ANATOMIA

TEMA 3: ANATOMIA DEL MEMBRE SUPERIOR

ARTICULACIONS DE LA CINTURA ESCAPULAR
Hi ha dos tipus d’articulacions:
1) Articulacions vertaderes: esternoclavicular, acromioclavicular, glenohumeral.
2) Articulacions falses  no hi ha os (cartílag articular): escapulotoràcica,
subdeltoïdal/subacromial.

1) Articulacions vertaderes:
ARTICULACIÓ ESTERNOCLAVICULAR
L’articulació esternoclavicular
(estern+clavícula) es tracta d’una articulació
sinovial de sella de muntar, és a dir. Es mou
sobre dos eixos de moviment. Aquesta
articulació esta dividida en dos
compartiments per un disc articular, que
aquest serveix per absorbir les forces de xoc
transmeses a la clavícula des de el membre
superior. Es manté per una càpsula articular
amb els lligaments extrínsecs
(costoclavicular) i intrínsecs (anterior i posterior). Els lligaments extrínsecs es troben
parcial o totalment distanciats de la clavícula.
El lligament interclavicular reforça la càpsula superiorment. El lligament costoclavicular
s’ancora a la superfície inferior de la extremitat esternal de la clavícula a la 1ª costella i
al seu cartílag costal, amb el que limita l’elevació de la cintura escapular.
L’extremitat esternal de la clavícula s’articula amb el manubri del estern i el primer
cartílag costal, Les superfícies articulars estan recobertes de fibrocartílag.
Els moviments es reflexen a l’espatlla. Els més extens són cap a dalt i cap avant. També
es pot fer circunsducció (suma dels 4). La càpsula articular facilita aquests moviments.
Aquesta articulació pot moure’s en un angle anterior o posterior de 25-30º.
Irrigada per les artèries toràcica interna i supraescapular.
Innervada per arrels del nervi supraclavicular medial i el nervi subclavi.
 ANATOMIA

ARTICULACIÓ ACROMICLAVICULAR
L’articulació acromioclavicular és una
articulació sinovial plana (artròdia) que es
localitza a 2-3cm del punt més alt de
l’espatlla format per la part lateral del
acromi.
L’extremitat acromial de la clavícula
s’articula amb l’acromi de l’escàpula. Les
superfícies articulars, recobertes de
fibrocartílag, estan separades per un disc
articular incomplet en forma de cunya.
La membrana fibrosa de la càpsula articular
té forma de maneguet i és relativament laxa, s’uneix a les vores de les superfícies
articulars. Encara que és relativament dèbil, la càpsula articular esta reforçada
superiorment per les fibres del trapezi.
L’articulació té un lligament que la reforça superiorment (intrínsec) i un lligament
extrínsec anomenat coracoclavícular que uneix el procés coracoides de l’escàpula amb
la clavícula formant una sindesmosis, ancorant-les entre sí. Aquest lligament esta
dividit en dos:

 Lligament conoide: vertical.

 Lligament trapezoide: medial.
Aquesta articulació es mou per lliscament rotacional. Es valora rotació d’uns 30º.
Irrigada per arteries supraescapular i toracoacromial.
Innervada pels nervis pectoral lateral i axil·lar.
ARTICULACIÓ GLENOHUMERAL
L’articulació de l’espatlla és sinovial i de tipus esferoidal (enartorsi / 3 eixos espacials).
Permet una gran varietat de moviments, però això és el que la fa relativament
inestable.
El cap de l’húmer, gran i arrodonida, s’articula amb la cavitat glenoidea de l’escàpula,
que encara que sembli relativament poc profunda s’amplia gràcies a l’anell format pel
rodet glenoide. Ambdues superfícies estan recobertes de cartílag hialí.
Per a mantenir l’articulació hi ha una càpsula amb tres lligaments intrínsecs que només
es troben a la cara anterior. Entre els lligaments hi ha un orifici anomenat forat oval de
Weitbrecht que permet la comunicació de la membrana sinovial articular amb la bursa
serosa subescapular.

 Lligament coracohumeral: banda resistent i ample que discorre des de la base

del procés coracoides fins la cara anterior del tubercle major de l’húmer.
 ANATOMIA

 Lligament transvers de l’húmer: ample banda fibrosa que discorre més o menys
obliquament entre el tubercle major i menor de l’húmer, passant per sobre del
solc intertubercular. Aquest lligament converteix el solc en un conducte que
manté el tendó del bíceps braquial i la seva beina sinovial en posició en posició
durant els moviments de l’articulació de l’espatlla.
 Lligament coracoacromial: uneix la coroides amb l’acromi. Banda de tensió amb
forma de triangular. El vèrtex s’agafa amb l’acromi i la base a la coroides.
Forma un sostre anomenat arc coracoacromial (a vegades anomenat bóveda).
A sota de l’arc es troba la bursa serosa subacromial. A sota d’aquesta bursa es
troben uns tendons (supraespinós).
Fibres que uneixen el lligament coracoacromial i coracohumeral  Lligament de
Gordon Brodie.
 ANATOMIA

Irrigada per les arteries circumflexes humerals anterior i posterior i per arrels de
l’arteria supraescapular.
Innervada pels nervis supraescapular, axil·lar i pectoral lateral.

2) Articulacions falses:
ARTICULACIÓ SUBDELTOÏDAL
ARTICULACIÓ ESCÀPULO-TORÀCICA

MÚSCULS DE LA CINTURA ESCAPULAR

MANEGOT DELS ROTADORS (4 MÚSCULS)
S’anomenen així perquè formen un manegot muscultendinós rotador al voltant de
l’articulació de l’espatlla. Amb excepció del supraespinos, tots ells són rotadors de
l’húmer; el supraespinos, a més de formar part del manegot dels rotadors, inicia i
ajuda al deltoides en els primers 15º de l’abducció del braç.
 ANATOMIA

Els tendons d’aquests quatre músculs es fusionen amb la membrana fibrosa de la

càpsula de l’articulació de l’espatlla i la reforça formant el manegot rotador que la
protegeix i li proporciona estabilitat.

 Múscul subescapular:
O: cara anterior de l’escàpula.
I: tubercle menor (troquin).
A: rotació.
In.: n. Subescapulars (C5, C6, C7).
 Múscul supraespinós:
O: fossa supraespinos de l’escàpula.
I: cara superior del tubercle major.
A: abducció.
In.: n. Supraescapular.
 Múscul infraespinós:
O: fossa infraespinosa.
I: cara posterior tròquiter.
A: rotació externa.
In.: n. Supraescapular.

 Múscul rodó menor:

O: cara posterior de l’escàpula vora axil·lar.
I: cara posterior tròquiter.
A: rotador extern.
In.: n. Axil·lar.

MÚSCULS DE LA REGIÓ POSTERIOR

 Múscul rodó major:

O: cara posterior de l’angle inferior de l’escàpula.
I: llavi medial del solc intertubercular de l’húmer.
A: adducció i rotació del braç medialment.
In.: n. Subescapular inferior.

 Múscul dorsal ample:

O: processos espinosos de les 6 vertebres
toràciques inferiors, fàscia toracolumbar, cresta Ilíaca i
3 o 4 costelles inferiors.
I: solc intertubercular de l’húmer.
A: extensió, adducció i rotació de l’húmer
medialment, acció de trepar.
In.: n. Toracodorsal.
 ANATOMIA

 Múscul angular de l’omòplat:

O: vora vertebral i superior de l’escàpula.
I: apòfisis transverses de les primeres 4 vèrtebres
cervicals.
A: estabilitzador moviments del coll, elevador i
rotador de l’escàpula.
In.: arrels anteriors dels nervis cervicals C3-C4 i n.
Dorsal de l’escàpula.

 Múscul romboide:
Menor:
O: lligament nucal, processos espinosos de les vèrtebres
C7 i T1.
I: àrea triangular llisa de l’extrem medial de l’espina de
l’escàpula.
Major:
O: processos espinosos de les vertebres T2-T5.
I : vora medial de l’escàpula des de el nivell de l’espina
fins l’angle inferior.

A: retrau l’escàpula i gira la cavitat glenoidea.

In.: n. Escapular dorsal C4-C5.

 Múscul trapezoide:
O: 1/3 medial de la línia nucal superior, lligament
nucal i processos espinosos de les vertebres
espinoses C7-T12.
I: 1/3 lateral de la clavícula, acromi i espina de
l’escàpula.
A: la porció descendent eleva; la ascendent, realitza
descens i la porció mitja retrau l’escàpula; les
porcions actuen juntes per rotar la cavitat glenoidea
superiorment.

MÚSCULS DE LA REGIÓ LATERAL

 Múscul serrat anterior:

O: cares externes de les porcions laterals de les
costelles 1 a 8.
I: cara anterior de la vora medial de l’escàpula.
A: rotació escàpula.
In.: n. Toràcic llarg.
 ANATOMIA

 Múscul deltoides:
O: 1/3 lateral de la clavícula.
I: tuberositat deltoidea de l’húmer.
A: la porció anterior flexiona i rota el braça
medialment, la porció medial fa abducció del
braç i la posterior exten i rota el braç
lateralment.
In.: n. Axil·lar.

MÚSCULS DE LA REGIÓ ANTERIOR

 Múscul subclavi:
O: unió de la 1ª costella i el seu cartílag
costal.
I: cara inferior del terç mig de la clavícula.
A: fixa i descens de la clavícula.
In.: n. Subclavi.

 Múscul pectoral major:

O:
- Porció clavicular:
Cara anterior de la meitat medial
de la clavícula.
- Porció esternocostal:
Cara anterior de l’esternun, sis
cartílags costals superiors i
aponeurosis del múscul oblic
extern.
I: llavi lateral del solc intertubercular de
l’húmer.
A: adducció i rotació, tira de l’escàpula anterior i inferiorment.
In.: n. Pectoral.

 Múscul pectoral menor:

O: costelles de 3 a 5a prop dels
cartílags costals.
I: vora medial i cara superior del procés
coracoides de l’escàpula.
A: estabilitza escàpula.
 ANATOMIA

In.: n. Pectoral medial.

ANATOMIA TOPOGRÀFICA CAVITAT AXIL·LAR

 Inferior  Pell.
 Superior  Apòfisis coracoides entre clavícula.
 Anterior  Clavícula, m. Subclavi, m. Pectoral menor i major.
 Posterior  Escàpula, m. Subescapular, m. Rodó major i m. Dorsal ampli.
 Interior  Costelles i m. Serrat anterior.
 Exterior lateral  Húmer i m. Coracobraquial.
Dins de la cavitat axil·lar trobem arteries i venes axil·lars, limfàtics, teixit adipós,
glàndules i nervis.

PLEXE BRAQUIAL
La majoria de nervis del membre superior procedeixen del plexe braquial, una
important xarxa nerviosa que s’inicia al coll i s’exten fins a l’interior de l’axil·la.
El plexe braquial es forma per la unió de les arrels anteriors dels últims 4 nervis
cervicals (C5-C8) i del primer toràcic (T1), que constitueixen les arrels del plexe
braquial.

Les tres divisions posteriors s’uneixen i formen els fascicles posteriors que donen a 2
arrels terminals: nervi axil·lar i nervi radial.
 ANATOMIA

La divisió anterior del tronc superior i medial s’uneixen i formen el fascicle lateral que
donen a 2 arrels terminals: nervi musculocutani i arrel lateral del nervi medià.
La divisió anterior del tronc inferior forma el fascicle medial que dona a lloc a 4
terminals; nervi cutani medial del braç, nervi cutani medial de l’avantbraç, nervi cubital
i arrel medial del nervi medial.
ANATOMIA