BIOMECÀNICA ARTICULAR

BIOMECÀNICA DEL MALUC

INTRODUCCIÓ
- Enartrosi composta per còtila (còncau) i cap femoral (convex)
- Bases anatòmiques:
o Congruència òssia
o Congruència cartilaginosa
o Centre de rotació del maluc
o Mida del cap femoral i acetàbul
- Articulacions mòbils (diartrosis)
o Enartrosi: superfícies articulars esfèriques, una còncava i una convexa. Realitzen tots els moviments
possibles en l'espai. Exemple: maluc.
o Condilartrosi: superfícies articulars allargades, una
convexa i una còncava. Efectuen tots els moviments
possibles excepte el de rotació.́ Exemple: genoll.
o Trocleartrosi: les superfícies articulars són una corriola o
tròclea i dues cares separades per una cresta. Executen els
moviments de flexió́ i extensió.́ Exemple: colze.
o Punta recíproca: les superfícies articulars són una còncava
i altra convexa, que encaixen perfectament. Realitzen tots els moviments excepte el de rotació,́ però̀
amb poca amplitud. Exemple: radi-ulna.
o Trocoide: les superfícies articulars són un eix ossi i un anell osteofibrós. Posseeixen un moviment de
rotació́. Exemple: mandíbula.
o Artròdia: les superfícies articulars són dues cares planes. Ex.: carp/tarse

ANATOMIA
- Reforça anterior amb lligament iliofemoral i lligament pubofemoral, i reforç
posterior amb lligament isquiofemoral
- Cap femoral
o Superfície articular més extensa que la zona de contacte
o Superfície articular portant: zona cartílag més gruixut sobre cap,
transmissió de forces

1
 o Relacions angulars:
▪ Angle d’inclinació o cervicodiafisari (): valor mig = 125º
▪ Angle de declinació o anteversió (): valor mig = 12º (<12: retroversa i >12: anteversa)
▪ Gran efecte sobre la força
muscular abductora

- Còtila
o Component còncau de l’articulació
o Reté el cap amb un lligament i una càpsula fibrosa

- Os trabecular al cap femoral

CINEMÀTICA
- 3 graus de llibertat, moviment en tres plans: coronal, sagital i transversal
- Rang de moviment (amb maluc flexionat, angles possibles és grans)
o Pla sagital: extensió 0-15º i flexió 0-140º
o Pla frontal: abducció fora 0-30º i dins 0-25º
o Pla transversal: rotació 90º
- Amplitud moviment marxa normal:
- Amplitud moviments mínima per activitats diàries:
o Flexió: 120º
o Abducció: 20º
o Rotació externa: 20º

MECÀNICA
PALANCA
- Palanca de tipus I
o Força d’aplicació: musculatura
o Fulcre: cap femoral
o Resistència: pes del cos

2
ESTÀTICA
- Bipedestació
o Postura corporal resultant de totes les posicions del cos en un moment donat
o És estable quan la massa corporal es situa sobre el suport corporal: minimitza l’estrès sobre
els teixits i el cost energètic
o Cada maluc suporta 1/3 pes corporal: palanca amb avantatge mecànica negativa amb relació
de braços de palanca aproximadament 1:3
- Estació monopodal
o Estudi cos lliure (simplificació) i estudi moments (precís,
complicat i possibilitat estudi gràfic)
o Fulcre suporta forces que són la suma de pes i acció muscular
o Maluc: suporta 2,5 vegades el pes corporal
o Oscil·lació: compensació maluc aproximadament pes corporal
(tensió muscular)
o S’incrementen amb sabates sola dura i velocitat marxa. (en
suport com oscil·lació)

DINÀMICA
- Dinàmica marxa normal:
o Fase de càrrega: 60% cicle
o Fase de balanceig: 40% cicle
o Caminar: 1,6 vegades el pes corporal
o Carrera: 5 vegades el pes corporal (Individu 100kg: 500 kg aplicats al cap del fèmur cada impacte)

- Estudi de moments: els músculs

produeixen moments durant el cicle de
marxa

3
- Efecte gravitatori en estació
monopodal:
o Marxa: reemplacem el vector pes
del cos en el centre de gravetat de
la part en moviment, es produeix
una abducció del maluc de suport
→ pressió cap fèmur afectant nervis i i insuficiència muscular (seqüela poliomielitis)

- Marxa en Trendelenburg
o Activitat abductors és necessària per estabilitzar malucs en el pla frontal
durant estació monopodal → debilitat abductors provoca posició
Trendelenburg

- Marxa amb bastó

o Bastó treballa en el mateix sentit que els
abductors
o Braç de palanca més gran: és de segon
ordre i té millor relació de distàncies

PATOLOGIES I MARXA
- Fractures: fractura coll femoral (lesió greu de persones grans
amb osteoporosi)
- Contusions: cara anterior cuixa, en esports de contacte
- Sobretensions: músculs isquiotibials en esprints

OSTEOTOMIES
- Forces a nivell fèmur
o Cap fèmur: forces de compressió
o Coll fèmur: forces de flexió, compressió i cisalla

- Efecte alteració en l’anatomia del coll femoral

o Increment coxa vara: disminueix pressió al maluc i augmenta pressió coll femoral

4
 o Increment coxa valga: augmenta compressió maluc,
disminueix compressió coll femoral i força cisalla
- Millora geometria i funció maluc, augmenta àrea
contacte i fa congruent al contacte
- Millora suport o cobertura cap femoral
- Desplaça cartílag articular cap a la zona de fricció
- Disminueix les forces reactives en la unió
- Estimula la reparació del cartílag
Osteotomia varitzant

BIOMECÀNICA DE LA PRÒTESI DE MALUC

- Biomaterials, disseny...

- Valga discret: disminueix moment flexor

- Lateralització del trocànter major: augmenta el braç de
palanca dels abductors
- Acetàbul més profund: disminueix braç de palanca del
pes corporal

5
BIOMECÀNICA DEL GENOLL
INTRODUCCIÓ
- Composta per 2 articulacions
o articulació́ femoro-tibial (condiloartrosi)
o articulació́ femoro-rotuliala (trocleartrosi)
o 6 graus de llibertat (3 rotacions i 3
translacions)
- Bases anatòmiques
o Arcs de mobilitat
o Moviment a les superfícies articulars
o Zones de contacte
o Desplaçament del centre de rotació

ANATOMIA
- Funcions articulació femoro-rotuliala
o Augmenta el braç efectiu de la planca del quàdriceps
o Dóna estabilitat funcional sota càrrega
o Permet que la força del quàdriceps es transmeti en angle durant la flexió,
sense pèrdua de força per fricció
o Escut ossi de la tròclea i còndils femorals amb el genoll en flexió
- Articualció femoro-tibial
o Transmissora del pes del cos del fémur a la tíbia

- Funcions menisc
o Suport i transmissió de carregues (fins el 70%),
component lateral major que medial
o Estabilitat
o Secundàries: lubricació articulacions, prevenir atrapament sinovial, amortidor d’impactes

6
- Lligaments: funció estabilització estàtica de l’articulació
o Laterals
▪ MCL (lligament costat medial): principal fre (60-80%) al
moviment alga del genoll, fixació fèmur al voltant eix
rotació, relaxat en flexió i actua conjuntament ACL
▪ LCL (lligament costat lateral): fre estàtic desplaçament
vara, relaxat en flexió
o Creuats
▪ ACL (creuat anterior): fre estàtic de desplaçament
anterior, tens en extensió, relaxat en flexió
▪ PCL (creuat posterior): fre estàtic de desplaçament
anterior (90%), relaxat en extensió i tens en flexió,
restricció força vara-valga, fre a la rotació de la tíbia sobre
el fèmur.

ARTICULACIÓ FEMORO-TIBIAL
CINEMÀTICA. ARCS DE MOBILITAT
- Genoll és articulació frontissa: no és simple, té dues articulacions
- Sis graus de llibertat (3 plans translació i 3 rotacionals), moviment
fonamental pla sagital
o Pla sagital: 0º a 140º
o Pla transversal:
▪ En extensió: 0º
▪ En flexió de 90º : Rotació interna de la tíbia de 0 a 45º i
Rotació externa de 0 a 30º
▪ A partir dels 90º : Disminueix
- Pla frontal: (vara - valga)
o En extensió: 0º
o En flexió de 30 º : Petita magnitud
- Mobilitat mínima requerida per a activitats diàries
o Flexió: 75º
o Rotació: 4-13º
o Arc de moviment vara-valga: 11º

7
CENTRES INSTANTANIS DE ROTACIÓ
- Tècnica de Rouleaux: Moviment relatiu de dos segments col·locats en un pla
- Trajectòria que segueix el centre de rotació global en el transcurs de tot el moviment

DESPLAÇAMENT ARTICULAR. RODAMENT I LLISCAMENT

- Genoll no es mou només lliscant (A), hi ha rodament (B)
- Proporció rodament/lliscament varia amb la flexió
- Rodament comença flexió
- Lliscament té lloc al final de la flexió

VECTORS DE DESPLAÇAMENT
- Genoll normal (no patològic) té direcció coaxial amb la interlinea articular
- Configuració semicircular en pla sagital localitzada al còndil femoral
- Genoll patològic (patelectomia): es modifica vector respecte el centre
instantani de rotació
- Afecta a les forces sobre l’articulació i a l’àrea de contacte

ÀREA DE CONTACTE
- Depèn de
o La geometria de la superfície articular
o La càrrega a la superfície articular
o Les propietats viscoelàstiques de la superfície articular
o El menisc (suporta un elevat percentatge de la càrrega)
o Desplaçament del patró de contacte amb la flexió
- Zones de contacte
o Goodfellow: àrea de contacte es mou de distal a proximal a la ròtula durant la flexió
o Medial ‘‘odd facet’’ només s’articula en angles de flexió >235º
o A 90º: el tendó del quàdriceps articula amb el fèmur

MECÀNICA
- Forces principals al pla sagital
o R: Força tendó rotulià
o P: Força de reacció del terra
o T: Força de reacció articular

8
- Models d’estudi de la ròtula
o Ròtula com a politja
o Ròtula com a lleva

PATOLOGIES
- Dolor
o No te perquè estar associat a l’edat
o S’associa a patologies o lesions de les estructures del genoll: degeneratives, traumàtiques,
inflamatòries
- Osteoartritis (OA)
o Desgast i estrips
o Malaltia autoimmune amb inflamació crònica
o Dolor, debilitat i inestabilitat
o Normalment es produeix deformació en vara (63%)
o Increment en consum d’oxigen al caminar
- Artritis reumatoide (AR)
o Afecta més tard en la progressió de l’OA
o Comença al voltant dels 50 anys (dones més que homes)
o Atròfia dels músculs del quàdriceps
o Pèrdua d’extensió del genoll
o 40 a 60% de disminució de la funcionalitat del genoll
- Fractura
o Fractures distals del fèmur: supracondilar, intercondilar,
condilar
o Fractures plat tibial
o Fractures de la ròtula

PRÒTESI DE GENOLL
- Artroplastia total del genoll

9
BIOMECÀNICA DEL TURMELL I DEL PEU
INTRODUCCIÓ
- Estructura mecànica complexa: 28 ossos, 33 articulacions (20 articulades), més
de 100 músculs, tendons i lligaments
- Funció principal: suportar càrregues
- Biomecànicament, dos articulacions: turmell i peu

ANATOMIA
- Plans de treball relatius al peu
- Turmell: punt unió de la cama i el peu
o Formada per tres ossos
1. Extrem distal del peroné: mal·lèol extern ME
2. Extrem distal de la tíbia: mal·lèol intern, MT
3. Astràgal o taba: encaixat entre els anteriors, cobert 50% de cartílag
articular
o Lligaments estabilitzants
1. LCI: lligament colateral intern
2. LCE: lligament colateral extern
3. LTP: lligaments interns tíbia-peroné
- Peu: extrem de la cama
o Comparteix astràgal amb el turmell
o Tres segments funcionals
1. Posterior (retropie): sota la tíbia, connecta cama i
terra, format per astràgal i el calcani
2. Mig (mediopie): geometria romboide
3. Anterior (antepie): format per metatarsians i falanges
o Estructures complementàries permeten sostenir grans tensions de suport de pes sota una varietat de
superfícies i activitats que maximitzen l’estabilitat i la mobilitat.
- Cúpula o volta plantar
o es manté per l’estructura dels ossos i lligaments
o Es recolza en taló punta primer metatarsià i punta cinquè
metatarsià
- Arquitectura interna del peu: disposició trabecular de repartiment de càrregues

10
CINEMÀTICA
TURMELL
- Eixos de mobilitat
o Eix coronal: dorsiflexió i plantafelxió
o Eix vertical: abducció, adducció
o Eix longitudinal: inversió i eversió
- Eix de rotació
o 8º amb el pla frontal
o 20-25º amb el pla transversal
- Efecte astràgal:

- Arcs de mobilitat
o Flexió en el pla sagital
▪ Flexió dorsal: aproxima el dors del peu a la cara anterior de la cama, arriba fins als 20-30º
▪ Flexió plantar (extensió): allunya el dors del peu de la cara anterior de la
cama i el seu rang de moviment és 30-50º.
o Centres instantanis de rotació: es troben dins l’astràgal
▪ Primer hi ha distracció (punts 1-2)
▪ Després lliscament (punts 3-4)

PEU
- Es poden distingir articulacions de moviment, i
d’amortiment i adaptació
- Arcs de mobilitat
o Abducció/adducció: al voltant del peu
▪ Abducció: la punta del peu es porta cap a fora
▪ Adducció: la punta del peu es porta cap a dins
o Flexió dorsal-plantar: a nivell articulació de Chopart, ajudat pels
moviments de rotació del genoll quan està en flexió.

11
 o Articulació de Lisfranc (tarsometatarsiana): permet el peu adaptar-se a
superoficies irregulars. Permet la flexió dorsal-plantar i moviments de rotació
sobre l 2n metatarsià.
▪ 2n metatarsià queda rigiditzat per la seva posició endarrerida, el que
permet transmetre les càrregues a l fase final del recolzament plantar:
ballarines
o Articulacions metatrsofalàngiques:
▪ Ex. Dit gros (hallux): 90º en flexió dorsal, 30º en flexió plantar, sotmès a molta càrrega→ Hallux
Valgus
o Dits del peu: flexió, extensió i lateralitat. Estructura i
disposició osteomuscular feta per realitzar l’acte essencial
de la marxa.
▪ Realitzar tots els moviments
▪ Distribuint les forces
▪ Adaptant-se a tot tipus de superfícies
▪ Amb la menor energia possible

o Supinació-Pronació
▪ Supinació: el peu gira de manera que la planta del peu s’orienta cap a dins
▪ Pronació: el peu gira de manera que la pantà del peu s’orienta cap a fora
o Moviments adducció, abducció, supinació i pronació, funcionalment no existeixen de forma
independent
▪ Inversió: adducció acompanyada de supinació i lleugera extensió (s’anul·la extensió: Varus)
▪ Eversió: adducció i pronació i de lleugera flexió (si s’anul·la flexió: Valgus)

MECÀNICA
TURMELL
- Forces de reacció similars o superiors a les de maluc i genoll.
- Més superfície de carrega i l’eix de gravetat passa per la superfície:
forces de compressió
- Càrrega
o Estació bipodal estàtica, el turmell suporta a meitat del pes del cos
o En equilibri, força reacció augmenta proporcionalment a la força
muscular emprada per mantenir l’equilibri.

12
- Forces dinàmiques duran la marxa:

PEU
- Estudi rigorós de totes les forces que actuen, molt afectat per variacions individuals
- Distribució càrrega:
o Bipedestació: 55% taló i 45% metatarsians, forces de
reacció part central del peu i una mica laterals
o Assegut: 80% taló i 20% metatarsians
- Forces de reacció durant la marxa. Amortidors del peu:
l’impacte inicial del pes del cos al taló és 170% caminant i
250% en carrera
- Control muscular durant la marxa:

PATOLOGIES DEL PEU

La freqüència de molts problemes al turmell o el peu es pot remuntar fàcilment a la complexa estructura del
peu i la seva participació en totes les activitats de suport de pes.
Les anomalies estructurals poden conduir a l'alteració dels moviments entre les juntes i contribuir a esforços
excessius sobre els teixits del peu i el turmell que resulten en lesions.

- Hallux valgus / galidons

o Deformitat que afecta el primer segment metatars-digital del peu
o Afecta 1r metatarsià, 1ª articualció metararsofalàngica i primer dit i articulació
- Peu varus-valgus
- Peu cavo
- Peu equinovaro
- Nòduls callosos en afectats per artritis reumatoide

13
BIOMECÀNICA DE L’ESPATLLA
INTRODUCCIÓ
- Enartrosi: multiaxal de bola i sòcol
- Tres ossos: clavícula, escàpula i húmer
- Quatre articulacions
1. Glenohumeral
2. Esternocalviculr
3. Acromioclvicular
4. Escapulo-toràcica: os-múscul-os

ANATOMIA
ARTICULACIÓ GLENOHUMERAL
- Formada per
o Labrum glenoidal: millora estabilitat
o 25-30% del cao de l’húmer en contacte
- Lligaments donen estabilitat: són laxes en moviments extrems
- L’estabilitat es sacrifica per guanyar mobilitat
- Relacions angulars
o Angle d’inclinació o cervicodiafisari (): 130-150º
o Angle de declinació o retroversió(): 30-40º
- Retroversió húmer: inclinació endavant escàpula
- Superfície glenoides és inclinada cap a dalt i en retroversió
- Configuració en el pla transversal: diferències en les congruències (A més general, B congruent 9%
població)
- Càpsula: envolta el cap de l’húmer
- Lligaments: reforcen càpsula i articulació
- Músculs: estabilitzadors dinàmics
o Escapulohumerals: subescapular, supraespinós,
infraespinós, rodó menor, deltoides
o Axiohumerals: dorsal ample, pectoral major
o Axioescapulars: trapezi, romboide

14
- Parts:
o Superior: deltoide, supraespinós
o Posterior: dorsal ample, teres major, teres menor, infraespinós
o Anterior: perctoral major, coracrobraquials, subescapular

ARTICULACIÓ ESTERNO-CLAVICULAR
- Uneix cintura escapular amb l’eix de l’esquelet
- Elements de suport:
o Lligaments: interclavicular, esternoclavicular, costoclavicular
o Músculs: esternoclidomastoïdal, esternotiroïdal
o Clavícula: proporciona zones d’inserció muscular

ARTICULACIÓ ACROMIOCLAVICULAR
- Unió articular clavícula-acromió
- No és de superfícies congruents: té un menisc
- Estabilitat per lligaments que la fixen a la clavícula: conoides i trapezoides

ARTICULACIÓ ESCAPULO-TORÀCICA:
- No és una articulació anatómica
- Uniex escàpula amb tórax
- Estabilitzada pels músculs: trapeci, rombiodes major i menor, serrato anterior i angular

CINEMÀTICA
MOVIMENTS
- Moviments elevació espatlla:
A. Pla sagital, flexió
B. Pla frontal, abducció
C. Pla escapular
- Moviments de l’espatlla
A. Extensió
B. Adducció
C. Flexió horitzontal
D. Rotació: depèn de la posició del braç

15
ARCS DE MOBILITAT
- Abducció
o S’estudia pla frontal i de l’escàpula
o Mobilitat típica 150-180º
▪ Gran part articulació glenohumeral: rotació, rodament, translació
▪ Rotació húmer afecta amplitud abducció: incrementa 30º si rota
externament, i es redueix 30º en rotació interna
- Flexió
o Moviments elevació pla sagital
o Valors típics; 150-180º
o Requereix el moviment coordinat de les 4 articulacions de l’espatlla per fer l’arc màxim

- Rotació
o Quantitat depèn de la posició del braç
o Lligada a la flexió i abducció
o De forma aïllada: rotació interna (70-90º) i externa (90º)

- Moviments articulació escapulotoràcica

o Rati de 2n moviment humeral per 1r moviment escapular: ritme escapulohumeral, varia per cada
individu
o La contribució relativa depèn del centre de rotació

CENTRE DE ROTACIÓ
- Centres instantanis de rotació en moviment en pla escapular: dins cap humeral, variacions inferiors a 10
mm, defineix una articulació estable
- Centres instantanis rotació escàpula: es desplaça amb
moviment realitzat
o Inici: mig del cos escapular
o A partir 60º: a prop glenoides
- Àrees de contacte a la superfície articular de l’húmer: molt
D.
Adaptat de 58ª: Proe. Fundamentos 2de
variable en funció del moviment, 25-30% àrea cap humeral

MECÀNICA
- Articulació no té estabilitat intrínseca: acció muscular coordinada per evitar luxacions
- Un múscul pot actuar sobre més d’una articulació, i funcions diferents segons la posició de treball
- NO funció única a cada múscul: cal simplificar estudi de forces

16
ESTÀTICA
- Pla frontal
o Cas A: braç estirat, en abducció 90º, només fa força
deltoides, pes del braç és 0,05 vegades pes corporal
→ força reacció articulació = 0,5 vegades pes cos
o Cas B: braç en abducció 90º, doblegat pel colze, només fa força deltoides, pes braç és 0,05 vegades
el pes corporal → força reacció articulació = 0,25 vegades pes corpora
- Rotació
o Rotació externa: forces similars a cas sense rotació, el vector resultant es situa dins la cavitat
glenoidea
o Rotació interna: força de reacció major (pot arribar a ser el doble), comportament de lliscament
- Pla sagital

DINÀMICA
- Articulació d’estabilitat deficient: estabilitzada per 26 músculs (especialment càpsula glenohumeral) que
actuen de forma integrada
- Articulació glenohumeral
o Danys freqüents pel seu disseny anatòmic: poca profunditat de la fossa glenoidea, laxitud de les
estructures lligamentoses, falta de força i resistència en músculs
o Resultats: subluxacions i luxacions anteriors, problemes d’inestabilitat posterior, luxacions
posteriors (rares)
- Càpsula articulació glenohumeral
o Bàsica per mantenir cap de l’húmer en l’aproximació correcta dins de la fossa glenoidea mentre
els músculs més potents mouen l’húmer
o Molts músculs implicats: subescapular, supraespinós, infraespinós, ters i músculs menors;
s’uneixen a la part frontal, superior i posterior del cap de l’húmer, el punt d’inserció permet la
rotació de l’húmer
o Es lesiona amb freqüència: mala tècnica o escalfament, fatiga muscular...
o Condueix a altres problemes: tendinitis, pinçament del teixit capsular

PATOLOGIES ESPATLLA
- Luxacions
- Desgast del cartílag i esperons ossis
- Fractures

17
BIOMECÀNICA COLZE I CANELL
INTRODUCCIÓ
Colze
- Articulació més estable de l’extremitat superior
- Part de la cadena de palanques que és el braç
- Connecta braç i avantbraç
- Posiciona el canella l’espai

Canell
- Permet situar la mà en la posició adient a l’espai
- Molt complexa, mòbil i estable
- Formada per articulacions interrelacionades

ANATOMIA
Colze
- Trocleartrosi (articulacions frontissa) composta per
o Cavitat sigmoidea del cúbit, que articula amb la tròclea de l’húmer i suporta la major part del pes
o Superfície proximal del cap del radi, que articula amb el còndil de l’húmer
o Articulació radio-cubital proximal
- Bases anatòmiques
o Els parells articulars són envoltats per una càpsula articular i membrana
sinovial
o El lligament anul·lar fixa el radi amb el cúbit
o La membrana interòssia permet transmetre forces entre radi i cúbit
o L’articulació radi cúbit permet els moviments de supinació i pronació

A: cap del radi

B: lligament anul·lar
C: lligament quadrat
D: cavitat sigmoidea del cúbit

18
- Lligaments:
o MCL, lligament col·lateral medial: s’estén des del medial de l’húmer
fins a la cara medial de l’extrem de l cúbit.
o Lligament col·lateral: s'uneix proximal a l’húmer i distal al cúbit i al
lligament anul·lar
o Lligament anul·lar: agafa el cap del radi i el manté unit al cúbit.

Canell
1: distal del radi
- Articulació condília 2: distal del cúbit
3: escafoide
o formada per una doble filera de petits ossos curts 4:(carpians)
semilunar
5: piramidal
que s'entreteixeixen per formar una connexió mòbil. 6: pisiforme
7: trapezi
o permet tres plans de moviment 8: trapezoide
9: os gran
10: os ganxut

- Bases anatòmiques
o articulació distal del radi és còncava, amb dos cavitats:
▪ superfície de contacte pel os escafoide
▪ superfície de contacte pel semilunar

o Inclinada:
▪ inclinació anterior de 10º
▪ inclinació cubital de 22º

o El fibrocartílag articular separa el cúbit del os piramidal

o Dos superfícies òssies de l’articulació del canell
▪ 1a filera: escafoide, semilunar, piramidal i pisiforme
▪ 2a filera: trapezi, trapezoide, l’os gran i el ganxut
o Articulació reforçada per càpsula articular i lligaments (laterals, anterior, posterior)

CINEMÀTICA
Colze
- Cúbit no es mou (bloquejat) i radi es mou al voltant
- Arcs de mobilitat (dos graus de llibertat)

19
 o Flexió (140-160º) / Extensió(0º)
▪ Limitat per geometria de les superfícies i estructures
articulars
▪ El centre de rotació es mou dins la tròclea
▪ Genera rotació vara/valga amb el moviment

o Pronació/Supinació (s’estudia amb el colze flexionat 90º)

▪ Al voltant d’un eix que va del cap del radi al cap del cúbit
▪ 120-140º
▪ Supinació: palmell de la mà mira endavant colze en extensió i ca a
dalt flexionat 90º
▪ Pronació: palmell de la mà mira enrere amb colze en extensió i cap
a baix flexionat 90º
▪ Centre de rotació es troba al centre del cap del cúbit

- Àrees articulars de contacte (3 zones)

o Superfície còncava: proximal del cap del radi, que articula amb el còndil de
l’húmer
o Cavitat sigmoidea del cúbit: articula amb la tròclea de l’húmer i suporta major
part del pes
o Articulació radio-cubital proximal

Canell
- Moviment en 3 plans
o Pla sagital: flexió/extensió (140º)
o Pla frontal: desviacions radial/cubital (50-60º)
o Rotació al voltant de l’eix longitudinal de
l’avantbraç: pronació/supinació (150-180º)

20
- Moviments al carpià
o Pla sagital: flexió/extensió
▪ Extensió: 34% és a l’articulació intercarpiana i 66% a
l’articulació radiocarpiana
▪ Flexió: 60% articulació intercarpiana i 40% radiocarpiana
o Pla frontal: desviacions radial/cubital
▪ Les dues filieres carpianes es mouen de forma sincrònica
▪ Centre de rotació: cap de l’os gros
- Superfícies de contacte
o Als ossos tarsians i entre els de la filera proximal
o A les superfícies articulars del radi: el fibrocartílag articular separa
el cúbit del os piramidal

MECÀNICA
Colze
- Articulació complexa: agrupem paquets musculars (palanca de 3r tipus)
- Distribució de forces a les superfícies articulars
o Forces en el pla sagital en esforç isomètric: en flexió la major força
en extensió màxima i en extensió en flexió màxima

Canell
- Articulació formada per 3 elements:
o Part distal rígida
o Part proximal rígida (radi)
o Part intercalada, deformable, formada per ossos de la filera proximal del carpià
▪ Inestable, no té insercions tendinoses
▪ Es manté per la geometria dels ossos i força muscular
▪ Forces que rep van de 0 a contracció tetànica
▪ Músculs es situen al voltant del carpià, de forma equilibrada → forces uniformes

21
PATOLOGIES
Colze
- Lesions: la distensió repetida del colze pot causar inflamació (ex. epicondilitis)
- Artritis (inflamació de l’articulació): Les formes comunes inclouen l'osteoartritis, l'artritis reumatoide, i
l'artritis infecciosa.
o Artrosi: malaltia degenerativa
- Bursitis:
o Inflamació de la bursa (sacs de fluid sinovial)
o Causat habitualment per una pressió contant sobre la bursa o una lesió
o Signes
▪ Moviment articulació es torna difícil i dolorós
▪ Moviment dels tendons i les músculs més de la bossa inflamada agreuja la inflamació
o Tractament (sense infecció): antiinflamatoris i analgèsics, repòs, gel, elevació, fisioteràpia
o No recomanats embenats compressius
- Fractures colze i avantbraç:
o Cop directe o caiguda sobre la mà estesa (la punta del colze pot provocar-les)
o Lesió més comuna infància, sovint implica epífisi
o Tractament: immobilització, enfortiment de l’articulació i el braç quan es retira el guix
- Epicondilitis (inflamació de l’epicondi i dels tendons inserits):
o Ús excessiu del tendó, degut a:
▪ tècnica / mecànica defectuosa
▪ músculs dèbils o equip inadequat
o Signes:
▪ Dolor sobre l'epicòndil
▪ Augment del dolor amb la flexió/extensió del canell
▪ Contractura del colze
o Tractament
▪ Tècnica apropiada i/o equip adequat
▪ Bon escalfament amb lent augment de la intensitat
▪ Estiraments
o Costat lateral
▪ Colze de tenista
▪ Causes: músculs d’espatlles i canell febles, pintar amb un pinzell o corró, operar una motoserra,
ús freqüent d'eines de mà, cop de revés en el tennis…

22
 o Costat medial
▪ Colze del llançador o del golfista
▪ Causes: músculs d’espatlles i canell febles, portar una maleta pesada, tallar llenya amb una destral,
colpejar una pilota de golf, llançar una pilota de beisbol, servint amb gran força en el tennis…
- Pinçament nervi cubital
o Similar dolor colpejar os de la música
o Causes: doblegar colzes amb freqüència recolzant molt sobre el colze
o Signes: entumiment a les mans i dits, dolor a la mà
- Dislocacions
o Segona articulació que més es luxa
o Sovint cúbit/radi es disloquen darrere húmer
o Causa més freqüent: caiguda del braç estès amb el colze rígid en extensió
o Signes: deformació òbvia
o Tractament: immobilització, enfortiment de canell i després avançar fins colze

Canell
- Lesions
- Artritis
- Dislocacions
- Fractures
- Síndrome túnel carpià
o Causa: compressió del nervi mitjà al túnel que els ossos i lligaments conformen en el carp
o Signes: sensació de pesadesa i formigueig a la mà
o Tractament: compressió greu crònica pot obligar a tallar quirúrgicament el lligament transvers

23
BIOMECÀNICA DE LA COLUMNA
INTRODUCCIÓ
- Estructura òssia característica dels vertebrats
o Forma doble ‘S’: al néixer forma de ‘C’ i es van formant 4 corbes
o Protegeix la medul·la espinal en el canal espinal
o Serveix de suport de cap, tors i extremitats
o Formada per
▪ 24 vèrtebres articulades per facetes articulars i discos invertebrats
▪ 9 vèrtebres fusionades: sacres (5) i còccix (4)
- Corbes espinals: lordosi cervical, cifosi toràcica, lordosi lumbar i cifosi sacra
- Columna i caixa toràcica: 7 parells costelles connectades estèrnum i 5 parells flotants

ANATOMIA
LA VÈRTEBRA
- Dues parts
1. Segment anterior: cos vertebral
2. Part posterior: arc vertebral o neural, formada per dos pedicles i dues làmines òssies
- Protegeix medul·la espinal
- Suport a set projeccions: 4 articulars, 2 tranversals i 1 espinosa
- Vèrtebres cervicals
o C0 occipal, C1 atlas, C2 axis, C3-7 estructura genèrica
o Mobilitat per sobre estabilitat: Unitat cervical superior (0-2) i inferior (2-7)
- Vertebres toràciques:
o Cos vertebral similar amplada i profunditat: menor mobilitat i capacitat flexió i extensió lateral
o Relació diàmetre disc/altura cos < vertebres lumbars: disminuir F tracció i possibilitat lesió de disc
o Augment suport de càrrega: articulació per a les costelles
o Part posterior cada vegada més gruixuda: costelles més grans i major força compressió
o Facetes es fan més grans i gruixudes
- Vertebres lumbars
o Suport càrrega mes important
o Moviment pla sagital
o Màxima rwlació cos/disc
o Làmina i pedicles curts i gruixuts per suportar càrregues

24
- Unitat funcional/segment mòbil; Vertebres s’articulen entre si: cossos formen pilar per al suport cap i
tronc, i canal que protegeix medul·la
- Faceta articular: Articulació entre la faceta superior (còncava) i la inferior (convexa).
o A cada vèrtebra, les facetes articulars superiors i inferiors actuen per restringir el rang de moviments
o Guia el moviment intervertebral a través de la seva orientació en els plànols transversals i frontal
o Més forta en regions on canvien les curvatures de la columna
o Resisteixen la flexió i realitza una càrrega de tracció amb càrrega axial o extensió
o Resisteixen la rotació en la regió lumbar

EL DISC INVERTEBRAL
- 20-30% alçada columna
- Gruix varia al llarg de la columna: 3mm cervical, 5mm toràcica, 9mm lumbar
- Relació altura cos vertebral i alçada disc determina mobilitat:
o Més alta a la regió cervical i més moviment
o Més baixa regió toràcica: limita moviment
- Dos elements
1. Nucli polpós: al centre excepte en lumbar, lleugerament posterior
2. Anell fibrós
- Nucli polpós
o Massa gelatinosa rica proteoglicans i glicoaminoàcids
o Avascular: es nodreix per difusió a través de la placa terminal
o Proteoglicans: capacitat hidrofílica (80-90% aigua)
▪ Distribueix de forma uniforme pressió disc (F compressió nucli → esforços tracció anell)
▪ Disminueix amb la compressió: volum del disc es redueix 20% diari, 15-25mm (reversible)
▪ Disminueix amb edat
▪ Afecta funció mecànica
o Disc rígid afegeix estabilitat i suport a la columna vertebral
- Anell fibrós
o Col·lagen laminar (lamel·les), 10-12 capes d’anelles
o Concèntriques que tanca el nucli amb lamel·les orientades en direccions creuades (120º/45-65º).
o Més gruixuda a la part anterior:
▪ Més externa 1/3 es connecta al cos vertebral

25
 ▪ Exterior 2/3 es connecten a la placa terminal
▪ disminueixen en nombre amb l'edat i s'engrosseixen (fibrosi).
o Controla la càrrega de tracció de, moviments accessoris de tall en el compartiment anterior i les forces
de disc que pot ser fins a 5 vegades la força de compressió externa.
o Parcialment avascular, amb les capes més externes connectades al nervi sinovertebral.

FORATS INVERTEBRALS
- Són dues obertures entre cada parell de vèrtebres per a la transmissió dels nervis espinals i els
vasos sanguinis.
- Sortida de l'arrel nerviosa.
- Mida marcada per les altures de disc i la forma del pedicle.
- Perd espai amb la pèrdua d'altura del disc amb l'envelliment - estenosi lateral.
- Disminueix en un 20% amb l'extensió i augmenta un 24% amb la flexió

LLIGAMENTS
1. Lligament supraespinós
2. Lligament interespinós
3. Lligament intertransversal
4. Lligament longitudinal posterior
5. Lligament groc (ligamentum flavum)
6. Cos vertebral
7. Lligament longitudinal anterior 8. Lligaments capsulars

MUSCULATURA
- Combinen mobilitat I estabilitat
- Cal pensar en els punts d’aplicació de tots els músculs de la columna vertebral
- Músculs coll i tronc: en parells
o Part anterior
▪ Tensions bilaterals: flexió cap
▪ Tensió unilateral: flexió lateral cap i rotació cap lluny músculs contrets
▪ Abdominals
o Part posterior
▪ Extensors cervicals primaris: esplenio capitis i splenius servicis
▪ Grups musculars toràcics i lumbars: erectors columna, semiespinós i músculs espinals porfunds
o Part lateral

26
 ▪ Molts músculs coll i tronc provoquen flexió lateral en contractació unilateral, i flexió/extensió en
contractació bilateral
▪ Esternoclidomastoïdal, elevador escàpula, escalè anterior, posterior i medial, quadrat
lumbar i psoes (regió lumbar)

CINEMÀTICA
ARCS DE MOBILITAT DELS SEGMENTS VERTEBRALS
- Moviment columna: combinació articulacions intervertebrals i facetaries
- Quantitat i direcció moviment segment depèn de: relació mides cos vertebral/disc i orientació facetes
frontal vs sagital
- Moviments (normalment no purs): flexió, extensió flexió lateral i rotació (afectats edat i sexe)
- Flexió
o Columna: mínim a nivell toràcic i màxim a nivell cervical
o Vèrtebres
▪ V. Superior: inclinació anterior i lliscament endavant
▪ Ampliació forats intervertebrals fins 24%
▪ Afegeix forces compressió en la cara anterior del segment anterior
▪ Nucli polpós es mou cap al posterior
▪ Forces tracció: anell fibrós posterior, lligament groc, càpsula i lligament longitudinal posterior (PLL)
▪ El canal central s'eixampla
- Extensió
o Vèrtebres
▪ V. Superior s’inclina i llisca cap al posterior
▪ Forats intervertebrals es redueixen fins 20%
▪ Canal central es fa mes petit
▪ Nucli polpós es mou endavant
- Flexió lateral
o Columna: màxim a nivell vertebres lumbars
o Vèrtebres
▪ V superior es desplaça, inclina i gira sobre la inferior
▪ Generen forces tracció sobre convexitat i forces compressió concavitat
▪ Extensió facetes lateral i flexió facetes contra laterals
- Rotació
o Columna: màxim a nivell vertebres cervicals superiors

27
 o Vèrtebres
▪ Cervicals i toràciques: rotació acompanyada flexió lateral costat oposat (acoblament columna
cervical i toràcica superior)
▪ Lumbar L4-L5: mateixa direcció o oposada (causa processos degeneratius)
▪ Flexió lateral o rotació + flexió: normals fins a 4º (amb extensió fins 4º)

CENTRES DE ROTACIÓ
- Flexió-extensió: cada vèrtebra moviment arc respecte vèrtebra anterior: CR sota vèrtebra que es mou
- Casos patològics: CR es desplaça molt més

MECÀNICA
FORCES
- Causades per: gravetat, reacció terra, contracció músculs, i reacció dels lligaments a forces de tracció
- Càrregues intradiscals varien 300-3300N, en funció posició
- Major càrrega a la part anterior
- Secció posterior pot carregar 0-30% depenent posició
- Forces compressió axial
o Compressió disc intervertebral → tensió anell fibrós → canvi angle fibres i augmenta estabilitat
o Fluència al disc (creep), més gran amb augment força (i envelliment)
▪ 5-11% aigua es perd
▪ Ràpida (1,5-2 mm en 10 min)
▪ Arriba al límit en 90 minuts
- Forces flexió:
o Combinació forces compressió, torsió i tensionals en el segment que es desplaça
o Flexió s resistirà per l’anell posterior, PLL i faceta, i forces compressio sobres estructures anteriors que
causen desplaçament disc
- Forces extensió: compressió segment aanterior i hi ha càrrega tracció en facetes i ALL
- Forces torsió:
o Caysat rotació axial i moviments acoblats
o Elements resistents: anell fibrós i facetes (depenent orientació)
o Rigidesa pot augmentar a causa de la compressió de les facetes amb certs moviments
o Quan es combina amb flexió es redueix la quantitat de força requerida per la fallada del teixit.
- Forces cisalla:
o Generades per moviments de la columna

28
 o Elements resistents
▪ ArticulacionsLes articulacions facetaries la resisteixen, especialment a la zona lumbar
▪ L'annulus fibrosus suportarà forces de tracció depenent de la direcció i l'orientació de la fibra o
l'angle.
▪ Els discs intervertebrals també es resisteixen, però si es produeix fluència, les facetes poden patir
més càrrega.
- Forces en posició erecta
o Compressió espinal: resultat del pes del cos i pes suportat braços i cames
o Centre de masses anterior a la columna espinal
o Columna suporta moment flexor
o Compressió L3 en diferents posicions i accions, comparada posició erecta (compressió augmenta amb
flexió espinal i amb posició asseguda encorbada)

MUSCULATURA ESPINAL
- Funció musculatura espinal quan s’aixequen càrregues
o Músculs erectors de la columna vertebral tenen braç de palanca petit respecte a les articulacions
vertebrals
o Han de generar grans forces per contrarestar el parell produït a la columna pel pes corporal i els
objectes que s’aixequen
- Aixecar pesos amb les cames: músculs esquena, amb braç palanca 6cm, han d’oposar el parell produït pel
pesos del cos i de les carregues externes

PATOLOGIES
- Mal esquena (lumbar)
o Relacionada amb l'estabilitat relativa de la columna vertebral
o La càrrega mecànica té un paper significatiu
o El stress mental també hi està relacionat
o 75-80% de la població l'experimenta: Segona causa de baixes laborals
o 60% dels casos és idiopàtica (d'origen desconegut)
o Els exercicis abdominals ajuden en el tractament
- Lesions teixits tous
o Contusions, distensions musculars, esquinç de lligaments
o En general, és el resultat d'un cop o una sobrecàrrega dels músculs.
o Els espasmes són resultat de problemes subjacents

29
- Desviacions columan vertebral:
o Lordosi, Cifosi
o Escoliosi: combinación de rotació en pla transversal i frontal (causa gepa a la costella)
- Fractures
o fractures de les transversals o espinoses per un cop fort (esports de contacte) o contracció
extremadament contundent
o Molt greu per la proximitat de la medul·la espinal.
o La fractura de costelles es deu normalment a cops en esports: causa dolor amb cada inhalació
o Hi ha potencial de dany greu als teixits tous subjacents (pulmons)
- Fractures per sobrecàrrega:
o Tipusmés comú de fractura vertebral es troba a la interarticular:
▪ Espondilòlisi (fractura del pedicle interarticular)
▪ Espondilolistesi (desplaçament anterior d’una vèrtebra)
o La espondilòlisi i espondilolistesi no solen curar-se amb el temps
o És comú als esports relacionats amb la hiperextensió repetida de la columna lumbar.
- Hèrnies discals
o Protusió d'una part del nucli polpós de l'anell
o Causa del 1-5% dels casos de mal d'esquena
o Relacionada amb un trauma o amb estrès
o llocs més comuns: entre 5a-6a o 6a-7a vèrtebres cervicals i 4a-5a
o lumbars i 5a lumbar - 1a sacra.
o Els nervis sensorials dels lligaments longitudinals anterior i posterior generen senyals de dolor.
o Protusió disc o inflor continguda: anell intacte, localitzada (en general lateral), difusa (generalment
posterior), prolapse (no continguda), fibres anul·lars interrompudes (capes internes)
o Extrusió: migración del nucleus a través del fibrosus
- Fuetada cervical
o Lesió relativamente comuna
o Produida col·lisions d’automòbils, coll pateix acceleració sobtada i desacceleració
o Símptomes: mal de coll, dolor muscular, dolor o tenumiment que irradia des del coll fins a les espatlles,
braços, mans i mal de cap
- Prevenció
o Postura dempeus: hiperlordosi i cifosi
o Postura assegut: pot causar dolor área lumbo/sacral, malucs felxionats, cames no estese i esquena no
massa arquejada

30
o Aixecar pesos terra: esquena dreta, genolls felxionats, pes a prop del cos
o Exercicis enfortiment: musculs maluc i abdominals (predisposiscio esquena a hiperlordosi), iliopsoes
escurçat, estirament isquitibials, iliopsoes i quàdriceps

31