OSTEOLOGIA

Miquel Fabre
Esquelet axial.
Ossos del crani

Os i referències Descripció
Frontal Os del front. Sostre de les òrbites. Part anterior de la base del
crani. És únic, imparell, i mig des del segon any de vida.
Vora supraorbitaria vorell, marge superior de l’òrbita.
Sinus frontals Cavitats aèries recobertes de mucosa.
Tuberositats Prominències sobre de cada òrbita. És la part més
encimbellada.
Glabel·la Zona llisa sobre del nas entre les projeccions dels sinus.
Parietal Coberta lateral i superior del crani, per darrera del frontal. Os
parell, irregularment rectangular amb curvatura convexa de
fora.
Esfenoide Clau de la base del crani, imparell, fusió de diversos ossos
fetals, contribueix a formar les parets laterals, les òrbites i les
foses nasals.
Cos Part central, cúbica, buida.
Ales majors Prolongacions laterals. Formen la paret externa de l’òrbita
Ales menors Perllongaments fins, triangulars, de la part superior del cos,
formen la part posterior del sostre de l’òrbita.
Sella turca Depressió en forma de cadira de muntar en la cara superior del
cos, és el receptacle de la glàndula hipòfisi o pituïtària.
Sinus Espais aeris irregulars recoberts de mucosa.
Apòfisis pterigoidea Prolongacions inferiors que formen la paret externa del nas.
Foramen òptic Obertura en l’arrel de l’ala menor pel pas del II parell, òptic.
Fenedura esfenoïdal Obertura en l’òrbita, per fora del forat òptic, per deixar pas al
III parell, Motor Ocular Comú, al IV, patètic i part del V.
Foramen rodo major Obertura en l’ala major pel pas del V parell, trigemin.
Foramen oval Obertura en l’ala major pel pas del V parell, trigemin, també.
Foramen rodo menor Obertura en l’ala major pel pas de l’artèria meníngea mitja.
Temporal. Forma la part lateral inferior del crani i part de la base.
Part escatosa Part superior de l’os, laminar, en forma de conquilla.
Part petromastoïdea Porció inferior de l’os, a la base del crani, entre l’esfenoide i
l’occipital, darrera de l’orifici auditiu extern, apòfisi en forma
de piràmide quadrangular, conte l’oïda mitja i interna.
Apòfisi mastoide Procés darrera l’orella.
Conducte auditiu Canal que, en penyal, es perllonga des de l’orifici auditiu
extern extern fins la membrana timpànica.
Apòfisi cigomàtica Prossecució que cerca l’articulació amb l’os pòmul.
Orifici auditiu obertura gran per on translimiten el VIII parell, estato-acústic,
intern o vestíbulo-coclear, i el VII o facial.
Cavitat glenoidea Depressió ovalada per articular-se amb el maxil·lar inferior.
Apòfisi estiloide espina d’os que sobresurt avall i endavant des de la cara
inferior del temporal, per inserir-s’hi el ramell de Riolan.
Conducte carotidi per on l’artèria caròtida interna transfixia el crani.

1
 Fosa jugular Depressió on s’allotja la dilatació de la vena jugular interna.
Occipital Part més caudal i dorsal, base posterior del crani.
Foramne Magnum Orifici ovalat d’eix major sagital per on es posa en comunicació
la cavitat craniana amb el conducte raquidi vertebral, hi sorgeix
el SNC, la medul·la, i les artèries vertebrals penetren al crani.
Còndils Procés oval i convex que s’articula amb la primera vèrtebra.
Protuberància externa Eminència en la cara posterior prop de Foramen Magnum.
Etmoide Irregular i complex os medià, a l’escotadura frontal, participa
en la construcció de la base anterior del crani, l’òrbita i el nas.
Làmina Cribrosa Pas amfibòlic del I parell, Olfactori, vers l’encèfal.
Apòfisi Crista Galli Ancoratge antero-superior de les meninges.
Làmina perpendicular Forma la part superior de l’envà nasal.
Sinus Espais aeris en forma de rusc i recoberts de mucosa.
Cornets superiors Participen en la formació de les parets òssies del nas

Ossos de la cara

Palatí Forma la part posterior del paladar dur, el terra i part de les
parets laterals de les foses nasals, i el terra de l’òrbita ocular.
Maxil·lar inferior Maixella inferior, és l’os més gran i fort
Cos Part inferior de l’os, en la nostra espècie forma la barbeta.
Branca Projeccions, una a cada cantó, que es dirigeixen cap amunt, des
de la part posterior del cos
Còndil Part llisa en l’extrem superior de la branca per articular-se amb
la cavitat glenoidea del temporal.
Coll Istme entre el còndil i la branca.
Cara alveolar Presenta els alvèols dentaris, on s’articulen les peces dentals.
Apòfisi muscular Inserció del múscul massèter, és una notable eminència dirigida
(A. coronoide) amunt en la part anterior de cada branca.
Angle Unió de les vores posterior i inferior de les branques
Maxil·lar superior Maixella superior, participa en el terra de l’òrbita, part anterior
del sostre de la boca i terra de les foses nasals.
Cara alveolar Presenta els alvèols dentaris, on s’articulen les peces dentals.
Sinus Gran cavitat aèria, recoberta de mucosa, és el sinus més gran de
(Antre de Highmore) la calavera, representa el major ressonador de la veu.
Apòfisi Palatina Part anterior del paladar dur, s’articula amb l’os Palatí.
Conducte suborbitari Orifici en la superfície externa, just per sota l’òrbita, pel pas de
nervis i vasos sanguinis
Solc llagrimall Forma a la cara interna, el conducte naso-llagriamall.
Ossos propis del nas petits ossos que formen la part superior del pont nasal.
Pòmul Os de la galta, forma part del terra i paret lateral de l’òrbita.
Unguis Petits ossets amb la forma i el tamany aproximats d’una ungla,
per darrera i per fora dels Ossos propis del nas formen la paret
interna de l’òrbita i la paret lateral de les foses nasals
Cornets inferiors Volutes òssies en la cara interna de la paret externa de les foses.
Vòmer Part inferior i posterior de l’envà nasal
Martell, Enclusa, i Diminuts ossos auditius allotjats en la cavitat de l’oïda mitja de
Estrep l’os temporal.

2
Ossos del tronc.

Hioide Os en forma de V en la part anterior del coll entre la maixella

inferior i la laringe, penja dels lligaments de les apòfisis
estiloide (Riolan) és l’únic os que no s’articula amb cap d’altre.
Vèrtebres El seu conjunt formen un eix flexible, corbat, d’on pengen les
costelles, i les vísceres, al cim es gronxa la calavera, i forma el
canal raquidi, per on discorre la medul·la espinal.
Cos Massa plana i rodona, en situació anterior.
Pedicle Perllongacionns curtes que des del cos es dirigeixen enrera.
Làmina Part posterior de la vertebra a qui s’uneixen els pedicles
Arc vertebral Format pels pedicles i les làmines tanca per darrera el forat V.
Apòfisi espinosa Sortit agut que es projecta avall des de la línia mitja laminar.
Apòfisi transversa Projeccions laterals a dreta i esquerra de les làmines
A. Articular superior S’acaren amunt des de les làmines, s’articulen amb les
inferiors.
A. Articular inferior S’acaren avall des de les làmines, s’articulen amb les superiors.
Forats de conjunció Orifici entre vèrtebres per permetre el pas dels nervis espinals
Cervicals Les set primeres, les apòfisis espinoses són curtes i bífides
Orificis vasculars forat en l’apòf. Transversa pel pas de l’artèria i vena vertebral
Atlas 1ra. No té cos ni apòf. Espinosa
Axis 2ona.presenta l’apòf. Odontoide que fa d’eix al gir de l’atlas
Prominent 7ena. l’apòf. espinosa, simple, és la primera que es palpa al coll
Dorsals Les dotze següents, s’articulen amb les costelles, les apòf.
espinoses, llargues, van perdent verticalitat de dalt a baix.
Lumbars Les cinc que trobem a continuació (a voltes són 4, o 6) Apòf.
espinosa breu, roma i horitzontal. Cos molt robust.
Sacre Cinc (quatre o sis) vèrtebres independents que vers els vint-i-
cinc anys d’edat es fonen en un sol os en forma de tascó.
Promontori Prominència superanterior amb notorietat obstètrica.
Còccix Quatre o cinc reductes vertebrals informes que es fonen en un.
Estern Os pla, llarg, en forma de daga en la part anterior del tòrax.
Cos Part central de l’os.
Manubri Part superior en forma de campana, recorda un mànec.
Apèndix xifoide Ensiforme, prolongació cartilaginosa en la part inferior de l’os.
Costelles Dotze arcs esquelètics formats per una gran porció dorsal òssia,
i una altra, menor, ventral cartilaginosa, mostren tres
arcuacions: sobre el pla, sobre les vores, i sobre l’eix
longitudinal. Les set primeres s’articulen amb l’estern per un
cartílag propi, les tres següents ho fan mitjançant un cartílag
comú, les dues darreres no s’articulen només que amb la
vèrtebra corresponent.
Cap costal Extrem dorsal, voluminós, amb les caretes per articular-se amb
columna vertebral (bífides de la 2 a la 10)
Coll Part estreta a continuació del cap de costella.
Tubercle Bordó eminent que s’observa per sota del coll, s’articula amb
l’Apòfísis transversa de la vèrtebra dorsal immediata inferior.
Cos Part òssia principal de la costella.

3
 Cartílag costal Cartílag a l’extrem esternal de l’os.
Esquelet apendicular.
Ossos de les extremitats superiors:

Clavícula Os parell (com tots els de l’esquelet apendicular, simetria axial)

allargassat, situat en la part superior del tòrax, amb una estirada
doble curvatura. L’extrem intern articula l’extremitat superior
amb el tronc, articulació esterno-costo-clavicular.
Omòplat Os que resulta de la fusió filogenètica de l’escàpula amb el
coracoide, os pla, ample, triangular, forma juntament amb la
clavícula la cintura escapular.
Espina Cresta esmolada que creua obliquament la cara superior de l’os
Acromi Procés pla a l’extrem de l’espina, s’articula amb la clavícula .
Apòfisi Coracoide Ara és una prolongació en la cara anterior de la vora superior.
Cavitat Glenoïdea Cavitat còncava que s’articularà amb el cap humeral.
Húmer Os únic, llarg, del braç.
Cap Eixamplament hemiesfèric, llis, i rotat externament, en
l’extrem proximal i destinat a la cavitat Glenoïdea de
l’omòplat.
Coll anatòmic Solc esbiaixat just sota del cap.
Tròquiter Grossa tuberositat antero-exterior per dessota i enfora del cap
Troquí Petita tuberositat anterior sota del coll anatòmic.
Corredora bicipital Solc profund entre el tròquiter i el troquí per on discorre el
tendó llarg del bíceps.
Coll quirúrgic Sota les tuberositats, no té entitat anatòmica, té risc de fractura.
Tuberositat deltoïdea Zona aspre en forma de V a mitja diàfisi, s’insereix el deltoide.
Canal de torsió Solc oblic per dessota la V deltoïdea allotja el nervi radial
Epicòndil Projecció lateral, distal externa per sobre el còndil.
Epitròclea Projecció lateral distal internaper sobre la tròclea.
Còndil Eminència arrodonida per articular-se el radi.
Tròclea Depressió en forma de politja on s’articula el cúbit.
Fosa olecraniana Depressió posterior sobre la tròclea, rep l’olècran del cúbit.
Fosa coronoide Fosa anterior sobre la tròclea, rep l’apòf. coronoide en flexió.
Radi Os extern de l’avantbraç, paral·lel al cúbit es creua per davant
d’aquest en el moviment pron, en flexió o extenció.
Cap Apòfisi proximal en forma de tor, s’articula pel sobre còncau
amb el còndil humeral i pel cantó amb l’osca radial del cúbit.
Tuberositat bicipital Engruiximent aspre ventro-intern sota el cap s’insereix el
biceps.
Apòfisi estiloide Prominència distal externa.
Cúbit Os intern de l’avantbraç, és més llarg que el radi.
Olècran Protuberància que forma el relleu punxegut del colze.
Apòfisi coronoide Procés de la cara anterior proximal de l’os.
Cavitat sigmoide Osca còncava entre l’olècran i l’apòfisi coronoide on es permet
major l’encaix perfecte de la tròclea humeral.
Cavitat sigmoide Osca corbada externa que es troba per dessota de la cavitat
menor sigmoide major destinada a la superfície externa del cap del
radi

4
 Cap Apòfisi arrodonida en l’extrem distal, no s’articula directament
amb els ossos del carp sinó amb un disc de fibro-cartílag.
Apòfisi estilode Prominència posterior distal interna, prou aguda.
Carp Ossos del canell disposats en dos fileres.
Filera proximal (d’intern a extern) Pisciforme, Piramidal, Semilunar,
Escafoide.
Filera distal (d’intern a extern) Ganxut, Gros del carp, Trapezoide, Trapezi.
Metacarpians Ossos llargs que formen el palmell, s’enumeren del I al V
Falanges Ossos dels dits, tres en cada un, llevat del polze que en té dos.

Ossos de l’extremitat inferior.

Coxal Os gran dels malucs, amb el sacre i el còccix formen la cintura

pèlviana, és el resultat de la fusió de tres ossos
Acetàbul Cavitat cotiloide formada per la unió dels tres ossos, destinada
a l’articulació enartròsica del cap del fèmur.
Forat obturador És l’orifici més gran del nostre cos, en la part anterior del
coxal. format per la unió del isqui i el pubis.
Ili Part superior, i més oberta.
Crestes ilíaques Límit superior del ili, de forma corba i presenta tres llavis.
Espina ilíaca Prominència en l’extrem anterior de la cresta ilíaca, és palpable
anterosuperior des de l’exterior.
Espina ilíaca Projeccióa poca distància per sota de l’anterior.
anteroinferior
Espina ilíaca Extrem posterior de la cresta ilíaca
posterosuperior
Espina ilíaca Just per sota de la descrita anteriorment.
posteroinferior
Osca ciàtica major Solc molt pronunciat per sota l’espina posteroinferior.
Isqui Part posteroinferior de l’os coxal.
Tuberositat isquiàtica Gran massa quadrangular en la part inferior delisqui.
Espina ciàtica prolongació aguda per sobrelatuberositat.
Cissura isquiàtica
Pubis Part antero-interna de l’os caxal
Símfisi Anfiatrosi cartilaginosa que uneix ambdós pubis per davant.
Branca superior Part superior del forat obturadorl, entre la símfisi i l’acetàbul.
Branca inferior Part que es dirigeix avall i s’uneix al isqui.
Fèmur Os únic de la cuixa, és l’os més llarg del cos de l’homo sapiens.
Cap Extrem superior semiesfèric, amb el coll pateix una
lateralització
Coll Istme que uneix el cap amb la diàfisi.
Trocànter Protuberància per sota i per fora del cap.
Trocantí Prominència menor situada sota i per dintre del Tracànter.
Línia intertrocantèria línia que s’estén entre el Trocànter i el Trocantí.
Línia àspera Cresta prominent trilabiada que recorre la cara posterior
Crestes supracondíleas Dos crestes que responen a la divisió inferior de la línia àspera.
Còndils En nombre de dos, intern i extern, al extrem distal de l’os.
Tròclea Depressió anterior entre els cóndils per l’articulació de la

5
 ròtula.
Fosa intercodílea Pregona depressió entre els còndils per la cara posterior.
Ròtula (Pàtel·la) És el més gran sesamoide de l’organisme, es desenvolupa en
l’espessor del tendó del quàriceps per davant de l’extrem distal
del fèmur, recorda, per la forma, una castanya.
Tíbia Os intern de la cama, dona el relleu de l’aresta longitudinal
anterior, la canyella. És un os llarg però molt robust.
Còndils Prominències en l’extrem proximal la cara superior és còncava.
Eminència Projecció elevada en la cara articular entre el còndil extern i el
intercondílea còndil intern. Talla antero-posteriorment la superfície en dos.
Cresta Angle agut anterior, a l’exterior de la pell forma la canyella.
Tuberisotat Prominència en la línia mitja, s’insereix el quadriceps.
Mal·lèol intern Relleu arrodonit a l’extrem distal intern. Turgència de turmell.
Peroné Os llarg i fi en el cantó extern de la cama.
Mal·lèol extern Arrodoniment distal. Forma la superfície externa del turmell.
Tars Ossos que formen el taló i la part posterior i mitja del peu
humà, el ossos del tars s’organitzen funcionalment en dos grans
arcs longitudinals, intern i extern, i un de transversal
participats, tots tres, pels metatarsians, però es disposen en dos
fileres.
Calcani Os posterior que forma el taló, rep la inserció del tendó aquilí.
Astràgal Os superior, s’articula amb la tíbia i el peroné entre els
mal·lèols.
Escafoide Articulat amb l’astràgal
Cuboide Os extern, per davant del calcani
Cunys En nombre de tres s’anomenen pel numero de dins a fora
Arc intern Calcani, astràgal, tres cunys, i tres metatarsians interns.
Arc extern Calcani, cuboide, i dos metatarsians externs.
Arc transversal Filera anterior (Cunys i cuboide) i metatarsians
Filera posterior Tridimensional: calcani astràgal (sobre), escafoide
Filera anterior cunys i cuboide
Metatarsians Ossos llargs del peu en nombre de cinc.
Falanges Petits ossos llargs dels dits del peu, tres per cada dit, excepte el
dit gros del peu, com el polze de la mà només te dos falanges