TEMA 2.

pdf

psicouab

Psicología Fisiológica I

2º Grado en Psicología

Facultat de Psicologia
Universidad Autónoma de Barcelona

Reservados todos los derechos.

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
 TEMA 2: SENTITS SOMÀTICS
Sensorial  darrera.

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
1. Modalitats somàtiques:
Motora  davant
El sistema somatosensorial:
Interpreta els senyals de la superfície i de l’interior del cos, format per diferents sentits
somàtics.

- Processa diferents estímuls i dona lloc a diferents modalitats somatosensorials (tacte,

dolor...) i a diferents submodalitats (tacte epicrític i protopàtic).
- Els receptors que capten la informació somatosensorial estan repartits en nivells de
somestesia:
o Exterocepció: superfície corporal, percepció a través de la pell (tacte,
pressió...).
o Propicepció i cinestèsia: Percepció de la posició, el pes, el moviment... són

Reservados todos los derechos.

inconscients i proporcionen informació de l’estat intern i el control del
moviment (músculs tendons, articulacions).
o Interocepció: sentits orgànics (vísceres), regulació de les funcions vitals
(gana/sacietat); influeixen els processos cognitius (plaer).

ESTÍMULS TIPUS DE RECEPTORS MODALITAT SENSORIAL

Força mecànica Mecanoreceptors Tacte (vibració i pressió).
Cinestèsia/ Propiocepció
(moviment i posició)
Tèrmics Termoreceptors Temperatura
Valors extrems: Nociceptors Nocicepció (dolor)
- E. Mecànics informació àlgica.
- E. Tèrmics El límit de temperatura
- S.Químiques passa a ser dolor sense
sentir calor.

2. Receptors, transducció i vies somestèsiques:

Receptors de la pell:

Tipus de receptors:

- Mecanoreceptors:
o Discs de Merkel: fan la
transducció, la mida determina la
sensibilitat (gran  menys
discriminació sensorial)
o Corpuscles de Meissner
o Corpuscles de Ruffini (a dalt).
o Corpuscles de Pacini (al fons).

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-1107315
 - Nociceptors:
o Terminacions nervioses lliures: L’estímul dolorós fa que s’alliberin NT que
activen l’axó, per tant, no cal transducció.

Cada tipus de receptor té funció específica, determinada per: localització i estructura,

característiques de camp receptor i velocitat d’adaptació. Exemples:

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
Reservados todos los derechos.
ESTÍMUL Vibració fina, Extensió pell Reconeixement Vibracions
detecció de (tocar de vores profundes
textura (notar instrument) precises (Braille) difuses (notar
tipus de roba) copets)
Adaptació RÀPIDA LENTA LENTA RÀPIDA
Camp receptor PETIT GRAN PETIT GRAN
Receptor MEISSNER RUFFINI MERKEL PACINI

Adaptació sensorial: fenomen perifèric que comporta una pèrdua progressiva de la sensibilitat
dels receptors sensorials i, en conseqüència, de la resposta del receptor davant la presencia
invariable de l’estímul.

*Tacte epicrític: discriminació sensible. TÓNIC  E continu

*Tacte protopàtic: general. FÀSIC  E temporal (pics)
2.1. Transducció en els mecanoreceptors:

La informació procedent de la pell, musculs i articulacions entra al SNC per la medula espinal o
el tron de l’encefal. La informació provinent de la part dreta del cos arrivarà pels nervis
espinals i cranials drets i la part esquerra pels nervis espinals i cranials esquerres.

Descarga la app de Wuolah desde tu store favorita

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-1107315
 No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
Energia mecànica  Receptor  Potencials d’acció.

Exemple corpuscles de Pacini:

- Càpsula amb capes membranoses que envolcallen els terminals axonics que van fina a
la medul·la (neurones pseudomonopolars).
- La via d’entrada és la part posterior.

Reservados todos los derechos.

Els E mecànics deformen i modifiquen els receptors (citoesquelet), i afecten la permeabilitat
iònica de la seva membrana (canals: entra Na+ ).
Els canvis en la permeabilitat del receptor generen una despolarització en la terminació
nerviosa, creant canvis en el potencial de membrana del botó terminal, coneguts com a
potencials generadors. Aquests poden arribar a desencadenar potencials d’acció en la neurona
sensorial. Passos:
1. Arriba un estímul mecànic que deforma la pell, el citoesquelet del terminal axonic i els
corpuscles (membranes) que l’envolcallen.
2. S’estiren i s’obren els canals iònics.
3. Canvia la permeabilitat de la membrana, i entra sodi  potencial receptor.
4. Fi de la transducció.
5. Es despolaritza la neurona i es genera un PA

2.2. Transducció en els nociceptors:

Exemple TNL:

- No són específics d’un òrgan.

- Codifiquen el que desprès serà dolor.
- La transducció es fa gràcies a les substancies químiques (prostaglandines, serotonina,
potassi...), que apareixen quan es produeix una lesió mecànica o tèrmica que destrueix
cèl·lules, que les alliberaran.
- S’obren els canals dependents de lligand i fan que entri sodi.
- Els axons colaterals van cap als vasos sanguinis o cap a les cèl·lules del sistema
immunitari.

Descarga la app de Wuolah desde tu store favorita

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-1107315
 1. Lesió física al teixit: alliberació de substàncies químiques, que tenen com a funció
última activar el sistema immunològic, produir una inflamació, sensibilitzar els
receptors...
2. Substàncies: activació receptors dels nociceptors (entra Na+ , despolarització).
3. Els nociceptors sinapten a la medul·la. Fibres de 2n ordre projecten cap el tàlem
(sistema espinotalàmic)
4. Els potencials d’acció també es propaguen per altres ramificacions, i afecten vasos
sanguinis i mastòcits (inflamació)
5. Alliberació d’altres substàncies (histamina) que sensibilitzen els nociceptors. Quan

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
s’han activat les terminals, a part de l’alliberació de substancies que ja provoquen
inflamació, les pròpies terminacions nervioses també contribueixen a aquesta
inflamació. Substàncies com la histamina encara sensibilitzen més les terminacions
nervioses lliures i baixen el seu llindar de sensibilitat.

Reservados todos los derechos.

El dolor és tònic, és a dir, el notes incús quan l’estímul ja no hi és.

El PA obre canals de calci que alliberen NT P que estimulen els vasos sanguinis (es dilaten i
porten mastòcits), i aquests alliberen histamina, que sensibilitza els nociceptors i van a la
primera TNL, per això la resposta dura tant.

1r. Lesió  cèl·lules mortes alliberen substancies químiques.

2n. Les substàncies arriben als receptors que obren els canals iònics de sodi dependents de
lligand.

El sodi entra més fàcilment perquè el forat pel que entra ara és més gran. Es creen potencials
depenents de voltatge que passen sodi d’un node de Ranvier a l’altre (conducció saltatòria).

Vies somatosensorials:

- La informació nociceptiva (tacte epicrític i propiocepció  (Meissner i Merkel) va al

primer fascicle per la columna dorsal-lemnisc medial (Goll i Burdach) i ascendeix
ipsilateralment fins al nucli cuneatus i gracili, on es fa la sinapsi. Des d’aquí la
informació va al tàlem i al còrtex.
- El tacte protopàtic (Pacini i Ruffini), que transmet la temperatura i el dolor van a
través del fascicle espinotalàmic (dorsal) i fan la primera sinapsi i creuen la línia mitja
només entrar, des d’aquí va fins al còrtex.
- La informació de la cara va pel nervi trigemin, creua la línia mitja i arriba al nucli
ventral posterior del tàlem.

Descarga la app de Wuolah desde tu store favorita

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-1107315
 No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
Reservados todos los derechos.

Les neurones que s’activaran seran d’una via o altra depenent del tipus d’estimul que els
receptors estiguin captant (codificació).
Segons la localització en el cos i els receptors que s’activin podré discriminar els diferents
atributs de l’estímul. Finalment la informació arriba a regions també modalment específiques
de l’escorça simestèsica.

3. Anàlisi de la informació somàtica a l’escorça cerebral:

Totes les vies que porten informació somestèsica (des de la medul·la o el tronc) convergeixen
al tàlem, al complex ventral posterior (VP), i d’aquí la informació es projecta a l’escorça
somestèsica al còrtex.

Receptors  Vies (segons estímul)  Complex ventral

(lateral o medial) del tàlem  S1 (columnes) S2 
CPP

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-1107315
 Tàlem ventral posterior:

- Medial: cara.
- Lateral: cos.

Si es discrimina la informació no és pels receptors, sinó pels diferents tipus de neurones al

tàlem.

Escorça: té lloc el reconeixement de la modalitat, la magnitud, la localització i el significat.

- Esc. somatosensorial primària  SI (circumv. postcentral o parietal ascendent: àrees 3a,

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
3b, 1, 2 de caudal a rostral). Percepció de l’estímul.
- Esc. somatosensorial secundària, d’associació unimodal  SII (escorça insular posterior
parietal: àrea 40). S’integra la informació i s’interpreta l’estímul.
- Esc. d’associació polimodal o còrtex parietal posterior: Còrtex parietal posterior CPP
(àrees 5,7). Sintegra la informació de TOTS els sentits i reconeix estímuls complexos.

Reservados todos los derechos.

Hi ha altres estructures relacionades amb les àrees anteriors:

- Hipocamp: memòria i maneig de l’espai.

- Escorça cingulada: emocions.
- Escorça prefrontal: memòria.

3.1. Escorça somatosensorial primària:

Rep informació del costat contralateral del cos (tàlem VP) a través dels dermatomes, és a dir,
la informació es contralateralitza abans del tàlem. Des del tàlem la informació va a l’àrea
somatosensorial I, on està representada en forma d’homuncle.

Funció: sensibilitat i discriminació somàtica.

Característiques de SI:

Es troba al lòbul parietal, a la circumvolució postcentral o parietal ascendent. La majoria de la

informació va a l’àrea 3, desprès la 2 i al final la 1.

La informació que arriba al tàlem (nucli ventral posterior) prové de:

- Columna dorsal-lemnisc medial i del nervi trigemin i es contralateralitza al tàlem.

- Fascicle espinotalàmic, es contralateralitza a la medul·la.

SI ens permet percebre l’estímul, però no el reconeix.

Descarga la app de Wuolah desde tu store favorita

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-1107315
 Organització somatotòpica:

Els sentits somàtics tenen una representació somatotòpica als diferents nivells de relleu
sensorial: vies aferents, tàlem i regions corticals.

Cada part del cos va a una part del còrtex que és un homuncle sensorial, que es caracteritza
per ser:

o Contralateral: per la meitat contrària del cos.

o Invertit: la informació de la part superior del cos es transmet de forma lateral per les vies

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
ventrals del SI, i la de la part inferior per la via dorsal.
o Funcional: l’àrea cortical que processa una regió corporal és proporcional a la seva
sensibilitat, no a la seva mida. És un tipus de codificació poblacional.

La representació és variable: lesió, aprenentatge plasticitat...

Mapes múltiples (representació cortical): Hi ha homuncles a cada una de les àrees de

Broadman però cadascuna rep un tipus d’informació:

o 3a  Propiocepció, informació muscular.

o 3b  Receptors de la pell (adaptació lenta), detalls i dolor.
o 1  Textura, adaptació ràpida; receptors fàsics de la superfície de la pell.
o 2  Informació de les articulacions, propiocepció i cinestèsia (mida i forma); receptors

Reservados todos los derechos.

tònics més profunds de la pell.
Organització columnar (mòduls funcionals): Les neurones d’una columna constitueixen un
model funcional. El neocòrtex té 6 capes i ens fixem en la quarta. Columna  un mòdul
funcional.

A una àrea de Broadman arriba informació de tots es tipus de receptors, però cada un arriba a
una columna concreta de cada àrea (3b, 3a ...) i per tant cada columna rebrà un tipus
d’informació (temperatura, pressió...).

Cada àrea té un receptor dels quatre estudiats més altres que codifiquen altres informacions.

Plasticitat (mapes dinàmics): Els mapes somatosensorials són dinàmics, es poden reorganitzar
per l’experiència, l’aprenentatge, una lesió... És a dir, al final tot està connectat amb tot, però
hi ha interneurones inhibidores pel mig.

Descarga la app de Wuolah desde tu store favorita

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-1107315
 3.2. Escorça secundària d’associació unimodal: Associació  s’integra informació.

Unimodal  només somestesia.

La interocepció (dolors interns) és deguda a la ínsula.
- Rep aferències principalment d’SI (de diferents àrees) d’ambdós hemisferis i envia
projeccions a CPP (còrtex parietal posterior) i d’altres escorces.
- Organització somatotòpica, amb mapes somàtics menys precisos que SI, on es representen
bilateralment les mans i els dits.

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
- Reconeixement d’objectes pel tacte (integra la informació de les dues mans i de vàries
submodalitats somàtiques) i reconeixement de la posició.

3.3. Escorça parietal posterior (associació):

- Àrees 5 i 7 de Broadman.
- Detecta què toques i com està respecte a tu.
- Té els receptors grans (informació més integrada).
- Identificació i reconeixement dels objectes en tres dimensions a través del tacte (camps
receptors grans i bilaterals)
- Polimodal: Integra informació de diferents modalitats sensorials (somestèsica, visual,
auditiva), de sistemes motors i d’àrees de processament emocional.
- Percepció i integració de les relacions espacials, de la coordinació del cos en l’espai, de la

Reservados todos los derechos.

imatge corporal...
- Laterlització funcional (segons la funció és a un costat o l’altre.

3.4. Lesions:
No solen provocar dèficits sensorials, sinó de reconeixement. Segons a quina àrea
somatosensorial pararà una cosa o altra:

- S1: Pèrdua de sensibilitat i discriminació contralateral. No es capta mida, textura...

- S2: Problemes de reconeixement  AGNÒSIA (no saber localitzar ni anomenar parts
del cos).
- CCP:
o Agnòsies: asterognòsia (incapacitat de reconèixer objectes), autopagnòsia (no
localitzar parts del cos), anosognòsia (negació d’una patologia).
o Apràxia: no control del moviment voluntari.
o Heminegligència sensorial: no paren atenció a tot allò situat a la seva esquerra.

Descarga la app de Wuolah desde tu store favorita

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-1107315
a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-1107315
Reservados todos los derechos.
No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
 4. Dolor i analgèsia
4.1. Estímuls i components del dolor
- Estímuls que poden activar els nociceptors (cèl·lules receptores del dolor, terminacions
nervioses lliures):
o Mecànics: pressió excessiva
o Tèrmics: calor i fred extrems
o Químics: pH, ions, substàncies químiques, etc.
- El dolor inclou:
o Component sensorial-discriminatiu (identificació) – sensació del dolor

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
(nocicepció)
o Component emocional-afectiu (reconeixement) – reconèixer sensació com a
desagradable
o Component cognitiu (avaluació) – com interaccionem i avaluem amb aquest
dolor
- La sensació de dolor i el componen emocional són útils per la supervivència
(mecanisme d’alarma)
- Constitueix un dels principals moduladors de la conducta

* Tenim diferents nociceptors en el cos, i també en diferents nivells de somestèsia (un nivell
seria la mà o la cara, un altre nivell seria l’estòmac)

Reservados todos los derechos.

* Una terminació nerviosa lliure no és un nivell de somestèsia, son els nociceptors

4.2. Receptors de dolor i transducció

- Nociceptors: distribuïts per tot el cos
- Són terminals nervioses lliures (TNL) (sense estructura especialitzada)
- Tipus: Fibres A i fibres C
o Les fibres A (VRL1): dolor agut, a través d’axons que surten de terminacions
nervioses lliures grans i mielinitzats (informació es transmet de forma molt
ràpida a la medul·la espinal)
o Les fibres C: dolor sord (VR1) i temperatura baixa (CMR1), a través d’axons fins
i no mielinitzats (informació és transmet de forma molt lenta)
- Contenen: diferents tipus de receptors de membrana (VRL1, VR1, CMR1), sensibles a
diferents estímuls
- El dolor es tònic, dura molt temps (si et fas mal tindràs dolor molt temps, no només en
el moment del dolor)

4.2.1. Transducció
- Després del dany o inflamació del teixit s’alliberen diferents substàncies que actuen
sobre els nociceptors:
o 1) Excitant-los (entrada de sodi)
o o 2) Sensibilitzant-los

4.3. Àrees corticals

- El dolor puja pel fascicle espinotalàmic (fa relleu a la banya dorsal de la medul·la
espinal i fa contralateralització fins al tàlem on va a les àrees somatosensorials
primàries (SI) i després a SII)
- 1) Les àrees corticals somàtiques SI i SII (reben VP del tàlem): Component sensorial 
identificació immediata (localització i intensitat), sensació, nocicepció

Descarga la app de Wuolah desde tu store favorita

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-1107315
 - 2) Per a que sigui un estímul dolorós s’han d’activar també altres regions cerebrals
(reben la informació del tàlem dorsomedial); l’escorça cingulada i l’escorça insular.
Component afectiu. Reconeixement (si no s’activen aquestes zones seria nocicepció
que activa TNL però sense dolor)
- 3) Altres àrees activades són el còrtex prefrontal i l’hipocamp, entre d’altres:
component cognitiu avaluació i conducta sostinguda (les persones que fan coses
increïbles (menjar vidre) suporten el dolor gràcies al component cognitiu)

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
Reservados todos los derechos.
- La informació del fascicle espinotalàmic porta informació al nucli ventral posterior del
tàlem i després va a SI i SII. Però també porta informació al nucli dorsomedial del tàlem
que també arriba a la ínsula
- Consequencies emocionals immediates: imatge
- Escorça prefrontal: imatge

* En quines regions s’han trobat diferències de l’activació segons si la persona és molt o poc
sensible davant l’EE nociceptius?

Hi ha diferències individuals en la sensació subjectiva del dolor. En un experiment amb

el mateix estímul dolorós les diferències individuals de sensibilitat són degudes al
cíngol anterior (la gent que l’activa molt tindrà sensibilitat més alta i els que menys
l’activen tindran menys sensibilitat al dolor)

* Quines regions estan associades amb el ‘dolor social’?

La xarxa de saliència detecta estímuls rellevants (activació al mateix temps de la cíngol

anterior i la ínsula). S’activa davant el dolor però no és exclusiva dels estímuls
nociceptius, sinó que es pot activar davant estímuls socials. El dolor ‘social’ (rebuig
social, exclusió, pèrdua, etc.) comparteix substrat neurobiològic amb el dolor ‘físic’.

Descarga la app de Wuolah desde tu store favorita

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-1107315
 4.4. Modulació del dolor. Circuit de l’analgèsia
- Vies descendents (a través del tronc) modulen la transmissió ascendent de la
informació nociceptiva
- Hi ha un circuit descendent va deixar colaterals a diferents nivells de la medul·la
espinal que inhibeixen el circuit del dolor. Aconsegueix que no es transmeti la
informació del dolor sinaptant a les metàmeres de la medul·la espinal. Té origen a la
substància grisa periaqüeductal.
o Les neurones de la susbstància grisa periaqüeductal (GPA) inhibeixen les
neurones del nucli reticular paragigantocel·lular (NRPG), i aquestes

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
desinhibeixen les neurones del nucli del refe (NMR) inhibint les neurones que
porten informació del dolor i no haurà dolor. Quan s’activen GPA, NRPG i NMR
no s’inhibirà la informació del dolor del fascicle espinotalàmic i haurà dolor.
o Les neurones de GPA també poden ser inhibides (analgèsia) o activades (dolor)
per part de l’escorça frontal i de l’hipotàlem.
o El component afectiu allibera opiacis que inhibeixen l’activitat del dolor
o Inhibició circuit: Excitació circuit:

* Quines regions corticals es podrien inhibir amb tractaments analgèsics que disminueixen la
sensació desagradable del dolor? Amb la disminució de l’activació de la CCA es disminueix la
sensació desagradable del dolor.

Reservados todos los derechos.

Descarga la app de Wuolah desde tu store favorita

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-1107315