P. Santa Pau

Ana López del Barco
PRÀCTIQUES DE DEFORMITATS DE LA COLUMNA

PRIMERA i SEGONA PRÀ CTICA: COL·LAPSE TRONCAL
El col·lapse el definim quan el tronc s’aixafa i s’aproxima la caixa toràcica a la pelvis.
Presenta un problema d’estabilitat del CORE: multífid segmentari, transvers de
l’abdomen, diafragma, musculatura sol pelvià, poses posterior, oblic intern y en
menor part l’extern. També poden influir els músculs estabilitzadors globals però no
tant.
La clínica que es presenta és:
● Plecs profunds a nivell lateral del tronc que poden ser simètrics ó asimètrics
● “Panxeta” amb tendència a arrossegar la

part anterior de la pleura parietal que fa que
el tòrax s’arrossegui cap a la inspiració.
● Translació anterior vertebral, notarem que

les apòfisis espinoses estan profundes.
● Posició avançada del cap i les espatlles,

que pot ser que sigui causat per la dificultat
de deglució ja que l’os hioides està més anterior perquè es troba connectat amb
la fàscia anterior que arriba a la panxa.
El dolor que presentarà la persona estarà localitzat a la zona lumbar que empitjorà
segons avança el dia, normalment més freqüent en la bipedestació estàtica
prolongada i s’alleuja seient, portant les cames al pit. També pot ser a nivell toràcic alt i
cervical per la posició avançada del cap.
Com valorem el col·lapse?
El que hem de fer per saber si la persona té col·lapse és:
a) Preguntar-li si té dolor lumbar si està molta estona de peu
b) Observar si presenta “panxeta” i plecs. Un abdomen distès.
c) Observar si presenta una posició avançada del cap i les espatlles.
d) Palpar si les apòfisis espinoses lumbars són profundes.
A part, li hem de demanar que amagui la panxa (contraient el transvers) i observar si:
a) Els plecs desapareixen mínimament
1
b) El tòrax augmenta capacitat
c) La columna s’estira
Quan amaga la panxa podem trobar diverses coses:
a) Que la panxa no entri dintre de la cavitat abdominal perquè el

diafragma està en tensió.
b) Que el tòrax estigui rígid i la panxa no pugi entrar.
c) Que hi hagi adherència de l’abdomen a la pelvis menor i aguanti la

cavitat abdominal i no deixi pujar-la al amagar la panxa.
El que buscarem en el tractament és una autoelongació, inicialment amb la nostra

ajuda i que posteriorment el pacient ho pugi realitzar sol i després reactivar la
musculatura.
Valoració del col·lapse
El que farem inicialment és traccionar del sacre, és molt important fer-ho abans
d’iniciar la valoració o tractament perquè la columna quedi més estirada i no ens
falsegi el test. L’objectiu serà separar la pelvis del tòrax.
Des de pelvis:
● Pacient: En decúbit supí i amb les cames flexionades.
● Fisioterapeuta: Al costat. Posem l'avantbraç cranial

sobre les dues crestes (espines) i l'altre sacre.
● Es fa un balanceig de la pelvis per facilitar el

desplaçament de la pelvis, que vagi lliscant cap a caudal, a l'hora que es tracciona
el sacre cap a caudal.
Des de tòrax:
2
● El pacient es col·loca un braç a sobre del cos i ha de fer una rotació de la part
superior del tronc cap a la part contralateral. De manera que així podem col·locar
el nostre avantbraç i mà per sota de les escàpules. Es fa el mateix amb l'altre
costat.
● Després es va traccionant dreta i esquerra per endur-me el tronc cap a cranial.
● Quan s'observa que ja està en tensió moc les mans i les trec. El pacient ha de tenir
la sensació que hem estirat la columna lumbar de manera que ja no la noti
col·lapsada.
TÈ CNIQUES DE TRACTAMENT
1. Elastificació abdomen-pelvis
Pacient: En decúbit supí amb les cames flexionades.
Fisioterapeuta: Al costat.
Presa: La mà externa es situa per sota la panxa i l’agafa com una

cullera i l’altre mà reforçarà en el tractament.
Maniobra: Desplaço la pell cap a caudal, entro amb la vora cubital

de la mà profunditat, espero perquè entri bé (que les vísceres
deixin espai), faig cullera per recollir la massa intestinal i la porto
cap a cranial, fins que es trobi una certa resistència. Podem valorar
la resistència que oposa la musculatura.
Quan agafi aire, portarà les vísceres cap a caudal, per tant aguanto
que no baixi més avall, i quan deixa anar l'aire guanyo una mica
més de moviment cap a cranial.
Quan ho hem fet unes quantes vegades se li pot demanar que faci
hipopressius (apnea respiratòria) perquè pugui pujar encara més a
cranial, i a més obrim les costelles.
Si al fer l'exercici, es nota que la pelvis va en retro, es demana que baixi les cames
aguantant l'abdomen (primer una cama i després l'altra). Si encara
està en retro (iliopsoes massa flexible), es manté una mà a
l'abdomen i l'altre es col·loca sobre la fàscia lata i es fa una
tracció cap a caudal i s'aguanta una estona per deixar que
cedeixi i que disminueixi la tibantor. Es fa el mateix amb l'altra
cama. Si s'elastifica és més fàcil que quan respiri i obri el tòrax la
panxa pugi.
Quan acabem la maniobra valorem si la tensió ha canviat i que quan amaga la panxa li
sigui més fàcil. El tractament de l’abdomen ha de ser molt lent i no agressiu. El pacient
3
pot fer aquest exercici ell sol.
2. Relaxació diafragma
Pacient: En decúbit supí amb les cames flexionades.
Fisioterapeuta: Al costat
Presa: Cantell cubital de les dues mans es situa per sota de la

caixa toràcica mentre la resta de la mà es col·loca sobre
l’abdomen i els polzes dibuixen un triangle.
Maniobra: Primer valorem la tensió qui hi ha a la cavitat toràcica i la rigidesa del

diafragma. Li demanem al pacient que agafi aire i quan el deixi anar introduïm els
cantells cubitals dintre la cavitat toràcica, portant l’abdomen cap al tòrax.
3. Elastificació del tò rax
Pacient: En decúbit supí amb les cames flexionades. I els

braços aixecats.
Presa: Les mans es situen al tòrax, a cada costat.
Maniobra: Valorem la capacitat i la qualitat d’obrir i tancar que té el tòrax durant la

respiració. Podem realitzar diferents maniobres a les zones que notem més rigides:
✔ Tòrax inferior: Elastificar tota la zona de les costelles abdomen superior amb
tècniques de pinça rodada en posició relaxada i en màxima inspiració,
lliscaments sobre la costella, friccions a la vora costal...
✔ Tòrax superior: Elastificació tòrax, pacient amb el braços per sobre del cap i
fisioterapeuta al capçal mirant cap als peus. Col·loquem una mà a nivell de
l’estern intentant que estigui en contacte tota la zona tènar i hipotènar. L’altre
mà es col·loca reforçant a sobre. Li demanem al pacient que inspiri al màxim i
tracciono cap a cranial aguantant una estona. O podem realitzar també fent
hipopressius, amb una apnea.
Per tant quan més elàstic estigui el tòrax cap a la inspiració, al amagar la panxa li serà
més fàcil i no hi haurà tanta restricció.
4. Correcció en decú bit supí amb activació del CORE local
Buscarem l’activació conjunta de la musculatura estabilitzadora local, que està

col·lapsada (transvers, periné i multífid), és important que el pacient posi el focus
d’atenció intern en el propi múscul.
4
Quan veiem que aquesta contracció ja s’activa bé i volem que faci un aprenentatge
motor, s’activi de forma automàtica, hem de passar el focus d’atenció a extern, ja no
estaré tant atent a la meva musculatura sinó que a algo extern, com caminar.
ACTIVACIÓ DEL TRANSVERS
Pacient: Decúbit supí amb les cames flexionades. Pelvis en

posició neutra.
Presa: Busquem la EIAS i anem a 1,5cm cap a medial i 1,5cm

cap a caudal. Hem d’estar per fora de la beina del recte de
l’abdomen. Entrarem en profunditat.
Maniobra: Li demanarem que faci la contracció provant

d’amagar la part inferior de la panxa, com si vulgues pujar una
cremallera d’un pantaló. Hem de notar profundament en la part
interna com una tela que es posa en tensió i empeny contra els
nostres dits, i que al relaxar es torna mes tova.
Podem demanar al pacient que es palpi també i a veure si pot

sentir l’activació a les dues bandes. Si nota la contracció ha de
intentar mantenir-la durant un temps. Si hi ha dificultats pot fer
repeticions de 10 segons. També pot ajudar la imatge motora i la observació de l’acció.
Si s’activa bé, veurem si es capaç de mantenir la contracció durant la respiració. Ha de

ser de intensitat baixa amb un inici lent. Quan amaga la panxa he de veure que l’angle
de Charpy s’obre una mica, perquè al entrar l’abdomen endins, el tòrax ha de guanyar
volum. Si fa força amb la musculatura superficial no s’obrirà.
També podem facilitar la contracció del transvers afegint l’activació del periné
(amagant l’anus). Si no s’activés el transvers al activar el periné, hi haurà un dèficit del
periné i no hi ha sinergia d’aquests músculs.
Centrant el focus d’atenció intern, demanem al pacient que es col·loqui les mans al
multífid, entre la musculatura paravertebral i les espinoses, aquest estarà inactiu. Ha
de observar que al contraure el transvers amagant la panxa s’activi el multífid i
empeny contra els dits. Demanem al pacient que busqui l’activació del periné també
per facilitar l’activació del multífids.
La idea es que hi hagi una coactivació dels tres i intentar mantenir l’activació del que
estigui més deficitari, i que es mantinguin en el temps en baixa intensitat.
ACTIVACIÓ DEL PSOES POSTERIOR
Pacient: Decúbit supí amb una cama doblegada sobre la nostre cuixa i
l’altre pot estar estirada o col·locaríem un rul·lo sota el genoll.
Fisioterapeuta: Al costat homolateral.
5
Presa: Agafarem la cuixa del pacient amb les dues mans, abastant tota la part
anterior, lateral, medial i posterior, de manera que si s’activa algun múscul ho pugui
notar.
Maniobra: Farem una petita tracció de la pell o fàscia cap a caudal i li diem al pacient
que intenti contrarestar el moviment anant cap a cranial activant l’abdomen i el periné.
Ha de mantenir la posició i si palpem la musculatura de l’abdomen hauria d’estar
activada. En el moment que relaxa notarem que la pell me la enduc cap abaix.
Intentem coactivar tota la musculatura en conjunt perquè ens faciliti l’activació del
psoes posterior que té un paper estabilitzador de la zona lumbar, la sacroilíaca i del
cap femoral.
Si volem que el pacient ho faci sol, col·locaríem un coixí sota les cuixes bilateralment.
Col·locaria les mans a sobre de cada cuixa i es faria una tracció cap a caudal i ho
contrarestaria activant la panxa. Baixa intensitat. Ho pot fer juntament amb la
respiració.
També en decúbit pro podem palpar el multífid i demanar que activi el transvers i el
periné, intentant ajuntar les espines ilíaques anterosuperiors. Si veiem que no s’activa
li demanem que faci un intent d’aixecar la cama del terra del mateix costat per veure si
s’activa millor.
5. Correcció en sedestació : autoelongació
Pacient: en sedestació amb els peus plans al terra (és una base
estable) i les mans recolzades sobre la llitera amb una lleugera
pressió.
Pelvis neutre, hem de veure que hi ha una activació dels

extensors lumbars palpant en aquesta zona. Si li és difícil
col·locar-se (per la limitació dels flexors de maluc) podem
separar les cames una mica per treure tensió a la musculatura
posterior i li serà més fàcil.
Fisioterapeuta: Al darrere.
Presa: Les mans a les costelles inferiors per estimular.
Maniobra: Anem a buscar una autoelongació, li demanem al pacient que agafi aire i
amb les nostre mans acompanyarem les costelles lateralment i cap amunt. Sempre es
farà activant el transvers (amagant la panxa) i el periné (amagant anus). Anirem
guanyant alçada en cada respiració.
Al inspirar busquem que empenyi contra les nostres mans amb el tòrax. Quan tregui
l’aire ha de intentar que les costelles que han guanyat longitud no es perdin.
Quan veiem que el tronc s’ha descol·lapsat bé i no perd la posició, progressivament

aniria reduint la pressió de les mans a la llitera fins arribar a no recolzar les mans, serà
més difícil ja que apareix un element flexor de la columna i haurà de fer més força amb
6
la musculatura extensora.
Un cop té una autoelongació activa ho podem complicar amb un pla inestable a la

cadira i als peus i ulls tancats (no fa falta que sigui tot a la vegada). Ha de mantenir
aquesta autoelongació i la posició neutra de la pelvis. Podem demanar-li una càrrega
cognitiva (comptar al revés) fent dual task o que intenti moure el cap.
6. Control isomètric en sedestació
Pacient: En sedestació amb o sense un pla inclinat a la cadira.
Maniobra: El pacient ha d’intentar mantenir la posició neutre i l’autoelongació a la

verticalitat mentre el fisio mou el cos del pacient desequilibrant-lo, fent moviments
de anteversió, retroversió, inclinacions laterals, rotacions...
Si al principi costa, podem col·locar un mirall davant perquè s’ajudarà amb informació
visual.
7. Control dinà mic en sedestació
Pacient: En sedestació amb o sense un pla inclinat a la cadira.
Maniobra: Treballar moviments del cos intentant que el tronc no es mogui i que no
perdi l’autoelongació. Podem demanar-li que aixequi un braç mantenint la verticalitat
i després l’altre, que aixequi un peu, també pot fer rotacions externes del braç de
forma dinàmica mantenint el control, moure un objecte de dreta a esquerre...
Podem demanar moviments de la pelvis (anteversió, retroversió, inclinacions...)

intentant que el tronc no es mogui o demanar moviments del tronc (rotacions)
intentant que la pelvis no es mogui o que moviments de tronc intentant que no es
mogui el cap ni la pelvis.
Podem fer-ho de manera progressiva amb pla inestable, ulls tancats, amb resistència
(goma elàstica). L’objectiu es que mogui el tronc de forma controlada. Podem treballar
el focus d’atenció extern amb l’ajuda d’un làser.
8. Control de la marxa
Per treballar la contracció del transvers durant la marxa, es pot col·locar un cinturó a la
part baixa de l’abdomen que no pressioni molt, de manera que quan amagui la panxa
ha de intentar fugir de la pressió del cinturó. S’ha de jugar amb l’estimulació perquè el
pacient sigui conscient de l’activació del transvers.
7
TERCERA PRÀ CTICA: SWAY BACK

Els pacients amb Sway Back tenen un centre de masses molt posterior i presenten
una bipedestació amb mínim gast energètic. La seva clínica és:
● Cifosi llarga d’àpex baix, lordosi lumbar baixa.
● Desplaçament posterior tòrax i anterior de la

pelvis.
● Flexió cervical baixa i extensió alta.
● Cintura escapular amb antepulsió i baixa.
● Recurvatum de genoll amb rotació femoral medial i

flexió plantar.
● Escàpules en inclinació anterior, rotació interna, rotació inferior i protracció.
● A nivell glenohumeral es troba en rotació externa i protracció, cap humeral en

translació anterior.
● En sedestació té tendència a la retroversió i a un desplaçament anterior.

Espinoses d’aquesta zona amb coloració més fosca.
A nivell de la musculatura presenta:
● Hipertonia i escurçament del recte de l’abdomen i flexors mobilitzadors de maluc

(TFL).
● Inhibició gluti major, musculatura espinal posterior (superficial i profunda) que va

associat amb un tòrax en espiració.
● Mal control de gluti mig posterior i iliopsoes (excèntric).
8
● Mínima contracció dels extensors de maluc (no avantversió pelviana). Si hi ha

avantversió indica que els flexors de maluc (mobilitzadors) són més rígids que la
musculatura abdominal.
● Escurçament del bíceps.
1. Correcció en supí: extensió torà cica

Pacient: Decúbit supí amb les cames flexionades.
Maniobra: Buscarem la posició neutra de la pelvis, el tòrax i l’escàpula i que

aguanti aquesta posició . Un cop s’integri bé la correcció de l’estàtica podrem
començar a reeducar el control del moviment.
PELVIS: Pacient amb les cames flexionades perquè el flexor

mobilitzador estigui més relaxat de manera que pugem col·locar
la pelvis en una posició més neutre. Es fa un balanceig de la
pelvis per facilitar el desplaçament caudal de la pelvis a l'hora
que es tracciona el sacre cap a caudal. També ho pot fer el
pacient portant la pelvis cap a una lleugera anteversió ja que el
seu patró serà en retroversió.
TÒRAX : Un cop la pelvis està neutre, busquem una extensió

toràcica. El pacient ha de portar l’estern cap al sostre i cap al
seu cap i aguantar aquesta posició sense lordosar la zona
lumbar. Ha de notar que la musculatura posterior s’activa.
Busquem que durant la inspiració obri el tòrax de forma correcte
ESCÀPULES: Mans del pacients sobre els seus ilíacs. Amb les nostres
mans: la mà interna per sota de l’escàpula, agafant l’arrel de l’espina
amb dos o tres dits. L’altre mà anirà a l’espatlla per sobre de la
coracoides abastant tota l’articulació.
Farem un moviment de desenroscar l’espatlla, desplacem l’arrel cap
9
abaix i portem l’espatlla cap posterior, amunt i afora. Posicionant d’aquesta manera
l’escàpula en posició neutra i activant la musculatura posterior de
l’escàpula.
CAP: Li demanem que faci una petita pressió del occipital contra la
llitera activant la musculatura posterior. Podem col·locar un coixí a
nivell del cap si el té molt projectat cap endavant ja que estarà
incòmode.
Hem de guiar al pacient cap a l’extensió toràcica, podem assistir el moviment amb les
mans sobre l’estern del pacient, al inspirar facilitem el moviment tirant d’aquest cap a
cranial i al espirar hem de intentar que no perdi l’extensió i que mantingui. Podem anar
guanyant volum en cada respiració.
També podem demanar que s’imagini el moviment deu vegades i després fer el
moviment a la vegada que l’imagina.
2. Correcció en sedestació : extensió torà cica i rotació torà cica.

Pacient: En sedestació.
Fisioterapeuta: Darrere. El pacient es recolzarà en una paret per fer l’extensió

toràcica o per les rotacions col·loquem el genoll a la part toràcica posterior per
bloquejar.
Maniobra: El pacient realitzarà els mateixos moviments d’abans, buscarà la posició

neutra de la pelvis, el tòrax, l’escàpula i el punt de pressió al cap i ha d’aguantar.
Demanarem una extensió toràcica portant l’aire a la part anterior i superior del
tòrax i que intenti mantenir el to al espirar.
També li podem demanar que faci rotacions, movent el tronc cap als costats sense
moure el cap (si no ho controla li podem aguantar el cap) o moure el tronc i un
hemicòs sense moure l’altre. Si rota molt la pelvis li podem bloquejar els genolls
amb un banc o amb un coixí entre els genolls.
Són pacients que no fan mai dissociació del cap i tronc, per tant, els hi costarà molt
fer-ho ells sols.
3. Sedestació - bipedestació - sedestació

Un altre exercici per augmentar la dificultat pot ser que intenti no canviar aquesta
posició en el pas de la sedestació a la bipedestació i viceversa.
4. Rocking backward: Flexió de maluc en quadrupedia

Pacient: En quadrupedia, el pacient estarà en retroversió i una mica de flexió lumbar,
aquest últim per la limitació de la flexió de maluc.
10
Maniobra: Es demana que des de la quadrupedia vagi a seure sobre els seus talons
sense arribar a tocar. Quan es tira enrere, pot ser que només faci flexió lumbar i la
pelvis segueixi en retroversió, mirar si fa la flexió amb el maluc o amb la columna
lumbar.
Al pacient li apareix una flexió lumbar, i no ha fet flexió de la coxofemoral, es podria

pensar que o bé té excessiva flexió o bé que li falta control muscular. Se li fa
anteversió, i es comprova que la coxofemoral està lliure i que per tant, té un problema
de control.
Li rectifiquem aquesta postura (quan es troba en quadrupedia) i li demanem de fer el

moviment una altra vegada, sense fer flexió lumbar, sense perdre aquesta postura,
important que mantingui els isquions cap al sostre. I que vagi endavant i endarrere.
Aquest moviment es repeteix fins als 120º, no més.
Inclinant el cap cap a caudal pot ajudar e intentar que les escàpules no estiguin en una
retracció excessiva també.
5. Sedestació : Inclinació anterior del tronc (flex maluc) i elevació

braços
Pacient: En sedestació a la banqueta amb els peus plans a terra i les mans als
genolls.
Maniobra: Buscarem una posició neutra de la pelvis i demanarem al pacient que faci
una inclinació anterior del tronc, una flexió de maluc relativa. Volem que no faci una
flexió lumbar. Ha d’amagar la panxa i fer una inclinació anterior, d'uns 45-50º molt
lentament. Es guia el moviment, es va endavant i endarrere amb el tronc.
Si fa bé l'exercici es demana que quan faci el moviment, posi els braços a la

horitzontal, així activa de forma reflexa la musculatura extensora i li és mes fàcil
controlar. Per incrementar l'activació de la musculatura extensora es pot agafar un
pes.
La musculatura extensora es pot treballar amb la pilota de Bobath que quan aixequi els
braços s'activa, es mira sempre que el transvers estigui activant-se correctament per
estabilitzar a nivell local.
6. Sedestació : Extensió de genoll

Per pacient que els hi falla la flexió lumbar i presenten un escurçament dels
isquiotibials, la rigidesa d’aquests dona tendència a la retroversió. Ens interessa estirar
els isquios mentre activo la musculatura extensora.
Pacient: En sedestació amb extensió de genoll col·locant el taló al terra per provocar
11
tensió a nivell dels isquiotibials.
Pacient mirant a la llitera, peus una mica separats genolls flexionats i recolzat a la
llitera fent una semisentadilla. El pes l'ha de tenir repartit a tota la planta del peu i no
només a la punta. Flexió de maluc amb inclinació del tronc, una vegada aquí, es
demana extensió de les cames però mantenint els isquions cap al sostre. Si no va cap
a flexió lumbar està controlant i activant bé la musculatura extensora. Si ho controla bé
es pot demanar que aixequi una mica les mans, per donar mes treball a la musculatura
extensora.
7. Sedestació : Flexió de maluc

Pacient en sedestació amb les cames penjant. Es demana que estiri el genoll d'una
cama cap amunt, i s'observa que passa amb la seva columna lumbar, si fa flexió o no.
Es palpen les EIPS i es veu si fa retro o no, si ho fa és que no esta treballant la
musculatura extensora.
Si tingués una restricció muscular estaríem mobilitzant la restricció a la vegada que

activem la musculatura extensora. Pot haver-hi una influència neurodinàmica dels
isquiotibials, primer hauríem de solucionar aquest tema.
Es busca una posició neutra i s'intenta mantenir a l'hora que intenta mantenir el genoll
estirat.
Aquests pacients presenten poc control muscular, els isquiotibials estan molt rígids i
s’activen més tard durant el moviment i els extensors lumbars són molt flexibles.
8. Squat
Un altre tipus d’exercici seria que el pacient realitzi un squat amb un punt de
recolzament a les espatlleres. Ha de intentar que no faci retroversió i ha de mantenir el
tronc i la tíbia inclinats en la mateixa mesura quan flexiona la coxofemoral. Aquest
exercici serveix per activar la musculatura extensora, glutis i quàdriceps.
Si ho controla bé ho faríem afegint l’elevació de braços. Podem posar una banda de

Theraband a nivell de les cuixes per potenciar encara més els glutis. Si li falta flexió
dorsal posaríem unes taloneres.
9. Marxa
Demanem al pacient que camini mantenint la posició, si veiem excessiva extensió i
excessiva flexió dorsal del peu posterior li diem que quan estigui a aquest punt
d’excedir-se de la extensió normal que doni el següent pas, volem que hi hagi una
activació dels glutis.
En el contacte del taló amb el terra observaré que la força de reacció del terra vindrà
més posterior i passarà just per sobre de la coxofemoral i el gluti no s’activarà.
A la fase mitja de recolzament, com el centre de masses es troba cap endarrere, en
12
lloc de tenir un moment neutre, tindrem un moment extensor i s’activarà el psoes

abans del que tocaria.
A la fase final de recolzament, com el centre de masses es troba molt posterior, hi

haurà més moment extensor sobre la coxofemoral.
El psoes treballarà més al intentar frenar l’excessiva extensió de coxofemoral i

provocaré un esforç de translació anterior del cap femoral. Psoes molt estirat i hi haurà
dolor anterior de la coxofemoral per la excessiva extensió.
Per tant la coxofemoral farà més extensió (moment extensor augmenta) i es retardarà
l’aixecament del taló → push off.
QUARTA PRÀ CTICA: SCHEUERMANN

Es caracteritza per tenir un augment de corbes i la pelvis amb una anteversió
marcada. Quan la persona fa una flexió anterior veurem que presenta:
● Increment de la cifosi toràcica: Hi ha una zona rígida i es

possible que les vertebres estiguin una mica acunyades i per
això van en excessiva flexió. Caixa toràcica amb un augment
del diàmetre anteroposterior i disminució del transversal.
Tòrax superior en inspiració i angle de Charpy obert.
● A nivell lumbar, no hi ha flexió, la columna es queda molt

plana i per tant les vertebres d’aquesta zona estan rígides en
extensió perquè no fan flexió.
● A nivell cervical si veiem que queda el cap amunt pot ser per
una retracció de la musculatura o per problema neural.
Presenta una lordosis cervical amb mal control dels flexors
profunds i extensors cranicervicals profunds i hi haurà excessiva mobilitat.
13
Hi ha escurçament a nivell de la musculatura superficial cervical, dels flexors

mobilitzadors, la musculatura hioidea està tensa, i dels extensors mobilitzadors. Poc
control dels músculs oblics de l’abdomen i una hiperactivitat dels músculs inspiradors
accessoris.
En bipedestació per posterior veurem:
● Les escàpules tenen tendència a estar en protracció separades de la línia mitja i

també en una lleugera rotació interna.
● Podem veure que l’espina de l’escàpula està molt horitzontal perquè l’escàpula
està en una rotació inferior.
● De manera que els músculs rotadors superiors que van de la columna a

l’escàpula estaran més estirats (les 3 porcions del trapezi). Mal control del serrat
anterior (funció de protracció).
● Quan aixeca els braços veurem que hi ha una dificultat al fer la correcta rotació
superior, la correcta inclinació posterior i la correcta rotació externa escapular.
1. Correcció en supí: ABD/ RE glenohumeral en pla escapular

Maniobra: Buscarem la posició neutra de l’escàpula, del tòrax i la pelvis i un cop

s’integri bé la correcció de l’estàtica podrem començar a reeducar el control del
moviment.
PELVIS: El pacient ha de fer una retroversió perquè la zona lumbar estigui plana, si
arrossega els peus cap a caudal poder assistir el moviment.
TÒRAX : Ha de fer una extensió toràcica portant l’estern cap al sostre i cap al seu cap
i aguantar aquesta posició sense lordosar la zona lumbar. Busquem que durant la
inspiració obri el tòrax de forma correcte.
14
ESCÀPULES: Mans del pacients sobre els seus ilíacs. La nostra mà interna per sota
de l’escàpula, agafant l’arrel de l’espina amb dos o tres dits. L’altre mà anirà a
l’espatlla per sobre de la coracoides abastant tota l’articulació. Farem un moviment de
desenroscar l’espatlla, desplacem l’arrel cap abaix i portem l’espatlla cap posterior,
amunt i afora. Si les estructures posterior estan retretes es possible que quedi la mà
aixecada.
CAP: Farà una flexo cranicervicals (activació flexors

profunds) intentant no activar massa la musculatura
superficial del coll (hioidea, escalens i ECM), comprovem
que no estigui activats. Demano que faci una petita
pressió cap al terra.
Després de la correcció, introduïm el patró respiratori: ha de notar que l’aire va a la

part anterosuperior del tòrax. Molts cops veurem que puja bé a la part toràcica però
amaga molt la panxa perquè no fa servir bé el diafragma quan agafa aire. Li hem de dir
que ha d’intentar que l’aire vingui a nivell de l’abdomen però que el freni amb la
musculatura de la panxa.
Per corregir el moviment de l’escàpula es pot demanar al

pacient que col·loqui les mans darrere del seu cap, realitzant
moviment de RE i ABD glenohumeral perquè el colze quedi a
nivell de l’escàpula, pot estar recolzat a sobre de la nostra
cuixa.
Això pot costa per la tensió del pectoral major, per això abans
haurem de col·locar l’escàpula plana en posició neutra o també podríem demanar que
aixequi els colzes. També pot ser que estigui limitada la re per la translació anterior del
cap humeral, podríem fer una pressió cap a posterior i veure si millorà.
Un cop ho tingui portem el braç del pacient, el colze i el puny, cap a la llitera sense que
perdi la posició corregida de l’escàpula.
2. Sedestació - bipedestació - sedestació

Un cop controla bé en decúbit supí podem demanar que faci el mateix en sedestació,
seguint els mateixos passos i correccions. Consisteix en demanar al pacient que
mantingui la postura neutra de l’escàpula i l’extensió toràcica sense fer lordosi lumbar,
en el pas de la sedestació a la bipedestació i viceversa.
3. Posició neutra escapular: Flex/ ext colze, RE/RI glenohumeral

(45º), ABD glenohumeral (45º), flex-ext glenohumeral (90-15º)
Buscarem la posició neutra de la pelvis, tronc i el cap (si el cap va molt endavant
dificulta el descens de l’arrel de l’espina).
Aquestes persones tenen l’escàpula amb una rotació inferior que pot ser per tensió en
el trapezi ascendent, el serrat i en menor part el trapezi mig. A més, si presenta una
rotació interna de l’escàpula pot ser degut a que el serrat anterior està fallant.
15
Es busca la posició neutra de l’escàpula i que la mantingui:
● La mà del pacient sobre la seva cuixa.
● Col·loquem la nostra mà sota l’aixella del pacient, amb

el polze a la coracoides.
● Amb l’altre mà, col·loquem un dit a l’angle inferior de
l’escàpula i el polze a l’espina.
● Es porta l'angle inferior a lateral i anterior. L'arrel a
caudal i una mica medial i l'acromi cap a posterior i superior.
Un cop en aquesta posició, se li demana que deixi el braç penjant al costat del cos,
sense portar-lo endarrere, mantenint l'escàpula estable. S’ha de veure com els
trapezis estan actius i el serrat també. Li farem una tracció caudal i el pacient ha
d’intentar que l’escàpula no es mogui.
Un cop tinguem aquest posició neutra hem de intentar que realitzi els següents
moviments sense que es mogui l’escàpula:
● Flexió i extensió de colze fins a 90º
● Rotació interna i externa de la glenohumeral (45º) amb el colze flexionat a 90º
● ABD glenohumeral (45º)
● Flexió i extensió glenohumeral (90 i 15º) amb el colze flexionat.
Si l'escàpula es mou quan es fan aquests moviments és que hi ha una inestabilitat,

dels músculs estabilitzadors. Si milloro l'estabilitat de les 3 porcions del trapezi i
l’escàpula no ve en protracció en teoria ha de millorar, no s'activarà tan, hi ha menys
tensió.
Sempre que hi ha un mal control escapular, s'activen massa els mobilitzadors perquè
els estabilitzadors no treballen. El deltoides pot estar hiperactivat i escurçat.
4. Sedestació : extensió /rotació de tronc + retracció + extensió o RE o

ABD/RE glenohumeral
Un cop controla tot lo anterior, intentarem realitzar els moviment d’extensió
glenohumeral o abd horitzontal mantenint la correcta retracció escapular. Veurem que
en aquest patró, tot el que sigui portar el cos endarrere l’escàpula no farà retracció,
perquè està fixada la coracoides amb el pectoral menor, per tant l’arrel de l’espina no
es mourà.
Primer buscaríem el control de la posició neutre amb l’extensió toràcica, buscaríem la

correcció de l’escàpula: Portem l’escàpula una mica en protracció, fixem l’angle inferior
i el tirem cap a lateral, baixem l’arrel de l’espina en direcció al trapezi inferior; i
16
aixequem la coracoides i l’acromi com si estires el pectoral major. Amb el polze

ajudem a baixar l’espina de forma activa.
Demanem que deixi el braç penjant i partint de la posició neutra, treballarem fent
retracció escapular. Per poder desplaçar l’escàpula cap aquest moviment, col·loquem
el polze a l’espai entre l’arrel de l’espina i la vora medial de l’escàpula, el dit mig el
col·loquem a espinoses. Amb l’altre mà agafem la coracoides i l’espatlla per sota.
Desplaçarem tot cap a la retracció.
Li guiarem al moviment portant l’escàpula en retracció i tornant a la posició neutre, i el

pacient també ho anirà fent de forma activa. Un cop veiem que controla el moviment
traurem els dits i ja no guiarem i després el braç.
Un cop ho tinguem podem combinar la rotació del tronc amb la retracció.
A continuació afegim el component glenohumeral, realitzem extensió glenohumeral o

bé ABD horitzontal amb el colze flexionat. També podem fer ABD + rotació externa.
Podem combinar aquests moviments amb la rotació de tronc.
Si realitzem això de forma alterna amb el costat dret i esquerre, s’aconseguiria el

moviment fisiològic de la marxa.
5. Sedestació : ADD horitzontal/ RI glenohumeral

Els moviment de rotació interna i adducció estaran limitats per les estructures posterior
(rotadors externs) i al realitzar-los ho farà amb una protracció escapular. Mantenint el
correcte control escapular amb una posició neutre podem demanar moviments de add
horitzontal i rotació interna sense perdre l’escàpula per l’escurçament.
Per millorar-ho podem buscar d’acompanyar el moviment amb els dits a l’escàpula i
agafant del braç i la coracoides amb l’altre mà. Ho acompanyem mentre el pacient
realitza el moviment i així compensem l’escurçament de les estructures posteriors.
També podem realitzar l’exercici col·locant una pilota a sobre de les cuixes, que farà
com de volant i el pacient farà el moviment de rotació interna i add horitzontal.
CINQUENA PRÀ CTICA: DORS PLA

En el patró del dors pla la persona presenta:
● Lordosi toràcica.
● Tòrax en inspiració.
● Abdomen hipotònic.
● Lordosi lumbar.
El centre de masses es troba anterior i això fa que tota la musculatura
17
posterior estigui més activa. En aquest patró veurem:
a) Escalens i ECOM hiperactiu i curts (punt fix cranial)🡪 rectificació cervical.
b) Extensors del tronc hiperactius i curts.
c) Elevador i romboides hiperactius
d) Hi haurà un pobre control del serrat anterior (més estirat) i de glutis i oblics.
Com que la pelvis està en anteversió els oblics estaran més estirats i els glutis
els podem trobar amb un control insuficient però a vegades els trobarem bastant
actius controlant aquesta posició anterior del tronc.
e) Els flexors mobilitzadors de maluc estaran curts i hiperactius (RF i TFL).
Aquesta posició anterior del cos farà, a més, que les escàpules tinguin tendència a
estar en retracció i amb elevació, dominant així l’elevador de l’escàpula i el
romboides. Si vull modificar les escàpules, posar-les més neutre, hauré de buscar un
centre de gravetat mes equilibrat.
Quan els oblics estan inhibits, quan fem flexió de maluc hi haurà una rotació de la
pelvis i una rotació anterior de l’ilíac de la mateixa cama que flexiona. Si no estabilitzo
bé l’ilíac amb els oblics hi ha una hiperactivació dels mobilitzadors flexors. Aquests
músculs s’escurçaran i la pelvis es fixarà en anteversió. Per tant haurem d’activar els
oblics.
Trobarem el tòrax ha augmentat en el pla transversal i disminuït en el

pla antero-posterior i es troba en inspiració, fa servir tota la
musculatura accessòria que té tendència a escurçar-se. Veurem les
costelles més horitzontals i l’angle de Xarpi més obert.
El tòrax també el trobarem amb una tendència a la inclinació posterior, de manera

que diem que la zona cervical-toràcica la trobarem més o menys a la mateixa alçada
que la zona apical toràcica. Aquesta inclinació posterior depèn de l’escurçament dels
espiradors accessoris (ECOM i escalens) i el mal control dels oblics interns (estirats).
Haurem de reeducar els flexors cervicals i treballar també els oblics. Quan fem la
correcció de les costelles inferiors activarem els oblics interns i quan busquem la
retroversió de la pelvis activarem els oblics externs.
Per reduir l’activació d’aquesta musculatura accessòria el que hauríem de fer és donar
una resistència a la musculatura dels oblics, perquè així el tòrax no pujarà tant
fàcilment i la musculatura accessòria no s’activarà tant.
Si li demanem d’aixecar els braços en flexió hi haurà una excessiva mobilitat

glenohumeral i incrementa l’extensió toràcica. Si li demanem ara que faci una ABD
veurem una excessiva elevació d’escàpules junt amb una RI glenohumeral. Si veiem
que les escàpules al baixar s’ajunten molt, serà per un mal control del serrat anterior.
18
Durant la marxa hi haurà una excessiva rotació del tronc i també apareixerà una
excessiva anteversió perquè l’oblic extern homolateral no estabilitza bé.
1. Correcció en supí i sedestació

Maniobra: Buscarem la posició neutra i un cop

s’integri bé la correcció de l’estàtica podrem
començar a reeducar el control del moviment.
PELVIS: Es fa un balanceig de la pelvis per facilitar el desplaçament caudal de la

pelvis a l'hora que es tracciona el sacre cap a caudal. Quan la zona lumbar ja està
estirada li diem que mantingui activament la pelvis perquè no se’n vagi en anteversió.
TÒRAX: El pacient es col·loca un braç del pacient a sobre del cos i fa una rotació de la
part superior del tronc cap a la part contralateral. De manera que així podem col·locar
la mà a les costelles inferiors. Es fa el mateix amb l'altre costat.
Després es fa una tracció de la part posterior del tòrax cap a cranial. Quan agafi aire
no li deixem fer extensió toràcica i quan el treu tracciono cap a mi. Quan s'observa que
ja està en tensió trec les mans i les ajunto a la ZONA CERVICO-TORÀCICA i li diem
que intenti fugi de la llitera, cap amunt.
El pacient ha de desplaçar les costelles inferiors cap a caudal i posterior amb la

musculatura de l’abdomen.
ESCÀPULES: Es troben en elevació, per tant, li demanem al pacient que intenti portar-
les cap a caudal, petit moviment. Si no estiguessin en posició neutra, també les
podríem portar una mica cap a protracció.
Un cop estigui ben col·locat, introduirem el patró respiratori: Al inspirar, buscarà que
les costelles inferiors vagin cap al terra i tingui la sensació que la columna toràcica va
cap a posterior i cranial. La part esternal vindrà cap endavant.
Al treure l’aire buscaré que baixi el estern cap a la espiració, tancant amb els oblics
l’angle de Charpy. Fisio col·loca les mans a les costelles inferiors i a l’estern per
monitoritzar. Si li costa molt la correcció del tòrax li aixequem el cap amb un coixí.
2. Flexió de maluc en decú bit supí

Un cop tenim una bona correcció en decúbit supí, podem començar a reeducar el
moviment.
Podem demanar el moviment d’aixecar el peu

sense aquesta correcció i ens col·loquem a
nivell de les EIAS. Veurem que fa rotació de la
19
pelvis.
Per flexionar la cama dreta necessito que l’oblic extern esquerre i l’oblic intern dret
estabilitzi la pelvis per evitar una rotació de la pelvis cap a la dreta. També necessito
que treballi el oblic extern dret per evitar que faci anteversió.
Li demanem que aixequi una mica la planta del peu de la llitera i que aguanti la posició
neutra que acabem de corregir, també demanem que activi la musculatura del CORE.
Observem que passa amb la pelvis, hauria de moure’s molt menys.
Si falla en diagonal, podríem facilitar-la col·locant el braç dret a sobre de l’espatlla

contraria i fem una mica de protracció, mantenint això li diem que resisteix la força que
li fem al colze, per activar la diagonal.
3. ABD/RE de maluc en decú bit supí

A partir de la posició neutra i corregida, amb les cames flexionades podem fer una abd
i rotació externa de 45º i tornar a la posició neutra, provem les dues cames. Hem de
evitar que quan obre la cama la pelvis no roti, si rota es que falla la diagonal.
El pacient ho pot fer sol palpant les EIAS i que faci el moviment sense que aparegui la
rotació pèlvica.
Podem donar més càrrega aixecant la planta de la llitera i estirem el genoll i tornem a
flexionar-ho, tot controlant la posició. També podem treballar des de la flexió de maluc
de 90º, aixecant primer una cama i després l’altre, i a partir d’aquí, podríem baixar un
taló a la llitera i tornar a la posició de 90º o podríem donar més càrrega fent extensió
de genoll. Farem una progressió en funció de lo que li costi.
4. Control excèntric de l’extensió de maluc en decú bit supí

Col·loquem les mans sota els talons i el pacient ha de evitar que quan li estirem la
cama cap a l’extensió de maluc faci avantversió. El pacient es palpa les EIAS per notar
el moviment. Ho podem fer de forma alterna, de manera que quan una comenci a
pujar, baixo l’altre.
Primer li guiem el moviment i un cop ho controla ho fa el pacient i el fisio només ho

desgrava. Al final podem fer-ho amb les dues cames a la vegada que és més difícil.
5. Control de l’elevació de braços en decú bit supí

També podríem treballar el que és el control dels braços, mantenint el tòrax que no
faci inclinació posterior. Col·loquem els braços al costat del cos, amb flexió de colze i
farem una elevació de braços, quan estiguem a dalt l’acromi no ha de caure cap a la
llitera i pugem fins a arribar fins al cap. Al tornar ha de flexionar els colzes.
El fisio pot monitoritzar des de les costelles inferiors i la zona cervico-toràcica perquè
20
no perdi la posició.
6. Flexió de genoll en decú bit pro

Pacient en decúbit pro i li demanem que surti de la seva avantversió portant la pelvis
cap a la retroversió o posició neutre i veiem com la zona lumbar s’estira, no hi ha
lordosi. El pacient ho aguanta de forma activa mentre es palpa les EIAS, controlant
amb el abdomen que no faci avantversió.
Poc a poc li flexionem un genoll i vigilem que no faci lordosi lumbar. Hem de intentar
arribar a 120º de flexió de genoll, ho ha de fer actiu, nosaltres només ho assistim.
Podem alternar amb l’altre cama. Si controla bé podem fer flexió de les dues a la
vegada. Hem de vigilar que al final de la flexió no faci avantversió.
7. Flexió de maluc en bipedestació

El pacient es col·loca en bipedestació, a prop d’una paret. Amb les mans a les
espatlleres, es col·loca amb una mica de inclinació anterior. Fem la mateixa correcció
del tronc però sobretot mirant que faci la correcta protracció de les escàpules.
Si una escàpula no va cap a la protracció li podem demanar que empenyi amb el braç
contra la paret, li portem l’angle inferior cap en fora i costelles endarrere.
Un cop tinguem la posició, farem una flexió de coxofemoral i hauria de evitar fer
avantversió, li podem fixar a nivell de la pelvis per controlar el moviment. Farem la
flexió amb la diagonal, si faig la flexió amb la cama esquerre, empenyeré més amb el
braç dret contra la paret.
8. Flexió de genoll en bipedestació

Mantenint la posició neutre, podem fer una flexió de genoll cap endarrere. Lo mateix
que hem fet en decúbit pro.
9. Control de la rotació externa glenohumeral en sedestació

Pacient assegut a una banqueta. Li demanem una rotació externa i veiem que fa molta
retracció.
Buscarem la correcció del cos: Pelvis en posició neutra (que no estigui rotada ni
anterioritzada), la posició del tòrax i coll on la zona cervico-toràcica ha de tindre una
lleugera lordosi i les costelles inferiors han d’anar cap a posterior i cap a caudal (als
21
peus) perquè s’activin els oblics interns. Les escàpules les hem de portar cap a la
posició neutra (traccionant lleugerament del braç i amb l’ajuda de la mà situada a
l’angle inferior de l’escàpula portarem aquesta cap a lateral i inferior i l’acromi enrere,
amunt i enfora).
Li bloquegem a nivell de l’angle inferior i l’espina i que faci la rotació externa sense que
perdi la posició, sense que faci excessiva retracció/elevació escapular i evitant també
que faci una rotació del tronc, semblant així que fa molta RE. Podem assistir el
moviment al principi.
És molt important que durant la correcció hi hagi contínuament una contracció del
transvers.
10. Control de l’elevació de braços en bipedestació

Pacient dret mirant la paret, podem col·locar un coixí entre la paret i
les mans del pacient. Ha d'anar pujant els braços, fent flexió (més de
90º si el pacient aixeca durant el dia el braç fins aquests graus).
Es busca primer de tot la posició neutre de l'escàpula. Ha de pujar

els braços sense que es mogui l’escàpula, quan passes dels 90º ha
d’allargar el colze (la vora inferior de l’escàpula ha de venir cap a
lateral i cap a cranial). També se li mira el moviment de descens, ha
d'intentar que l'acromi no baixi i el colze ha de baixar relaxat i
vertical.
Hem de evitar que el serrat falli fent retracció.
11. Control de la marxa

Quan hi ha un mal control del serrat veuríem que faria excessiva retracció escapular i
un balanceig posterior del braç. Quan hi ha poc control dels oblics veuríem molta
rotació de la pelvis.
Buscaríem que tingui un bon control del CORE, que no hi hagi una hiperrotació del
tronc ni de la pelvis i que les escàpules no facin retracció. Buscant la correcció del
tronc i l’escàpula provaríem si caminant amb aquest control millora la retracció
escapular. Si el serrat està actiu no farà la retracció.
SISTENA PRÀ CTICA: ESCOLIOSI

L’escoliosi és l’alteració de la postura de la columna vertebral a on hi ha una corba
lateral, una rotació vertebral i un segment rígid en extensió (cifosi toràcica). Hi ha una
modificació de la posició i forma de totes les estructures relacionades amb els
segments vertebrals (deformació troncal).
22
PATRONS FUNCIONALS BÀSICS
A nivell clínic, a l’hora de fer uns exercicis específics ens fixarem en el patró funcional
de corba que presenta perquè sigui més correcte a l’hora de tractar.
PATRÓ DE 3 CORBES
Els blocs que trobem són:
● Cervico-escapular (cintura escapular, vèrtebres

cervicals i primeres toràciques).
● Toràcic (6-7 últimes vèrtebres toràciques).
● Lumbo-pelvià (zona lumbar i pèlvica).
Quan tenim una corba toràcica molt llarga i amb àpex baix (al voltant de T8) veurem
que si la corba és de convexitat dreta, els blocs es desplacen i roten en sentit contrari
l’un de l’altre. És a dir:
● El bloc de la cintura escapular es desplaça i rota cap a l’esquerra.
● El bloc toràcic es desplaça i rota cap a la dreta, perquè el cos vertebral rota cap
a la dreta i les espinoses van cap a l’esquerra. Trobarem una gibositat dreta.
● El bloc de la cintura pelviana es desplaça i rota cap a l’esquerra. A nivell lumbar

normalment no tenim una corba sencera, sinó que tenim mitja corba i per tant
no hi haurà una rotació lumbar sinó que el conjunt de les lumbars amb la pelvis
ha rotat cap a l’esquerra (no trobarem gibositats).
Trobarem:
● Una gibositat toràcica dreta baixa.
● Pelvis dreta més anterior.
● Caixa toràcica esquerra anterior (per la part posterior trobarem que hi ha un

buit perquè estan molt anteriors).
● Espatlla dreta amb més protracció.
● Hi haurà un plec a nivell de la concavitat a la zona de més gibositat.
● Veurem tot el tronc desplaçat a la dreta respecte la pelvis.
PATRÓ DE 4 CORBES
23
Els blocs que trobem són:
● Cervico-escapular (cintura escapular, vèrtebres cervicals)
● Toràcic (vèrtebres toràciques)
● Lumbo-abdominal (vèrtebres lumbars)
● Pelvià (zona lumbar i pèlvica)
Tenim una corba toràcica molt curta amb un àpex molt alt i a sota hi ha un espai
suficient per fer una corba lumbar suficient, veurem que si la corba és de convexitat
dreta, els blocs es desplacen i roten en sentit contrari l’un de l’altre. És a dir:
● El bloc de la cintura escapular es desplaça i rota cap a l’esquerra.
● El bloc toràcic es desplaça i rota cap a la dreta, perquè el cos vertebral rota cap
a la dreta i les espinoses van cap a l’esquerra. Trobarem una gibositat dreta.
● El bloc lumbar es desplaça i rota cap a l’esquerra. Quan anem a buscar una
gibositat lumbar buscarem la massa del paravertebral, a nivell de les
transverses.
● El bloc pelvià es desplaça i rota cap a la dreta.
L’articulació coxofemoral dreta respecte la pelvis estarà en RI i l’articulació

coxofemoral esquerra estarà en RE. En decúbit supí també trobarem aquestes
rotacions de les cames.
Trobarem:
● Una gibositat lumbar.
● Pelvis dreta més anterior.
● Caixa toràcica esquerra anterior (per la part posterior trobarem que hi ha un buit
perquè estan molt anteriors).
● Espatlla dreta amb més protracció.
● Hi haurà un plec a nivell de la concavitat a la zona de més gibositat.
Valoració de l’escoliosi
Per detectar i valorar la rigidesa de la deformitat, cal observar:
En bipedestació i sedestació
24
● Estàtica frontal i sagital (asimetries)
● Flexió anterior del tronc (comportament de la columna en el pla sagital, línia de

les espinoses en el pla frontal, aparició de gibositats en el pla transversal).
● Latero-flexions del tronc (comportament de la columna en el pla frontal)
● Extensió del tronc (comportament de la columna en el pla sagital).
Test d’Adams
● Prominència de la gibositat
● Persistència de la desviació
● Rectificació de l’arc normal de flexió
Quan la persona presenta una asimetria pot ser degut a dos motius, al tronc o a les
EEII, per comprovar d’on prové l’asimetria col·locarem al pacient en sedestació per
treure el component de les EEII i si continua presentant l’asimetria aquesta vindrà de
part del tronc.
Però pel que fa a una asimetria del tronc també pot vindre per diferents motius,
rigideses o tensions a nivell muscular, o una escoliosi que confirmarem amb el test
d’Adams (si la asimetria continua parlarem d’una escoliosi i si desapareix aquesta
asimetria en el test serà degut a tensions musculars, viscerals, etc.).
Durant la flexió anterior hem de buscar si hi ha presencia de

gibositat entre dreta i esquerra. Per mirar la zona lumbar es
preferible des del davant del pacient i a nivell toràcic és més fàcil
mirar les diferents zones i nivells per trobar una gibositat.
Però no hi ha suficient en trobar una gibositat perquè el test

d’Adams doni positiu sinó que hauríem de trobar una desviació de la
columna amb l’àpex aproximadament a nivell de la gibositat, i per
últim trobar un segment rígid en extensió que estigui a la mateixa
alçada de la zona de més gibositat.
En cas de que haguem trobat una gibositat toràcica a la dreta buscaríem una gibositat
lumbar a l’esquerra.
Un cop hem trobat les asimetries en el moment de flexió el que farem serà
valorar la inclinació lateral per veure com es mou. Si tenim una corba
toràcica dreta la columna toràcica quan es vulgui inclinar cap a la dreta li
serà fàcil d’anar i marcarà un plec, i cap a l’esquerra serà difícil. A nivell
lumbar la inclinació serà igual però al revés, cap a l’esquerra fàcil i cap a la
dreta difícil.
Per fer el moviment a la columna toràcica farem la inclinació de la vèrtebra
25
a partir de la costella (hem d’anar amb compte perquè les costelles tenen direcció
obliqua) i portarem la caixa toràcica a la dreta i fem una inclinació des de l’espatlla cap
a l’esquerra, el que hem de fer és valorar l’end feel. I valorem el mateix a l’altre costat.
Si volem veure la mobilitat de la zona lumbar, el que podem fer és col·locar

la mà a on creiem que està l’àpex lumbar i demanarem al pacient que
carregi el pes a la natja esquerra com si vulgues aixecar la natja dreta i
portem la columna lumbar cap a l’esquerra i l’espatlla cap a la dreta.
Valorem l’end feel que presenta i la mobilitat. Farem el mateix cap a l’altre
costat.
Un cop hem detectat a partir de la valoració que la persona té escoliosi el

que haurem de saber es si es tracta d’un patró de 3 o 4 corbes.
1. Torsió de 3 corbes
La mà dreta darrera del hemitòrax esquerre i la mà esquerre
sobre l’espatlla esquerra. Desplacem el hemitòrax esquerre
cap a anterior i el sostre i en diagonal cap a la pelvis
contrària. I l’espatlla la porto cap al terra (inclinació posterior
de l’escàpula) i cap a caudal. El cap s’inclina lleugerament
cap a la dreta.
Mentre el pacient aguanta la posició portem l’escàpula dreta

en protracció.
Escurçats els oblics extern esquerra i intern dret; i estirats l’oblic extern dret i intern
esquerra. El pectoral major esquerra està estirat en excèntric i el dret en concèntric
(escurçat). La clavícula esquerra està horitzontal perquè l’escàpula fa inclinació
posterior, retracció i rotació inferior.
A partir d’aquí farem la torsió lumbar.
26
2. Torsió de 4 corbes
En el patró de 4 corbes el bloc cervico-escapular i el bloc
toràcic són iguals que en el patró de 3 corbes, el que
passa és que en el bloc toràcic la corba és més alta i
curta. Per sota tenim una corba lumbar completa (que
també engloba l’abdomen) i per últim tenim el bloc pelvià.
Un cop hem col·locat el bloc cervico-escapular i el bloc

toràcic el que farem és, col·locar la mà esquerra a on
teníem la mà dreta, i la mà dreta ens quedarà lliure per poder-la col·locar sobre la
panxa. Desplaçarem la panxa cap a l’esquerra (la columna lumbar rota cap a
l’esquerra i trobem la impactació de l’abdomen amb l’hemitòrax esquerra).
Seguidament traiem la mà esquerra i la col·loquem a l’hemipelvis esquerra i apropem
les dues mans per realitzar les dues impactacions, de l’abdomen amb la fossa ilíaca
esquerra (el pacient ara es troba en descàrrega i es possible que no noti tant les
impactacions, però si es col·loqués en bipedestació ho notaria millor).
Per realitzar la torsió de la pelvis, l’ilíac dret fa rotació anterior (s’allarga la cama dreta)
i l’esquerra fa rotació posterior (s’escurça la cama esquerra). Seguidament col·locarem
les articulacions coxofemorals (dreta en ADD – RI i l’esquerra en ABD – RE), la tíbia
(dreta en RE i esquerra en RI). Sempre hi ha un component estructural i un component
articular.
27
28

P. Santa Pau

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

P. Santa Pau

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Ana López del Barco

PRÀCTIQUES DE DEFORMITATS DE LA COLUMNA

La clínica que es presenta és:

● “Panxeta” amb tendència a arrossegar la

● Translació anterior vertebral, notarem que

● Posició avançada del cap i les espatlles,

Com valorem el col·lapse?

El que hem de fer per saber si la persona té col·lapse és:

a) Preguntar-li si té dolor lumbar si està molta estona de peu

b) Observar si presenta “panxeta” i plecs. Un abdomen distès.

c) Observar si presenta una posició avançada del cap i les espatlles.

d) Palpar si les apòfisis espinoses lumbars són profundes.

a) Els plecs desapareixen mínimament

b) El tòrax augmenta capacitat

Quan amaga la panxa podem trobar diverses coses:

a) Que la panxa no entri dintre de la cavitat abdominal perquè el

b) Que el tòrax estigui rígid i la panxa no pugi entrar.

c) Que hi hagi adherència de l’abdomen a la pelvis menor i aguanti la

El que buscarem en el tractament és una autoelongació, inicialment amb la nostra

Valoració del col·lapse

● Pacient: En decúbit supí i amb les cames flexionades.

● Fisioterapeuta: Al costat. Posem l'avantbraç cranial

● Es fa un balanceig de la pelvis per facilitar el

● Després es va traccionant dreta i esquerra per endur-me el tronc cap a cranial.

Pacient: En decúbit supí amb les cames flexionades.

Presa: La mà externa es situa per sota la panxa i l’agafa com una

Maniobra: Desplaço la pell cap a caudal, entro amb la vora cubital

pot fer aquest exercici ell sol.

Pacient: En decúbit supí amb les cames flexionades.

Presa: Cantell cubital de les dues mans es situa per sota de la

Maniobra: Primer valorem la tensió qui hi ha a la cavitat toràcica i la rigidesa del

3. Elastificació del tò rax

Pacient: En decúbit supí amb les cames flexionades. I els

Presa: Les mans es situen al tòrax, a cada costat.

Maniobra: Valorem la capacitat i la qualitat d’obrir i tancar que té el tòrax durant la

4. Correcció en decú bit supí amb activació del CORE local

Buscarem l’activació conjunta de la musculatura estabilitzadora local, que està

ACTIVACIÓ DEL TRANSVERS

Pacient: Decúbit supí amb les cames flexionades. Pelvis en

Presa: Busquem la EIAS i anem a 1,5cm cap a medial i 1,5cm

Maniobra: Li demanarem que faci la contracció provant

Podem demanar al pacient que es palpi també i a veure si pot

Si s’activa bé, veurem si es capaç de mantenir la contracció durant la respiració. Ha de

ACTIVACIÓ DEL PSOES POSTERIOR

Fisioterapeuta: Al costat homolateral.

5. Correcció en sedestació : autoelongació

Pelvis neutre, hem de veure que hi ha una activació dels

Presa: Les mans a les costelles inferiors per estimular.

Quan veiem que el tronc s’ha descol·lapsat bé i no perd la posició, progressivament

Un cop té una autoelongació activa ho podem complicar amb un pla inestable a la

6. Control isomètric en sedestació

Pacient: En sedestació amb o sense un pla inclinat a la cadira.

Maniobra: El pacient ha d’intentar mantenir la posició neutre i l’autoelongació a la

7. Control dinà mic en sedestació

Pacient: En sedestació amb o sense un pla inclinat a la cadira.

Podem demanar moviments de la pelvis (anteversió, retroversió, inclinacions...)

TERCERA PRÀ CTICA: SWAY BACK

● Cifosi llarga d’àpex baix, lordosi lumbar baixa.

● Desplaçament posterior tòrax i anterior de la

● Flexió cervical baixa i extensió alta.

● Cintura escapular amb antepulsió i baixa.

● Recurvatum de genoll amb rotació femoral medial i

● Escàpules en inclinació anterior, rotació interna, rotació inferior i protracció.