SENTITS SOMÀTICS O SOMESTÈSIA

Els sentits somàtics o somestèsia és un sentit general del cos.

Inclou diferents modalitats somestèsiques.

Els sentits somàtics ens permeten processar informació tant del món extern com del propi
món intern. Per això inclouen diferents nivells de somestèsia.

El principal òrgan sensorial de la somestèsia que ens permet relacionar-nos amb el medi
extern (exterocepció) és la pell.

Modalitats somestèsiques:
• Tacte
• Pressió
• Temperatura
• Dolor

Nivells de Somestèsia

Els receptors somàtics estan situats a la pell, els músculs i les articulacions i els òrgans
interns. Així, ens informen tant d’estímuls externs com de l’estat intern del nostre
organisme.
Els tres nivells de somestèsia són:
• Exterocepció (pell)
• Propiocepció i Cinestèsia (músculs i tendons)
• Interocepció (òrgans interns)

Exterocepció (PELL)

Proporciona la percepció del món extern a través dels receptors de la pell.

Entre els primats, un aspecte important de les sensacions de la pell és la

manipulació activa dels objectes amb les mans, que possibilita la seva
identificació i ús. Esterognòsia és la capacitat de reconeixement a través del
tacte.

El tacte és una sensació que pot incloure experiències sensorials

qualitativament diferents com la pressió, vibracions, pessigolles, formigueig i
dimensions més complexes com la sensació de suavitat o humitat.

L’exterocepció també inclou la temperatura i el dolor.

Propiocepció i cinestèsia (músculs i tendons)

Proporciona la percepció del món intern a partir dels receptors localitzats en

músculs i tendons

Contribueix a la percepció conscient del nostre propi cos (Propiocepció) i dels

nostres moviments (Cinestèsia).
Algunes de les modalitats sensorials propioceptives són pressió, estirament
muscular i dolor.
Els receptors propioceptius dels músculs i tendons també són molt importants
per a la regulació de la funció muscular (a nivell inconscient).
Interocepció

Inclou diferents receptors dels òrgans interns, que estan implicats en la

regulació de les funcions vitals.

Algunes modalitats sensorials interoceptives són: pressió i dolor

La interocepció gairebé sempre és inconscient.
S’ha proposat que podria influir en alguns processos cognitius, com els
sentiments.

Pell

La pell és l’òrgan més gran del cos (constitueix gairebé el 10% del pes
corporal) i el recobreix completament.

Està formada per tres capes principals.

Epidermis: la capa més superficial, sense irrigació sanguínia.

Dermis: capa intermèdia, irrigada i de teixit connectiu.
Hipodermis: capa interna de teixit adipós i connectiu.

La pell serveix per a:

1. Protegir els teixits interns
2. Contribuir a la termoregulació
3. Dotar de sensibilitat al nostre cos

La pell conté receptors pel tacte, la pressió, la temperatura i el dolor.

Cada tipus de receptor (especialment els MECANORECEPTORS) presenta unes

característiques pròpies de:

• Camp receptor (petit o gran)

• Resposta d’adaptació (fàsica o tònica)

Segons el tipus d’estímul al què són més sensibles.

Receptors: Camp Receptor

El Camp Receptor (CR) d’una

neurona sensorial somestèsica
consta de la regió de la pell i de les
característiques de l’estímul que
alteren la seva taxa de resposta.

Els CR poden variar tant en grandària

com en forma.
Un mecanoreceptor amb un CR petit
permet que dos punts molt junts de
la pell siguin detectats com a
diferent, dotant al sistema d’una
gran resolució espacial.

Receptors: Resposta d’Adaptació

L’Adaptació Sensorial és una propietat dels receptors i les vies sensorials que consisteix en
una disminució de la resposta davant la presentació constant d’un estímul.
Segons la seva resposta d’adaptació, els sistemes sensorials es classifiquen en:
FÀSICS: d’alta i ràpida adaptació
TÒNICS: de baixa i lenta adaptació

Els sistemes fàsics permeten detectar canvis en els

estímuls i els tònics a estimulacions constants.

RECEPTOR SUPERFICIAL CR RECEPTOR PROFUND CR

PETIT GRAN
CORPUSCLE DE MEISSNER CORPUSCLE DE PACINI
Respon a vibracions molt fines. Respon a vibracions molt
ADAPTACIÓ
ALTA I RÀPIDA
Utilitzat per reconèixer textura. difuses.
També contribueix a
percebre relleus
DISC DE MERKEL RECEPTOR DE RUFFINI
Molt sensible a voreres i a Respon a l’extensió de la
ADAPTACIÓ punts aïllats d’una superfície. pell.
BAIXA I LENTA Utilitzat per reconèixer la Utilitzat per acoblar la
forma dels objectes a través posició dels dits
del tacte (esterognòsia)

Característiques dels estímuls somàtics

La somestèsia ens permet obtenir diferents tipus d’informació de l’entorn. Els estímuls
poden ser:
− Força mecànica (Tacte i Pressió).
− Canvis de temperatura (Calor i Fred).
− Lesions dels teixits produïdes per valors extrens d’estímuls mecànics o
tèrmics, o per la presència de diferents substàncies químiques (pH excessiu,
determinats ions o substàncies neuroactives,...) (Dolor).
Per això s’han desenvolupat diferents tipus de receptors adaptats al tipus d’estímul i
informació als què són més sensibles.

ESTÍMULS TIPUS DE RECEPTORS MODALITAT SENSORIAL

Mecanoreceptors
Superficials Tacte
(Merkel i Meissner) (vibració i pressió)
Força mecànica
Mecanoreceptors Propiocepció
Profunds (posició i cinestèsia)
(Pacini i Ruffini)
Termoreceptors
Temperatura (terminacions nervioses Fred i calor
lliures)
Estímuls mecànics Nociceptors
T° (valors extrems) (terminacions nervioses Dolor
Substàncies químiques lliures)

Transducció en els Mecanoreceptors

La transducció en el Corpuscle de Pacini és un

exemple de transducció en els mecanoreceptors.
El corpuscles de Pacini està constituït per una
capa de varies capes membranoses que
embolcallen un terminal axònic (aferent) d’una
neurona sensorial amb el soma situat en el
gangli de l’arrel dorsal.

La disposició en capes
de la capsula del corpuscles de Pacini
(similar a la d’una ceba) permet amplificar la deformació que els estímuls mecànics
generen en aquest receptor.

L’estímul mecànic (és a dir, la pressió) deforma la membrana del corpuscle de Pacini. Això
provoca l’obertura de canals iònics, deixant entra Sodi (Na+) cap a l’interior cel·lular. En
conseqüència, l’interior del receptor es despolaritza (s’esdevé més positiu).

La despolarització provoca canvis locals en el potencial de

membrana del mateix botó termina, coneguts com a
Potencials Generadors.
Els potencials generadors són graduals, d’amplitud directament
proporcional a la magnitud (intensitat) de l’estímul.
Quan el potencial generador (o la suma de potencials
generadors en el segment inicial) arriba a tenir suficient
amplitud (està per sobre del llindar) es generen Potencials
d’Acció que es propaguen al llarg de l’axó.

• La membrana del mecanoreceptor i els

canals iònics que conté estan units al
citoesquelet de la cèl·lula.
• Així, quan un estímul deforma la
membrana, també modifica el citoesquelet
que, a la seva vegada, desplaça per força
mecànica les proteïnes components dels
canals iònics.
• El resultat final és l’obertura dels canals
iònics (s’eixamplen) deixant passar Na+
cap a l’interior cel·lular.

Dolor: transducció en els

nociceptors

1. La lesió del teixit adjacent a

determinades fibres nervioses
provoca l’alliberació de diferents
substàncies químiques, com la
Serotonina, diferents Neuropèptids,
Prostaglandines (hormones), ions
(com ara el K+) o enzims
proteolítics.

2. Aquestes substàncies activen les

fibres del dolor. Diferents tipus de
substàncies activen diferents
receptors de membrana.

3. Les fibres del dolor tenen el seu soma en els ganglis de l’arrel dorsal de la medul·la
espinal. Existeixen diferents tipus de fibres del dolor, amb diferents propietats fisiològiques.

4. Les fibres del dolor projecten cap al cervell, formant part del sistema espinotalàmic.

5. Després de la despolarització de les terminals nervioses lliures, els PA’s es propaguen

per altres ramificacions de l’axó, afectant a vasos sanguinis i mastòcits. L’activació dels
mastòcits provoca inflamació del teixit al voltant de la zona lesionada.
6. Després del dany o inflamació del teixit s’alliberen diferents substàncies (com la
Histamina) que actuen sobre els nociceptors, sensibilitzant-los o excitant-los.

Codificació en els receptors i les vies

Les característiques dels receptors i l’organització de les vies sensorials contribueixen a la:

- Codificació de la magnitud (intensitat) de l’estímul

- Codificació de la modalitat sensorial de l’estímul
- Codificació de la localització de l’estímul
- Discriminació o Resolució Espacial
Codificació de la Magnitud de l’estímul

La magnitud de l’estímul (intensitat) es codifica,

en gran part, per un codi de freqüència (o
codificació temporal).

Codificació de la Modalitat Sensorial de

l’Estímul

En el SN la informació es transmet en forma de

PA’s.
Si e el SN la informació es transmet en forma de
PA’s, aleshores com codifiquem de quin estímul
(o submodalitat sensorial) es tracta?

La informació modalment específica que provés de cada tipus de receptor és conduïda per
axons de diferents característiques dels dos sistemes aferents. Finalment, la informació
arriba a regions també modalment específiques de l’escorça somestèsica.

Codificació de la Localització de l’estímul

Els sentits somàtics tenen una representació

somatotòpica en els diferents nivells de relleu
sensorial: vies aferents, Tàlem i escorces.
Aquesta organització permet codificar la
localització de l’estímul.

Les vies sensorials somàtiques representen

aquesta organització somatotòpica i projecten a
regions específiques de l’escorça, originant els
mapes somàtics.

Discriminació o Resolució Espacial de

l’estímul

El tipus i distribució dels

receptors, així com de la convergència de les vies aferents determinen
la densitat aferent de cada zona de la pell. Aquestes
característiques defineixen els diferents graus de resolució espacial
(major o menor capacitat de discriminació pel tacte) de cada zona.
La pell de l’espatlla té una baixa densitat aferent. Moltes
vies aferents convergeixen en una mateixa neurona.
Llavors, per representar la pell d’aquesta àrea concreta en
l’escorça somàtica es necessiten poques neurones.
Aquestes neurones tindran camps receptors grans i una baixa
discriminació tàctil (similar al què passa a la perifèria de la
retina.

En canvi, la pell del tou dels dits de la mà té una alta densitat

aferent. Hi ha molt poca convergència d’informació.
Així, es requereixen moltes neurones per representar la pell
d’aquesta àrea en l’escorça cerebral.
Aquestes neurones tindran camps receptors petits i una alta discriminació tàctil
(similar al què passa en la fòvea de la retina).

Les línies verticals d’aquesta gràfica

representen el llindar de discriminació
de 2 punts en les diferents parts del
cos, indicant la seva resolució
espacial.

Com podem veure, la resolució o

discriminació espacial varia
notablement entre les diferents parts
del cos i correlaciona amb la grandària
de la representació corresponent en
l’escorça cerebral somatosensorial.

Percepció i codificació. Tacte

Codificació Processament d’informació a l’escorça

cerebral

El reconeixement final de la naturalesa dels diferents

estímuls somatosensorials (tacte, pressió, temperatura,
dolor,...) i del seu significat es realitza a l’escorça
somàtica.

Escorça Primària (SI)

Característiques anatòmiques

Es troba situada a la Circumvolució parietal

ascendent o postcentral.
Es correspon principalment amb les regions
3a, 3b, 1 i 2 de Brodmann.
Rep informació del Tàlem: del complex ventrobasal lateral (cos) i medial (cara), així com
també d’alguns dels nuclis intralaminars. També té connexions recíproques (homotípiques)
amb l’escorça motora.

Organització Funcional
Cada hemisferi rep informació somàtica del costat contralateral del cos.
Té les següents característiques:
 Representació Somatotòpica
 Mapes múltiples
 Organització columnar
 Plasticitat

Representació somatotòpica de la SI

L’escorça somàtica primària (SI) té una organització

Somatotòpica.

Contralateral: la informació d’una meitat del cos està

representada en l’hemisferi contralateral. Així el braç dret
està representat en l’hemisferi esquerre i la cama
esquerra en l’hemisferi dret.

Invertit: la informació que prové de la part superior del

cos és processada per neurones de SI localitzades en les
regions més ventrals (com la cara) i la que prové de parts
inferiors del cos és processada en regions més dorsals
(com les cames o els peus).

Funcional: l’àrea cortical destinada al processament

d’una regió corporal determinada és proporcional a la
seva sensibilitat i no a la seva grandària real. Així, zones
de la pell molt sensibles com els llavis, la llengua i els tous dels dits i la mà tenen una gran
representació. En canvi, regions menys sensibles com l’espatlla tenen menor
representació.

L’Homuncle Sensorial

La representació funcional de SI es pot expressar en

l’anomenat homuncle sensorial (literalment “home petit”)
on cada àrea està dibuixada en proporció a la seva
representació en SI.
Podríem representar un “homuncle” de cada espècie animal segons les àrees de la seva
pell que siguin més sensibles.

Mapes múltiples en SI
L’homuncle sensorial està repetit 4
vegades, com a mínim, una en cada
àrea de SI.

En cada àrea predominen les

aferències d’uns tipus determinats de
receptors.

- L’àrea 3a rep aferències dels

receptors musculars de la propiocepció.
- L’àrea 3b rep aferències del receptors de la pell.
- L’àrea 1 rep aferències dels receptors fàsics
de la superfície de la pell. Aquesta àrea és
important pel reconeixement de la textura.
- L’àrea 2 rep aferències dels receptors tònics
més profunds de la pell. És molt important per
estimar la posició de les articulacions,
necessària per reconèixer la grandària i la
forma dels objectes.

A més a més, cada àrea (en especial 1 i 2)

processa diferents característiques dels
estímuls.

Les neurones de 3b presenten camps receptors circulars petits i simples. En canvi, l’àrea 2
té grans camps receptors, que poden correspondre a varis dits. Aquests camps receptors
són complexes, selectius a l’orientació i a la direcció dels estímuls tàctils.

Organització Columnar a SI

Cadascuna de les 4 àrees de SI

(Neoescorça) està organitzada
verticalment en columnes i
horitzontalment en 6 capes.
Cada columna rep aferències de
determinats tipus de receptors. Per
tant, les columnes processen
informació d’una modalitat somàtica
específica.
Les neurones que es localitzen en
una mateixa columna constitueixen
un mòdul funcional.

Plasticitat a SI

Les escorces sensorials i motores i la somatosensorial en

especial, presenten una gran capacitat plàstica.
Efectes de l’entrenament de percepció tàctil amb les puntes
dels dits sobre la representació somàtica dels dits en SI (en
mones).

1. Hi ha algun canvi en els mapes corticals corresponents als

dígits no entrenats (1 i 5)? No presenten ampliació de la
representació en el mapa cortical.
2. I als dígits entrenats (2, 3 i 4)? Presenten una ampliació de la seva representació en el
mapa cortical
3. En quin sentit? Més gran en els dígits entrenats.
4. Com creus que haurà variat la capacitat sensitiva del subjecte en els dígits entrenats?
Aquesta modificació correlaciona amb una millora en la capacitat de discriminació tàctil
dels dits entrenats.
Conclusió: els mapes sensorials somàtics corticals són dinàmics. És a dir, experimenten
canvis (es reorganitzen) com a conseqüència de l’experiència, l’ús o la lesió en les zones
dels receptors sensorials o les vies aferents.

Escorça primària (SI):

Resum

La informació procedent
del Tàlem fa sinapsi en la
capa IV cortical.
- La informació tàctil del dit
2 de la mà dreta serà
processat primer en l’àrea
3b de SI, de l’hemisferi
esquerre. Concretament a
la regió del mapa cortical
corresponent al dit 2.
- Si el mateix tipus
d’informació fos del dit 3,
seria processada també en
l’àrea 3b, però en una
regió contigua del mapa
cortical.
- Si la informació del dit 2 fos procedent de les articulacions (posició), llavors aniria a la
regió del dit 2 del mapa cortical però a l’àrea 3a.

Les columnes o mòduls funcionals codifiquen, per tant,

tant la localització de l’estímul com la seva naturalesa.
- Si l’estimulació tàctil del dit 2 és una lleugera vibració,
es processarà en un mòdul funcinal (o columna) de la
regió 3b que rep informació de recepors fàsics
superficials.
- En canvi, si és una pressió suau i constant, ho farà
també a 3b, però en un mòdul funcional diferent, que
rep informació de receptors tònics.
- La informació d’una pressió constant, que contribueix a la percepció de la forma serà
posteriorment analitzada en l’àrea 2, també en la zona del mapa cortical corresponent al
dit 2 i en un mòdul funcional que rep informació de receptors superficials.
- En canvi, una informació procedent de les articulacions (3a), que també contribuirà a la
percepció de la forma, serà processada també a l’àrea 2, però en un mòdul funcional
diferent que rep informació de receptors profunds.

Escorça Secundària d’Associació Unimodal (SII)

Característiques anatòmiques

Es troba situada a l’escorça insular posterior del lòbul

parietal, just a la regió inferior de SI i en la zona opercular.
Es correspon amb la part inferior de l’àrea 40 de Brodmann.
Rep aferències principalment de SI d’ambdós hemisferis. Envia
projeccions a les altres escorces associatives (CPP), a l’interior
de l’opercle parietal i temporal i a l’escorça insular.
La regió SII és molt poc coneguda, però se sap que cada hemisferi rep informació somàtica
bilateral.
Rep informació de diferents subregions de SI, presentant una integració de les diferents
modalitats somestèsiques.
Presenta organització somatotòpica, de forma similar a SI però
amb uns mapes somàtics menys precisos. En SII hi ha una
gran representació bilateral de les mans i els dits.
Per tant, SII és important en el reconeixement d’objectes pel
tacte (integrant la informació de les 2 mans i de vàries
submodalitats somàtiques). També contribueix al sentit de la
posició.

Escorça Secundària d’Associació

Polimodal (CPP)
Característiques anatòmiques

- Es troba situada en la circumvolució

superior de l’escorça parietal posterior (per
darrera del solc postcentral).
- Es correspon amb les regions 5 i 7 de
Brodmann.
- Rep informació de varies modalitats sensorials,
així com informació procedent dels sistemes
motors i d’àrees de processament emocional.

Escorça Parietal Posterior (CPP)

L’escorça parietal posterior, darrera del solc postcentral es subdivideix
en:

- El lòbul parietal superior, associació polimodal.

- El lòbul parietal inferior (gir supramarginal i gir angular) relacionat
amb el processament del llenguatge.

Recepció d’informació

Rep informació de:

- Varies modalitats sensorials (escorces somestèsiques, visuals i
auditives)
- Dels sistemes motors (escorces motores i sistema dels ganglis
basals i del cerebel)
- D’àrees de processament emocional i escorça prefrontal i
circumvolució cingulada)

Organització funcional

- Convergència Polimodal
- Naturalesa Senso-Motora, Intencional i Cognitiva
- implicada en la percepció de l’Espai (tant personal com dels objectes externs)
- presenta certa Lateralització de funcions
Convergència Polimodal

La CPP rep i integra informació dels 2

hemisferis, permetent la identificació i
reconeixement dels objectes en 3
dimensions a través del tacte
(Esterognòsia). Els camps receptors de
les seves neurones són molt grans i
bilaterals.

Naturalesa Senso-Motora, Intencional

i Cognitiva

La CPP rep informació sensorial molt diversa, no només de les diferents de les diferents
submodalitats somestèsiques, sinó també d’altres modalitats sensorials. Així integra
informació visual, auditiva, de la posició dels ulls i del cap, de la velocitat dels moviments
dels ulls, vestibular i propioceptiva. La combinació de senyals procedents de diferents
modalitats sensorials és necessària per crear una representació mental de l’espai que
s’utilitza com a guia dels moviments.

Percepció de l’Espai

La CPP és molt important per representació de propi cos i de la seva situació en l’espai
tridimensional.
Permet obtenir una representació de les coordenades espacials dels objectes.
La funció espacial de la CPP està principalment relacionada amb l’hemisferi dret.

Lateralització

La CPP també té una naturalesa cognitiva ja que s’activa quan hi ha intencionalitat i interès
per part del subjecte per interaccionar amb el medi.
La pròpia consciència dels nostres desitjos generats internament i de les nostres
intencions de realitzar moviments també sembla ser un correlat de l’activitat
planificadora observada en la CPP.

Percepció i Codificació. Modulació del Dolor

El dolor no només és una experiència sensorial, també

desperta en nosaltres intenses emocions. Per això, el dolor té
diferents components:

- COMPONENT SENSORIAL (qualitat Discriminativa-

Sensorial)
- COMPONENT EMOCIONAL (qualitat Afectiva-
Emocional)

La sensació de dolor, juntament amb el seu component

emocional, és molt útil per la supervivència de l’individu, doncs
actua com un mecanisme d’alarma que detecta situacions
anormals possiblement nocives. A més a més, constitueix,
juntament amb el plaer, un dels principals moduladors de la
nostra conducta.

La codificació i processament d’informació dels sentits

somàtics es dóna a diferents nivells del sistema:
Les àrees corticals sensorials somàtiques SI i SII intervenen en el processament dels
estímuls dolorosos, de forma similar al dels estímuls tàctils. Principalment són importants
per localitzar i distingir la intensitat dels estímuls dolorosos.

Estudis amb neuroimatges han demostrat que

els estímuls dolorosos activen altres regions
cerebrals: l’escorça insular anterior i l’escorça
cingulada anterior (CCA).

Codificació i percepció del dolor a les escorces

L’Escorça Insular Anterior s’activa selectivament per estímuls nocius, però l’Escorça
Cingulada Anterior s’activa tant per estímuls nocius com no nocius. Es considera que
aquestes 2 escorces, que reben informació del Tàlem Medial, són molt importants pels
components afectius i reactius del dolor.

Les tècniques de neuroimatge també ens han permès posar de manifest que aquestes regions relacionades
amb el component emocional-social s’activen no només davant el dolor propi, sinó que també davant el dolor
sentit per persones que ens estimem. En canvi, regions cerebrals del dolor més relacionades amb la seva
qualitat sensorial, com SI i SII, no s’activen davant el dolor o patiment social i/o empàtic.

L’experiència del dolor no és igual que la Nocicepció. Podem experimentar dolor

sense cap estímul nociceptiu i, a l’inversa, certes patologies provoquen
nocicepció sense experiència dolorosa.

Modulació del dolor

La relació entre un estímul nociu i la manifestació del dolor depèn de molts factors, com
l’excitació, l’atenció i l’expectació.
Aquests factors psicològics són, al seu torn, influïts per senyals que estableixen el significat
de l’estímul i ajuden a determinar una resposta apropiada a l’estímul nociu.

Per exemple, lesions traumàtiques durant competicions atlètiques o duran una guerra
freqüentment són explicades com poc doloroses, en canvi, les mateixes lesions en altres
circumstàncies són extremadament doloroses.

En el SNC existeix un sistema que modula els missatges nociceptius: el Sistema

Descendent de l’Analgèsia.

Modulació del dolor:

El Sistema
Descendent de
l’Analgèsia
El sistema descendent de l’analgèsia està localitzat al Tronc de l’Encèfal.

El mateix dolor, però també actituds mentals i diferents pràctiques com l’esport, poden
activar el circuit modulador de l’analgèsia.

Codificació en els receptors i vies del dolor

Els Nociceptors són les cèl·lules receptores (neurones) especialitzades en la sensació de

dolor (Etimologia llatina nocere “ferir”. Per exemples: nociu).

Els nociceptors estan repartits per tot el cos (pell, músculs, os, òrgans interns, vasos
sanguinis i el cor), excepte el cervell. Aquest fet permet als neurocirurgians dur a terme
intervencions cerebrals utilitzant només anestèsia local, i podent explorar les regions
cerebrals i les seves funcions essencials mentre el pacient està conscient.
Existeixen diferents tipus de nociceptors que codifiquen diferents tipus d’estímuls
dolorosos.

Nociceptors

Els receptors VR1 (Receptor

Vaniloide1, component de la
Capsaïcina que fa picants els xiles)
responen al dolor moderat per calor
nociu. Son canals iònics.

Els receptors CMR1 (Receptor del fred

i del Mentol), sensible a temperatures
fresques o inferiors a les normals del
cos, generen dolor moderat.
Altres receptors com el VRL1 (Proteïna similar al Receptor Vaniloide), detecta temperatures
fins i tot més altes que el VR1, però no és sensible a la Capsaïcina. Sembla estar implicat
en el dolor agut.

Les diferents terminacions lliures (nociceptors), segons el tipus de receptors que

continguin, presenten diferents característiques de conducció.

Aquestes diferències expliquen el perquè quan ens pica una abella sentim la punxada
(tacte, fibres ràpides) i després el dolor igualment, quan experimentem una ferida, primer
sentim un dolor agut molt ràpid (fibres AD) i més tard ens queda una
sensació de dolor més crònic i moderat (fibres C).
Les terminacions nervioses lliures amb VRL1 transmeten PA’s ràpids fins
a la medul·la espinal a través de
fibres Aδ grans i mielinitzades.
En canvi, les terminacions nervioses
lliures amb receptors CMR1 i VR1
transmeten a través de fibres C,
més lentes i no mielinitzades.