SISTEMA CARDIOVASCULAR II

FUNCIONS DEL SISTEMA MUSCULAR

1. Producció dels moviments corporals: requereix una coordinació dels músculs esquelètics,
dels ossos i de les articulacions. Exemple: caminar, escriure…
2. Estabilització de les posicions del cos: a través de la contracció sostinguda del múscul
esquelètic. Exemple: mantenir el coll dret.
3. Regulació del volum dels òrgans: la contracció contínua dels esfínters (bandes anulars de
múscul llis) impedeix la sortida de material dels òrgans. Ex: estómac ple…
4. Emmagatzematge i desplaçament de substàncies dins de l’organisme: múscul cardíac i el
moviment de la sang, la contracció i relaxació de la musculatura de les artèries i venes
modifica el seu diàmetre, regulant així el flux sanguini.
● En òrgans buits (musculatura llisa, esfínters)
● En vasos sanguinis (musculatura llisa de les parets dels vasos)
● Bombeig de sang al cor (musculatura cardíaca)
● Mobilització de bilis, espermatozoides (musculatura llisa)
5. Generació de calor: quan el teixit muscular es contrau genera calor que serveix per mantenir
la temperatura corporal.

El teixit muscular i el sistema muscular contribueixen a la HOMEOSTASIS al realitzar les seves funcions.

PROPIETATS DEL TEIXIT MUSCULAR

EXCITABILITAT Capacitat de respondre a estímuls generant senyals elèctriques (potencials d’acció).

CONTRACTILITAT Capacitat de contraure’s en resposta a un impuls elèctric (potencial d’acció). Possibilitat de

moviment

EXTENSIBILITAT Capacitat d’estirament sense lesionar el teixit. El teixit connectiu intramuscular limita el rang
de extensibilitat i el manté dintre del rang contràctil de les cèl·lules musculars.

ELASTICITAT Capacitat de recuperar forma i longitud després de la contracció o extensió.

TIPUS DE MÚSCUL I FUNCIÓ

Cèl·lules elongades, contràctils: fibres musculars o miòcits

Múscul cardíac: fibres cilíndriques ramificades amb un nucli de

localització central, discos intercalats uneixen fibres veïnes.
ESTRIADA. RIC EN MITOCONDRIS. Teixit connectiu MOLT
IRRIGAT.

Múscul esquelètic: Fibres cilíndriques llargues amb nombrosos

nuclis de localització perifèrica, NO RAMIFICADA. ESTRIADA.

Múscul llis: Fibres més gruixudes per la part central, amb un

nucli de posició central. NO ESTRIADA.
 ● 40-50% del pes corporal total -
VOLUNTARI
ESQUELÈTIC ● majoritàriament moviment de parts
(són cèl·lules allargades òssies i corporals
multinuclears) ● estabilitza posicions corporals
● genera calor
● capacitat de regeneració limitada
● cèl·lules envoltades de teixit connectiu i
dispositades en paral·lel.

● només al cor - INVOLUNTARI

CARDÍAC ● pressió pel flux sanguini arterial
(són cèl·lules multinuclears) ● discos intercalats (desmosomes i unions
comunicants)

● en parets d’òrgans buits i vasos sanguinis -

LLIS INVOLUNTARI
(cèl·lules mononuclears) ● esfínters regulen el flux dels tubs
● manté el diàmetre dels tubs
● mobilitza material al tracte
gastrointestinal i òrgans reproductors
● regulació del flux sanguini

MÚSCUL ESQUELÈTIC MÚSCUL CARDÍAC MÚSCUL LLIS

FUNCIÓ: FUNCIÓ: FUNCIÓ:

● innervació: neurones motores ● autoritmicitat ● control contracció:
somàtiques ● innervació: neurones motores hormonal,estirament...
autònomes ● innervació:
neurones motores autònomes
 MÚSCUL CARDÍAC AMPLIAT

FIBRA MUSCULAR CARDÍACA

● Mioglobina: proteïna muscular

● Miofibril·les: orgànuls contràctils del múscul esquelètic.
➔ SARCÒMER (unitat funcional bàsica de la miofibril·la)

● Reticle endoplasmàtic sarcoplasmàtic: envolta cada miofibril·la i emmagatzema ions de

calci.
SARCÒMER (unitat funcional bàsica de la miofibril·la)
Els filaments es superposen en funció de si el múscul està contret, relaxat o distès.

● Sarcòmers separats per discs Z (s'estén d’una banda Z a l’altra banda Z)

● BANDA A: associada a filaments gruixuts (miosina), amb zones de solapament amb filaments
prims (actina) i la zona H central sense filaments prims.
● Banda I: té filaments prims (actina) sense filaments gruixuts
● Línia M al centre del sarcòmer (miomesina)
● Unió entre Disc Z i Línia M via proteïna estructural: TITINA

MIOFIBRIL·LA - FILAMENTS

MIOSINA: Filament gruixut té caps mòbils. Proteïna motora, exerceix pressió o tracció sobre estructures
cel·lulars per produir moviment.

ACTINA: Filaments prims (actina) estan ancorats a discs Z

● Conté llocs d'unió per al cap de la miosina
● També contenen tropomiosina i troponina
La tropomiosina bloqueja el lloc d'unió a la miosina en repòs. La troponina manté la unió actina - tropomiosina
 MECANISME DE LLISCAMENT DELS FILAMENTS
● Durant la contracció, els caps de la miosina s'uneixen als llocs d’unió de l'actina.
● Fa lliscar les molècules d'actina (i els discs Z) cap a la zona H.
● Bandes I i zones H s’escurcen.
● El lliscament genera força i escurça els sarcòmers i, per tant, les fibres.

Els filaments gruixuts i fins, llisquen entre si, produint-se un escurçament de la longitud del sarcòmer, i per extrapolació del
múscul.

MÚSCUL CARDÍAC - TIPUS CEL·LULARS

● Múscul auricular
● Múscul ventricular
CÈL·LULES CONTRÀCTILS
Presents a la majoria dels teixits auriculars i ventriculars i
representen a les cèl·lules “treballadores” del cor.
TIPUS DE CÈL·LULES
DEL MIOCARDI L’arribada d’un potencial d’acció provoca la contracció.

● Fibres musculars excitadores.

CÈL·LULES ● Fibres musculars de conducció especialitzades
EXCITO-CONDUCTORES
Són cèl·lules musculars especialitzades en crear i distribuir
ràpidament els potencials d’acció per tot el miocardi. (efecte
cronotropic)
CÈL·LULES EXCITO-CONDUCTORES

● 1% de les fibres cardíaques es diferencien a fibres autorrítmiques.

● Actuen com a marcapassos – marquen el ritme d’excitació elèctrica que causa la contracció
● Formen el Sistema de conducció – garantir que les cavitats cardíaques siguin estimulades de
forma coordinada.

● Inici de l’excitació cardíaca: NODE SINOAURICULAR (SA) (aurícula dreta).

Ritme d’activació: 100 vegades/minut.
Propagació del potencial d’acció per les aurícules (contracció / sístole auricular). PUNT
D’ORIGEN DE EXCITACIÓ DE LA CÈL·LULA DEL COR. Està interconnectat amb el NODE
AURICULOVENTRICULAR per unions.

● Potencial d’acció de SA al NODE AURICULOVENTRICULAR (AV) (tabic interauricular).

Retard en la propagació mentre es contrauen les aurícules.

● Potencial d’acció de AV al FEIX AURICULOVENTRICULAR (feix d’His) (únic punt de pas del
potencial d’acció des d’aurícules a ventricles), a les branques dreta/esquerra i al vèrtex.

● Potencial d’acció a les FIBRES DE PURKINJE. Propagació potencial d’acció a ventricles. Les
cèl·lules veïnes s’activen per contacte d’unions communicants. Contracció / sístole
ventricular.

El batec s’origina al NODE SINOAURICULAR (SA) i es transmet l’excitació a les parets de les dos
aurícules (dreta i esquerra), cosa que ocasiona la contracció muscular. L’excitació arriba al NODE
AURICULOVENTRICULAR (AV), es transmet als ventricles a través del FEIX AURICULOVENTRICULAR
(feix d’His), cosa que ocasiona la contracció ventricular.
 ELECTROCARDIOGRAMA (ECG): Detecció superficial de les corrents elèctriques del cor.

Ona P Complex QRS Ona T

(despolarització /activació auricular) (despolarització/activació ventricular ràpida) (repolarització ventricular – relax muscular)

CORRELACIÓ ECG - CONTRACCIÓ

La despolarització Sístole La despolarització de Sístole ventricular La repolarització de les Diástole ventricular

de les fibres auricular les fibres contractils (contracció) fibres contractils (relaxació)
contractils (contracción) ventriculars produeix ventriculars produeix
auriculars complex QRS ones T
produeix ones P
 CICLE CARDÍAC:
● Correspon als fenòmens cardíacs que es produeixen des de l’inici d’un batec cardíac fins a
l’inici del següent.

● Si la freqüència cardíaca normal és de 75 (60-80) batecs per minut, la durada del cicle cardíac
és de 0,8 segons.

● Aquest cicle consta de dues fases:

Sístole: Període de contracció
Diàstole: Període de relaxació

SÍSTOLE AURICULAR (0,1 s)

És la fase de contracció de les aurícules i diàstole ventricular (ventricles relaxats).

Les aurícules, plenes de sang, es contrauen simultàniament provocant un augment de la pressió en el seu interior, la sang
passa cap als respectius ventricles (25 mL/aurícula) que estan relaxats a través dels orificis auriculoventriculars (vàlvules
mitral/tricúspide obertes).

La pressió és inversament proporcional al volum: A menys volum de la cavitat, més pressió sanguínia a la cavitat.

SÍSTOLE VENTRICULAR (0,3 s)

És la fase de contracció ventricular i diàstole auricular (aurícules relaxades).

La contracció del ventricle ocasiona un augment de la pressió intraventricular que provoca el tancament de les vàlvules
auriculoventriculars (vàlvules mitral/tricúspide). El tancament d'aquestes vàlvules genera un soroll audible en la superfície
del tòrax i que constitueix el 1r soroll cardíac. Durant uns 0,05 segons, tant les vàlvules semilunars (aòrtica/pulmonar)
com les auriculoventriculars (vàlvules mitral/tricúspide) es troben tancades. Aquest és el període de contracció
isovolumètrica.

En continuar la contracció ventricular provoca un ràpid augment de la pressió a l'interior de les cavitats ventriculars (sense
canvi de volum). Quan la pressió dels ventricles (intraventricular) supera la pressió de les artèries (arteria aorta) i del tronc
pulmonar, s'obren les vàlvules aòrtica/pulmonar i tenen lloc la fase d'ejecció ventricular, amb una durada aproximada de
0,250 segons.
● La pressió arriba a 120 i 25-30 mmHg
● Volum residual de cada ventricle al final de la sístole és de 60 mL

PERÍODE DE RELAXACIÓ / DIÀSTOLE CARDÍACA (0,4 s)

És la fase de relaxament (diàstole) de les aurícules i els ventricles. Disminueix la pressió intraventricular (reflux de sang
arterial) i es tanquen les vàlvules aòrtica/pulmonar. El tancament d’aquestes vàlvules genera el 2n soroll cardíac.

1r soroll cardíac: tancament de vàlvules auriculoventriculars (mitral/tricúspide)

2n soroll cardíac: tancament de vàlvules semilunars (aòrtica/pulmonar)
En aquesta fase en total tenim 4 vàlvules tancades (mitral/tricúspide/aòrtica/pulmonar).
Les vàlvules semilunars (aòrtica/pulmonar) impedeixen que la sang torni cap a les artèries quan cessa la contracció de
miocardi ventricular. Relaxació isovolumètrica.
La pressió ventricular disminueix per sota de la pressió auricular i s'obren les vàlvules auriculoventriculars
(mitral/tricúspide) i s'inicia la fase d'ompliment ventricular fins a volum de 105 mL/ventricle .

La sang flueix des de les aurícules als ventricles seguint un gradient de pressió.

CABAL CARDÍAC / DESPESA CARDÍACA:

● Volum de sang ejectat per cada ventricle / minut
● Relacionat amb el volum sistòlic (volum ejectat en cada sístole) i la freqüència cardíaca
(batecs per minut), paràmetres que varien en diferents situacions com exercici.
FÒRMULA: CABAL CARDÍAC = VS (volum sistòlic) x FC (freqüència cardíaca)
● Volum de sang adult (5L)
● CABAL CARDÍAC ADULT EN REPÒS (5,25 L/min)

RESERVA CARDÍACA:

● Diferència entre Cabal Cardíac màxim i Cabal Cardíac de repòs.

● Habitualment Reserva Cardíaca és 4-5 vegades el Cabal Cardíac de repòs
REGULACIÓ DEL VOLUM SISTÒLIC:

PRECÀRREGA (ESTIRAMENT)
● Com més s’ompli el ventricle durant la diàstole, més força de contracció durant la sístole i
més volum sistòlic ejectat.
● Si augmenta la Freqüència cardíaca, baixa el temps i volum de precàrrega.
● Si augmenta el retorn venós, puja el volum de precàrrega.

CONTRACTIBILITAT:
● Augment de contractibilitat per a una mateixa precàrrega degut a increments de Ca2+ a la
fibra muscular durant els potencials d’acció.
● Acció d’agents inotròpics positius i negatius que ho regulen.

POSTCÀRREGA:
● Pressió a superar per obrir vàlvules aòrtica i pulmonar i permetre l’ejecció ventricular.
● La hipertensió augmenta postcàrrega i redueix volum sistòlic.

REGULACIÓ DE LA FREQÜÈNCIA CARDÍACA:

REGULACIÓ AUTÒNOMA:
● Regulació nerviosa de l’activitat cardíaca al centre cardiovascular del bulb raquidi que rep
informació diversa:
➔ Aferències de centres cerebrals superiors (escorça, sistema límbic, hipotàlem).
➔ Aferències de receptors sensitius.
❖ Propioceptors (monitoritzen posició i moviments de membres i músculs).
❖ Quimioreceptors (canvis químics en sang).
❖ Baroreceptors (monitoritzen el grau d’estirament de parets dels grans vasos)

● Innerva el cor a través de:

➔ Nervis estimulants cardíacs (noradrenalina) - Augment de la freqüència espontània
al node Sinoauricular i augment de contractibilitat en aurícules (augment del volum
sistòlic).
➔ Nervis Vagues (acetilcolina) - Reducció de freqüència espontània al node
Sinoauricular.

REGULACIÓ QUÍMICA:
● Hormones suprarenals (adrenalina i noradrenalina estimulen freqüència i contractibilitat).
● Hormones Tiroidees (estimulen freqüència i contractibilitat).
● Cations (augment de K+ o Na+ en sang disminueix freqüència i contractibilitat; augment
moderat de Ca2+ en líquid intersticial augmenta freqüència i
contractibilitat).

Neurorregulació del cor: El centre cardiovascular del bulb raquídi controla els
nervis simpàtics i parasimpàtics que arriben al cor.
POTENCIAL DE MEMBRANA

POTENCIAL D’ACCIÓ - CONCEPTES BÀSICS

1. Potencial de membrana: determinat per la conductància o permeabilitats relatives als ions i

pels gradients.
2. Els ions fluiran a favor de gradient electroquímic: l’ió en qüestió intentarà portar el
potencial de membrana cap el seu equilibri electroquímic - potencial d’equilibri
3. Els canvis en el potencial de membrana són deguts al flux d’ions cap a l’interior o cap a
l’exterior de la cèl·lula:
● Despolarització: moviment net de càrregues positives cap a l’interior → corrent
d’entrada
● Repolarització: moviment net de càrregues positives cap a l’exterior.
● Hiperpolarització: el potencial de membrana és més negatiu que en repòs. Hi ha un
moviment net de càrregues positives cap a l’exterior → corrent de sortida.
4. Potencial llindar: diferència de potencial en la qual es produeix un corrent net d’entrada (el
corrent cap a l’interior supera el de sortida) a partir del qual es desencadena el potencial
d’acció.
 POTENCIAL D’ACCIÓ - NEURONES

1 A l'estat de repòs de la membrana d'una cèl·lula nerviosa, tant els canals de sodi com de potassi estan tancats i les
concentracions d'equilibri es mantenen a través de la membrana. A l'interior de la cèl·lula, la concentració de K+ és
més gran, comparat amb l'exterior. A l'exterior de la cèl·lula, la concentració de Na+ és més gran, comparat amb
l'interior. Els canvis reals a les concentracions dels ions Na+ i K+ són molt petits.

2 La bomba Na+/K+ és un contribuent important a l'estat de repòs o a l'equilibri de la cèl·lula. És responsable de

mantenir el gran excés d'ions Na+ fora de la cèl·lula i el gran excés d'ions K+ a l'interior. És un procés de transport
actiu que fa ús de la moneda d'energia ATP de la cèl·lula.

3 Un estímul és rebut (per les dendrites d'una cèl·lula nerviosa). S’ obren alguns canals de Na+, i l'afluència de difusió
d'ions Na+ comença a elevar el potencial de l'interior (més positiu). Si la resposta de l'estímul és suficient per impulsar
el potencial interior, el procés continua. Havent arribat al llindar, cèl·lula es dispararà cap al potencial d'acció complet.
4 Quan s'arriba al llindar, s'obren més comportes de sodi i els ions de Na+ s'infiltren a la cèl·lula, augmentant el
voltatge ràpidament. Es diu que aquesta transició és "depenent del voltatge" i es produeix ràpidament (ions de Na+
impulsats pel gradient de concentració i gradient de voltatge).

5 PROCÉS DE DESPOLARITZACIÓ:
Les comportes de sodi obertes continuen transportant ions de Na+ a la cèl·lula, cosa que impulsa la despolarització i
augmenta el potencial de l'interior de la cèl·lula. En algun moment, les comportes de K+ comencen a obrir-se, però el
procés d'obertura és més lent que el de les comportes de Na+, de manera que el procés de despolarització té temps
per completar-se. La despolarització continua fins que el potencial de l'interior de les cèl·lules esdevingui positiu.

6 A mesura que el potencial interior de cel·la es mou a través de la neutralitat fins a valors positius, les comportes de
sodi es tanquen, finalitzant la fase de despolarització.

7 PROCÉS DE REPOLARITZACIÓ:
Les comportes de K+ romanen obertes i la difusió lliure de potassi fora de la cel·la condueix el potencial cap a valors
negatius en un procés anomenat repolarització (caiguda en el potencial interior de cel·la com a resultat de les
comportes K+ obertes).

8 PROCÉS D’HIPERPOLARITZACIÓ (important en la transmissió d'informació):

La hiperpolarització és el període de sobrepassament del potencial de cel·la interior a valors més negatius que el de
l'estat de repòs normal. En aquesta fase les comportes de Na+ romanen tancades i la manca de mobilitat de Na+ a
través de la membrana fa que el procés de K+ avanci.
FUNCIÓ DE LA HIPERPOLARITZACIÓ:
➔ impedeix que la neurona rebi un altre estímul durant aquest temps.
➔ assegura que el senyal avança en una adreça.
Les comportes de K+ es tanquen i les comportes de Na+ romanen tancades. Sota les influències que controlen el
potencial d'equilibri (la bomba de Na+/K+ i el canal de fugida de K), la membrana cel·lular s'acosta novament al seu
estat de repòs.

POTENCIAL D’ACCIÓ - FIBRES MUSCULARS

Cèl·lules de múscul cardíac versus múscul esquelètic

 Canvi en el potencial elèctric que
passa entre l’interior i l’exterior del
nervi o d’una fibra muscular quan
s’estimulen.

MOTONEURONA MÚSCUL ESQUELÈTIC MÚSCUL CARDÍAC

ACOBLAMENT EXCITACIÓ - CONTRACCIÓ - POTENCIALS D’ACCIÓ - FIBRES CARDÍAQUES

● 99% de les fibres cardíaques són contractils

● Seqüència de passos en la contracció
➔ Situació basal amb potencial de membrana 90 mV)
➔ Despolarització per arribada de potencial d’acció
(entrada Na
➔ Plateau (entrada de Ca 2+ sostinguda que manté
despolarització
➔ Repolarització per sortida de K per restablir situación
basal
 CANALS IÒNICS CARDÍACS

SELECTIUS Permeables a un sol ió, degut a la seva configuració.

SENSITIUS AL VOLTATGE Els canals s’obren i es tanquen en funció dels canvis en el potencial
transmembrana durant les fases de despolarització i repolarització.

DEPENENT DEL TEMPS Alguns en concret tenen una obertura i tancament molt ràpids.