1.

1 POSICIÓ LATERAL DE SEGURETAT (Decúbit lateral estable)

La posició lateral de seguretat (PLS) és la posició utilitzada en els primers
auxilis en la qual s'ha de col·locar un pacient inconscient per mantenir la
seva respiració i evitar danys pitjor com broncoaspiració per vòmit o
caiguda de la llengua cap enrere.

 Permet mantenir lliures les vies respiratòries de la víctima, i si vomita o sagna per la
boca o la gola, evita que el líquid s’aspiri cap a les vies respiratòries
 Es la postura preferible per a les embarassades i per els que han quedat inconscients,
si no hi ha problemes cardíacs o respiratoris.

PASSOS A SEGUIR
1. Agenollar-se al costat de la víctima, col·locar-la en de cúbit supí amb cames estirades
2. Posar braç més proper en angle recte, amb mà per sobre del cap i palmell girat cap a dalt
3. Passar braç més allunyat pel damunt del pit fins queel dors de la mà es recolzi amb la
galta del costat oposat.
4. Flexionar genoll costat contrari, mantenir peu sobre terra.
5. Mantenir una mà contra galta i l’altra per sobre genoll
flexionat. Estirar la víctima per fer-la girar cap a un costat.
6. Ajustar extremitats per donar comoditat
7. Girar el cap una mica endarrere, per assegurar quela via aèria
queda oberta.
8. Ajustar la mà que està sota la galta per mantener inclinació del
cap.

Es pot posar sobre el costat dret o esquerra amb excepció de:

• Si la víctima té algun os trencat es recolzarà sobre el

costat sa

• Una embarassada en el 3r mes d’embaràs cal posar sobre

costat esquerre, per no comprimir la vena cava.

Si s’està més de 30 minuts en PLS, cal girar –la cap el altre costat
per alleujar la pressió sobre elbraç que queda sota.
1.2 DECÚBIT SUPÍ
La víctima està estirada panxa enlaire. Es posa així quan:

 Cal fer una ventilació artificial, o es pensa que caldrà fer-la en poc temps.
 Es sospita que pateix lesions vertebrals.

ES CARACTERITZA PER..
 Posició del cos estirada sobre un pla horitzontal, amb el l'esquena tocant a terra. (4,2)
 Coll en posició neutra, amb mirada dirigida al zenit.(1)
 Membres superiors estesos enganxats al tronc i amb el dors de les mans cap amunt.(4)
 Extremitats inferiors també esteses amb peus en flexió neutra i punta dels dits grossos
cap amunt.(5)

1.3 DECÚBIT SUPÍ EN FLEXIÓ

Estirada de panxa enlaire però amb coll i cames lleugerament flexionades,
recolzats sobre coixins o mantes plegades.

 Així es manté la musculatura abdominal relaxada, necessari quan la víctima ha

patit un cop o ferida a l’abdomen.
1.4 ESTIRADA AMB PEUS AIXECATS ANOMENADA TAMBÉ POSICIÓ
DE TRENDELENBURG
Consisteix en col·locar al pacient de tal manera que el cap quedi més baix
que les extremitats, aconseguint el reg sanguini fluexi .

 Els peus són més amunt que el cap, cosa que facilita el retorn de la sang des de
les cames i l'abdomen, i així augmenta la irrigació del cor, pulmons i cap.
 Es posició preferida en cas de xoc, p.e. Una hemorràgia abundant.

1.4 SEMIASSEGUDA
Es la millor posició quan a la víctima li costa respirar (atac d’asma,
inhalació de gasos, irritants, infart de cor,... )

 Posició reclinada fins a uns 30º (agulles rellotge a les 10h15)

 Es pot fer servir cadira invertida, coixins, mantes, altres objectes,...

1.5 DECÚBIT LATERAL PER EMBARASSADES
Les embarassades han de recolzar-se carregant el pes cap al costat
esquerre, és a dir, decúbito lateral esquerre.

 Aquesta postura facilita la tornada venoso de les cames de la mare, ja que el pes del
bebè o el fetus (l'úter en realitat) no aixafa les vena cava inferior (provocant el que es
coneix com a "síndrome de la vena cava inferior") ni el fetge, dificultant la circulació, i
per tant podent produir sensació d'asfíxia, marejos, i a llarg termini influir sobre el
desenvolupament normal del fetus que també veu restringit la seva aportació
sanguínia (i per tant, d'oxígens i nutrients).

 Com més desenvolupat sigui l'embaràs ("més gran" la panza de l'embarassada) major
serà la incomoditat d'aquesta en estar en decúbito prono o de cap per amunt. Per
aquesta raó, sempre és menor que una embarassada descansi de costat o de costat
(encara que no sigui de l'esquerre) abans que de cap per amunt, excepte, per
descomptat, si ha de donar a llum.
Las embarazadas deben recostarse cargando el peso hacia el costado izquierdo,
es decir, decúbito lateral izquierdo. Esta postura facilita el retorno venoso de las
piernas de la madre, ya que el peso del bebé o el feto (el útero en realidad) no
aplasta las vena cava inferior (provocando lo que se conoce como "síndrome de
la vena cava inferior") ni el hígado, dificultando la circulación, y por lo tanto
pudiendo producir sensación de asfixia, mareos, y a largo plazo influir sobre el
desarrollo normal del feto que también ve restringido su aporte sanguíneo (y por
lo tanto, de oxígenos y nutrientes).

Cuanto más desarrollado sea el embarazo ("más grande" la panza de la

embarazada) mayor será la incomodidad de ésta al estar en decúbito prono o
boca arriba. Por esta razón, siempre es menor que una embarazada descanse de
costado o de lado (aunque no sea del izquierdo) antes que boca arriba, salvo, por
supuesto, si tiene que dar a luz.