’hemisferi contra lateral (sempre va
a la banda contraria). La part de l’escorça somestèsica primària que s’encarrega
d’organitzar la informació provinent de l’esquerra es tracta de la part dret i
viceversa.
 Invertit → La informació que prové de la part superior del cos és processada
per neurones de la SI localitzades en les
regions més ventrals o inferiors, com la
cara, i la que prové de parts inferior del
cos és processada en regions més
dorsals o superiors, com les cames o els
peus.
 Funcionals → L’àrea cortical destinada al
precossament d’una regió corporal
determinada és proporcional a la seva
sensibilitat i no a la seva grandària real.
L’homuncle sensorial és la
representació gràfica d’aquesta
disposició de les àrees
sensorials. És la projecció de les
àrees sensorials de la pell i
articulacions sobre una secció
del cervell, l’escorça
somatosensorial.
A més aquesta representació és flexible i es pot modificar mitjançant l’expeirència
(plasticitat) (ex. Lesió a la mà que produeix una perdura de moviment, això afectarà a
la representació somatotòpica). D’altra banda, es sap que les zones més sensibles
tenen més representació a l’escorça.
Cal destacar que la superfície de la pell es pot dividir en bandes anomenades
dermatomes: un dermatoma es l’àrea de la pell innervada per un sol nervi i el seu
gangli espinal. Els nervis cutanis són els que arriben a la pell, recollint la sensibilitat
d’aquesta. Cada nervi cutani es distribueix en una zona determinada de la pell,
anomenada dermatoma.
Les vies sensorials somàtiques representen aquesta organització somatotópica i
projecten a regions específiques de l’escorça, originant els mapes somàtics.
  Mapes múltiples
La SI està subdividida en quatre àrees paral·leles, i en cadascuna d’aquestes trobem un
homuncle sensorial com a mínim. Estan repetits perquè en cada àrea hi predominen
les aferències d’uns tipus determinat de receptors i, a més, cadascuna processa
diferents característiques dels estímuls, especialment la 1 i 2.

 3a → Rep aferències dels receptors musculars de la propiocepció

 3b → Rep aferències dels receptors de la pell: detall i dolor
 1 → Rep aferències dels receptors fàsics de la superfície de la pell. És important
pel reconeixement de la textura.
 2 → Rep aferències dels receptors tònics més profunds de la pell. És molt
important per estimar la posició de les articulacions, necessària per reconèixer
la mida i forma dels objectes.
Els camps receptors de les neurones del SI esdevenen més complexos a mesura que les
àrees són més posteriors:
- Les neurones de l’àrea 3b presenten camps receptors circulars petits i simples.
- En canvi, les neurones de l’àrea 2 presenten camps receptors grans que poden
correspondre a varius dits, sent més complexes, selectius a l’orientació i a la
direcció del estímuls tàctils. És a dir, els camps receptors varien pel que fa a la
complexitat segons les àrees de la SI.

 Organització columnar o per mòduls funcionals.

Cada àrea de la SI età organitzada en columnes i 6 capes. Cada capa rep aferències de
determinats tipus de receptors i processen la informació d’una modalitat somàtica
específica. Les neurones que es localitzen en una columna formen un mòdul funcional.
La informació que prové del tàlem i que arriba a l’escorça fa sinapsis a la capa IV i va a
la
part de l’escorça que somatotòpicament representa el
lloc on s’ha aplicat l’estímul. Els receptors poden ser
d’adaptació ràpida (representats en columnes on es
troben les neurones que corresponen a aquests
receptors) o d’adaptació lenta (processats per les
neurones en el mòduls d’adaptació lenta)

 La informació tàctil del dit 2 de la mà dreta

serà processada primer en l’àrea 3b de la SI,
de l’hemisferi esquerra. Concretament a la
regió corresponent del mapa cortical al dit 2.
 Si el mateix tipus d’informació fos del dit 3
seria processada també a l’àrea 3b però en
una regió contigua al mapa cortical.
 Si la informació procedís de les articulacions,
llavors aniria a la regió del dit 2 del mapa
cortical però de l’àrea 3a.

Les columnes o mòduls funcionals codifiquen la localització de l’estímul i la sevanaturalesa:

 Si l’estimulació tàctil del dit 2 és una lleugera

vibració, es processarà en un mòdul funcional
de la regió 3b que rep informació de receptors
fàsics superficials. En canvi, si és una pressió
suau i constant, ho farà també a la regió 3b
però en un mòdul diferetn querep informació
de receptors tònics.
 La informació d’una pressió constant que
constribueix a la percepció de la forma serà analitzada a l’àrea 2, en la zona del mapa
cortical corresponent al dit 2 i en un mòdul funcional que rep informació de receptors
superficials. En canvi, una informació procedent de les articulacions, també serà
processada a l’àreea 2 però a un mòdul funcional diferetn que rep informació de
receptors profunds.
  Plastictat
Els mapes sensorials somàtics són dinàmics, és a
dir, experimenten canvis (es reorganitzen) com a
conseqüència de l’experiència, l’ús o la lesió en
zones dels receptors sensorials o vies aferents.
Ex: efectes de l’entrenament de percepció tàctil
dels sits sobre la representació somàtica dels dits
en SI (en mones)

3.2. Escorça secundària d’associació unimodal, SII

Està situada a l’escorça insular posterior del lòbul parietal, concretament a l’àrea de
Brodmann 40. La seva organització funcional es caracteritza per:

 Cada hemisferi rep informació somàtica bilateral.

 Rep informació de diferents subregions de la SI i envia projeccions a CPP i
d’altres escorcçes. Integra diferents modalitats somestèsiques.
 Té una organització somatotòpica similar a la SI, però amb uns mapes somàtics
menys precisos. On es representa bilateralment les mans i els dits.
 És important en el reconeixement d’objectes pel tacte (integrant la informació
de les dues mans i de varies submodalitats somàtiques). També contribueix al
sentit de la posició i , per tant, a la propiocepció.

3.3. Escorça d’associació polimodal, CPP

L’escorça parietal posteriori està situada darrera el solc postcentral, en les àrees 5 i 7
de Brodmann, i es subdivideix en:
 - Lòbul parietal superior i d’associació polimodal. Rep informació de varies
modalitats sensorials com motora, emocional i sensorial, provinents de
diferents estructures.
- Lòbul parietal inferior (gir spramarginal i gir angular). Relacionat amb el
precessament del llenguatge.

És caracteritza per:

 Rep i integra informació dels dos hemisferis. Identificació i reconeixement dels

objectes en tres dimensions a través del tacte (camps receptors grans i
bilaterals).
 Polimodal: Integra informació de diferents modalitats sensorials (somèstesica,
visuals i auditiva), dels sisyemes motors i d’àrees de processament emocional.
 Percepció i integració de les relacions espacials, de la coordinació del cos en
l’espai, de la imatge coorporal... La combinació de senyals procedents de
diferents modalitats sensorials és necessaris per crear un preseprentació
mental de l’espai que s’utilitza com a guia del moviment.
 Lateralització funcional: La funció espacial de la CPP està principalment
relacionada amb l’hemisferi dret.
Si hi hagués una lesió a l’hemisferi dret no reconeixeria la part esquerra del seu
cos com a seva i la relació d’aquesta amb l’espai. Fallarien les relacions
espacials, la informació no és integrada

4. Dolor i analgèsia
4.1. Estímuls i components de dolor
Els humans tenim receptors del dolor per tot el cos. Els estímuls que poden activar els
nocioceptors (cèl·lules receptores del dolor) són:

 Mecànics: pressió excessiva, en especial objectes punxeguts.

 Tèrmics: calor i fred extrems
 Químics: pH, ions, substàncies químiques, etc.
El dolor inclou:
 1. Component sensorial-discriminatiu (identificació): a través del sistema
sensorial, podem diferencia l’estímul, la localització, la intensitat
2. Component emocional-afectiu (reconeixement): estimulació nociceptors
acompanyada d’emocions desagradables. Aquestes sensacions desagradables
també poden tenir efectes a llarg termini (dolor crònic)
3. Component cognitiu (avaluació): ens permet avaluar la situació, predir en
pròximes situacions com actuarem i reaccionarem
La sensació de dolor i comportament emocional són útils per la supervivència
(mecanisme d’alarma), ja que ens avisen de quins estímuls poden ser perillosos o
no per a nosaltres i la nostra integritat i així tenir més facilitat per adaptar-nos. A
més constitueix un dels principals moduladors de la conducta perquè quan un
individu sent dolor casi sempre es deixa de fer tot per només centrar-nos en el
dolor. Per tant, és un dels majors moduladors de la conducta (ex. Dolor crònic que
t’impossibilita pràcticament tota la vida).
Cal establir la diferencia entre:
- Nocicepció: recepció dels senyals en el SNC per activació dels nociceptors
- Dolor: percepció d’una sensació aversiva originada a una part concreta del
cos (podem patir dolor sense l’activació dels nociceptors).
Per tant, la nocicepció és l’activació dels receptors (terminacions nervioses lliures) i la
transmissió a àrees de processament com l’escorça primària i el dolor és una
construcció o interpretació que fa el cervell dels estímuls dolorosos.

4.2. Receptors del dolor:

4.2.1. Tipus
Els nociceptors són les cèl·lules receptores (neurones) especialitzades en la sensació de
dolor:

 Estan distribuïts per tot el cos a la pell, els músculs, els òrgans interns,
articulacions..., excepte en el cervell (meninges si. Per això es poden fer
operacions al cervell només amb anestesia local)
 Són terminals nervioses lliures (TNL), sense estructura especialitzada que
s’uneixen a fibres.
 En la membrana cel·lular dels nociceptors existeixen diferents tipus de
receptors de membrana (VRL1, VR1, CMR1), sensibles a diferents estímuls,
substàncies químiques, canvis de temperatura, etc. Segons el tipus de
receptors que continguin presenten diferents característiques de conducció de
la informació:
o Amb VRL1 ⇨ transmeten PA ràpids fins a la medul·la espinal a través de
fibres A(O) grans i mielinitzades.
o Amb CMR1 i VR1 ⇨ transmeten a través de fibres C, més lentes i no
mielinitzades
  Tipus: Fibres Ai Fibres C
o Fibres A: dolor agut, a través d’axons grans i mielinitzats (ràpidament a
la medul·la espinal). Resposta ràpida.
o Fibres C: dolor sord (VR1) i temperatura baixa (CMR1), a ravés d’axons
petits i no mielinitzats (lents). El dolor que queda es va transmetent més
lentament fins el SNC encara que l’estímul ja no estigui

4.2.2. Transducció (examen)

Després del dany o inflamació del teixit s’alliberen diferents substàncies que actuen
sobre els nociceptors excitant-los (entrada de sodi) o sensibilitzant-los.

S’HAN DE COPIAR COSES

 4.3. Àrees corticals del dolor

1. Les àrees corticals somàtiques SI (3, 1, 2) i SII (reben del ventral posterior
tàlem): Component sensorial → identificació immediata (localització i intensitat
dels estímuls). Aquest fet seria la resposta nociceptiva.

2. Els estímuls dolorosos activen també altres regions cerebrals (reben del tàlem
dorsomedial): l’escorça cingulada anterior i l’escorça insular (consciència del jo
i del dolor que t’està produint, solen coactivar-se la xarxa de Sali’encia, s’activa
davant d’estímuls dolorosos i d’altres estímuls rellevants, ens fa focalitzar
l’atenció cap allà): Component afectiu → Reconeixement i reacció immediata
donant un component afectiu del dolor. Si no és un estímul dolorós no arribarà
a aquestes àrees perquè no es un perill. Per tant aquest component es basa en
sentir dolor i donar una valència negativa de que es un estímul que cal evitar o
controla

3. Altres àrees activades són el còrtex prefrontal (decisions) i l’hipocamp

(memòria), entre d’altres: Component cognitiu → Avaluació i conducta
sostinguda. En aquest component es dona la presa de decisions (ex. Portar
tacons que fan mal i no treure’ls). Per tant, interpretem l’estímul i regulem les
emocions.

 Diferències individuals en la sensació de dolor

Hi ha persones que són més sensibles que d’altres al dolor, aquestes diferències són
degudes a l’activació de l’escorça cingulada anterior perquè aquelles persones que
són més sensibles al dolor presenten una major activació, és a dir, el component
sensorial és més intens.
Diferències individuals en la sensació subjectiva de dolor.

 Aprenentatge
 Llindar.
Àrees (la gent mes sensible activa molt més aquestes regions, les dones aguanten més
que els homes):

 Tàlem
 Àrea cingulada anterior.

 Quines regions corticals estan relacionades amb el dolor social?

Escorça cingular anterior i escorça insular.
El dolor social (rebuig social, exclusió, pèrdua...) comparteix substrat neurobiològic
amb el dolor “físic”. Però les diferents experiències de dolor social (en absència
d’amenaça directa) comporten diferents sistemes neurals.

4.4. Modulació del dolor: circuit de l’analgèsia

En els SNC existeix un sistema que modula els missatges nociceptius: EL SISTEMA
DESCENDENT DE L’ANALGÈSIA

 El nostre propi SN té un sistema que permet disminuir la sensació de dolor.

Funciona fins a un cert límit.
 Situat en el tron de l’encèfal.
Habitualment està inhibit i s’inicia a nivell de tronc de l’encèfal, a la Substància Grisa
Periaqüeductal (PAG). En una situació extrema, en la qual el dolor impedeix realitzar
les nostres activitats normals o incús d’emergència, es posa en marxa el circuit neural
de l’analgèsia.
Regions com el lòbul frontal, l’amígdala o incús l’hipotàlem, son els circuits relacionats
amb les emocions, inhibeixen a les
neurones inhibitòries de la PAG, pel qual
s’activa el circuit de analgèsia
(neurones que baixen
d’aquesta substància grisa i
projecten al Locus Coeruleus
(LC) i al Nucli Magnus del Rafe
(RVM).
Aquests nuclis projecten cap a les neurones de la medul·la espinal cap al segment
medul·lar on entrava la informació del dolor provinent de la regió afectada del nostre
cos. En aquesta regió de la medul·la espinal, a les banyes posteriors de la substància
grisa hi ha petites interneurones que són activades pel LC i el RVM, i inhibeixen la
pujada d’informació provinent de la via espinotalàmica. El que fan es inhibir l’entrada
de dolor activant aquestes neurones inhibitòries a través de l’activació de les vies del
nucli RVM i del LC, que estan habitualment inhibits, però que en aquestes situacions
extremes de dolor s’han de posar en marxa.

EXPLICACIÓ MIRIAM: El cervell té les seves pròpies vies de control d’analgèsia o dolor.
Aquestes són les vies descendents (a través del TRONC) modulen la transmissió
ascendent de la informació nociceptiva. Posem en marxa circuits per modular el dolor.
Té molt a veure amb els opiacis endògens.
El sistema descendent de l’analgèsia: El cor d’aquest circuit està al tronc de l’encèfal,
concretament substància grisa periaqüeductual (mesencèfal) inhibim els nuclis del
bulb raquidic -> d’aquí passa al nucli reticular paragigantocel·lula i al nucli magne del
Rafe. Al inhibir-los no deixem que aquests inhibeixin els receptors nocioceptius. Si
inhibim les neurones de la SGP, desinhibim les altres i poden inhibir la informació
nociceptiva. Les inhibim de diverses maneres, per exemple amb opiacis (enforfines)
aplicats sobre la SGP. Amb hipnosis, placebo, emocions i estimulació.