Meninges, sistema ventricular i LCR

Introducció
• El SNC està sostingut i protegit per
envolcalls ossis i membranosos.
• Tant l'encèfal com la me són
estructures delicades i vitals.
• Hi trobem els principals centres de
regulació del cos humà.
• El SNC ha de ser protegit i alhora
nodrir-se per a seguir funcionant.
• Hi trobem dues cobertes
protectores.
Cobertes protectores

• La coberta exterior és d'os:

• Ossos cranials tanquen l'encèfal,
ubicant-se en la cavitat cranial.
• Vèrtebres tanquen la medul·la espinal,
en el conducte vertebral.
Cobertes protectores

• En l’interior dels seus recobriments ossis,

l’encèfal i la ME estan envoltats per tres
capes membranoses concèntriques.
• Meninges.
• Són capes de teixit connectiu que
envolten la superfície externa del SNC.
• Tres capes diferents componen les
meninges:
1. Duramàter o duramadre.
2. Aracnoide.
3. Piamàter o piamadre.
•
Meninges
Meninges
Duramater Duramàter

• Serveix com a capa exterior a les

meninges i també com periosti interior
als ossos cranials
• Té un color blanc nacrat.
• És una membrana forta, densa i fibrosa
que envolta l’encèfal i la ME.
• Es continua a través del foramen
màgnum amb la duramàter que
recobreix la ME i la cua equina.
•
 Duramàter

• Està separada de les parets del

canal vertebral per l'espai
epidural, que ocupa 2/5 del
canal vertebral.
• Espai Epidural: només existeix
en el canal vertebral, no en el
crani.
Duramàter • Es comporta com una fulla que va ascendint
al llarg de la columna vertebral.
• Un cop a nivell del foramen màgnum,
la duramàter ja no és una fulla sinó
que són dues capes estretament
unides:
• Full Endostal: Adherida als ossos,
excepte en certs punts en que es
separen per a formar els sinus
venosos.
• Fulla meníngia: Està adossada a la
Fulla Endostal, però hi ha llocs en
què se separa, deixant un espai
triangular que correspon a un si
venós.
 Sinus venosos durals

• Funcionen com a venes, recollint sang dels teixits cerebrals per al retorn al cor.
• Són grans sistemes col·lectors pels quals drena la sang de l'encèfal cap a les venes
jugulars internes.
• Són obertures que se situen dins de les 2 làmines de la duramàter, i serveixen com a
canals de baixa pressió per al retorn del flux sanguini venós cap a la circulació
sistèmica.
• Estan revestits per endoteli i no tenen vàlvules.
Duramàter: tres importants prolongacions interiors.
• Falç del cervell. La falç del cervell es projecta cap
avall dins de la cissura longitudinal, formant una
espècie d'envà entre els dos hemisferis cerebrals.
• Falç del cerebel. és una extensió falciforme que
separa les dues meitats o hemisferis del cerebel.
• Tenda del cerebel. La tenda del cerebel separa el
cerebel del cervell. Es diu tenda perquè forma
sobre el cerebel una coberta semblant a una
tenda de campanya.
Tentori o la tenda del cerebel

• És una doble capa de duramàter que

separa el cerebel de la porció
inferior del lòbul occipital
(hemisferis cerebrals).
• Divideix l’encèfal en estructures
supratentorials i infratentoriales.
Anatomia macroscòpica de l’encèfal: cervell

• Així, el cervell és
supratentorial i el tronc
encefàlic és infratentorial.
Tentori
Aracnoides
• És una membrana prima i
impermeable que recobreix
totalment la medul·la espinal i
l’encèfal.
• Se situa entre la piamàter, més
profunda, i la duramàter, més
superficial.
• Es troba separada de la duramàter
només per un líquid que permet el
seu desplaçament. L'espai entre elles
és l’espai subdural, el qual és virtual.
• Envia prolongacions en forma de
teranyina cap a la següent capa
(Piamàter), constituint l'espai
subaracnoïdeo.
• On hi circula el LCR i vasos del SNC.
Piamadre

• Capa delicada que recobreix la superfície del teixit nerviós.

• Està adherida a la superfície exterior del cervell i de la medul·la espinal.
• Conté vasos sanguinis.
 Meninges

• Les meninges estan innervades i

vascularitzadas.
• Quan hi ha irritació i distensió de
les meninges produeix
cefalees.
• Els nervis cervicals I, II i III, donen
innervació a les meninges.
També la innervació sensitiva
està a càrrec del V.
• Com tenen irrigació a través de
l'artèria meníngia mitjana
també hi ha fibres simpàtiques
que produeixen vasoconstricció
d'aquests vasos.
 Espais

• Hi ha diversos espais entre les meninges i al voltant

de les mateixes:
• Espai epidural (sobre la dura) està immediatament
fora de la duramàter, però dins de les cobertes
òssies de l'encèfal i me, on conté un encoixinat de
greix i d'altres teixits conjuntius.
Al voltant de l'encèfal no sol existir normalment
un espai epidural perquè la duramàter es continua
amb el periosti de la cara interna dels ossos cranials.
• Espai subdural (sota la dura) es situa entre la
duramàter i l'aracnoide. L'espai subdural conté
una petita quantitat de líquid serós lubrificant.
• Espai subaracnoïdal. està sota de la aracnoides i
fora de la piamàter. Aquest espai conté una
quantitat significativa de líquid cefaloraquidi
(LCR).
 Espai Epidural
• Aquest espai està ocupat per
teixit connectiu lax, greix
peridural i pel plexe venós
vertebral intern.
• Aquest plexe té comunicació
directa amb els sinus durals
del crani, per tant pot ser una
via de disseminació
d'infeccions, èmbols o
cèl·lules canceroses des de la
pelvis cap al cervell.
• Protegeix la ME de possibles
danys producte dels
moviments de la columna.
Espai Epidural

• L'espai epidural té molta importància

en clínica, ja que sota L2 es poden
dipositar anestèsics locals
(anestèsia epidural) que permeten
intervencions quirúrgiques, en
general, sota el melic.
• És molt usada l'anestèsia regional
sobretot en l'àmbit obstètric.
 Espai subaracnoidal

• Aquest espai és real, envolta tot l'encèfal i prossegueix

inferiorment, a través del foramen màgnum fins a la
vora inferior de S2, on la duramàter i la aracnoides
es fusionen amb el filum terminale, no deixant cap
espai.
• La seva importància radica que conté el LCR.
• També es pot extreure LCR amb finalitats analítiques o
per mesurar pressió.
• Espai subdural, entre aracnoides i duramadre.
• Traumatismes cranials poden produir una ruptura de
les artèries meníngies que hi circulen, formant-se els
hematomes subdurals
• Espai epidural entre el periosti i la duramadre.
Hemorràgia subaracnoidal
Meningitis

• La infecció o inflamació de les meninges.

• Gairebé sempre afecta l'aracnoide i la piamàter, o
les
leptomeninges («meninges fines»).
• La meningitis sol estar produïda:
• Bacteris com el meningococ, pneumococ i
Haemophilus influenzae.
• Virus.
• Micosis (infeccions per fongs).
• Tumors.

• Els individus amb meningitis presenten en general

febre,
intenses cefalàlgies i rigidesa i dolor al clatell.
• Depenent de l'origen primari, la meningitis és lleu
i autolimitada o progressa a un quadre greu,
potser fatal.
• Si només estan afectades les meninges raquídies,
la malaltia es denomina meningitis espinal.
Líquid cefaloraquidi (LCR)

• A més de les seves cobertes òssies i membranoses,

l’encèfal i la me estan protegits enfront de les
lesions, dotant-los d'un amortiment líquid al voltant
dels òrgans i dins d'ells, el líquid cefaloraquidi (LCR).
• Líquid incolor, que banya l'encèfal i la medul·la espinal.
• Circula per l'espai subaracnoïdal, els ventricles
cerebrals i el canal ependimari.
• Quantitat de LCR: uns 140 ml (uns 23 ml en els
ventricles i 117 ml en l'espai subaracnoïdal de
l'encèfal i la medul·la).
• Es formen 650 mL diaris i es renova 4 cops
• Pressió molt baixa: 10 mm Hg
• LEC del SNC és comunica amb el LCR
• LCR ens indica la composició de l’ambient
extracel·lular de les neurones del SNC.
•
 Funcions del LCR

1. Actua com amortidor i protegeix de traumatismes al SNC.

2. Proporciona a l'encèfal el suport hidropneumàtic necessari contra
l'excessiva pressió local.
3. Serveix com a reservori i ajuda en la regulació del contingut del crani,
compensant alteracions de volum per mantenir la pressió intracranial.
4. Funcions de nutrició de l'encèfal (en menor mesura).
5. Elimina metabòlits del SNC.
6. Serveix a l'encèfal per monitoritzar les alteracions del medi intern. Pe, les
variacions en el contingut de CO2 desencadenen respostes
homeostàtiques en els centres de control respiratori de l'encèfal que
ajuden a regular el contingut total de CO2 i el pH del cos.
7. Serveix com a via perquè les secrecions pineals arribin a la glàndula
hipòfisi.
8. Permet el diagnòstic de diverses malalties neurològiques i via
d‘administració medicamentosa, com els anestèsics.
Composició
LCR Sang
Na+ mEql/L 148 136-145
K+ mEql/L 2,9 3,5-5
Cl- mEql/L 120-130 100-106
Glucosa 50-75 70-100
mg/dL
Proteína mg/dl 15-45 6000-8000
pH 7,3 7,4
Formació de líquid cefaloraquidi

• La formació de LCR es produeix sobretot per

separació de líquid de la sang en els plexes
coroides.
• Els plexes coroides són xarxes de capil·lars que es
projecten des la piamàter a l'interior dels ventricles
laterals i dels sostres del tercer i quart ventricle.
• Estructura ramificada tipus “mata”, anomenada plexe
coroide.
• Cada plexe coroide està cobert amb una capa de
cèl·lules ependimàries, que alliberen el LCR als
espais líquids.
líquid cefaloraquidi

• Comença en els ventricles laterals, continua

cap al tercer ventricle pels forats de Monro
(forats interventriculars) i després
transcorre per l'aqüeducte de Silvio fins al
quart ventricle.
• Aquí existeixen un conjunt d'orificis, un de
central, forat de Magendie i dos laterals, els
forats de Luschka, que ingressen a la
cisterna magna, un gran dipòsit de líquid
situat per darrere del bulb raquidi i per sota
del cerebel i cap avall al conducte
ependimari de la medul·la espinal.
Circulació del líquid cefaloraquidi

• El LCR circula en l'espai

subaracnoïdal i després
s'absorbeix en sang venosa per les
granulacions aracnoidals dins dels
sinus venosos de l'encèfal.
• Resumint, el LCR es forma per la
separació del líquid de la sang en
els plexes coroides dins
dels ventricles de l'encèfal, circula
pels ventricles i per el conducte de
l'epèndima i espai subaracnoïdal i
es reabsorbeix a la sang.
•
 Sistema ventricular

• Són petites cavitats dins del cervell.

• Unides unes a les altres per mitja de
petits conductes i canals.
• El sistema ventricular de l’encèfal
serveix de pas a la circulació del
LCR.
Sistema ventricular consta de tres parts:

• Ventricles laterals. Un en cada hemisferi cerebral.

• Tercer ventricle.
• Quart ventricle.
•
 Ventricles laterals (1 i 2)

• Un en cada hemisferi cerebral.

• És una cavitat en forma de C majúscula.
• Està connectat amb el tercer ventricle per mitja del forat
interventricular o de Munro.
•
Tercer ventricle

• Per sota i per dins dels

ventricles laterals.
• És un petit espai entre els
tàlems.
• Està connectat amb el
quart ventricle
mitjançant l’aqüeducte
cerebral o de Silvio.
Quart ventricle

• Petit espai romboide situat en el

lloc on el cerebel s’uneix a la
cara posterior del TE.
• Localitzat per davant del cerebel,
posterior a la protuberància i en
posició superior de la meitat de
la medul·la.
• És una lleugera expansió del
conducte l'epèndima que es
perllonga cap amunt des de la
medul·la espinal.
Quart ventricle

• En el quart ventricle s’aprecien tres

petites obertures per on penetra
el LCR en l’espai subaracnoideo:
• Forats laterals de Luschkea.
• Forat de Magendie.
Hidrocefàlia

• Quan una malaltia interfereix en la circulació del LCR.

• Per exemple, un tumor encefàlic comprimeix
l'aqüeducte de Silvio, tallant el flux de líquid del
tercer al quart ventricle.
• En aquest cas, s'acumula líquid en els ventricles
laterals i en el tercer, ja que segueix formant-se i el
seu drenatge està bloquejat (hidrocefàlia interna).
• Si el líquid s'acumula en l'espai subaracnoïdal al
voltant de l'encèfal, es produeix hidrocefàlia externa.
• Per exemple, hemorràgia subaracnoïdal, pot donar lloc
a la formació de coàguls sanguinis que bloquegen el
desguàs del LCR en l'espai subaracnoïdal. En
disminuir el drenatge és manté en l'espai una
quantitat excessiva de líquid.
• Increment de la pressió intracranial.
Hidrocefàlia

• Quan es produeix hidrocefàlia interna en

un nen petit el crani encara no s'ha
ossificat per complet.
• L’increment de pressió del LCR en els
ventricles fa augmentar el crani.
• Aquesta malaltia pot tractar-se mitjançant
la col·locació quirúrgica d'una derivació o
tub de drenatge de l'excés de LCR .
• Quan aquesta malaltia es produeix en un
nen més gran o en un adult, el crani no
cedeix a la creixent pressió del LCR i la
pressió comprimeix el tou teixit nerviós, i
poden donar lloc al coma i fins i tot a la
mort.
Barrera hematoencefàlica

• L’alliberació de
nutrients i la retirada
dels productes del
metabolisme son
funcions del sistema
vascular.
• En el teixit nerviós son
molt abundants els
capil·lars i altres vasos
sanguinis.
Barrera hematoencefàlica
• Sistema cel·lular especialitzat present en el
SNC, que separa la sang sistèmica circulant
del fluid extracel·lular cerebral en el sistema
nerviós central.
• Serveix per mantenir l'homeòstasi del SNC,
gràcies a la seva permeabilitat, altament
selectiva, que permet el pas dels nutrients
necessaris i l’expulsió dels residus.
• Aquest procés de subministrament i
d'eliminació es produeix mitjançant una
varietat de mecanismes de transport actiu.
• Les cèl·lules endotelials, que estan
connectades entre si per unions
hermètiques amb una resistivitat elèctrica
extremadament alta i que recobreixen
l'interior dels capil·lars cerebrals.
 BHE
• Moviment de grans molècules i
d’ions amb càrrega alta des
de la sang a l’encèfal i a la
medul·la espinal està molt
limitada per la BHE.
• Els astròcits poden ajudar a
limitar el moviment de certes
substàncies; p.e. poden
captar ions potassi i regular
d’aquesta manera la
concentració de potassi en el
líquid extracel·lular.
 Barrera hematoencefàlica

• La difusió de moltes
substàncies entre la sang i el
SNC està limitada per la
barrera hematoencefàlica.
• Formada principalment per
unions hermètiques entre
les cèl·lules que formen
l’endoteli dels capil·lars del
SNC.
 Control de l’ambient de la neurona
• Les neurones solen estar
protegides davant les
variacions extremes en
la composició del líquid
extracel·lular que els hi
pot fer mal.
Control
• La regulació de la
circulació del SNC.
• La presencia de la BHE.
• L’acció tampó del
astròcits.
• L’intercanvi de
substàncies amb el
LCR.
 Ambient de la neurona

• L’intercanvi de
substàncies entre el
líquid extracel·lular del
SNC i el LCR és lliure.
Ambient de la neurona
• Compartiments líquids del
crani
• Encèfal (1350 g), 15%
LEC (200 mL)
• Sang intracranial, 100 mL
• LCR, 100 mL
•
• Líquid de la cavitat cranial,
400 mL.
 Ambient de la neurona
• Però, l’entrada de
substàncies des de la
sang al SNC està
controlat per:
• Processos de secreció
en el plexe
coroidee, que
forma el LCR, i
• BHE.