seminari tp’s - FISIOTERAPIA 2F CURS 2010-2011

MPAM ESPATLLA

1. Mob. articulació escapulotoràcica en DL. Elevació/Descens/ABD/ADD/RE/RI

- Posició del pacient: DL, coixí sota el cap, cames en flexió per millorar l’estabilitat.
- Posició fisio: De peu, davant del P.
- Presa: Mà a l’angle inferior de l’escàpula i l’altre al vorell superior i espina.

2. Mob. global de l’articulació glenohumeral en DS I en DL

Enartrosi: moviments en tots els plans i eixos (com dibuixant zeros). Agafem el seu braç i
el posem sota el nostre. Podem realitzar zeros o vuits. Al principi fem petits moviments i
progressivament més grans.
Si el P es troba en estat agut, hem de col·locar les mans més aprop de l’art.

Amb aquest moviment voldrem millorar l’ABD / RI / RE / FLEX / EXT.

Variant: DL (“presa de morter”). Estabilitzar la pelvis, posar un coixí. Relaxant escalens i

trapezi. Moviments de circunducció agafant com més aprop de l’aixella millor i encreuem
els dits. També s’activarà l’escapulotoràcica.

3. Tracció longitudinal de l’articulació glenohumeral en DS i en DL.

Separa estructures osteoarticulars (cartílags...). Són maniobres antiàlgiques. El cap de

l’húmer va cap a baix ajudat amb el pes del cos del F. El que és important és la suspensió
de la gleno (supraespinós i deltoides). Estirem 5 segons i deixem anar.

4. Translació caudal de l’articulació glenohumeral en sedestació.

Moviment necessari per guanyar amplitud. Millorem l’ABD.

El P es situa a l’extrem de la llitera amb ABD de 90º. Lliscament proximal del cap de
l’húmer sobre el rodet glenoideo.
En sedestació: Al costat del F. El braç del P sobre els hombros del F fent presa de morter
sobre el deltoides. Mentre el F aixeca els hombros (“nose”), baixa les mans. Juguem amb
els graus segons l’alçada de la llitera.

5. Tracció en sentit lateroextern de l’articulació glenohumeral en DS.

Translació de l’húmer cap enrere. Per fomentar el guany d’ADD. L’olècranon es situa al
tòrax del F. Presa de morter, aixequem i fem la translació.
seminari tp’s

6. Translació en sentit ventral i en sentit dorsal de l’articulació glenohumeral.

- Ventral: DP, el cap de l’húmer en direcció al terra (enganxat al F). Aquest aguanta el
pes del braç. La mà dreta envolta i sosté la part proximal de l’húmer. Per resumir, una
mà puja i l’altra mà baixa. Per guanyar extensió i RE.
- Dorsal: DS, avantbraç contra avantbraç. Per guanyar flexió i RI. Una mà entre el
deltoides (anterior) i el pectoral major.

7. Translació caudal i craneal de l’articulació esterno-clavicular, AEC, en sedestació

i DS.

- Sedestació: localitzar EC (acompanyar amb moviments d’ascens i descens). Puja la

clavícula, pressió del dit polze en descens i l’índex en ascens (agafant el colze).
- CS: els dos dits índex i els dos dits polzes i fem ascens i descens.

8. Translació dorsal i ventral de l’articulació acromiclavicular, ACC.

De DS, fixem el colze a 90º. Ens col·loquem a l’AC i anem cap el dors i cap a ventral.

MPAM COLZE

1. Tracció de l’articulació humeroradial.

De DS. Fixem en el terç distal de l’húmer amb una posició neutra de l’avantbraç. Agafem
el radi i traccionem amb l’altra mà el colze (per davant).
L’objectiu és elastificar i començar a guanyar amplitud articular.
Traccionem 5 segons i deixem anar. Amb això estem movent totes les estructures
articuars més profundes.

2. Tracció de l’articulació radiocubitalhumeral.

Amb aquesta mobilització traccionem totes les estructures del colze.

De DS, braç en ABD a 90º (coixí a sota) recolzat sobre la llitera. Realitzem una presa de
morter. Amb el pit fem l’altra força (podem recolzar a l’espatlla o al pit).

3. Translació dorsal i ventral de l’articulació radiocubital superior.

- Dorsal: per guanyar flexió de colze. Moviments dels radi cap a dorsal. Obrim la
interlínia humeroradial (varo) i així guanyar el moviment flexió de colze. De DS amb el
braç del costat a mobilitzar amb lleugera flexió, supinació i sortint per fora de la llitera.
seminari tp’s - FISIOTERAPIA 2F CURS 2010-2011

La presa: situem el dit polze, lídex i el cor per sota de l’epicòndil (cap del radi).
Moviments de circumducció alhora que flexionem.
Existeix una variant: posterioritzar el cap del radi i poder guanyar flexió de colze.
- Ventral: anterioritzar. Obrim la interlínia (valgo) a favor de guanyar més supinació. El F
fixa amb el seu braç la mà del P. Fixem el radi amb 4 dits i realitzem moviments
d’extensió (amb una mica de cicumducció interna) de colze alhora que anterioritzem el
radi.

4. Mobilització de l’avantbraç cap a la flexió/supinació i extensió/pronació.

No podem dir que és global ja que no podem fer ni ABD ni ADD.

El F fixa el terç distal i amb l’altra mà, entre l’índex i el polze, porta el braç cap a la flexió
amb supinació (radi s’anterioritza) i l’extensió amb pronació (radi es posterioritza).

MPAM CANELL I MÀ

1. Tracció de l’articulació radiocarpiana i migcarpiana.

Millora de la mobilitat del canell. Fractures de Colles (més típica) o també fractures
d’escafoides.
F i P asseguts en cadira, colze a 90º i avantbraç neutre.
La mà esquerre agafa la part distal del radi i amb la dreta agafa el carp a la vora de
l’interlínia articular (es seu dit gros entre els nostres índex i cor).
Aquesta mobilització estira les dues línies articulars.
Variant: busquem l’apòfisis estiloides (presa) i estirem la migcarpiana. Ens facilitarà la
mobilització del carp. És antiàlgica.

2. Translació dorsal i ventral de l’articulacó radiocarpiana.

L’articulació radiocarpiana és un objectiu fisioterapèutic en canells lesionats.

- Dorsal: supinació i translació cap al dors. La mà del F sobre el palmell del P. Una mà
cap a baix i l’altra cap a d’alt. Afavorim els moviments d’extensió del carp. Es pot
combinar amb tracció.
- Ventral: afavorim moviments de flexió del carp. En pronació (però mai toquem el
palmell del P per evitar el reflexe. Una mà cap a baix i l’altra cap a d’alt.

3. Translació radial i cubital de l’articulació radiocarpiana.

Per guanyar desviació radial i cubital. En pronació. Traccionem i amb els dits polzes
portem cap a cubital o radial. Un polze cap a un costat i l’altre cap a l’atre costat.
seminari tp’s

4. Translació dorsal i ventral de l’articulació radiocubital inferior.

El cúbit i el radi s’articulen a nivell distal amb la radiocubital inferior (Colles, radi i cubital).
És una mobilització avançada.
En supinació. Els índex i polzes fixen el terç distal del radi i del cúbit. El F aixeca el terç
del cúbit i baixa el terç del radi.
Per guanyar prono-supinació. Afavoreix la supinació. Podem provocar moviment de la
gleno.
Variant: a l’inrevés. Afavoreix la pronació.
No la podríem realitzar en aquells pacients que tenen tota l’articulació fixada. Quan els hi
treguin la placa, al cap d’un any, podrem aplicar-la.

5. Mobilització global de l’articulació intermetacarpiana en sentit rotatori i

concavitat-convexitat.

Mobilitza les articulacions intermetacarpianes, que són cuboidees.

En pronació. Fixem a la interlínia a nivell del metacarp i amb l’altra mà fem els moviments
globals.
La concavitat-convexitat serveix per guanyar mobilitat de la mà. Ho fem amb els índex i
polzes i les preses en el 1er i 5è meta.

6. Mobilització global en tots els sentits de l’articulació carpometacarpiana.

Fixem a nivell del carp i amb l’altra mà, després de fer una mica de tracció, realitzem els
movimets.

7. Tracció de l’articulació carpometacarpiana del polze.

És molt important en fractures d’escafoides. Fixem el trapezi i amb l’altra mà fixem el 1er
meta amb l’índex i el polze i, llavors traccionem.
Afavoreix el guany de mobilitat de la “silla de montar”.

8. Translació dorsal de l’escafoides.

Dit polze a l’escafoides i l’altra al 1er meta. Empenyem contra sentit.

9. Tracció i translació dorsal, palmar i rotació de les articulacions

metacarpofalàngiques.

Fixem la mà i amb l’altra encreuem els dits i fem rotacions (flex, ADD, ABD) i translacions,
traccions dit a dit.
seminari tp’s - FISIOTERAPIA 2F CURS 2010-2011

10. Tracció i translació dorsal, palmar i rotació de les articulacions interfalàngiques.

Tracció i translació: TRÒCLEA. Per guanyar flexió-extensió. També traccions i petites

rotacions.