Tòrax – Espatlla

Educació Física

TÒRAX - ESPATLLA
EL COS HUMÀ I EL MOVIMENT

1r Batxillerat B
Educació Física

Membres del grup: Rosa Gurruchaga, Daria Bolohan,

Pau Romà, Diana Lylak, Roger López, Adrián Petrell

1
 Tòrax – Espatlla
Educació Física

ÍNDEX
1. Ossos (ROSA)

1.1 Ossos del tòrax

1.1.1 Hioide

1.1.2 Estern

1.1.2.1 Parts de l’estern

1.1.3 Costelles

1.1.3.1 Parts de les costelles

1.1.3.2 Característiques pròpies d’algunes costelles

1.2 Ossos de la cintura escapular

1.2.1 Escàpula

1.2.1.1 Parts de l’escàpula

1.2.2 Acromi (ROGER)

1.2.2.1 Tipus d’acromi

1.2.3 Clavícula (DARIA)

1.2.3.1 Parts de la clavícula

2. Músculs (ADRIÁN)

2.1 Esternoclidomastoïdal

2.1.1 Definició

2.1.2 Origen

2.1.3 Inserció

2.1.4 Acció

2.2 Principals músculs del coll (DIANA)

2.2.1 Músculs anteriors

2
 Tòrax – Espatlla
Educació Física

2.2.1.1 Músculs prevertebrals

2.2.1.2 Músculs hioidals

2.2.2 Músculs laterals

2.2.3 Músculs posteriors

2.3 Deltoides

2.3.1 Definició, origen i inserció

2.3.2 Accions

2.4 Elevador de l’escàpula

2.5 Pectorals (DARIA)

2.6 Oblics

2.6.1 Múscul oblic superior

2.6.2 Múscul oblic inferior

2.7 Recte de l’abdomen

2.8 Intercostals

2.8.1 Intercostals externs

2.8.2 Intercostals interns

2.8.3 Intercostals medials (del mig)

3. Cartílags i lligaments (ROGER)

3.1 Cartílag del tòrax

3.2 Cartílag de la columna vertebral

3.3 Lligaments del tòrax

4. Lesions freqüents (PAU)

4.1 Lesions freqüents de l’espatlla

4.2 Lesions freqüents del tòrax

3
 Tòrax – Espatlla
Educació Física

1. OSSOS

1.1 OSSOS DEL TÒRAX

1.1.1- HIOIDE

L’hioide és un os amb forma de ferradura situat a la zona cervical anterior, és a dir,

al coll, just per dalt de la faringe. Està format per tres principals parts: el cos, les

banyes majors i les banyes menors.

Les banyes majors s’estenen des de l’extremitat lateral del cos de l’hioide i les

banyes menors es connecten amb el cos de l’os a través del teixit fibrós.

Les seves dues funcions principals són

sostenir la llengua i la laringe. A més a

més, també transmet la força dels músculs

que ajuden a obrir la mandíbula.

4
 Tòrax – Espatlla
Educació Física

1.1.2- ESTERN

L’estern és un os pla, imparell i mitjà que ocupa la part anterior i medial a la caixa

toràcica. Es troba dins de les dues clavícules i les set primeres costelles i la seva

cara posterior és còncava i la cara anterior convexa. A més, està format per

esternebres. Les seves funcions principals són protegir els òrgans toràcics, és a dir,

el cor i els pulmons, de possibles traumatismes i permetre la inserció de diferents

músculs.

1.1.2.1 Parts de l’estern

A l’estern s’hi distingeixen tres

principals parts, el manubri, el
cos i l’apòfisi xifoide.

El manubri és la part més

cranial i ampla. Entre el
manubri i el cos de l’estern hi
ha una articulació anomenada
sincondrosi manubrioesternal
que forma l’angle de l’estern,
obert cap enrere.

En canvi, l’apòfisi xifoide és

més caudal i s’articula amb el
cos de l’estern i forma la
sincondrosi xifoesternal.

1.1.3- COSTELLES

Les costelles són ossos plans i hi podem distingir una porció òssia i una porció

cartilaginosa, denominada cartílag costal. S’articulen amb la columna vertebral i

formen les articulacions costovertebrals. Els cartílags costals s’articulen amb l’estern

5
 Tòrax – Espatlla
Educació Física

en les articulacions esternocostals i tenen la funció d’esmorteir possibles cops i

protegir els òrgans de la cavitat toràcica. A més a més, també dona elasticitat.

Les costelles s’enumeren de cranial a caudal. Per tant, la primera costella és la que es

troba en la posició més cranial. Les costelles es divideixen en dos principals tipus.

- Costelles veritables (1a a la 7ena): s’articulen directament amb l’estern

mitjançant els seus propis cartílags costals.

- Costelles falses (8ena a la 10ena): no tenen unió cartilaginosa directa amb

l’estern i s’uneixen al cartílag de la costella superior.

- Costelles flotants (11ena i 12ena): no s’uneixen amb res, només queden unides

dorsalment a la columna vertebral.

1.1.3.1 Parts de les costelles

En tota costella s’hi troben tres parts principals: el cap, el coll i el cos.

- Cap: és l’extrem dorsal on hi ha una superfície articular (cara articular).

- Cos: és una mena de cresta afilada situada a la vora superior del cap.

- Coll: acaba en un relleu ossi, el tubercle de la costella1, que marca el límit entre

el coll i el cos de la costella.

Al costat lateral del tubercle, el cos gira més o menys agudament cap endavant i forma

l’angle de la costella. Presenta a la vora inferior el solc de la costella, on s’allotgen els

vasos i els nervis intercostals. Aquest solc està més marcat a la part posterior i

s’esborra progressivament en direcció anterior.

1
El tubercle de la costella presenta una superfície articular per a l’articulació amb l’apòfisi transversa
denominada cara articular del tubercle.

6
 Tòrax – Espatlla
Educació Física

Parts de la 1a costella

7
 Tòrax – Espatlla
Educació Física

Parts de la tercera costella fins la novena

Parts de l’onzena i dotzena costella

1.1.3.2. Característiques pròpies d’algunes costelles

- 1a costella: presenta una cara cranial i una cara caudal ja que té forma aplanada. A la

cara cranial hi ha el tubercle del múscul escalè anterior i el tubercle es troba limitat

dorsalment pel solc de l’artèria subclàvia i ventralment pel solc de la vena subclàvia.

8
 Tòrax – Espatlla
Educació Física

- 2a costella: les cares de la costella tenen una orientació HORITZONTAL, no té canal

costal i a la zona media hi existeix una tuberositat on s'hi insereix un dels fascicles del

serrat anterior.

- 11a i 12a costella: són curtes, especialment la 12a i diferència de moltes de les altres,

no tenen tubercle ni cresta ja que només s’articulen amb els seus cossos vertebrals

respectius.

1.2 OSSOS DE LA CINTURA ESCAPULAR

1.2.1- ESCÀPULA (OMÒPLAT)

És un os aplanat amb forma triangular que forma part de l’espatlla i de les

articulacions de la cintura escapular. Està situat a la zona posterior del tòrax (sobre la

cara posterior de la 2a a la 7a costella). La seva funció és proporcionar estabilitat a

l´húmer i permetre moviment al braç i a la mà.

L’escàpula té tres vores i tres angles (superomedial, superolateral i inferior), amb una

cara anterior i una cara posterior.

- Vora superior: mostra l’escotadura escapular, supraescapular o coracoidal. Al

lateral de la vora superior, l’os es projecta cap endavant, formant l’apòfisi

coracoide.

- Vora lateral: mira cap a l'húmer, i en ella s'inseriran músculs que el mobilitzen.

Entre les vores lateral i superior tenim l'angle superolateral, on trobem la

cavitat glenoïdal per a l'articulació escapulohumeral o glenohumeral.

- Vora medial: mira cap a la columna vertebral, i en ella s'inseriran músculs

extrínsecs de l'esquena (i el múscul serrat anterior). Entre les vores medial i

9
 Tòrax – Espatlla
Educació Física

superior tenim l'angle superomedial, on s´insereix un d'aquests músculs

extrínsecs, l'elevador de l'escàpula o angular.

- Cara anterior: forma la fossa subescapular. Està coberta pel múscul

subescapular, i en contacte amb les costelles, cobertes també pel múscul serrat

anterior.

- Cara posterior: presenta una cresta òssia que la creua transversalment de

medial a lateral, l'espina de l'escàpula, que divideix la cara posterior de

l'escàpula en dos fosses, supraespinosa i infraespinosa. Lateralment l'espina

acaba projectant-se amb un extrem lliure que sobreïx per dalt i per fora:

l'acròmion. La fi de l'espina i l'inici de l'acròmion venen marcats per una

escotadura, l'escotadura espinoglenoïdal o escapular major, a través de la qual

es pot passar de la fossa supraespinosa a l'infraespinosa.

1.2.1.1- Parts de l’escàpula

Vista anterior Vista posterior

10
 Tòrax – Espatlla
Educació Física

Vista lateral

1.2.2- ACROMI

L’acromi és un os que surt de la continuació de l’espina de l’escàpula que forma el punt

més elevat de l’espatlla i que s'articula amb la clavícula, fent moviments de flexió i

extensió de l'espatlla. L'articulació és reforçada pels llgaments conoides, trapezoides i

coracoclavicular. A l'acromi entre altres, s'insereixen els fascicles dels músculs

deltoides, trapezi i supraespinós.

1.2.2.1. Tipus d’acromi

L’acromi és un element molt particular ja que no sempre té la mateixa forma. No

obstant, podem distingir-ne tres principals tipus que es basen en la curvatura de l’os.

11
 Tòrax – Espatlla
Educació Física

Tipus 1 Tipus 2 Tipus 3

Poc freqüent Freqüent Freqüent

Figura plana i rectilínia Té una mica de corba Figura amb forma de

ganxo

Acostuma a causar

malestar a l’espai

subacromial, degut a la

seva figura punxeguda en

forma de ganxo.

1.2.3- CLAVÍCULA

La clavícula és un os allargat i corbat. Té dues cares aplanades, la superior i la inferior, i

dos extrems:

- Extrem lateral: articula amb l’acròmion de l’escàpula (extremitat acromial)

- Extrem medial: articula amb l’estern (extremitat esternal)

12
 Tòrax – Espatlla
Educació Física

La cara superior és majoritàriament llisa i a la cara inferior s’hi insereixen els principals

lligaments que estabilitzen la clavícula.

1.2.3.1 Parts de la clavícula

- Extremitat acromial: hi ha el tubercle conoide i la línia trapezoide, insercions

respectivament del fascicle conoide i el fascicle trapezoide del lligament

coracoclavicular.

- Extremitat esternal: hi ha el tubercle costal, una rugositat creada per la

inserció del lligament costoclavicular.

2.MÚSCULS
2.1 ESTERNOCLIDOMASTOÏDAL

2.1.1 Definició

L’esternoclidomastoïdal és un múscul situat al coll que té la funció de permetre el gir i

la inclinació lateral del cap.

13
 Tòrax – Espatlla
Educació Física

2.1.2 Origen

L’esternoclidomastoïdal se situa oblic al coll des de l’articulació esternoclavicular fins a

l’apòfisi mastoidal del temporal.

Si ens hi fixem, el seu propi nom ens dona l’origen i la inserció: ORIGEN estern (Estern),

clei (clavícula) INSERCIÓ mastoideo (apófisi mastoides).

S’origina a la part medial de la clavícula i el manubri de l’estern. Té dos porcions:

- Porció esternal: part superior del manubri de l’estern formant un tendó

conoide. Les fibres s’entrecreuen per part dels dos esternoclidos.

- Porció clavicular: part superior del terç més anterior i medial de la

clavícula.

2.1.3 Inserció

Les dos porcions van de davant a darrere i de baix a dalt. La porció clavicular se situa

darrere de la porció esternal i les dos juntes acaben a la porció posterior externa de

l’apòfisi mastoide del temporal (os del crani) i a la porció més externa de la línia nucal

superior de l’occipital.

14
 Tòrax – Espatlla
Educació Física

2.1.4 Acció

La seva contracció unilateral provoca la inclinació del cap al costat del múscul que es

contreu, i la seva rotació cap al costat oposat. La contracció bilateral porta el cap cap

enrere i eleva el mentó.

El podem considerar un múscul accessori de la inspiració perquè quan pren punt fix en

el crani actua sobre l’estern i les clavícules i produeix l’ascens del tòrax.

2.2 PRINCIPALS MÚSCULS DEL COLL

Els músculs del coll poden dividir-se en tres grans grups, els músculs anteriors, laterals i

posteriors. Aquests grups inclouen la següent classificació.

Músculs anteriors Músculs hioidals

Músculs prevertebrals

Músculs laterals Músculs escalens

Múscul esternoclidomastoïdal

Músculs posteriors Músculs curts del coll

2.2.1 Músculs anteriors

2.2.1.1 Músculs prevertebrals

Es situen a la cara anterior dels cossos vertebrals i sobre la cara anterior de les apòfisis

transverses i estan innervats per branques anteriors dels nervis espinals.

- Recte anterior del cap: s’origina a la massa lateral de l’atles i s’insereix en la

porció basilar de l’os occipital. Flexiona anteriorment el cap.

15
 Tòrax – Espatlla
Educació Física

- Recte lateral del cap: s’origina a l’apòfisi transversa de l’atles i s’insereix en

l’apòfisi jugular de l’os occipital. Produeix la flexió lateral del cap. A més a més,

tant el recte anterior del cap com el lateral ajuden a estabilitzar el crani sobre la

regió cervical de la columna vertebral.

- Llarg del cap: s’origina a les apòfisis transverses de la 3a i la 4a costella i

s’insereix en la porció basilar de l’os occipital. Produeix la flexió ventral i lateral

del cap i la columna vertebral.

- Llarg del coll: s’estén des del tubercle anterior de l’atles fins al cos de la tercera

vèrtebra toràcica. També s’insereix en els cossos vertebrals situats entre

aquestes vèrtebres i en les apòfisis transverses de la 2a costella a la 4a. Està

parcialment cobert pel múscul anterior i produeix la flexió ventral i lateral del

coll.

16
 Tòrax – Espatlla
Educació Física

2.2.1.2 Músculs hioidals

Formen una cinta que s’estén des del tòrax i des del crani fins a l’os hioide. Aquesta

actuació conjunta marca la posició d’aquest os necessària per als processos de deglució

i fonació. Els músculs hioidals es divideixen en suprahioidals i infrahioidals.

- Músculs suprahioidals: se situen per sobre de l'os hioide.

Els músculs suprahioidals, que eleven l'os hioide, són importants en la deglució.

La laringe puja en el moment en què el bol alimentari passa de la boca a la

faringe i torna a la posició de repòs quan el bol ha arribat a l'esòfag. El

moviment cap amunt de la laringe comporta també l'elevació de la llengua cap

a l'arc del paladar, cosa que ajuda la deglució dels aliments.

- Múscul milohioïdal: Forma una làmina que tanca la major part de l'espai limitat

per la mandíbula. S'origina a la línia milohioïdal de la mandíbula i s'insereix en

el cos de l'os hioide. Està innervat pel nervi milohioïdal. Si la mandíbula està fixa

dirigeix cap amunt i endavant l'os hioide. Si aquest os està fix, descendeix la

mandíbula i col labora en l'obertura de la boca.

- Múscul genihioïdal: El múscul genihioidal està situat cranialment al múscul

milohioidal. S'origina a l'espina mentoniana de la mandíbula i s'insereix en el

cos de l'os hioide. Està innervat per la 1a costella a través del nervi hipoglòs o

nervi cranial. Eleva i porta cap endavant l'os hioide. Si aquest os està fix,

produeix el descens de la mandíbula i col labora en l'obertura de la boca.

- Múscul digàstric: presenta dos ventres musculars entre els quals es disposa una

porció tendinosa que els uneix. S'origina a l'escotadura mastoïdal de l'apòfisi

mastoïdal del temporal i s'insereix en la fossa digàstrica de la mandíbula. El

17
 Tòrax – Espatlla
Educació Física

tendó intermedi s'uneix amb la banya menor de l'os hioide mitjançant teixit

conjuntiu.

- Múscul estilohioidal: es situa al llarg de la vora superior del ventre posterior del

digàstric. S'origina a l'apòfisi estiloide del temporal i s'insereix en la banya

menor del hioide. Generalment, prop de la seva inserció, el ventre muscular

forma com un trau a través del qual passa el tendó intermedi del múscul

digàstric.

- Músculs infrahioidals: se situen per sota de l’os hioide. Actuen com una unitat

funcional i determinen la posició de l'os hioide i de la laringe durant la fonació i

la deglució. De manera natural, eleven la laringe en la realització de notes

agudes i la descendeixen en les notes greus. Aquests músculs, prenent punt fix

en el hioide, poden descendir la mandíbula i contribuir a l'obertura de la boca.

- Múscul tirohioidal: continua en direcció cranial a l'esternotiroidal, amb el qual

forma el pla profund. S'origina a la línia obliqua del cartílag tiroide i s'insereix en

la banya major del hioide. Està innervat per la 1a costella a través del nervi

hipoglòs o el 12è nervi cranial. Acosta el hioide al cartílag tiroide. Actua amb els

altres músculs infrahioïdals descendeix l'os hioide.

- Múscul esternotiroïdal: se situa en un pla profund amb el múscul tirohioidal.

S'origina a la cara posterior del manubri de l'estern i s'insereix en la línia obliqua

de la làmina del cartílag tiroide. Està innervat per la nansa cervical i fa descendir

l’hioide.

- Múscul omohioïdal: se situa en el pla superficial juntament amb el múscul

esternohioïdal. És un múscul digàstric que presenta dos ventres musculars units

18
 Tòrax – Espatlla
Educació Física

per un tendó intermedi. S'origina a la vora superior de l'escapula per dins de

l'escotadura de l'escapula i s'insereix en el cos del hioide.Està innervat per la

nansa cervical i fa descendir el hioide.

Per veure els músculs del coll representats en imatge, fes clic aquí

2.2.2 Músculs laterals

Músculs escalens : els músculs escalens són tant laterals com posteriors. Malgrat això, són

majoritàriament posteriors perquè fan l’extensió del coll i l’elevació de les costelles. Dit

això, els músculs escalens estan parcialment coberts pel múscul esternoclidomastoïdal.

S’originen a la columna cervical per tal d’inserir-se en les dues primeres costelles.

Els tres estan innervats per branques anteriors dels nervis espinals. Eleven les dues

primeres costelles i actuen com a músculs accessoris de la inspiració.

Per davant del múscul escalè anterior discorre la vena subclàvia, que creua sobre la 1a

costella, el nervi frènic, que descendeix aplicat a aquest múscul, i les artèries transversa

19
 Tòrax – Espatlla
Educació Física

del coll i supraescapular, que el creuen. Entre el múscul escalè anterior i el múscul escalè

posterior es forma un espai triangular a través del qual discorren l’artèria subclàvia, que

creua la 1a costella, i les arrels del plexe braquial.

2.2.3 Músculs posteriors

Músculs curts del coll: estan innervats pel nervi suboccipital

Múscul Origen Incersió Funció

Recte posterior Tubercle posterior Línia nucal inferior Estendre el cap

menor de l’atles

Recte posterior Apòfisi espinosa de Línia nucal inferior Estendre i rotar el

major l’axis cap

Múscul oblic Apòfisi transversa Per sobre del Estendre i inclina el

superior de l’atles múscul precedent cap

Múscul oblic Apòfisi espinosa de Apòfisi transversa Rotar el cap

inferior l’axis de l’atles

2.3 DELTOIDES

2.3.1 Definició, origen i inserció

És un múscul gros i triangular situat a la zona de l’espatlla que s’origina al primer terç

lateral de la clavícula, a l’acromi i a l’espina de l’escàpula. S’insereix a la tuberositat

deltoidea de l’húmer

2.3.2 Accions

Les seves principals funcions en el moviment es classifiquen segons la part del múscul:

Porció clavicular flexió i rotació interna del braç

Porció acromial abducció del braç

Porció espinal extensió i rotació exxterna del braç

20
 Tòrax – Espatlla
Educació Física

2.4 ELEVADOR DE L’ESCÀPULA

L’elevador de l’escàpula s’origina a l’angle de la vora superior i interna de l’escàpula i

després, es dirigeix cap a dalt per insertar les seves fibres a les apòfisis transverses de

les quatre o cinc primeres vèrtebres cervicals. Se n’encarrega d’elevar l’espatlla i

inclinar el cap.

2.5 PECTORAL

Està situat a la cara anterior de la caixa toràcica i s’origina a la meitat medial de la vora

anterior de la clavícula (porció clavicular), a la cara anterior de l’esterni als 6 primers

cartílags costals (porció esternocostal) i a la capa anterior dels músculs rectes de

l’abdomen (porció abdominal). S’insereix a la cresta del tubercle major de l’húmer.

21
 Tòrax – Espatlla
Educació Física

La principal funció d'aquest múscul toràcic com

és l'adducció i rotació interna del braç en

l'articulació de l'espatlla. Quan actua de

manera independent, la porció clavicular ajuda

a flexionar el braç estès a més de 90 graus,

mentre que la porció costoesternal permet

l'extensió del braç flexionat fent tracció cap

avall.

2.6 OBLICS

2.6.1 Múscul oblic superior

Aquest múscul s’origina a la part superior de les masses laterals de l’atles (per damunt

del múscul oblic inferior). Es dirigeix cap a dalt i acaba a la línia nucal inferior de

l’occipital, per fora (lateralment) del múscul recte dorsal. Els seus principals moviments

i funcions són la lateralitat (unilateralment) i la rotació (bilateralment).

2.2 Múscul oblic inferior

S’origina a l’apòfisi espinosa de l’axis. Es dirigeix cap a dalt i cap a fora, acabant a la part

més lateral de la regió cervical. En referencia a les accions del múscul, són les mateixes

que l’oblic superior. Superior

Inferior

22
 Tòrax – Espatlla
Educació Física

2.7 RECTE DE L’ABDOMEN

El múscul recte de l’abdomen s’origina als cartílags de

les costelles (de la 5a a la 7a), i s’insereix en el pubis i la

símfisi púbica. Produeix la flexió ventral de la columna

vertebral. En posició de decúbit supí, si pren punt fix a

la pelvis, la seva contracció aixeca el tòrax, i si pren punt

fix al tòrax aixeca la pelvis i els membres inferiors. El seu

to muscular contribueix a mantenir la posició de les

vísceres abdominals i la seva contracció produeix

l’augment de la pressió intraabdominal i el descens de

les costelles.

2.8 INTERCOSTALS

2.8.1 Intercostals externs

S’originen a la vora externa de les costelles superiors i van fins les inferiors, amb

direcció cap a baix i cap endavant. Van des de la vora costovertebral inferior d’una

costella fins la vora costobertebral superior de l’altra costella. Des de la vora

costocondral fins l’estern hi ha una membrana intercostal. Tant els intercostals externs

com els interns i els mitjans participen en la mecànica respiratòria.

2.8.2 Intercostals interns

Presenten bastantes similituds amb els externs. Tenen direcció cap a baix i endarrere.

Van des dels cartílags costals fins el tubercle costal (vora interior del tòrax). Des del

múscul fins el cos vertebral hi ha una membrana intercostal.

23
 Tòrax – Espatlla
Educació Física

2.8.3 Intercostals mitjans (del mig)

Se situen entre els intercostals externs i interns. Estan relacionats amb la vora inferior

de la costella superior. A la part més superior del cada espai intercostal hi ha un paquet

vasculonerviós. Aquest desdoblament dels músculs intercostals interns és considerat

un múscul intercostal mitjà a nivell d’aquest paquet vasculonerviós.

3.CARTÍLAGS I LLIGAMENTS

Les articulacions dels punts mòbils del tòrax i l’espatlla ja les hem anat incloent a

l’apartat del seu os corresponent, per tant, no hi dedicarem cap apartat concret.

3.1 CARTILAGS DEL TÒRAX

Els cartilags costals compleixen la funció d'unir les costelles veritables, primers set

parells, amb l'estern. Estan ubicades a la part anterior de les costelles, perllongant-les

des del seu extrem anterior, creant així els arcs costals. La seva aparença és transparent

24
 Tòrax – Espatlla
Educació Física

i són flexibles i permeten l’expansió dels pulmons en respirar, sense ocasionar danys o

ruptures als ossos.

3.2 CARTILAGS DE LA COLUMNA VERTEBRAL

Els cossos vertebrals estan separats pel disc intervertebral que és una estructura

cartilaginosa encarregada d'absorbir les forces de compressió derivades dels

moviments que realitzem.

3.3 LLIGAMENTS DEL TORAX

Les articulacions esternocostals són les que es formen entre els cartílags costals i

l'estern. L'articulació del primer cartílag costal a l'estern és sincondrosi i s'articula amb

el manubri. La resta són sinovials (diartrosi) i s'articulen amb els fragments del cos.

Presenten dos lligaments:

- Lligament intraarticular: es troba al mig de l'articulació i divideix la cavitat

totalment o parcialment en dos.

- Lligament radiat esternocostal: és un lligament de reforç. Són fibres que van

des del cartílag i divergeixen fins a inserir-se a la cara anterior de l'estern.

Contribueix a formar la membrana esternal que cobreix l'estern per davant.

4. LESIONS FREQÜENTS:

4.1 LESIONS FREQÜENTS DE L’ESPATLLA

Les espatlles són les articulacions més mòbils del cos. Però també pot jugar a la contra

ja que pot ser inestable pel fet que la bola de la part superior del braç és més gran que

25
 Tòrax – Espatlla
Educació Física

la cavitat de l'espatlla que la subjecta. Per romandre en una posició estable o normal,

l'espatlla ha d'estar ancorada per músculs, tendons i lligaments.

Com que la seva espatlla pot ser inestable, es pot lesionar fàcilment. Els problemes

comuns son:

● Torçades i distensions

● Dislocacions

● Separacions

● Tendinitis

● Bursitis

● Ruptura del maniguet rotador

● Espatlla congelada

● Fractures (ossos trencats)

● Artritis

Causes:

Les causes més freqüents de les lesions són: escassa vascularització (que no li arribi bé

l'aportació sanguini), sobreús, traumatisme, degeneració o deformitat (per exemple en

el relleu ossi acromion, que provoqui que fregui amb el tendó).

Normalment, els símptomes previs d’aquestes lesions solen ser un lleuger dolor a

l'espatlla. La inflor, el dany o els canvis ossis al voltant del maniguet rotador poden

ocasionar dolor a l'espatlla. Es pot experimentar dolor en aixecar el braç per sobre del

cap o en moure'l cap endavant o darrere de l'esquena.

26
 Tòrax – Espatlla
Educació Física

És més freqüent que les lesions comencin afectant el supraespinós, per ser el més

superficial, amb poca vascularització al tendó, i que es pot comprimir contra l'acromió

en els moviments i postures forçades.

Encara que hi han molts casos on no hi han símptomes previs i la lesió és per un cop

fort i brusc a l’hora de fer una activitat física.

Tractament:

En general tots els tractaments inclouen unes pautes generals, les quals són:

● Alleujar el dolor i la inflamació (medicació analgèsica, repòs, gel, i tractament

fisioterapèutic).

● Millorar la mobilitat articular, en cas que s'hagi vist reduïda (exercicis suaus

específics).

● Tonificació i enfortiment muscular (també amb exercicis suaus específics).

● Evitar desequilibris musculars.

● Realitzar mesures de prevenció.

En casos més greus, com el trencament del maniguet rotador o algun dels seus músculs

integrants, caldrà tractament quirúrgic.

La selecció del tractament es basa en diversos factors, com l'edat i les expectatives del

pacient, l'existència o no d'antecedent traumàtic, la mida del trencament, el grau de

retracció musculotendinosa i el grau d'atròfia i de degeneració greix muscular.

Prevenció:

Pel que fa a l'entrenament hi ha una sèrie de mesures que cal tenir en compte:

27
 Tòrax – Espatlla
Educació Física

● Escalfar sempre abans d'entrenar i no entrenar mai amb dolor.

● Realitzar exercicis per mantenir forts i flexibles tots els músculs de l'espatlla, de

manera equilibrada. Sense obsessionar-se d'enfortir només deltoides, cosa que

provocaria una reducció de l'espai subacromial i, per tant, una compressió del

múscul supraespinós.

● Per últim, s’ha de tenir en compte, que és molt més important la tècnica, que

aixecar més pes.

4.2 LESIONS FREQÜENTS DEL TÒRAX

El traumatisme toràcic suposa la segona causa de mort a la infància, després del

traumatisme cranioencefàlic. Sol aparèixer al context d'un politraumatisme,

principalment a causa d'accidents de trànsit, bicicleta, atropellaments i maltractament

o agressió. Presenta becs d'incidència als 8-9 anys i als 14-15 anys. La contusió

pulmonar és la lesió més freqüent, seguida de fractures costals, pneumotòrax simple i

hemotòrax.

Entre les lesions toràciques freqüents o potencialment greus s'inclouen les següents:

● Traumatisme cardíac tancat

● Taponament cardíac (augment de la pressió sobre el cor causat per l'acumulació

de sang al seu voltant)

● Hemotòrax (acumulació de sang entre el pulmó i la paret toràcica)

● Contusió pulmonar (formació d'hematomes a l'interior del pulmó)

● Fractures de les costelles

28
 Tòrax – Espatlla
Educació Física

● Trencament d'aorta (esquinçament en

l'artèria que porta la sang des del cor

cap a la resta del cos)

● Pneumotòrax traumàtic (aire entre el

pulmó i la paret toràcica, que a vegades

es denomina col·lapse pulmonar)

Causes:

El traumatisme toràcic pot ser causat per qualsevol impacte sobre el tòrax. Segons el

tipus de lesió es divideixen en dos grans conjunts:

● Traumatisme toràcic contundent : aquests poden produir-se per un cop o

contusió, una caiguda des de gran altura, una agressió, un accident

automobilístic, etc.

● Traumatisme toràcic penetrant : causat per una arma blanca, una bala,

fragments d'explosions o qualsevol objecte que s'introdueixi per accident al

tòrax.

Els traumatisme toràcics solen ser greus o constitueixen un perill imminent per a la

vida pel fet que interfereixen amb la respiració o la circulació. Alguns traumatismes

lesionen els nervis i els músculs del tòrax prou com perquè sigui difícil que els pulmons

s'omplin d'aire amb normalitat.

29
 Tòrax – Espatlla
Educació Física

Tractament:

Les lesions amb risc vital evident es tracten tan aviat com sigui possible i les persones

amb lesions toràciques greus requereixen ingrés hospitalari, però el tractament

específic depèn de la lesió.

En qualsevol lesió, si és necessari, el metge pren mesures per a donar suport a la

respiració i la circulació.

Es pot administrar oxigen mitjançant ulleres nasals, màscara, o per mitjà d'un tub de

respiració, i líquids per via intravenosa o, a vegades, transfusions de sang.

També es poden administrar medicaments per a alleujar el dolor, com analgèsics, a la

persona afectada.

En algunes lesions, en necessari col·locar un tub a l'interior del tòrax per a extreure la

sang o l'aire. Aquest procediment ajuda al fet que els pulmons col·lapsats

s'expandeixin. El tub es col·loca normalment utilitzant només anestèsia local.

Prevenció:

Per prevenir un traumatisme de tórax és important evitar els riscos que puguin produir

accidents que derivin en aquest tipus de lesió. S'han de seguir les mesures de seguretat

adequades a cada tipus d'activitat, ja sigui lucrativa o laboral. És especialment

important portar sempre el cinturó de seguretat quan circulem en un vehicle, ja que és

la lesió de torax més comú mundialment.

30
 Tòrax – Espatlla
Educació Física

WEBGRAFIA I PRESENTACIÓ

http://www.publicacions.ub.edu/liberweb/sistemaLocomotor_vol2_cat/html/distrib

.htm#

https://www.fisioterapia-online.com/glosario/hueso-hioides

https://www.kenhub.com/es/library/anatomia-es/hueso-hioides

https://es.aclandanatomy.com/multimediaplayer.aspx?multimediaid=11053613

https://www.kenhub.com/es/library/anatomia-es/esternon

http://www.publicacions.ub.edu/liberweb/sistemaLocomotor_vol2_cat/html/estern

on002.htm

https://www.kenhub.com/es/library/anatomia-es/escapula-omoplato

https://www.uv.es/sanzuda/lescpula.html

https://www.youtube.com/watch?v=YXUmj1xjYhs

PRESENTACIÓ

https://www.canva.com/design/DAFefa6p0IA/OUNe2BSCOmYZ33bQjWrl0A/edit?utm_conte

nt=DAFefa6p0IA&utm_campaign=designshare&utm_medium=link2&utm_source=sharebutto

31