P á g i n a | 53

C. ESTRUCTURA MUSCULAR

LA COLUMNA VERTEBRAL ______________________________________________________________

interespinosos
a)CURTS rotadors curts
intertransversos
1.1 MEDIAL
Interespinals/ epiespinosos
1. CANALS b)LLARGS rotadors llargs
VERTEBRALS multífids

1.2 LATERAL→ ERECTOR ESPINAE - SEMIESPINOSOS

CLASS. MUSCULAR
TRONC a) RECTE DORSAL MAJOR DEL CAP
2.1.MUSCULS b) RECTE DORSAL MENOR DEL CAP
CERVICALS PROFUNDS c) OBLIC DORSAL MAJOR DEL CAP
d) OBLIC DORSAL MENOR DEL CAP

2. NUCA 2.2.MUSCULS CERVICALS e) COMPLEX MENOR

INTERMITJOS f) ESPLENI

2.3.MUSCULS CERVICALS SUPERFICIALS → TRAPECI

ANATOMIA APLICADA A L’ACTIVITAT FÍSICA I L’ESPORT Mònica Boneu Revisat i editat pel prof.
Dr. Mario Lloret Riera
 P á g i n a | 54

1. MUSCULS DELS CANALS VERTEBRALS

Segons la posició diferenciem entre:

1.1. MEDIAL:

Adscrites a les vèrtebres, i segons la seva mida, tenim dos tipus:

a) CURTS: que van de vèrtebra a vèrtebra. Trobem tres:

Intertransversos: Es troba entre les

vèrtebres.
Van de l’apòfisi transversa de la vèrtebra
inferior a l’apòfisi transversa de la vèrtebra
superior. Hi ha dues a cada banda de les
vèrtebres.
Acció postural: És el responsable principal
de mantenir la postura en inclinació.
Acció funcional: Són inclinadors, però són
músculs secundaris d’aquesta acció.

Interespinosos:
Van de l’apòfisi espinosa de la vèrtebra
inferior a apòfisi espinosa de la vèrtebra superior.
Acció postural: És el responsable principal
de mantenir la postura verticalitzada. (acció
prioritària)
Acció funcional: Són secundaris o
sinergistes de l’extensió.

Rotadors curts:
Hi ha 24, un a cada vèrtebra. Van de l’apòfisi
transversa de la vèrtebra inferior a l’apòfisi
espinosa de la vèrtebra immediatament superior.
Acció postural: De manera prioritària, són
els encarregats de mantenir la postura de manera
rotada.
Acció funcional: De manera secundària, s’encarreguen de fer l’acció de rotar. Són rotadors
contralaterals, és a dir, els de la dreta ajuden a fer (o mantenir) la rotació cap a la dreta i a l’inrevès.

ANATOMIA APLICADA A L’ACTIVITAT FÍSICA I L’ESPORT Mònica Boneu Revisat i editat pel prof.
Dr. Mario Lloret Riera
 P á g i n a | 55

b) LLARGS: que salten més de dues vèrtebres. També es subdivideixen en tres:

Rotadors llargs:
Hi ha 23 perquè salten una vèrtebra. Va de l’apòfisi
transversa de la vèrtebra inferior a l’apòfisi espinosa de
la vèrtebra 2 per sobre. Accions = que el rotador curt:
Acció postural: De manera prioritària, són els
encarregats de mantenir la postura de manera rotada.
Acció funcional: De manera secundària,
s’encarreguen de fer l’acció de rotar. Són rotadors
contralaterals, és a dir, els de la dreta ajuden a fer (o
mantenir) la rotació cap a la dreta i a l’inrevès.

Rotadors més llargs o multífids:

Hi ha 23. Va de l’apòfisi transversa de la vèrtebra
inferior a l’apòfisi espinosa de la vèrtebra 3 per sobre.
Accions = que el rotador curt i el rotador llarg:
Acció postural: De manera prioritària, són els
encarregats de mantenir la postura de manera rotada.
Acció funcional: De manera secundària,
s’encarreguen de fer l’acció de rotar. Són rotadors
contralaterals, és a dir, els de la dreta ajuden a fer ( o
mantenir) la rotació cap a la dreta i a l’inrevès.

Epiespinosos:
Va per sobre dels músculs interespinosos. Es
subdivideixen en dos subgrups:
• Toràcic: S’origina a les apòfisi espinoses de la 2ª a 8ª vèrtebra toràcica i dirigeix l’estructura muscular
cap a les apòfisi espinoses 10-11-12 vèrtebra toràcica i 1ª a 3ª vèrtebra lumbar.
• Cervical: S’origina a l’apòfisi espinosa de la 2ª, 3ª i 4ª vèrtebra cervical, fins l’apòfisi espinosa 6ª 7ª
cervical i 1ª, 2ª toràcica.

Acció postural: L’objectiu principal és controlar la lordosi i aconseguir la verticalització.

Acció funcional: Intervenen de manera secundària en les accions (contraccions-extensions) del tronc.

ANATOMIA APLICADA A L’ACTIVITAT FÍSICA I L’ESPORT Mònica Boneu Revisat i editat pel prof.
Dr. Mario Lloret Riera
 P á g i n a | 56

1.2. LATERALS:

Situats al costat de les vèrtebres. Són els motors principals dels moviments. Són erectors de la columna. Són
dos músculs que viatgen en una mateixa fàscia per fer una acció conjunta. Aquests músculs són molt forts.

LLIGAMENT LUMBODORSAL o MASSA COMÚ: És una estructura fascial que lliga totes les vèrtebres lumbars,
cresta ilíaca i sacre.

a) ILIOCOSTAL: Escala costella a costella fins les apòfisis transverses de

les 3 últimes vèrtebres cervicals. Aquests dos s’originen al
b) DORSAL LLARG: Escala les 12 costelles i es fixen en les 12 apòfisi lligament lumbosacre
transverses de les vèrtebres toràciques.

Acció postural: Si tots aquests músculs estan ben activats mantenint la postura vertical, la tenalla aguantarà
millor les càrregues.
Acció funcional: Bona postura amb la màxima verticalització. Es poden fer tot tipus de moviments rítmics.
Són grans rotadors i inclinadors de la columna, amb la màxima verticalització.

c) SEMIESPINÓS: Hi ha dos, un a cada costat. És a

dir, hi ha semiespinós dret i semiespinós
esquerre. Són els últims paravertebrals que es
subdivideixen en dos tipus:

Semiespinós toràcic: Es fixen en les apòfisi

espinoses de la 2ª a 7ª vèrtebra cervical i 1ª a
6ª toràcica, i es dirigeix de manera obliqua a
les apòfisi transverses de les 12 vèrtebres
toràciques.
Semiespinós cranial: Té fixació en l’apòfisi
transverses de les 4ª a 7ª vèrtebra cervical i 1ª
a 6ª toràcica, fins l’occipital.
Acció postural: De manera principal s’encarreguen de la verticalització de la columna i del cap.
Acció funcional: Són motors secundaris o sinergistes de les extensions, rotacions contralaterals i inclinacions.

ANATOMIA APLICADA A L’ACTIVITAT FÍSICA I L’ESPORT Mònica Boneu Revisat i editat pel prof.
Dr. Mario Lloret Riera
 P á g i n a | 57

L’Erector spinae és el múscul de la silueta de les columnes lumbars.

2. MUSCULS DE LA NUCA

2.1. MÚSCULS CERVICALS PROFUNDS:

Trobem 4 tipus de músculs:

a) RECTE DORSAL MENOR: Va del tubèrcul

dorsal de l’atles (l’apòf. espinosa) fins
l’occipital.
b) RECTE DORSAL MAJOR: S’origina a
l’apòfisi espinosa de l’axis i es dirigeix cap a
l’occipital cobrint el recte dorsal menor
parcialment.
c) OBLIC DORSAL MENOR: va de l’apòfisi
transversa de l’atles cap a l’occipital, de
manera obliqua.
d) OBLIC DORSAL MAJOR: Va de l’apòfisi
espinosa de l’axis cap a l’apòfisi transversa
de l’atles.

Acció postural: És l’acció principal, que s’encarrega de mantenir la màxima verticalitat d’aquesta zona.
Acció funcional: En segon lloc, mobilitzar la rotació i tots els moviments

ANATOMIA APLICADA A L’ACTIVITAT FÍSICA I L’ESPORT Mònica Boneu Revisat i editat pel prof.
Dr. Mario Lloret Riera
 P á g i n a | 58

2.2. MÚSCULS CERVICALS INTERMITJOS:

a) TRANSVERS DEL COLL: Múscul llarg i prim situat per fóra del complex menor. Va de les apòfisis
transversa de les 5 primeres vèrtebres dorsal a les
apòfisis transv. de les 4 últimes cervicals.

b) COMPLEX MENOR: S’origina a l’apòfisi transversa de la

2ª a 7ª columna cervical i 1ª a 3ª vèrtebres toràciques
fins l’apòfisi mastoides del temporal.

c) ESPLENI: Trobem dos diferenciats:

Espleni cervical: Va de l’apòfisi espinosa de la 3ª a

7ª vèrtebra toràcica fins l’apòfisi transversa de la 2ª
3ª vèrtebra cervical.
Espleni cranial: Va de l’apòfisi espinosa 4ª a 7ª
vèrtebra cervical i 1ª a 4ª-5ª toràcica fins l’occipital.

Les funcions o accions d’aquests tres grups musculars:

Acció postural: motor principal de la verticalització

màxima.
Acció funcional: Participen en la inclinació, rotació i
extensió del coll.

2.3. MÚSCULS CERVICALS SUPERFICIALS:

Trobem el TRAPECI. S’origina a l’apòfisi espinosa de les 7 vèrtebres cervicals i les 12 toràciques. I
s’insereix al cantó extern de la clavícula, acromion i espina escapular cobrint tots els músculs cervicals. És un
múscul superficial.

Funcions:

→ Elevador de l’espatlla.
→ Per la distribució triangular és un gran trepador.
→ La tonificació simètrica mantindrà la
estabilització de la columna cervical i dorsal
sense desviacions. Si no, pot crear desviacions.

ANATOMIA APLICADA A L’ACTIVITAT FÍSICA I L’ESPORT Mònica Boneu Revisat i editat pel prof.
Dr. Mario Lloret Riera
 P á g i n a | 59

LA MUSCULATURA DEL TÓRAX_______________________________________________________

Intercostals externs
Intercostals interns
1.1 SITUATS ENTRE Intercostals intermitjos
LES COSTELLES Supracostals
Intercostals externs llargs
1. PARRILLA COSTAL Intercostals interns llargs

PER FORA Serrat dorsal cranial

M. 1.2 SALTEN DIVERSES (de les costelles) Serrat dorsal caudal
COSTELLES PER DINTRE(de les costelles) →Triangular de
T l’estèrnum

O
R 2. TORACO ABDOMINAL→ Diafragma
A
X 3.1 ANTERIORS Recte anterior de l’abdomen.
DE L’ABDOMEN Piramidal de l’abdomen.

3.M. DE L’ABDOMEN 3.2 POST. DE L’ABD.→ Quadrat lumbar.

3.3 ANTERIORS Transvers de l’abdomen

O AMPLES Oblicu major de l’abdomen
DE L’ABDOMEN Oblicu menor de l’abdomen

ANATOMIA APLICADA A L’ACTIVITAT FÍSICA I L’ESPORT Mònica Boneu Revisat i editat pel prof.
Dr. Mario Lloret Riera
 P á g i n a | 60

1. MUSCULS DE LA PARRILLA COSTAL

Diferenciem entre:

1.1. MÚSCULS QUE ESTAN SITUATS ENTRE LES COSTELLES:

Estan integrats per 6 músculs intercostals
Són sinèrgics del diafragma; secundaris de la mobilitat respiratòria.

a) INTERCOSTAL INTERN: Múscul que va de la costella

inferior a la superior, per la part interna de la capacitat
toràcica des de el cartíleg costal fins gairebé les
vèrtebres, sense arribar a elles. (Les tapissa internament).

b) INTERCOSTAL EXTERN: Va de costella superior

a costella inferior però per la part exterior . Igual que
l’anterior, des de el cartíleg costal fins gairebé les
vèrtebres, sense arribar a elles. (Aquest tapissa
externament).

ANATOMIA APLICADA A L’ACTIVITAT FÍSICA I L’ESPORT Mònica Boneu Revisat i editat pel prof.
Dr. Mario Lloret Riera
 P á g i n a | 61

c) INTERCOSTAL INTERMIG: Branca muscular que

neix, s’insereix i actua = que els interns, però entre els
dos passa un nervi entre mig. Són en realitat una part
dels interns.
d) INTERCOSTAL INTERN LLARG: Va de 2 en 2
costelles i cobreixen
e) INTERCOSTAL EXTERN LLARG: els intercostals

f) SUPRACOSTALS: És la continuïtat de
l’intercostal extern. Va de costella inferior a l’apòfisi
transversa de la vèrtebra superior. A part del intercostal
extern.

1.2.MÚSCULS QUE SALTEN DIVERSES COSTELLES.

Diferenciem dos tipus segons si estan:

ANATOMIA APLICADA A L’ACTIVITAT FÍSICA I L’ESPORT Mònica Boneu Revisat i editat pel prof.
Dr. Mario Lloret Riera
 P á g i n a | 62

a) PER FORA DE LES COSTELLES → Serrats dorsals.

Funció: Fa de palanca mecànica per intervenir a la horitzontalitat de les costelles i la expansió toràcica. Ajuden
també al diafragma. Són més forts que els intercostals

Serrat dorsal cranial: Surt a les apòfisis espinoses de 6ª - 7ª

vèrtebra cervical i 1ª-2ª vèrtebres toràciques i es dirigeixen
obliquament avall per ancorar-se a les 4 primeres costelles.

Serrat caudal: surt de les apòfisis

espinoses de la 11ª 12ª vèrtebra toràcica i 1ª2ª vèrtebra
lumbar i es fixa de forma ascendent obliquament a les 4
últimes costelles.

b) PER DINTRE DE LES COSTELLES → Triangular de l’estèrnum

Situat a la part interior de la cavitat toràciques. S’origina a la

cara interior de l’estèrnum fins la 2ª-6ª costelles.

Funció: Afavoreix el moviment per respirar.

ANATOMIA APLICADA A L’ACTIVITAT FÍSICA I L’ESPORT Mònica Boneu Revisat i editat pel prof.
Dr. Mario Lloret Riera
 P á g i n a | 63

2. MUSCULS TORACO ABDOMINAL

Format pel DIAFRAGMA. Té forma de volta i està situat a la part inferior de la part toràcica. Fa de frontera
entre la cavitat toràcica i la cavitat abdominal. En la part superior trobem el centre frènic, de textura
tendinosa. Aquest “centre” acollirà les fibres musculars d’aquesta campana.
Definició: Múscul respiratori i motor principal de la inspiració i de la espiració.
Puja per espirar i puja menys per agafar aire (inspirar). Només baixa entre inspiració i espiració (quan es
relaxa).

Hi han 4 porcions musculars:

2.1. PORCIÓ VERTEBRAL

Part del diafragma anclada al cos de les 2ª-3ª i 2.3. PORCIÓ COSTAL
3ª-4ªvèrtebres lumbars. Porció més extensa reseguint les costelles
internament i a partir de les 5 últimes queda
2.2. PORCIÓ LUMBAR arrelat a elles i fa aquesta forma acampanada.
A partir de 2 arcs tendinosos.
-El primer arc tendinós medial del psoas. 2.4. PORCIÓ ESTERNAL
-El segon arc tendinós quadrat lumbar. Surt de la part posterior de l’apèndix xifoides i puja
Cap a baix neixen el psoas i cap amunt va a parar fins el centre frènic.
al centre frènic lumbar.

ANATOMIA APLICADA A L’ACTIVITAT FÍSICA I L’ESPORT Mònica Boneu Revisat i editat pel prof.
Dr. Mario Lloret Riera
 P á g i n a | 64

RELACIONS DEL DIAFRAGMA:

a) Visceral:
Permet que es relacioni pulmons i cor (de la
cavitat toràcica) i per dintre de la campana: el
fetge melsa i estómac ( a la part abdominal).
Relacions de vasos. Hi ha 3 orificis:
Arteria aorta: Surt del cor i porta sang
per tot el cos. Passa per sota de l’arc
vertebral i segueix descendent per la
columna.
Vena cava: Recull la sang i la porta cap a
munt (cap el cor).
Orifici esofàgic: Passa l’esòfag que porta
l’aliment a l’estómac situat a sota la
campana.

b) Nervis frènics:
Situats al coll quan tenim entre una setmana i 12
de gestació, el diafragma està al coll i després
baixa i arrossega aquests nervis i s’allarguen (si
aquests nervis es contrauen per alguna acció,
apareix el singlot).

c) Sistema diafragma-epiespinós
És el més important. Relació de parell de forces.
Les vèrtebres estan fixades per darrera per
l’epiespinós i per davant pel diafragma que manté
la posició.
Si amb càrrega inspiro, el diafragma fa hiperlordosi si no es compensa amb el epiespinós.

ANATOMIA APLICADA A L’ACTIVITAT FÍSICA I L’ESPORT Mònica Boneu Revisat i editat pel prof.
Dr. Mario Lloret Riera
 P á g i n a | 65

d) Sistema transverso-diafragmàtic
Relació amb el transvers. Sistema que intervé amb pressions aèries quan fem respiracions abdominal i
toràciques.
El transvers i el diafragma són com un de sol (no estan separats físicament) És com un de sol. Se sap que de la
12ª costella en amunt és diafragma i de la 12ª avall és transvers.

3. MÚSCULS DE L’ABDOMEN

Trobem tres àrees diferenciades a l’ abdomen:

A la cavitat abdominal es troba el peritoneu

fascia que lliga les parets abdominals amb el
contingut: aparell digestiu, reproductor, urinari...
perquè tot quedi en posició (no es facin nusos amb
els budells, perquè el fetge estigui on ha d’estar...)

Element de nexe entre les parets abdominal

i el contingut. S’ha de tonificar l’abdomen, no
només per estar bé físicament, si no per millorar les
pressions de l’ abdomen, d’aquesta manera es fixa
tot i així es garanteix un bon funcionament dels
òrgans. Quan el peritoneu s’inflama (s’infecta) hi ha
una contracció de l’abdomen (hi ha una resposta
muscular) que és molt perillosa i es posa en crisi la
vida.

ANATOMIA APLICADA A L’ACTIVITAT FÍSICA I L’ESPORT Mònica Boneu Revisat i editat pel prof.
Dr. Mario Lloret Riera
 P á g i n a | 66

3.1. MÚSCULS ANTERIORS DE L’ABDOMEN:

Trobem dos músculs que conformen aquest grup:

a) RECTE ANTERIOR DE L’ABDOMEN: Múscul poligàstric (suma de varis músculs amples. No és un

múscul llarg). Format per 5 ventres units per centres tendinosos que en conjunt li dónen un aspecte de
múscul llarg que forma la paret anterior de l’abdomen. S’origina a la sínfisis del pubis fins l’apèndix
xifoides i el cartílegs costals de les 5ª, 6ª i 7ª costella.
Viatja dins de la fàscia aponeuròtica de l’oblic menor i la fàscia de l’oblic major (i està cobert i lligat a
elles i als oblics).

Funció: Gran flexor del tronc tant per aproximació del segment
toràcic al pèlvic, com a l’inrevés.

Pot independitzar el treball des de dalt o des de baix parlant

des del punt de vista de desplaçament, però la contracció és tota o
res.

Si la musculatura del tronc no es tonifica, la musculatura de

l’esquena tendeix a escurçar-se i la del abdomen a laxar-se. D’aquesta
manera pot provocar una hiperlordosi.

ANATOMIA APLICADA A L’ACTIVITAT FÍSICA I L’ESPORT Mònica Boneu Revisat i editat pel prof.
Dr. Mario Lloret Riera
 P á g i n a | 67

b) PIRAMIDAL DE L’ABDOMEN: S’origina a la sínfisis del pubis fins la fase aponeuròtica del terç inferior
de l’abdomen. Recordem que a l’Arc de Douglas hi ha una inversió de les fàscies del transvers es fa
anterior i les altres es fan posteriors.
Funció: Sinergista de la flexió anterior del tronc. (abdominals inferiors) S’activa amb el moviment de
pèlvic a toràcic.

ANATOMIA APLICADA A L’ACTIVITAT FÍSICA I L’ESPORT Mònica Boneu Revisat i editat pel prof.
Dr. Mario Lloret Riera
 P á g i n a | 68

3.2. MÚSCULS POSTERIORS DE L’ABDOMEN:

Trobem dos músculs:

a) QUADRAT LUMBAR: Està format per fibres de dalt a baix (musculatura allargada) i fibres de dins a fora
(musculatura ample). Té tres insercions (anclatges):

- De la 12ª costella a totes les apòfisi

transverses lumbars.
- De la cresta ilíaca a les apòfisi transverses
lumbars.
- De les apòfisi transverses lumbars a la
cresta ilíaca i la 12ª costella. És el més
ample amb un lligament ilio-lumbar.

Queda per davant de l’erector de la columna. (+ anterior). Al tenir 3 tipus de fibres, hi ha més
possibilitats de moviments.

Funció: Té accions funcionals i posturals. Es diferencien tres accions:

Gràcies a les fibres longitudinals el 1er i 2on anclatge té la acció de reduir la lordosi lumbar. Es fa
sempre que els abdominals estiguin molt tonificats (el transvers i l’oblic menor)
La segona funció és la que permet fer inclinacions laterals, ja siguin de peu i moure el tronc
(moviment de toràcic a pèlvic), com penjats i moure les cames (moviment de pèlvic a toràcic).
Mantenir la posició estesa. Ja sigui partint del tronc doblegat i fer l’acció de pujar-lo com
creixement del tronc.

ANATOMIA APLICADA A L’ACTIVITAT FÍSICA I L’ESPORT Mònica Boneu Revisat i editat pel prof.
Dr. Mario Lloret Riera
 P á g i n a | 69

Cal fer estiraments (ultima foto) per què no es contracturi.

b) PSOAS: Múscul tricipital (3 en 1) És el + important en la funció/postura lumbar. I el més perjudicial a

aquesta zona. Es divideix en tres parts:

ANATOMIA APLICADA A L’ACTIVITAT FÍSICA I L’ESPORT Mònica Boneu Revisat i editat pel prof.
Dr. Mario Lloret Riera
 P á g i n a | 70

Psoes major: És el que mana. S’origina als cossos i

discos intervertebrals de les vèrtebres lumbars i la
12ª toràcica. Tira cap avall travessant l’angle de
reflexió ilieopúbic i va a buscar el trocànter menor
del fèmur.
La tendència del psoas major quan estem de peu
és agafar els 5 anclatges lumbars i tirar-los cap
endavant lordotitzant i provocant riscos lumbars.
Psoes menor: Va de la 12ª costella toràcica fins
l’angle ileopúbic (poc important).
Ilíac: Parteix de la fosa ilíaca anterior i es fusiona
amb el psoes major i forma un únic tendó que va
al trocànter menor del fèmur.

Per fer els abdominals correctament, s’ha de flexionar les cames i formar un angle de 90º amb el tronc. Si
aquest angle és major, en lloc de utilitzar el recte anterior, piramidal, oblic i companyia, hi ha perill que s’utilitzi
el psoes i hi hagi una lesió lumbar.

INCORRECTE CORRECTE

El psoes també s’ha d’estirar per evitar que s’escurci i tibi de les vèrtebres lumbars provocant una
hiperlordosi lumbar. A la última fotografia es mostren uns exercicis d’estirament.

Funció: Antepulsor més potent de la cama. Molt important per la marxa, la carrera i el salt.

ANATOMIA APLICADA A L’ACTIVITAT FÍSICA I L’ESPORT Mònica Boneu Revisat i editat pel prof.
Dr. Mario Lloret Riera
 P á g i n a | 71

3.3. MÚSCULS LATERALS O MÚSCULS AMPLES DE L’ABDOMEN:

Dintre d’aquest grup muscular trobem:

a) TRANSVERS DE L’ABDOMEN: Poc conegut, però és el

centre de gravetat dels abdominals coneguts. Està situat
a la profunditat de l’abdomen.
Neix de la part posterior de les 5 últimes vèrtebres
lumbars, sacra, cresta ilíaca i de les últimes costelles, rodeja
lateralment l’abdomen i va a buscar el xifoides, sínfisi del
pubis, fins la línia Alba. Va per l’interior de la caixa toràcica i
de la pelvis.

Quan s’acosta a la línia Alba, deixa una fàscia

d’inserció nomenada fàscia aponeuròtica d’inserció per
facilitar la inserció amb l’altre transvers i altres músculs de l’abdomen.

Per la part interior incideix de la 7 a la 12ª costella fins el xifoides. I per baix es fixa al pubis gràcies
al lligament inquinal.

A l’arc de Douglas (situat al pubis, al terç inferior de l’abdomen) el transvers es fa anterior i el recte
anterior de l’abdomen es fa posterior i perd força (potencialitat amb el treball abdominal).

Per la part lateral, és el mateix múscul que el diafragma (no hi ha separació visual). Es fonen en un
de sol.

Acció del transvers: Fa 3 funcions derivades d’aquesta pressió pneumàtica. Si no en fa una de les
accions, no serà capaç de fer cap de les altres 2. I aquesta acció principal és:

Treball d’acció abdominal per fer accions bàsiques: contracció abdominal per acostar-los a les
lumbars. L’efecte que causa aquest treball és l’estabilitat de la pelvis (retroversió pèlvica i així
ANATOMIA APLICADA A L’ACTIVITAT FÍSICA I L’ESPORT Mònica Boneu Revisat i editat pel prof.
Dr. Mario Lloret Riera
 P á g i n a | 72

redueixo la tensió lumbar). Si el transvers està ben treballat, controla els abdominals superiors i
d’aquesta manera es controlarà el psoes i la diàstasis*).

*Per evitar una diàstasis a l’hora de fer abdominals, cal treballar-los sense aire als pulmons.

Si el transvers no està ben treballat, pot derivar en dolor lumbar i fer diàstasis.

Parlant de nou de la relació transvers de l’abdomen-diafragma, cal dir que regeix les pressions
abdominals en les respiracions toràcica/abdominal. Els treballs hipopressius poden ser indicats.

La força que fa el per la micció, defecació o per que les dones pareixin, és molt important. Ha
d’estar ben tonificat a part de per estar en bona forma física, per tenir una qualitat de vida. També
s’encarrega de mantenir els òrgans ferms, la matriu, el terra pèlvic ...etc.

b) OBLIC MENOR DE L’ABDOMEN: Neix al lligament lumbo-sacre (com el transvers) però agafa una
orientació oblic-ascendent per dirigir-se a les 7-8-9-10-11-12 costelles però per fora, passant per
xifoides, sínfisis del pubis i fins la beina de l’oblic menor.

La beina envolta el recte anterior de l’abdomen i l’acull dins el sinus de la fàscia aponeuròtica
d’inserció d’aquest quedant al mateix nivell.

Acció: En el treball unilateral, rotació lateral cap el MATEIX costat de la contracció. Si el treball és
bilateral, l’acció serà la flexió central del tronc. (També es posaran en contracció els oblics majors i el
recte anterior) Amb més intensitat uns que altres (depenent de l’exercici), en la flexió del tronc
treballaran tots els músculs

Recordem que per treballar correctament les flexions ventrals del tronc sense implicar el psoas, cal
flexionar les cames formant un angle màxim de 90º amb el tronc.

c) OBLIC MAJOR DE L’ABDOMEN: Neix superficialment de les costelles 5 a 12 fins la cresta ilíaca i fins la
sínfisis del pubis. També deixa una fàscia aponeuròtica d’inserció on estan lligats l’oblic menor,
l’oblic major i el recte anterior i per això treballen SEMPRE junts.

ANATOMIA APLICADA A L’ACTIVITAT FÍSICA I L’ESPORT Mònica Boneu Revisat i editat pel prof.
Dr. Mario Lloret Riera
 P á g i n a | 73

Acció: En el treball unilateral, rotació lateral cap el costat CONTRARI de la contracció degut a la direcció de les
fibres. Si el treball és bilateral, flexió ventral del tronc implicant tots els demés músculs, com en el cas anterior.

Fàscia aponeuròtica d’inserció format per teixit conjuntiu. Si el tonifiquem, la fàscia esdevindrà més
forta, més fibrosa, i més curta afavorint d’aquesta manera la bona posició de la lordosi lumbar i ajuda a
contenir les vísceres al seu lloc.

ANATOMIA APLICADA A L’ACTIVITAT FÍSICA I L’ESPORT Mònica Boneu Revisat i editat pel prof.
Dr. Mario Lloret Riera
 P á g i n a | 74

Línia Alba. Línia d’unió de les fàscies. Si estan ben

treballades, la línia Alba també ho estarà. Si no és així, es quan apareix la
diàstasis.

A l’arc de Douglas (situat al pubis, al terç inferior de

l’abdomen) el transvers es fa anterior i el recte anterior de l’abdomen
es fa posterior i perd força (potencialitat amb el treball abdominal).

En contacte amb aquests 3 músculs trobem uns elements d’unió amb unes característiques particulars:

A la paret abdominal no hi ha cap columna que reforci el tronc per la part anterior, així doncs, hi ha un
desequilibri (anterior-posterior). Necessitem un element que faci d’estructura de força.

ANATOMIA APLICADA A L’ACTIVITAT FÍSICA I L’ESPORT Mònica Boneu Revisat i editat pel prof.
Dr. Mario Lloret Riera
 P á g i n a | 75

ANATOMIA APLICADA A L’ACTIVITAT FÍSICA I L’ESPORT Mònica Boneu Revisat i editat pel prof.
Dr. Mario Lloret Riera