AH II: òrgans interns GRAU BIOMEDICINA

L’ORELLA

Diferenciem tres parts:

 Orella externa
 Orella mitjana
 Orella interna
L’orella externa i l’orella mitjana estan separades per la membrana timpànica.
L’orella mitjana i l’orella interna es posen en contacte a través de la finestra oval.
L’orella mitjana està en contacte amb la rinofaringe a través de la trompa d’Eustaqui.

1- L’ORELLA EXTERNA.

GENERALITATS:

L’orella externa està formada per:

 El pavelló auricular
 El conducte auditiu extern (CAE)

Té com a funció la de captar les ones sonores i amplificar-les. En els animals aquesta
funció està molt desenvolupada i el pavelló auricular té una gran mobilitat, ja que
s’orienta segons la font de so.

La membrana timpànica o timpà és una membrana que separa l’orella externa de la

mitjana.

PAVELLÓ AURICULAR:

El pavelló auricular té forma ovalada. Està situat a ambdós cantons del cap i es troba
unit al cap per la seva porció anterior i mitjana.

Constitució: Està format per cartílag elàstic (la major part), però la
part inferior no hi ha cartílag només teixit cel·lular adipós.

Parts:
 Arrel de l’hèlix, Hèlix, antitrague, trague, lòbul
 Meat: forat del CAE, està tapat en part pel trague

Musculatura: Hi ha 3 músculs (superior, anterior i posterior). Els músculs auriculars

van des del pavelló auricular fins a l’aponeurosis epicraniana. Tots ells són músculs
facials per tan estan innervats pel nervi facial (n.VII).

1
AH II: òrgans interns GRAU BIOMEDICINA

Innervació:
 Part superior per n.V3 (n.auriculotemporal)
 Part inferior (lòbul) per el plexe cervical (n.auricular major)

Irrigació:
 Arterial: Branques de l’artèria caròtida externa
 Venosa: Les venes drenen a la vena jugular externa
 Limfàtica: la limfa va als ganglis parotidis, mastoïdals i cervicals superficials.

CONDUCTE AUDITIU EXTERN:

Generalitats:
S’estén des del meat fins a la membrana timpànica.
El CAE està cobert per pell, pèl, glàndules sebàcies i ceruminoses que formen una
secreció anomenada cerumen. El pel i el cerumen estableixen una barrera enganxosa
que preveu l’entrada de cossos estranys.
En l’adult mesura 2,5 cm, en els nens és més curt. Es dirigeix cap endavant, dintre i a
baix.

Parts:
 Un segment extern o figrocartilaginós (1/3 extern), que és prolongació del propi
cartílag auricular
 Un segment intern u ossi (2/3 restants), on es localitza la unió escamo-timpànica
de l’os temporal. Just abans de la membrana timpànica forma un estretament.

Relacions:
 Anterior: articulació temporomandibular
 Posterior: apòfisi mastoides del temporal
 Superior: fossa cranial mitjana

Innervació: Està innervat per branques del V3 i del X (pot produir nàusees per
estimulació del CAE). La infecció del CAE (otitis externa) és molt dolorosa i
desproporcionada.

Irrigació: Igual que la del pavelló auricular

 Arterial: artèria caròtida externa
 Venosa: vena jugular externa
 Limfàtica: ganglis parotidis, mastoïdals i cervicals superficials.

2
AH II: òrgans interns GRAU BIOMEDICINA

MEMBRANA TIMPÀNICA:

Generalitats:
La membrana timpànica és un envà fibrós (constituït per fibres circulars i radials) que
separa l’orella externa (CAE) de l’orella mitjana (caixa timpànica). Sol mesura 1 cm de
diàmetre.

Constitució:
 La part externa està coberta per pell (continuació de la pell del CAE)
 La part interna està coberta per mucosa (la mateixa de la caixa timpànica).
Aquesta mucosa secreta moc que lubrifica l’interior de la caixa timpànica i que
drena a través de la trompa d’Eustaqui a la nasofaringe.
Una inflamació d’aquest epiteli pot produir un excés de secreció de moc i una
obstrucció d’aquesta via, la qual cosa fa que s’acumuli moc dins de l’orella
mitjana produint una otitis serosa.
La part interna de la membrana timpànica està unida a través de la mucosa
amb l’osset auricular anomenat martell.

Funció:
Té una orientació anteroinferior, que fa que la MT actuï com un minúscul radar i vibra
quan arriben les ones sonores a través del CAE. Aquestes vibracions fan moure els
ossets situats a nivell de l’orella mitjana.

Innervació:
La membrana timpànica és molt sensible al dolor. Està innervada:
 La part externa pel n.V3 (nervi auriculotemporal) i X (com el CAE)
 La part interna pel plexe timpànic-n. IX (com l’orella mitjana)

Color: La membrana timpànica té un color gris perla i brillant. El timpà és ovalat, la

cara externa és còncava.

Parts:
La membrana timpànica es pot veure a través d’un otoscopi. Un aparell que es un tub
amb una llum incorporada i que introduïm per el CAE.
En la imatge otoscòpica podem veure per transparència els ossets auriculars situats a
l’orella mitjana, o com a mínim l’osset més extern (el martell).
Podem diferenciar:
 Una part central, que correspon a la punta del mànec de l’os martell.
S’anomena umbó (ombligo). És una depressió central produïda per que la
punta del mànec del martell s’enganxa a la mucosa de la membrana timpànica.
 Una part superior, on es troba la resta de l’os martell i on passa per dins de la
membrana timpànica el nervi corda del timpà. És una zona una mica perillosa
per manipular-la ja que a més a més està molt vascularitzada. S’anomena pars
flaccida. En aquesta part no trobem fibres circulars ni radials.

3
AH II: òrgans interns GRAU BIOMEDICINA

 Una part inferior on no es troba cap element important ni per la part externa ni
per la part interna de la membrana timpànica i és el lloc de preferència per fer
els drenatges timpànics. S’anomena pars tensa. On trobem el con de llum.

Quan hi ha una otitis mitjana i s’acumula líquid (sang, pus, moc, etc) en l’interior de
l’orella mitjana, la membrana timpànica es tensa (ja no és còncava sinó convexa), a
vegades està inflamada (molt inflamada (molt vermella), i en ocasions es té que fer
una incisió (que si es petita cura de manera espontània, per així deixar sortir el líquid
acumulat en l’orella mitjana. Sempre es farà el drenatge a la part inferior de la
membrana timpànica, per evitar lesionar el nervi corda del timpà.
El trencament de la membrana timpànica es pot donar també en casos de presència
de cossos estranys en el CAE, per traumatismes o per una pressió exagerada. (p.ex:
immersions de submarinistes).

4
AH II: òrgans interns GRAU BIOMEDICINA

2- L’ORELLA MITJANA.

GENERALITATS:

L’orella mitjana o caixa del timpà o cavitat timpànica és una cavitat d’aire situada dins
del penyal de l’os temporal que conté aire i età recoberta per mucosa.

Comunicació:
 rinofaringe a través de la trompa d’Eustaqui
 cel·les timpàniques
 orella interna a través de la finestra oval i de la finestra rodona. Està
separada de l’orella externa per la membrana timpànica o timpà.

Contingut: L’orella mitjana conté:

 3 ossets auriculars
 2 músculs
 6 lligaments
 Nervis que la travessen.
A més a més té forma de caixa per tan descriurem 6 cares: sup (tegmentaria) inf
(yugular), ant (tubàrica o carotídea), post (mastoidea), ext (timpànica) i int (laberíntica).

(Imatge: visió frontal d’orella dreta)

OSSETS AURICULARS:

L’orella mitjana té tres petits ossos (els més petits del cos humà) que travessen tota la
caixa timpànica (des de la membrana timpànica fins a la finestra oval).
D’extern a intern són: el martell (martillo), l’enclusa (yunque) i l’estrep (estribo).
S’articulen a través d’articulacions de tipus sinovials (càpsula articular, membrana

5
AH II: òrgans interns GRAU BIOMEDICINA

sinovial, cartílags, lligaments). Aquests ossets amplifiquen fins a 10 vegades les ones
sonores.
En malalties com l’otosclerosis s’afecten les articulacions d’aquests ossets i per tant no
poden realitzar moviments i produeix sordesa.

MARTELL (malleus): mesura 8 mm. Està subjecte a la caixa timpànica pels lligaments
superior, anterior i extern.
Presenta:
 un cap, situat a la part superior de la caixa del timpà i que en la part postero-
interna es troba una careta articular per l’estrep
 un coll,
 un mànec que descansa sobre la pars superior (pars flaccida) de la membrana
timpànica. Es relaciona amb el nervi corda del timpà. La punta del mànec es
troba en el melic de la membrana timpànica. S’insereix el múscul tensor del
timpà.
ENCLUSA (incus): Presenta
 un cos central, que s’articula amb el cap del martell. Es troba a la part superior
de la caixa timpànica.
 Una apòfisi curta (externa), en ella s’insereix un lligament que el manté
subjecte a la paret posterior del recés epitimpànic.
 Apòfisi llarga (anterior), que s’articula amb el cap de l’enclusa.
ESTREP (stapes): presenta
 Un cap, que s’articula amb l’apòfisi llarga de l’enclusa. S’insereix el múscul de
l’estrep o estapedial.
 Una base, que s’insereix en la finestra oval. En aquest nivell es troba un
lligament anular que es prou fort per que l’estrep no es mogui de la finestra oval
i prou laxa per que permeti que es desplaci quan té que transmetre el só. En
ocasions, aquest lligament es pot calcificar (otosclerosis) i arribar a produir
sordesa.
 Un coll que uneix el cap amb la base.

Aquests ossets estan subjectes a la caixa del timpà per lligaments:

El martell té 3 lligaments: superior, anterior i extern
L’enclusa té 2 lligaments: superior i posterior

6
AH II: òrgans interns GRAU BIOMEDICINA

L’estrep té 1 lligament: el lligament anular que està al voltant de la base de l’estrep i

que el subjecta a la finestra oval.

MÚSCULS

Hi ha dos músculs que s’insereixen en els ossets de l’orella mitjana. La

seva contracció produirà una disminució en els moviments dels ossets i
per tant una atenuació del só. Són dos músculs que protegeixen l’orella
interna quan arriben ones sonores d’alta intensitat.

Múscul del martell o tensor del timpà:

Origen: porció cartilaginosa de la trompa d’Eustaqui, i zones òssies del
voltant (ala major de l’esfenoide + porció petrosa del temporal).
Inserció: mànec del martell
Acció: tensa la membrana timpànica, redueix l’amplitud d’oscil·lació de la membrana.
Evita doncs, que l’orella interna es lesioni després d’una exposició a tons molt alts.
Innervació: V3

Múscul de l’estrep (múscul estapedial): es el múscul estriat més petit del nostre
organisme.
Origen: piràmide (paret posterior de la caixa del timpà)
Innervació: cap de l’estrep (coll?)
Acció: mou la base de l’estrep sobre la finestra oval, afluixa la membrana timpànica i
disminueix la pressió intralaberíntica.
Innervació: VII. Una paràlisi del facial, pot produir una paràlisi d’aquest múscul que es
manifesta per una hiperacusia (agudesa auditiva exagerada).

NERVIS

 Nervi corda del timpà, branca del nervi facial que es situa per la cara interna de
la membrana timpànica
 Plexe nerviós timpànic amb fibres del n. IX., que innerva la mucosa de l’orella
mitjana
 Nervi facial que travessa l’orella mitjana situat a la paret posterior un canal que
s’anomena aqüeducte facial

PARETS

Te forma d’una caixa, i per tant té 6 parets:

Paret externa o membranosa, formada per la membrana

timpànica.
Trobem:
- el martell, el mànec reposa sobre la membrana timpànica
- el nervi corda del timpà travessa aquesta paret, situant-se entre el martell i l’enclusa.

7
AH II: òrgans interns GRAU BIOMEDICINA

Paret interna o laberíntica, en contacte amb l’orella interna.

En aquesta paret trobem:
- el promontori: és una eminència òssia (formada per la
primera volta de la còclea). es troba a prop del sostre, on
es ramifica el plexe timpànic des del n. IX (glossofaringi)
- el plexe timpànic constituït per fibres del VII i del IX
- la finestra oval (fenestra vestibuli) coberta per la base de
l’estrep
- la finestra rodona (fenestra cochleae) coberta per la membrana timpànica secundària

Paret anterior o carotídia, separa la caixa timpànica de l’artèria caròtida interna. En

ocasions la làmina òssia que separa l’artèria de la caixa timpànica és tan fina que
algunes persones poden sentir les pulsacions d’aquesta artèria quan passa per
aquesta paret.
En aquesta paret es troba:
- la trompa d’Eustaqui (conducte òsteo-cartilaginós
que va de la part anterior de la caixa del timpà fins
a les fosses nasals -rinofaringe-. Per la seva
disposició permet l’accés d’aire a la caixa,
equilibrant-se així la pressió atmosfèrica en els dos
costats del timpà, també pot ser via d’infecció (pas
de moc o bacteris des de la nasofaringe a l’orella
mitjana). En els nens la trompa d’Eustaqui és més
curta que en els adults i més horitzontalitzada, per
això hi ha més incidència d’otitis mitjana secundària
a refredats, en els nens que en els adults.
- Forat pel pas del múscul tensor del timpà

Paret posterior o mastoïdal, relacionada amb les

cel·les mastoïdals Trobem:
- additus: forat d’entrada de les cel·les mastoïdals
(l’antre mastoïdal). L’antre és la cavitat de la apòfisi
mastoide del temporal que presenta en el terra uns
forats per els que comunica amb les cel·les
mastoïdals.
- La piràmide: eminència òssia on s’origina el múscul
estapedial
- l’aqüeducte de Fal.lopi per on passa el nervi facial en
busca del forat estilomastoïdal
- origen del nervi corda del timpà (branca del n- VII).

Paret superior o sostre, la part situada entre els ossets i la

paret s’anomena recés epitimpànic que abomba per fora del
penyal del temporal formant el tegmen timpani. Per tan el
tegmen timpani que veiem a la cara superior del penyal del
temporal correspon al sostre de l’orella mitjana.

8
AH II: òrgans interns GRAU BIOMEDICINA

El recés està situat just en la unió de la porció escatosa i petrosa del temporal. En
l’infant fins que aquestes dues porcions de l’os temporal es fusionen, hi ha un risc
elevat de que infeccions de l’orella mitjana puguin disseminar-se per la cavitat cranial i
produir meningitis. Aquest és un dels factor que fan que els nens siguin més
vulnerables a les meningitis.

Paret inferior o terra o jugular separa la cavitat

timpànica de la vena jugular interna. A vegades
aquesta paret no és òssia sinó fibrosa. És on
trobem l’entrada del n. IX a l’orella mitjana per
formar el plexe timpànic.

9
AH II: òrgans interns GRAU BIOMEDICINA

L’ORELLA INTERNA.

GENERALITATS:

L’orella interna conté l’òrgan vestibulococlear, amb els mecanismes neurològics

especialitzats i els receptors tan del so com de l’equilibri. Es troba situat dins del
penyal del temporal.

Diferenciem dues parts:

 laberint ossi, circula un líquid anomenat perilimfa
 laberint membranós (situat dins del laberint ossi), circula un líquid anomenat
endolimfa
ambdós líquids transporten les ones sonores cap als receptors del so i l’equilibri.

Tant el laberint ossi com el membranós presenta dues parts: una anterior o cargol
(còclea) i una posterior format pels conductes semicirculars i el vestíbul.

CARGOL o CÒCLEA:

Constitueix el laberint anterior i conté els òrgans essencials del sentit de l’oïda.
Conducte enrotllat en forma d’espiral que dóna 2,5 voltes al voltant d’un eix d’òs
espongós cònic en forma de conus anomenat modíol (modiolo) per on passen vasos i
n. coclear). El modíol té el vèrtex orientat cap a l’orella mitjana i la base orientada al
CAI. La primera volta de la còclea forma el promontori (estructura de la paret interna
de l’orella mitjana)
Aquest conducte ossi està dividit longitudinalment per una membrana també òssia
(làmina espiral) en dues rampes:
 rampa timpànica situada per sota de la làmina espiral i que s’acaba a la
finestra rodona
 rampa vestibular situada per sobre de la làmina espiral i que s’obre en el
vestíbul. A l’interior de la rampa vestibular hi ha el cargol membranós on hi
ha l’estructura específica de la funció auditiva que és l’òrgan de Corti. El
cargol membranós té una secció triangular.
Presenta tres parets:
o superior o membrana de Reissner o
vestibular, relacionada amb la rampa
vestibular
o inferior o membrana basilar, en
relació a la rampa timpànica. És on
es situa l’òrgan de Corti (on neixen
les fibres del nervi coclear (n. VIII).
o lateral o lligament espiral, és un
engruiximent del periosti

10
AH II: òrgans interns GRAU BIOMEDICINA

VESTÍBUL:

Cambra ovalada situada entre els conductes semicirculars i la còclea. En la seva

paret externa es troben la finestra oval (tancada per la base de l’estrep) i la finestra
rodona (tancada per la membrana timpànica secundària).
El vestíbul es relaciona...

- amb la còclea per davant,

- amb els CSC per darrere, i

El vestíbul del laberint membranós comprèn:

o el sàcul: es comunica amb la còclea
o l’utricle: és el més gran, es comunica amb els
CSC i amb el sàcul (conducte utricle-sacular).

A les parets de l’utricle (terra) i del sàcul (paret

interna) es troben receptors especialitzat, les
màcules, que són sensibles a l’orientació del cap
respecte a la gravetat i altres forces d’acceleració.
-L’utricle detectes els moviments del cap en el pla
sagital (a dalt i a baix) i el sàcul en el pla frontal (dreta-
esquerra).
Les cèl·lules ciliades de les màcules estan innervades pel n. VIII.

CONDUCTES SEMICIRCULARS:

Hi ha tres conductes semicirculars (2/3 d’un cercle) : superior (anterior), posterior i

lateral. Disposats en angle recte entre ells, per tant representen els tres eixos de
l’espai. Els conductes laterals de les dues orelles estan situats horitzontalment i en el
mateix plànol. El conducte anterior de un cantó està situat en el mateix plànol que el
conducte posterior de l’altre cantó. Així, les dues orelles internes funcionen juntes per
mantenir l’equilibri.
Cadascun dels conductes semicirculars ossis allotja el corresponent conducte
semicircular membranós. El conducte semicircular superior es vertical i forma un
angle recte amb l’eix longitudinal del penyal del temporal. S’obren a la part posterior
del vestíbul (utricle) a través de 5 forats (el superior i posterior s’uneixen). En la seva
porció més propera a l’utricle presenten unes dilatacions anomenades ampul·les
(ampollas) membranoses u òssies superior, posterior o lateral. Cada ampul·la conté
un àrea sensorial, la cresta ampul·la, que registra el moviment de la endolimfa dins de
la ampul·la durant els moviments de rotació.

11
AH II: òrgans interns GRAU BIOMEDICINA

ORELLA INTERNA

1. Pavelló auricular
2. CAE
3. Cartílag auricular
4. Membrana del timpà
5. Martell
6. Enclusa
7. Estrep
8. Os temproal
9. Caixa del timpà
10. Trompa de Eustaqui
11. Finestra rodona
12. Temporal
13. Conducte semicircular
14. Utricle
15. Sàcul
16. Còclea òssia
17. Còclea membranosa
18.Vestíbul ossi
19.Vestíbul membranós

12