TEMA 6.

SISTEMA SOMATOSENSORIAL
Fa referencia a aquelles sensacions que podem percebre amb tot el cos, relacionat amb el plaer, el dolor, la calidesa,
el fred…

1.CLASSIFICACIÓ DELS SENTITS CORPORALS

Mentre que els sistemes sensorials que hem vist fins ara es caracteritzen per tenir un unic organ receptor situat en
una localització particular, aquest sistema, esta format per un ampli conjunt de receptors de diferents tipus que
responen a una gran varietat d’estimuls i que están distribuits tant en la superficie de la pell, com en altres zones del
cos com els organs interns, els musculs, els tendons i les articulacions.

Per clasificar les diferents sensacions que processen els sistemes sensorials, es tenen en conta dos criteris:

- La modalitat (tipus d’informació).

- La procedencia (lloc d’origen) de la info sensorial.

En funció de la modalitat estimular parlem de:

- Tacte: discrimina la mida, la forma, la rugositat dels elements a través de la vibració o pressio que exerceixen.
- Propiocepció: info sobre la posición de les diferents parts del cos i del seu moviment (a partir del estat dels
musculs, tendons i articulacions).
- Termocepció: discriminación de la temperatura.
- Nocicepció: dolor o picor produida per una lesio en els teixits o per irritació química.

En funció de la procedencia:

- Exterocepció: info del tacte, temperatura i dolor d’estimuls d’origen exterior captats per la pell i les muscoses.
- Interocepció: Proporciona info procedent de les visceres i teixits corporals. Ens proporciona tambe infor
relativa a la pressió, la temperatura i el dolor.
- Propiocepció.

2. RECEPTORS SOMESTÉSICS I ESTIMULS APROPIATS

Totes les sensacions somestesiques comparteixen un mateix tipus de receptor (tot i que amb algunes diferencies).

2.1 RECEPTORS
Tot i que processen info diferent, tots els receptors somestesics tenen en comu que son cel del gangli de l’arrel dorsal,
es tracten de neurones aferents que accedeixen per la part dorsal de la medula espinal o del tronc de l’encefal, deixant
el seu soma en la periferia.

- Els ganglis son receptors neurosensorials i les neurones de 1r ordre de les vies somestesiques.

Aquests receptors neurosensorials, duen a terme dos funcions principals:

- Fer la transducció d’estimuls somestesics en senyals neuronals.

- Transmetre aquestes senyals neuronals al snc.

La principal diferencia entre els receptors de les diferents submodalitats del sistema somestesic, consisteix en que el
terminal receptor, está especialitzat en algun tipus d’energia.

- Anatomicament el terminal pot ser una estructura encapsulada (com els mecanoreceptors del tacte).
- O pot ser un terminal lliure (com els receptors neurosensorials del dolor o de la temperatura).
2.2 FAMÍLIES DE RECEPTORS
Diferents tipus de families de receptors, tot i que tenen en comu que son cel del gangli de l’arrel dorsal:

MECANORECEPTORS

Són receptors encapsulats, la fibra nerviosa aferent está envoltada per una “envoltura” que modula la resposta
neuronal.

- Responen a estimuls mecanics: deformacions mecaniques de la pell.

També es troben en qualsevol altre teixit corporal, com en la pared de les visceres o dels vasos sanguinis, formant part
de la interocepcio, la propiocepcio o la nocicepcio.

PROPIOCEPTORS

Són també mecanoreceptors i están tambe encapsulats en el seu extrem periferic.

- Responen a deformacions mecaniques dels musculs i dels tendons, produides pel moviment corporal.

TERMOCEPTORS

Tenen en el seu extrem periferic terminacions nervioses lliures.

- La seva fibra aferent esta “despullada” (sense mielina i no esta encapsulada).

- Responen a estimuls termics com els canvis de calor i de fred entre el cos i l’exterior.

NOCICEPTORS

Tambe contenen terminacions nervioses lliures en el seu extrem periferic.

- Responen a estimuls que per la seva intensitat poden danyar els teixits corporals, i poden ser mecanics, termics
o quimics.

La majoria d’ells son polimodals, es a dir, responen a un dany produit per qualsevol de les energies descrites
anteriorment.

2.3 AXONS
Els receptors somestesics es clasifiquen segons els tipus d’axó.

Els axons que porten información somestésica al sistema nervios central, son els axons
aferents primaris.

- Penetren en la medula espinal a través de les arrels dorsals.

Els somes d’aquests axons es troben en els ganglis de l’arrel dorsal.

Els axons aferents primaris es diferencies entre si per estar recoberts o no de mielina, i pel seu diàmetre.

- Mielina: Tipus A ( tenen mielina, Aα, Aβ y Aδ // Tipus B (son amielinics).

PROPIOCEPTORS Aα
MECANORRECEPTORS Aβ, C
NOCICEPTORS Aδ o C
TERMOCEPTORS Aδ o C
L’impuls electric es desplaça mes rapidament per un conductor ample i amb mielina, que per un cable fi recorrent tots
els punts.

- Els que ho condueixen més ràpid, són els MÉS AMPLES I MIELINITZATS.
- Info de propiocepció i tacte viatge més ràpid que la del dolor i la temperatura.

Una vegada entren en el SNC, els axons s’agrupen en dues vies diferents segons la localització de la medula per la que
ascendeix.

- Axons tipus Aα y Aβ formen la via del cordó dorsal (posterior o del lemnisc medial).
- Axons tipus Aδ y C formen la via anterolateral (anomenada espinotalámica o termoalgésica).

3. TACTE

3.1 RECEPTORS DEL TACTE

De les diferents submodalitats somestesiques el tacte és l’únic que te un organ específic; la pell.

La seva principal funció es protectora pero també permet el reconeixement de l’entorn, sent sensible a diferents tipus
d’energia mecánica.

La sensibilitat de la pell es deguda a l’existència de mecanorreceptors que es troben tant en la capa més profunda
(dermis) com en la capa més superficial (epidermis).

La distribucio d’aquests receptors varia en les diferents parts del cos.

- Més concentración en la pell glabra, sense pel, en el palmell de la ma, planta dels peus, llavis i genitals.
Permet discriminar distancies molt petites entre dos punts.
- Altres zones com l’esquena, anbantbraç o pantorrilla nomes podem diferenciar entre distancies majors.

Ens centrem en els 4 tipus de mecanorreceptors que tenim a les mans:

- Disc de Merkel (a prop de l’epidermis)

- Corpuscles de Meissner (a prop de l’epidermis)
- Terminacions de Ruffini (capes profundes de la dermis)
- Corpuscles de Pacini (capes profundes de la dermis).

Cadascun d’aquests respon de manera diferent, en funcio de la morfología, patrons d’inervació i profunditat de la
pell.

- SENSACIONS TACTILS SON LA COMBINACIÓ D’INFORMACIÓ PROCESSADA PER AQUESTS MECANOCEPTORS.

3.2 CAMP RECEPTIU I ADAPTACIÓ A L’ESTÍMUL TÀCTIL

La discriminació táctil depen no nomes de la densitat de mecanorreceptors en la pell sino de la mida del camp receptiu.

El camp receptiu es pot definir com l’extensió de pell que processa cada mecanorreceptor individual, es a dir, si un
estímul recau sobre aquella zona, el receptor ho processa, ho detectara el receptor veí.

És una propietat que determina la resolución espacial, capacitat de discriminació sensorial.

Més PETIT el camp receptiu, MÉS detall de la info processada, MÉS sensibilitat táctil.

Els mecanorreceptors del tacte, contenen una terminació encapsulada a la que anomenem
terminal:

- Terminacions petites situades al límit de l’epidermis tenen un camp receptiu petit.

- Terminacions grans situades en capes profundes de la dermis, contenen un camp
receptiu gran.
Els mecanorreceptors tambe es diferencien segons el tipus d’adaptació a l’estímul:

- Les fibres dels corpuscles de Meissner i Pacini s’adapten de forma ràpida a l’estimulació constant i deixen de
respondre a l’estimulació ràpidament (adaptación fàsica)
- Les fibres de les terminacions de Merkel i Ruffini són d’adaptació lenta, mantenen la resposta nerviosa durant
més temps (adaptación tónica)

En general, les fibres d’adaptació fásica detecten moviment i vibració/ les d’adaptació tònica detecten pressió i forma.

3.3 CANALS IÒNIC EN ELS MECANORRECEPTORS DEL TACTE

En els terminals dels mecanorreceptors es troben canals iònic que son mecanosensibles.

Les distensions mecàniques aplicades sobre la pell alteren les possibilitats d’opertura dels canals iònics.

Estímuls mecànics (estirament o deformació membrana cel) obren els canals ionics i permetent el pas de cations de
sodi i calci. Es produeix mitjançant tres processos:

- Tensió que succeix en la membrana cel. (A)

- Força aplicada a proteines extracel, lligades a la cel. (B)
- Força aplicada a proteines intracel, lligades al citoesquelet. (C)
 (A) (B) (C)

3.4 NERVIS ESPINALS I DERMATOMES

La info somestésica arriba al SNC a través de les arrels dorsals dels nervis espinals.

Aquestes arrels dorsals penetren en la medul·la espinal a través de les opertures que hi ha a les vertebres.

- Tenim 30 parells d’arrels dorsals i ventrals que s’anomenen en funció del segment de la medul·la pel que
entren.

Cada parell d’arrels dorsals inerva una zona de la pell, cada zona correspon a un tal de pell, es denominen dermatomes.

Els dermatomes permeten identificar la zona de pell que cubreix els mecanoreceptors de cada segment medul·lar.

Els límits entre dermatomes son poc nítids aixo es degut a que les arrels dorsals adjacents inerven zones de pell que
es solapen entre sí.

Per aixó, per anestesiar una zona de la pell, es necessari bloquejar tres nervis espinals adjacents.

Els mapes de dermatomes varíen entre individus.

3.5 CORDÓ DORSAL-LEMNISC MEDIAL

Un cop arriba a la medul·la, la info del tacte i propiocepció segueix un cami diferent a la temperatura i dolor.

En la medul·la espinal, algunes branques que porten info táctil fan conexió amb motoneurones del mateix segment
medul·lar.

Un altre de les branques ascendeix ipsilateralment formant el cordó o columna dorsal fins el tronc de l’encefal.
S’anomena també columna pel seu aspecte macroscopic quan recorrer tota la
medula com si fos una columna.

En el cordó dorsal, es troben les cel més llargues del cos.

La info del cordó dorsal es projecta en el bulb raquidi, on fan sinapsis.

Els axons de les neurones del bulb creuen la línea mitja i ascendeixen
contralateralment fins els tàlam.

Aquesta via pasa a anomenar-se lemnisc medial.

1Un cop en el tàlem, les neurones que procedeixen del bulb raquidi, fan relleu sinàptic i la info es projecta a l’escorça
somatosensorial 1ª (S1) situada en el lobul parietal.

La info dels receptors somestesics de la cara i del cap no pasa per la medul·la.

2 Aquestes neurones envíen info somestésica a través del nervi trigémino (V par craneal).

3 Un cop fan sinapsis en el nucli sensorial del nervi trigémino, protuberancia, van cap el tàlem i des d’aquí a l’escorça
somatosensorial 1ª.

3.6 ESCORÇA SOMATOSENSORIAL PRIMARIA

Rep info táctil i propioceptiva del tàlem, però tambe de l’escorça motora primaria, área 4 brodmann.

L’escorça somatosensorial primaria S1, es troba en la circunvolució postcentral, just per darrere la cissura de Rolando.
Està formada per 4 àreas diferenciades (diferent estructura cel):

- Areas 3B I 1 de brodmann: reben info del tacte

- Areas 3a i 2 de Brodmann: rebe ninfo propioceptiva.

Cadascuna de les diferents áreas de l’escorça te una representación

independent i completa del cos, mapas somatotopics.

Les mida de les parts del cos esta representada en funcio de la

importancia per l’organisme (homuncle somestesic).

En l’escorça 1ª hi han mes neurones i circuits neuronals dedicats a analitzar i procesar la info de les parts del cos amb
mes sensibilitat.

La mida del área depen de la quantitat de receptors implicats i de la frequencia del seu us.

Homuncles somestesics tambe s’anomenen homuncles de

penfield,

En l’escorça somatosensorial 1ª tenim diferents mapes somatotopics, que recullen info referent a la textura, forma o
posició del cos.

Son mapes de les mateixes zones del cos i se situen en paral·lel al costat de bandes de les escorçes adjacents.

Aquesta mapes son plàstics, modificables per experiencia o lesio.

- EX: si s’amputa una zona del cos, la seva zona cortical pot estar invadida per una zona propera i donar lloc a
il·lusions sensorials.

L’escorça somatosensorial te una organitzacio columnar, neurones amb respostes similars apilades en columnas.
El processament de la info de l’escorça 1ª fa que tinguem un sentit elemental del tacte i de les posicions i moviments
de les diferents parts del cos (discriminación táctil).

Per poder identificar la naturalesa de l’estimul la info s’ha de transmetre a l’escorça secundaria.

3.7 UNIMODAL I MULTIMODAL

L’escorça secundaria S2, área 43 brodmann, es sitúa al opercul parietal, posterior a l’escorça 1ª.

Rep info de l’escorça primaria S1, actuant com un área d’associacio unimodal (reconeixement táctil objectes).

Escorça 2ª envia projeccions a l’escorça parietal posterior (área 5,7,39 y 40 de Brodmann) que és una part de l’escorça
parieto-occipito-temporal, que és un área d’associacio multimodal.

En l’escorça parietal posterior, la info es combina amb info d’altres modalitats sensorials a més a més de info motora.

- Proces integracio info sensorial i motora permet a l’escorça parietal posterior:

o crear una representación completa del cos i de l’espai circundant.
o Realizar el control del moviment guiat tant de forma visual com táctil.

3.8 EMOCIÓN
El sistema emocional del tacte es menys conegut, es creu que les aferencies sensorials provenen
principalmente de fibres c sensibles al tacte suau (conegudes com a fibres CT per diferenciar-les de
nociceptors i termoceptors) que ascendeixen pel sistema anterolateral.

La info que processa les fibres CT es projecten, entre altres áreas en l’escorça insular.

L’escorça insular esta identifcada com l’escorça interoceptiva, tambe rep info de les visceres i teixits de
l’interior.

Tota aquesta info serveix per originar el sentiment subjectiu que tenim en cada moment del propi cos,
a la vegada resulta crític per el procès de l’autoconsciencia o empatía.

La neurociencia de la interocepcio estudia com el SN detecta, procesa i representa senyals corporals internes, i com
aquest tipus d’info pot influir en la nostra cognició, emoció i conducta.

Model en que l’organisme processa info de l’ambient i produeix respostes que el poden
modificar.

Modelo n s’incorpora la interecció entre els estats corporals i el cervell.

4. DOLOR

L’escorça insular es especialmente rellevant en la nocicepcio, ja que es responsable de l’experiencia subjectiva

emocional a la que esta associat el dolor.

4.1 DOLOR I NOCICEPCIÓ

Nocicepció: proces sensorial que consisteix en la detecció de dany real o potencial en els teixits corporals, i depen de
receptors i vies especifiques.

Dolor: es refereix a la interpretación subjectiva, emocional d’una experiencia perceptiva, el fet que sigui subjectiu es
el que ho diferencia de la nocicepcio.

De fet, es pot sentir dolor en abasencia d’estimulacio nociceptiva, i aquesta estimulació no sempre es perceb com
dolorosa, i en el cas que si la intensitat del dolor pot variar de persona a persona.
El dolor no es resultat exacte d’un estimul nociceptiu, sino un proces cerebral complex en el que intervenen també
factors emocionals i subjectius.

4.2 NOCICEPTORS
Estimuls nocius o amb potencial de produir una lesio actives els nociceptors. (Es troben en la pell, musculs, visceres,
pero NO en el cervell).

La majoria de nociceptors, tenen un terminal nervios lliure, remificat i amielinic; tot i que l’axó pot ser o no,
lleugerament mielínic.

En funció de la morfología i el tipus d’energia que processa s’han identificat 4 classes principals de nociceptors:

-TERMICS: S’activen quan detecten temperatures extremes, son terminacions d’axons Aδ.

-MECÀNICS: capten pressió intensa sobre la pell, tambe son terminacions de fibres Aδ.

-POLIMODALS: s’activen quan es detecten estimuls d’alta intensitat ja siguin mecanics, termics o quimics, es localitzen
en les terminacions de fibres tipus C.

-SILENTES: aquests nociceptors es troben en les visceres, responen a processos inflamatoris i a diferents agents químics
com la histamina.

4.3 PRIMER DOLOR I SEGON DOLOR

La sensación de dolor es pot dividir en dos:

- Al principi es produeix una percepcio de dolor aguda coneguda com 1r dolor.

- A continuación sentirem un dolor “sordo y quemante”, conegut com segon dolor.

Aquestes dues sensacions son transportades per fibres diferents; el dolor agut es transmes per fibres Aδ que
transporten sensacions de receptors mecanics i termics.

El segon dolor sord i de mes duración esta “mediado” per nociceptors polimodals que tenen axons de tipus C
amielinics.

4.4 VIA ANTEROLATERAL

En la medula espinal, el tracte nociceptiu mes prominent es el tracte espinotalamic, que porta info de temperatura i
dolor i una mica de tacte degut a les fibres CT.

Quan entren en la medula, els axons nociceptius decussen la línea mitja, ascendeixen fins l’encefal formant substancia
blanca anterolateral i acaben en el tàlem.

Des de el tàlem la info térmica i nociceptiva es projecta a l’escorça somatosensorial primaria.

- Lesions en el tracte espinotalamic pot resultar en una disminucio de les sensacions de dolor en la part
del cos que es contralateral a la lesió.

Les dues principals vies somestesiques tenen un mateix numero de relleus, i alguns punts de relleu comuns; es
diferencien en el 1r relleu i en el moment en que decussen:

- Via anterolateral decussa en la medula espinal.

- Via dorsal decusa en el bulb raquidi.
4.5 REGULACIÓ AFERENT DEL DOLOR
El SN te mecanismes propis per regular la quantitat d’info nociceptiva que arriba al cervell i per tant, modula la
percepcio dolorosa.

Hi han dues formes principals de regulación del dolor:

- Regulacio aferent: depen de l’activitat del sistema somatosensorial.

- Regulació descendent: depen de l’evaluació cognitivo-emocional que fem de la percepció.

TEORIA DEL CONTROL DE LA PORTA DEL DOLOR:

-Interneurones inhibitories controlades per nociceptors

i no-nociceptors poden anular la senyal nociceptiva.

-Impedeixen que pugui ascendir fins l’encefa!!

La regulación aferent es refereix a la interecció entre nociceptors i mecanorreceptors en la medula espinal, aquesta
interecció, pot modular les senyals doloroses que es transmeten al cervell.

Aquesta regulación aferent pot comportar hiperalgesia, es produeix quan hi ha un creixement mantingut de la
sensación de dolor.

Tambe pot comportar la sensacio contraria, una disminucio del dolor que s’experimenta.

4.6 REGULACIÓ DESCENDENT DEL DOLOR

El cervell te diferents centres de regulacio endógena, un dels mes estudiats es la substancia grisa periquaductal
localitzada en el mesencefal.

En animals de laboratorio s’ha vist que l’estimulació d’aquesta área te efectes analgesics, aixo es degut que l’activitat
en aquesta área produeix dos vies monoaminergiques descendents que inhibeixen en la medula la info que arriba dels
nociceptors.

- La primera via es serotoninérgica, aquesta área envia projeccions descendents als nuclis del rafe del bulb.

Els nuclis del rafe a la seva vegada envíen neurones serotoninergiques a les astes dorsals de la medula inhibint la
transmissio de la nocicepcio,

- La segona via es noradrenérgica, el locus cerúleos rep projeccions de ls subs gris periquaductal i envia
neurones noradrenergiques a les astes dorsals de la medula .

Aquestes projeccions a la medula tambe tenen efectes analgesics.

Les dues vies produeixen efectes inhibitoris a nivell de la medula espinal, produint el bloqueig de la info nociceptiva
cap el cervell.
4.7 MATRIU DEL DOLOR
La subs gris periquaductal forma part d’una xarxa neuronal amplia implicada en l’evaluació emocional i cognitiva de
la situación, aixo es el que s’anomena matriu del dolor.

Les diferents áreas que formen part d’aquesta matriu:

- AMIGDALA I INSULA: detecten estimuls con saliencia emocional, important per la supervivencia.
- CORTEX CINGULADO ANTERIOR: processos cognitius superiors, atencio selectiva o conducta inhibitoria.
- HIPOCAMP I CORTEX FRONTAL: implicat en la memoria i cognicio de successos dolorosos.
- HIPOTALEM: on s’inicien una serie de processos neuroendocrins en resposta al dolor.

Totes aquestes connexions modulen la manifestació del dolor ja que ajuden a establir el significar de l’estimul i a
determinar una resposta apropiada.

4.8 OPIACIS
Les áreas que formen part de la matriu del dolor son riques en receptors d’opiacis endogens, que son substancies
sintetitzades per el cervell capaces de produir analgesia pels seus efectes en algun d’aquests centres de processament
nociceptiu.

El receptor tipus μ (mu) esta ampliamente distribuit, no unicament en centres de processament nociceptiu sino en
moltes altres áreas com els ganglis basals.

Opiacis tenen múltiples efectes sobre l’organisme i el seu desequilibri degut al consum extern produeix greus
desajusts.

RESUM SOMATOSENSORIAL

Els terminals lliures de fibres tipus C, tambe detecten plaer somatosensorial, hi han una gran densitat d’aquestes fibres
als genitals. El seu paper en el plaer es coneix des de fa poc.

Contacte fill mare bebe te molt beneficis, favoreix establir i consolidar la lactancia a més a més redueix les respostes
de dolor en els bebes.