ARTICULACIONS DE LA MÀ

Hi ha tres articulacions diferents

ARTICULACIONS INTERMETACARPIANES

Son articulacions artoides o planes que s’estableixen entre les cares laterals dels últims 4 metacarpians. Es continuen
amb les articulacions carp metacarpianes. Cal tenir en compte que el segon metacarpià no s’articula amb el primer.
Les superfícies articulars són planes i estan revestides de cartílag. Hi ha una càpsula fibrosa que s’insereix en el contorn
articular, excepte a la part proximal, a on l’articulació es continua amb les carp metacarpianes.
- La càpsula està reforçada per:
• Lligament interossi: entre metacarp i metacarp (pla distal)
• Lligament metacarpià dorsal: a la cara dorsal
• Lligament metacarpià ventral: a la cara ventral
• Lligament metacarpià palmar: cara anterior
- Hi ha un lligament d’unió a distància de les articulacions:
• Lligament intermetacarpià transvers profund: està entre les plaques palmats de les articulacions
metacarpofalàngiques dels diferents metacarps. ÉS una cinta fibrosa.

ARTICULACIONS METACARPOFALÀNGIQUES

Es donen entre la cavitat glenoidal de la base falanges proximals (recobertes de cartílag articular) i els caps dels
metacarps. És una articulació condília, malgrat que aparentment pot semblar enartrosis o esferoïdal. Permet els
moviments de flexió i extensió i de ABD i ADD. La cavitat glenoïdal està ampliada en el seu contorn anterior (palmar) per
la presència d’un petit fibrocartílag: el lligament palmar.
Està reforçada per una sèrie de lligaments:
- Lligaments col·laterals: són fibrosos forts i resistents de forma triangular. hi ha 2 fascicles:
• Lligament metacarpofalàngic: és el principal. En extensió no està tensat però en flexió sí.
• Lligaments metacarp glenoïdal: es fixa la placa volar o palmar.
- Lligament palmar: també es coneix com a placa volar o palmar. És un lligament fibrós que recobreix la cara
anterior del contorn articular de la cavitat glenoïdal per augmentar la congruència ja que la part articular del
metacarp és més gran que la de la falange. Entre aquests lligament hi ha els lligaments intermetacarpià transvers
profund.

ARTICULACIONS INTERFALÀNGIQUES

Es donen entre el cap d’una falange i la basa de la falange següent. Per tant, en cadascun del 4 últims dits existeixen 2
articulacions interfalàngiques.
El cap de cada falange té una superfície revestida de cartílag articular amb 2 ventre i un sol central. En canvi, la base de
la falange contigua té una morfologia oposada amb 2 vertents i una cresta central.
Són articulacions sinovials tròclees que permeten moviments de flexió i extensió. La càpsula fibrosa és laxa i s’uneix
pròxima al contorn de les superfícies articulars i al lligament palmar.
Està reforçada per 2 lligaments:
- Lligament palmar: està a la base de l’articulació per augmentar la superfície articular. És un fibrocartílag que s’uneix
al contorn anterior d ela base de la falange.
- Lligaments col·laterals: a ambdues bandes del lligament palmar. Són els reforços principals de la càpsula. S’uneixen a
la part lateral dels extrems ossis articulars i als marges del lligament palmanr. Es tensen en els moviments de flexió.

ARTICULACIONS DEL CARP

És un complex de 8 ossos carpians. S’articula amb l’avantbraç i amb els 5 metacarpians. Hi ha 4 articulacions:
ARTICULACIÓ RADIOCARPIANA

ÉS una articulació sinovial condília.

S’estableix entre les extremitats distals del cúbit i el radi i per la primera fila del carp. Cal tenir en compte que hi ha un
disc articular que s’interposa entre el cap del cúbit i el car, de manera que el cap no té contacte directe amb els ossos de
la primera fila del carp.
La superfície articular carpiana està formada per l’escafoide, el semilunar i el piramidal untis pels lligaments intercarpians
interossis, que es estan revestits de cartílag articular. Aquesta superfície forma una forta convexitat que s’adapta a la
superfície distal del radi i al disc articular. L’escafoide i la part externa del semilunar contacten amb el radi, mentre que
la part interna del semilunar ho fa amb el disc articular. La posició del piramidal és molt interna i només estableix contacte
amb el disc en la inclinació cubital.
LA càpsula fibrosa s’insereix superiorment en el contorn de la superfície articular distal del radi i en les vores del disc
articular. Inferiorment d’inserta als ossos de la primera fila del carp en la xona pròxima al contorn de les superfície
articulars.
Permet els moviment de flexió i extensió de de ABD i ADD. ÉS el principal responsable de la extensió del canell.
Età reforçat pels següents lligaments:

CARA VENTRAL

Els lligament procedents del radi i del cúbit descriuen unes V.

- Lligament radio carpià palmar: banda fibrosa ampla des de la vora anterior de la extremitat inferior del radi i la
apòfisis estiloide fins a la cara anterior de l’escafoide semilunar, el piramidal i el cap gran de l’ós gran.
- Lligament cubitocarpià palmar: s’estén entre la apòfisi estiloide del cúbit i la vora anterior del disc articular fins
semilunar, piramidal i cap de l’ós gran.

CARA DORSAL

- Lligament radio carpià dorsal: està menys accentuat que els anteriors. S’estén entre la vora posterior de
l’extremitat inferior del radi fins la cara dorsal de l’escafoide, semilunar i piramidal
- Lligament cubitocarpià dorsal: de la apòfisis estiloide del cúbit al piramidal.

COSTATS

- Lligament colateral radial del carp: entre apòfisis estiloide del radi i l’escafoide. Connecta amb l’arteria radial
quan passa del pla anterior de l’avantbraç al dors de la mà
- Lligament colateral cubital del carp: s’origina en l’apòfisi estiloide del cúbit i acaba en 2 fascicles: el pisiforme i
el piramidal.

ARTICULACIÓ MEDIOCARPIANA

S’estableix entre la filera proximal i la filera distal dels ossos del carp. És una articulació sinovial doble condília i determina
dues línies: una còncava més lateral i una convexa més medial. Permet fer moviments de flexo extensió i és la principal
efectora de la flexió del canell.
Està reforçada per una sèrie de lligaments:
- Lligament ventral o radiat del carp: és procedent de l’ós gros i va fins la resta d’ossos veïns
- Lligament dorsal del carp arquejat dorals: parteix de l’ós piramidal i envia les seves fibres a l’escafoide si al
trapezi i al trapezoide
- Lligament anular anterior del carp: té 2 capes: una superficial i una profunda
• Lligament carpià palmar: és la capa superficial. És un reforç de la fàscia muscular a nivell del carp
• Lligament transvers del carp o retinacle flexor: és la capa profunda. És un engruiximent del lligament
carpià palmar. Forma el túnel carpià: hi passen els tendons del músculs de l’avantbraç per arribar a ala
mà i el nervi medià