COMPENDI DE TÈCNIQUES D’INTERVENCIÓ

PSICOLÒGICA PER A NENS I ADOLESCENTS

Març-Juliol 2022
Tècniques de respiració i relaxació

Imatges mentals
Creada per Koeppen (1974) ofereix una relaxació progressiva a través d’imatges
atractives pels infants, com poden ser animals i herois, però no situacions agressives.
1. Peus i cames: Imagina’t que ets un explorador que camines per la selva. De
cop, t’adones que estar amb sorra movedissa. Intenta que no enfonsar-te!,
tanca bé els dits del peu i estreny les cames. Al cap d’un minut relaxa.
2. Estómac: Imagina’t que estàs tranquil al sol. T’adorms, hi estàs molt de gust.
De cop, veus un elefant que ve corrents cap a tu i et vol posar una pota sobre
teu. Apreta l’abdomen amb força per aguantar el pes. Més força, més! Al cap
d’un minut relaxa.
3. Braços i esquena: Imagina’t que ets un gat que s’acaba de despertar. Estira
els braços i arqueja l’esquena com fan ells. Més exagerat! Al cap d’un minut
relaxa.
4. Braços i mans: Quines ganes que tens de fer-te un suc de taronja! Imagina’t
que tens l’espremedor a davant teu i que talles la taronja per la meitat.
Comences a fer el suc amb la teva mà dreta. Tanques el puny i estrenys amb
força la taronja. Més fort fins a l’última gota. Al cap d’un minut relaxa. Se
segueix el mateix procediment amb l’altra meitat i a la mà esquerra.
5. Espatlles i coll: imagina’t que ets una tortuga col·locada a una roca preparada
per menjar. De cop, veus a una gavina directa a tu disposada a picar-te.
Amagat a dins de la closca. Encongeix les espatlles i el coll per protegir-te.
Més! Al cap d’un minut relaxa.
6. Boca: Imagina’t que menges un xiclet dur i elàstic. Tensa les dents perquè et
costa molt. Al cap d’un minut relaxa.
7. Cara i nas: Tens una mosca al nas. Notes com camina i et molesta molt. La
vols espantar perquè et molesta, així que només et queda arrugar la cara.
Arruga-la perquè s’espanti. Més! Al cap d’un minut relaxi.
8. Ulls: Estàs a la sorra de la platja i et cauen les ulleres de sol. Com que et toca
tot el sol et molesta a la vista. Tanca els ulls amb força per poder protegir-la de
la llum. Al cap d’un minut relaxa.
El pot de la calma

Es tracta de crear un recurs que faciliti la respiració i atenció plena i que es pugui fer
servir en moments d’agitació i activació fisiològica. S’agafa un pot de vidre (o plàstic)
transparent i s’omple d’aigua i de purpurina. Es tracta de que el nen o adolescent
visualitzi el moviment de la purpurina mentre fa respiracions lentes, veure la purpurina
que cau genera un model visual que lliura una senyal al cervell perquè disminueixi la
seva agitació.

Massatge relaxant
El nen s’estira còmodament en posició decúbit prono. Li entreguem un coixí perquè
se’l col·loqui a l’abdomen. Un cop col·locat, li realitzem un massatge amb el moll dels
dits tot realitzant una lleugera pressió afavorint el retorn venós (direcció al cor). A la
vegada amb un to de veu calmant, constant i estable li recitem frases com: “és bo
estar relaxat”, “nota com el teu cos està calmat”, “sent com els meus dits acompanyen
la veu”. La durada serà d’entre quinze i vint minuts.

Control de la respiració
L’objectiu d’aquesta tècnica és millorar la consciència corporal i adquirir un recurs
somàtic que augmenti la finestra de tolerància i faciliti l’autoregulació i la relaxació. Hi
ha diferents maneres d’aprendre a respirar bé. Per exemple, la respiració del
llenyatarie tracta de reforçar el recurs d’expulsar tota la tensió i ràbia per la boca amb
cada exhalació. Imita un llenyataire tallant llenya, és a dir, amb els peus ben recolzats
a terra i les cames una mica separades, agafant una destral imaginària amb els punys
tancats i aixecant els braços ben estirats i baixant cap a baix. Un altre exemple seria
la respiració del drac, que se li indica al nen/a que exhali com si tragués foc per la
boca i expulsant la ràbia. Finalment, la metàfora del globus també ens pot ajudar a
practicar la respiració: que l’infant imagini que a la seva panxa hi ha un globus que
s’infla quan agafa aire i es desinfla quan l’expulsa.

Altres maneres de treballar el control de la respiració

La respiració es pot treballar i entrenar amb diversos materials amb la intenció que
l’infant augmenti la consciència corporal i utitlitzi la respiració com a recurs per
augmentar la tolerància i l’autoregulació. En aquest sentit, es pot utilitzar una espelma
per a fer-la oscilar o apagar-la, una palleta per fer fer bombolles o moure una pilota
de ping-pong per un circuit, un xiulet per fer més o menys so,... També es pot jugar a
imitar animals, com un elefant tot aixecant els braços inspirant i baixant-los a poc a
poc per exalar, treballant així la respiració lenta i conscient.
L’ós de peluix

Per infants fins a 6 anys (depén de lo infantil que sigui el nen també), demanar que
abraçi molt fort l’ós de peluix i cada vegada mes fort, i just després el deixi anar. Cada
vegada abraçi més fort, la relaxació será major. Com a tècnica per a relaxar la
musculació ajuda a adquirir consciència de tensió i relaxació.

“Respira como un oso - Kira Willey”

És un llibre pensat per edats entre 5-6 anys. Sembla molt infantil però segons la
personalitat del nen/a o adolescent es pot fer servir en més grans. Té unes
il·lustracions boniques i 30 respiracions molt atractives i senzilles de fer. Aquells
nens/es o adolescents que tinguin bona imaginació gaudiràn imaginant-se com oloren
i bufen una tassa de xocolata calenta o com juguen amb la flama d’una espelma
mentre aprenen a controlar la respiració. Jo l’utilitzo molt i el recomano 100%.

Tècniques del joc Eduioga

Eduioga és un joc per a infants amb postures de ioga i amb tècniques de respiració
adaptades al seu rang d’edat. El trobo molt interessant i adequat, perquè a mesura
que aprenen tècniques útils sobre la relaxació i respiració, s’ho passen bé i gaudeixen.
És una activitat que, a més, poden fer amb la família i poder compartir més temps
junts d’oci. Us adjunto una graella d’algunes de les cartes que hi ha al joc amb
l’explicació de les postures o respiracions que hi ha, com es realitza i com ajuda al
cos i a l’humor:

POSTURA EXPLICACIÓ COM AJUDA AL COS COM AJUDA A L’HUMOR

El triangle Estem drets i separem les cames. Estira els músculs Dóna equilibri i fermesa.
Girem el peu dret cap a fora i mentre abdominals, laterals i Alleugera l’estrès i
agafem aire aixequem els braços en l’esquena. l’ansietat.
forma de creu a l’alçada de l’espatlla. Dóna flexibilitat als músculs
Expirem l’aire pel nas i flexionem el de la cintura.
cos lentament cap a la dreta. El braç Obra el pit i l’espatlla.
queda ben estirat apuntant al cel. Millora la funció dels
Som un triangle fort i equilibrat i res ronyons i tiroides.
ens pot tombar. Reforça les cames, glutis i
engonals.

La granota Ens ajupim amb les cames
flexionades i obertes. Els braços
queden per dins dels genolls.
Les mans toquen a terra per poder
impulsar el salt. I saltem ben enlaire
tal com ho fan les granotes.
Dóna agilitat i força als Descarrega tensions.
braços i les cames.
Flexibilitza i reforça les
articulacions dels braços i
cames.
POSTURA EXPLICACIÓ COM AJUDA AL COS COM AJUDA A L’HUMOR

El gat Ens agenollem amb les mans tocant a Augmenta la flexibilitat de Ajuda a netejar la càrrega
terra, l’esquena plana i el cap penja. l’esquena i l’enforteix. emocional.
Respirem i en treure l’aire pel nas, Estirem els músculs de Dóna sensació de
anem amagant el cap, tot portant la l’esquena, el coll i els benestar.
barbeta cap al pit. Anem pujant braços. Indueix a la relaxació
l’esquena cap amunt imaginant-nos Alleuja la tensió de profunda.
que som un gat que està molt enfadat. l’esquena i el coll.
Agafarem l’aire pel nas tot enfonsant Proporciona un suau
l’esquena cap avall i aixecant el cap. massatge a la columna
Ara hem passat a ser un gat content. vertebral i als òrgans de
l’abdomen.

Taula 1. Font: Eduioga (2018).

ACTIVITAT EXPLICACIÓ AJUDA A L’HUMOR

Respiració espelma
Ens posem davant de l’espelma. Quan traiem l'aire pel nas
Agafem aire pel nas i el traiem suaument, tranquil·litat.
suaument per la boca. Quan traiem l’aire pel nas de cop,
Observem si l’espelma s’apaga o concentració.
si la flama es mou. Tornarem a
agafar l’aire pel nas i el deixarem
anar de cop per la boca.
Observarem si ara s'apaga
l’espelma. Utilitzarem una
espelma sempre amb la supervisió
d’un adult.

Respiració globus
Seiem a terra amb les cames Afavoreix la secreció de:
creuades i l’esquena ben recta. Serotonina: hormona del benestar.
Posem les mans al centre. Ens Endorfines: hormona de la felicitat.
imaginem que el ventre hi ha un Benzodiazepines endògenes:
globus que s’infla i es desinfla. substàncies ansiolítiques i
Agafem aire pel nas i ens relaxants produïdes de forma
imaginem que l’inflem el globus natural pel nostre cos.
mentre el ventre s’infla. Quan
traiem l’aire pel nas, ens imaginem
que el globus es desinfla mentre el
ventre es desinfla.

Respiració coet Agafem el coet i el posem dins la Millora l’atenció i ajuda a

canya. Bufem tan fort per enlairar tranquil·litzar el sistema nerviós.
el coet ben alt. Podem fer servir un
con de paper i una canyeta o ens
ho podem imaginar.

Respiració de l’abella Sense tenir les dents Alleugereix l’estrès i la tensió

pressionades i els llavis, ens
col·locarem els dits índexs a les
orelles per tapar-les. Treure l’aire
suaument fen el so de l’abella,
deixant que ressoni dins del cap.
Quan acabem d’extreure tot l’aire,
relaxem les mans a les cuixes i
farem una respiració de descans.
Després, tornar a repetir-ho.
mental.
Permet alliberar la ràbia i
l’ansietat.
La vibració genera un efecte
tranquil·litzador de la ment i del
sistema nerviós.

Taula 2. Font: adaptació de Eduioga (2018).

El sospir
El sospir acompanya normalment la sensació que alguna cosa va malament, com
d'ansietat; no obstant això, allibera una mica de tensió, per tant es pot practicar com
a mitjà de relaxació.
El pasos per aplicar aquesta tècnica són:
1.-Seieu o quedeu-vos drets.
2.-Sospireu profundament, emetent, a mesura que aire va sortint dels seus pulmons
un so profund.
3.-No penseu en inspirar, només deixeu sortir l'aire de forma natural.
4.-Repetiu aquest procés vuit o dotze vegades, feu-lo sempre que el necessiteu, i
experimenteu la sensació de que us aneu relaxant poc a poc.
Tècniques per a aprendre a respirar adequadament

• Tècnica de la formiga i el lleó: es mostrarà als nens com respiren la formiga i

el lleó. Ensenyant que la formiga és petita i respira a poc a poc, però en canvi,
el lleó que és més gran, necessita respirar més fort i ràpid. S’explicarà als nens
que la manera correcta de respirar és la de la formiga, sobretot quan estan
nerviosos.
• Som un globus: cada nen es convertirà en un globus que s'unfla i es desunfla.
Aprendran a inspirar pel nas per a unflar-se com un globus i a expirar per la
boca per a desunflar-se. Es poden ajudar dels braços per a imaginar-se la
imatge d'un globus, d'aquesta manera els braços s'obriran i pujaran quan el
globus s'unfla i es tancaran i baixaran quan es desunfla.
• Respiració del llenyatarire: És un recurs per alliberar tensions i ràbia.
Consisteix a reforçar el recurs d'expulsar tota aquesta tensió o ràbia per la boca
amb cada exhalació. Amb aquesta finalitat, s'imita un llenyataire tallant llenya:
amb els peus ben posats a terra i les cames una mica separades, agafant una
destral imaginària amb els punys tancats, aixecant els braços ben estirats per
sobre del cap en inspirar i doblegant els genolls i baixant els braços en exhalar;
alhora el terapeuta deixa sortir el so «ah!», i tota la tensió.
• La respiració de la serp: p. Es tracta que aprenguin a respirar més lentament i
profunda, fent èmfasi en l'exhalació. Es demana al nen que s'imagini que
respirarà com una serp. El terapeuta li mostra com agafa aire profundament i
que, quan el deixa anar, imita una serp xiuxiuant i fent el so «xxx!». S'animarà
el nen a aguantar el xiuxiueig de la serp tant com pugui i que prengui
consciència que a poc a poc pot anar fent durar més l'exhalació i respirant més
lentament i profundament. El mateix es pot fer amb bombolles de sabó,
animant-lo perquè faci el xiuxiueig fluix i lentament per fer la bombolla tan gran
com pugui.
Tècniques de regulació emocional

Tècnica de l’Olla a pressió (de J Barudy):

Es dibuixa en un paper una olla. Dins de l’olla se li indica al nen, nena o adolescent que
escrigui tots aquells elements de la seva vida que li generen malestar, pressió, ràbia o que
l’enfaden (p.ex. quan els seus pares no li deixen fer el que ell o ella vol, quan algun nen o
nena es posa amb ell o ella, etc.). Una vegada omplerta l’olla amb aquests elements, se li
demana que indiqui per fora de l’olla quines vàlvules d’escapament, quins recursos té per
alleugerir la pressió de l’olla (p.ex. parlar amb els professors, donar cops a un coixí quan
s’enfada, plorar…). Es tracta d’un exercici que es pot aplicar tant a nens com a adolescents i
adults i que serveix per a detectar els elements que generen malestar i els recursos de què
disposa la persona per a gestionar aquest malestar.

El semàfor dels problemes

Es demana a la persona que s'imagini un semàfor com els de circulació. Tot seguit se li
entrega un full i li demanen que dibuixi aquest semàfor en el full. Fem el paral·lelisme que
quan estem enfadats tenim la llum vermella i vol dir STOP. Per tant, vol dir que no podem
actuar i que cal respirar. Seguidament tenim el groc. El color de l'oportunitat que ens permet
elaborar tres opcions, bones o dolentes de resposta; és una pluja d'idees que conclou amb el
color verd. Aquest últim és l'elecció de la resposta i la seva posada en escena. Aquest color
té diversos objectius, la resposta ha de ser: comprensible pels altres, que consideris el que
necessites i que no perjudiqui els altres. L'últim pas d'aquest semàfor és adonar-se del resultat
que has obtingut amb aquest pla d'acció.
Existeixen diverses maneres d'aplicar-lo depenent de les característiques individuals de la
persona amb la qual treballem. Es tracta d'un exercici que es pot aplicar tant a nens com a
adolescents i adults i que serveix per disminuir el malestar provocat per l'enuig i oferir
alternatives de resposta adequades.

Activitats plaents

Cada vegada que estem tristos tenim recursos que ens fan sentir millor, és més, tu sabries
reconèixer-ls? En aquest cas, la detectiva Clara Hoveutotclar t'ajudarà a investigar quines
coses et fan millorar l'estat d'ànim.

Aquesta activitat està especialment dirigida per a menors de 6 a 9 anys i s'entrega una plantilla
amb set columnes (dies) i dues files; la primera fila, per posar les activitats que ha fet i la
segona, un termòmetre (de l'1 al 10) que permet posar nota segons com m'he sentit en
realitzar-la.

Es tracta d'un exercici molt semblant al de l'exemple, ja que es pot aplicar tant a adolescents
i adults, i serveix per a detectar els recursos de què disposa la persona per a gestionar el
malestar o simplement un dia que no ens sentim bé.
Endevina què represento

L’objectiu d’aquesta tècnica és ajudar als infants i adolescents a connectar amb les seves
emocions. Permet expressar i reconèixer les emocions, sensacions i parts d’ells/es
mateixos/es que moltes vegades estan amagades. Per realitzar aquesta tècnica necessitem
unes targetes on hi ha escrit o dibuixat una escena que el/la nen/a ha de representar i el/la
terapeuta ha d’endevinar. D’aquesta manera, la dinàmica de la tècnica comença quan l’infant
o adolescent agafa una targeta i llegeix o observa (si es tracta d’un dibuix) la situació que
explica. Aquest procés l’ajuda a connectar amb les emocions que tindria ell/a en una situació
semblant o a recordar si n’ha viscut una igual. Per altra banda, per representar-la cal que
expressi les emocions amb les que ha contactat per ajudar al terapeuta a endevinar-ho. En
definitiva, la tècnica l’ajuda a identificar, expressar i gestionar les emocions que li transmeten
les diferents situacions i li dóna eines per poder generalitzar tot aquest procés durant les
situacions del seu dia a dia. I finalment, a canalitzar les emocions amagades o no
exterioritzades.

Tècnica de la tortuga
És una tècnica proposada per Schneider i Robin (1990). Serveix per afavorir l’autocontrol i la
regulació emocional en infants de preescolar i primeres etapes de primària. Es tracta
d’explicar-los el conte de la tortuga: és una tortuga que s’amaga dins la seva closca quan viu
una situació que la sobrepassa. Quan l’infant estigui desregulat emocionalment, ha de
col·locar-se en la posició de la tortuga: replegar-se en sí mateix i respirar fins a calmar-se.
1. Expliquem el conte
2. Practiquem la posició de tortuga (relaxació muscular i respiració)
3. Una vegada estem calmats, anem a resoldre el conflicte
Menjaclosques de les emocions
Aquesta tècnica utilitza el tradicional “comecocos” que es construeix mitjançant papiroflexia
com un recurs per identificar i expressar les emocions a través del joc. Primerament li
parlarem amb el nen sobre les emocions que coneix i li proposarem fer un joc per poder
treballar-les. Després, li proposarem construir un menjaclosques i un cop fet, li proposarem
que esculli un color per cada una de les parts superiors i associï una emoció que escriurem a
dins de cada pestanya. Durant tot el procés ens em de mostrar actius, ajudant-lo i participant
en l’elaboració. Que sigui divertit i poc rigid. Un cop fet, jugarem on haurem de dir un número
i triar un color d’entre els quatre disponibles, segons l'emoció que toqui, tant el nen com el
terapeuta hauran d’explicar una situació que els hi hagi provocat aquesta emoció. Aquesta
tècnica permet associar sensacions corporals a la situació concreta així com pensaments,
podent-ho expressar en un context mes natural que no desperta tantes resistències. El fet de
poder validar les emocions i descobrir les sensacions físiques i els pensaments que desperten
en el nen les diferents situacions que exposi, és reparador i permet augmentar
l’autoconeixement i l’autoregulació.

Tècnica de l’escultura familiar

Es tracta d’una tècnica desenvolupada per diferents terapeutes familiars com Satir, 1972;
Dhul, Kantor y Dhul, 1973; Papp, Silverstein y Carter (1973); Papp, 1976. Es basa en ser una
eina útil tant en el procés diagnòstic com en la intervenció terapèutica. Consisteix a demanar
a un membre de la familia o de la parella que representi les relacions familiars com si fos un
escultor, modelant els diferents membres i situant-los en l’espai, creant una escultura que
mostra la percepció de les relacions d’aquell membre dins de la familia. El terapeuta actua
com agent director i guia de l’exercici. Un cop finalitzada l’escultura es retornarà un feedback
de cada membre i del mateix terapeuta. L’ús d’aquesta tècnica permet evitar l’ús del
llenguatge verbal defensiu que pot servir per bloquejar o evitar el conflicte. Existeixen diferents
tipus d’escultures depenent dels objectius marcats en la sessió o en el procés terapèutic:
- Escultura del present
- Escultura del passat
- Escultura futur
- Escultura desitjada
Externalització del símptoma

És una tècnica de la teràpia sistèmica que consisteix en, a través de la conversa, treure el
problema fora de la persona identificada i de la familia i veure’l com aliè. També, es “cosifica”
el problema i es pot treballar una relació diferent amb l’element que genera conflicte. Per
exemple en el cas de la ràbia, si dibuixem en un full aquesta ràbia que no ens deixa fer cas
als papes podem mantenir una conversa amb ella i veure què ens ha vingut a dir.

Lloc segur

Tècnica d’orientació humanista integrativa, exposada per Snel, que consisteix en representar
un “lloc segur” a través d’un dibuix, collage, caixa de sorra..., un lloc preferit real o imaginari
que tingui coses que els agrada per a visitar mentalment. Així doncs, es ressaltarà la
importància de poder imaginar el lloc i hi connecti les emocions associades, per a què el pugui
visitar quan es comença a sentir sobrepassat per emocions.

Termòmetre emocional

Consisteix en presentar una planteilla dibuix d’un termòmetre, havent aclarit que l’infant sap
com funciona. Marcant diversos nivells d’energia (ex de 1 a 5 o de 1 a 10,..) els quals poden
expressar diferents nivells d’energia (ex.des de molt baix (estar malalt) a explosió
(desregulació descontrolada), o des de sentir-se molt bé a el pitjor que puc sentir).D’aquesta
manera es pretén facilitar la sensació de control i la consciència dels moments d’explosió i
previs.
La caixa de sorra

La tècnica va estar creada per Margaret Lowenfeld i Dora Kalff. Consisteix en una caixa on
està plena de sorra. Després, facilites diferents joguines (ninots de Playmobil, cases, animals,
arbres, flors, vehicles...) i l'infant col·loca els que vol a la caixa. Es pot fer una sola indicació
(o més, si es vol): que l’infant creï dintre de la caixa el món que vulgui. Es va creant una
història i moltes vegades va explicant què hi passa. D'altres, estan callats mentre la munten,
però un cop l'han acabat de muntar, se'ls hi pregunta sobre què hi han representat. A partir
d'aquesta tècnica es pot extreure molta informació. En primer lloc, ajuda a detectar les
fortaleses i aquells aspectes on emocionalment se senten en conflicte de forma inconscient i
conscient. Es pot representar amb cada ninot com se senten, quin rol tenen, com ho
gestionen… En segon lloc, afavoreix a comprendre i expressar el món intern. Per acabar,
permet potenciar la resiliència. Per tant, és una forma de detectar el desequilibri i després
buscar alternatives de regulació. És una tècnica de l'orientació humanista, però acaba
englobant molts aspectes: resiliència, trauma, la teoria de l'aferrament, el model sistèmic de
la família segons el que representi a la caixa…

El clauer

L’objectiu d’aquesta tècnica és reduir el nivell d’enuig, ira o ansietat. La tècnica consisteix en
dibuixar claus de colors en les que s’escriurà en cadascuna d’elles un recurs concret i propi
del nen que li pot ser útil per a autoregular-se. Es pot treballar amb una sola emoció o de
forma general. Després, aquestes claus s’uneixen en un clauer del que el nen podrà fer ús
sempre que necessiti regular-se, mirant quina clau pot ser més eficaç segons el que senti en
aquell moment.
Mindfulness com a recurs regulador:

Tot i que el mindfulness és més una pràctica, que una técnica concreta, afavoreix els estats
d'ànim positius, un ajuda a arribar a un millor afrontament dels estats negatius, un augment
de la concentració, eludeix l’ús de respostes evitatives i resulta eficaç contra el dolor crònic,
l'ansietat i en persones amb depressió (Moñivas et al., 2012; Pérez i Botella, 2006; Sánchez,
2011).
Les tècniques de respiració de l’altre document són eines que també ens poden ajudar a
regular-nos emocionalment fent prèviament un aprenentatge per detectar en quines
situacions necessitem utilitzar-les per autoregular-nos emocionalment.
Tècniques per treballar l’autoestima
Autocaracterització
Aquesta tècnica està destinada a treballar tant l’autoconcepte com l’autoestima. La consigna
que se li dona al pacient és la següent:
“Escriu una descripció de tu mateix en tercera persona com si fossis un narrador omnipotent
d’una novel·la. O sigui, com si una persona et descrivís coneixent-te molt bé, sabent què
penses, com et sents, què t’agrada, com ets…”
Amb aquesta tècnica es pretén que l’infant o adolescent pugui adoptar una visió diferent d’ell
mateix, des d’una altra perspectiva, que li permeti ser més objectiu o objectiva. També permet
al terapeuta observar el procés de construcció personal de l’infant i treballar-hi.

Jo sóc...
Aquesta tècnica està destinada a treballar l'autoestima i treure qualitats positives de nosaltres
mateixos. Entreguem un full on consti vint vegades la construcció "Jo sóc...". A partir d'aquí,
la nostra premissa serà la següent: "S'han d'omplir aquests punts suspensius amb
característiques teves positives, siguin capacitats, èxits, qualitats o destreses". Deixem deu
minuts per fer-ho.
Tot seguit, demanarem a la persona que ens vengui aquest jo sóc com si fos un producte. És
a dir, demanaré que m'ha d'exposar les raons per la qual haig de comprar aquell producte.
Amb aquesta tècnica treballem la dificultat per a trobar punts positius en nosaltres i que moltes
vegades recorrem a la comparació, fet que ens proporciona una distorsió de la nostra imatge,
sigui magnificant-la o minimitzant-la. Tanamteix ens serveix per veure quins estímuls rep
aquesta persona del seu entorn, així com punts als quals podem utiltizar per crear vincle o
iniciar un procés d’engagment.

Quines proves tens?

Aquesta tècnica està dissenyada per a treballar les creences que hi ha darrere els
pensaments. Pretén trencar aquells filtres que s'activen per tal de valorar una característica
personal com a positiva o negativa. I en aquest cas parlarem de com actuar amb aquests
punts negatius que afecten l'autoestima.
Aquesta prova es pot adaptar a diverses edats; els més menuts amb dibuixos d'un jutge i una
balança i amb adults a través d'una taula. Malgrat tot podem trobar adults que funcionin molt
bé amb materials visuals.
Per aplicar-la només ens cal realitzar preguntes en relació amb aquell pensament. Suposem
que a un pacient l'afecta saber que la seva mare tingui un accident amb cotxe, i sempre que
no arriba a l'hora aquest ja pensa que ha tingut un accident. En aquest cas les preguntes
aniran relacionades a interrogar l'experiència com a conductora, l'evidència d'altres accidents,
possibilitat d'accident i altres alternatives. La idea és desmuntar aquest pensament per un
més adaptat a la realitat. La tècnica acaba en una conclusió per a cada pensament
desconstruït.
Parlant bé de mi

L’objectiu principal de la tècnica és enfortir els recursos positius del nen/a o adolescent per
empoderar-lo/a i se senti segur/a a l’hora d’afrontar les situacions i emocions. S’enfatitzen les
qualitats, recursis i èxits de l’infant o adolescent i es treballa que sigui concient dels recursos
resilients que té per potenciar la seva autoestima. Es busquen qualitats que el nen consideri
que té i es realitza un treball manual on aquestes qualitats quedin reflectides. Per exemple,
pot fer un dibuix d’una flor on cada pètal sigui una qualitat o una casa de la pel·lícula UP on
cada globus sigui una d’aquestes qualitats, etc.

La nostra mà

El nen ha de dibuixar la seva pròpia mà (resseguint-la pel contorn) en un full. A cada

dit hi posarà una cosa que li agradi molt d’ell mateix. Es farà el mateix amb les mans
de seu pare, de la seva mare, i de tots els familiars que vulgui, com germans o avis o
persones importants els quals dibuixaran la seva pròpia mà i escriuran trets positius
del nen/a. Seran uns deures per casa. A la propera sessió, se li farà portar totes les
mans que hagi aconseguit i es remarcaran els trets positius amb què el seu entorn el
qualifica. Ajuda al nen a adonar-se de les coses positives que te i també la que els
demés veuen en ell.

El mural de l’autoestima

En un full de paper, posaran el seu nom decorat com vulguin al centre. Es necessiten bolígrafs
de diferents colors. Cada apartat estarà escrit amb un color que no es podrà repetir:
autoimatge, autoeficàcia, autoconcepte, valors, persones importants, moments feliços i frases
positives (que m’hagin dit o que em digui a mi mateix).

Com em veig?

Aquesta tècnica està destinada a treballar l’autoconcepte. En un full en blanc l’infant o jove
dibuixarà una silueta que el representi. Un cop dibuixat, escriurà en diversos post-its o
cartolines els adjectius que consideri que el descriuen i representen (ex: sóc simpàtic, obert,
divertit, sincer, tossut). Per ajudar-los es pot tenir una llista d’adjectius i anar-los anomenant
perquè ell pugui indicar si el representen o no. Un cop acabada l’activitat, es reflexionarà
sobre els adjectius que hagi escrit, com els considera, si hi ha algun aspecte d’ell que li
agradaria modificar o treballar, etc.
El meu tresor

Es tracta d’una tècnica per treballar l’autoconcepte. El material que es necessita és una capsa
i cartolines de diferents colors (que haurem retallat en forma de moneda). El primer que farem
és explicar al nen o nena que cada persona és única i té un tresor especial que no té cap altra
persona i que en la sessió d’avui el construirem junts.

Seguidament, se li deixarà triar el color de les monedes que vulgui (per exemple el blau) i se
l’indicarà que escrigui el nom de les persones per qui és estimat/da (pot utilitzar tantes
monedes com necessiti). A continuació, agafarà un altre color (per exemple el verd) i escriurà
en cada moneda les habilitats que té o els èxits que ha aconseguit. Quan acabi, se li
demanarà que en un altre color (per exemple el taronja) escrigui les qualitats positives que el
descriuen. I d’aquesta manera també es poden afegir altres aspectes com “els aspectes que
està aprenent, les coses que li agraden etc.

Monstre domèstic

Es demana a l’infant que dibuixi un monstre, un éssser imaginari, amb els materials que
desitgi (dibuixant, collage, plastilina,...) tot respresentant el problema que els provoca
malestar (ex. perfeccionisme, bullying,...). Havent-lo construit, es demanarà que expliqui un
conte sobre el monstre: nom, lloc de naixement, quan apareix i on, quines característiques
principals té i com ho puc fer per a què desaparegui. Així mateix, abans de la creació del
monstre es pot llegir el llibre “Manual de monstruos domésticos” de Marijanovic, 1998) per a
ajudar a relaxar-se i iniciar-se en la metàfora dels monstres. L’objectiu d’aquesta tècnica és
externalitzar els aspectes que no pot gestionar com a propis, facilitant abordar-los al veure’ls
en l’altre i augmentant la percepció positiva de si mateix.

El diari de l’autoestima

Aquesta tècnica és per reforçar la feina a casa. Tenir una llibreta on cada dia s’ha d’anotar:
“el més divertit/interessant que he fet avui ha sigut…”, “avui, em sento orgullós/a perquè…” i
“avui, he ajudat fent…”. Després, portar-ho a les sessions i que expliqui el que ha anat
apuntant. Fer una repassada, perquè vegi que cada dia ha fet coses divertides, on se sent
orgullós/a, etc.

Jo puc

Amb l'objectiu de reforçar l'autoestima, al finalitzar el dia se li demanarà a l'infant que repassi
tot allò que ha aconseguit al llarg del dia (encara que semblin coses simples) i que les escrigui
en un paper. En una Caixa s'aniran guardant tots els papers amb tot allò que ha anat
aconseguint.
Jo vull ser ....

Aquesta tècnica l'utilitzarem, per a treballar l'augment d'autoestima en situacions més baixes.
Se li donarà al pacient un pot amb papers de colors perquè escrigui quines són les diferents
qualitats que vol adquirir o millorar d'ella mateixa. I després les plegarem i posarem dins del
pot. I cada dia caldrà que agafi un, i busqui les maneres per a poder ser-ho durant una
estoneta durant el dia. En la següent sessió, tornarem a col·locar-los dins, i caldrà que el
temps vagi augmentant a mesura que van passant les sessions.

Tècnica de les etiquetes

La tècnica consisteix en poder identificar les etiquetes que uns altres li han atribuÏt i a poder
comprendre el valor que tenen, com afecten, i en cas de ser perjudicials, com resignificar-les.
L’objectiu de la tècnica és modificar les creences i distorsions cognitives respecte a un mateix,
per tal de treballar l’autoestima.

Material necessari: fols, cartolina, figures, plastilina, notes adhesives.

Desenvolupament: En primer lloc, demanem al nen/a que es dibuixi o es representi com

vulgui. Pot dibuixar-se, donar forma a la plastilina, escollir una figura, etc. A continuació, haurà
d'identificar les etiquetes amb les quals l'han caracteritzat i col·locarles com vulgui. Finalment
es reflexionarà de forma conjunta per resignificar aquestes etiquetes: podem preguntar
quines creu que té i que li pesen, quines ha pogut elaborar, quines s'ha pogut treure de sobre,
quines li pertanyen, quines no, quines es contradiuen, etc. Mitjançant la narrativa es va donant
un sentit diferent a les etiquetes i permetent-ne la redefinició i la integració.
Tècniques per treballar habilitats socials

La tècnica de l’1%
En situacions de conflicte en què ens costa posar-nos en el lloc de l’altre i cedir o
posar-nos d’acord, ajuda pensar que, si l’altra persona tingués un 1% de raó, en què
tindria raó.

Resolució de conflictes
A través de dos ninots (A i B) els presentem una situació de baralla entre ells. Podem
demanar que el mateix pacient elabori un escenari, o nosaltres creem una situació. Si
ho fem exagerem la situació i les reaccions per tal de cridar-los l'atenció.
Un cop acabem de presentar la situació és necessari preguntar per l'acció de la figura
B i la reacció de A. A partir d'aquí obrim el debat de quines possibilitats té B. També
podem representar les alternatives i l'opció escollida.
Aquest format seria el que utilitzaríem amb menors de fins a 9 anys. A partir de deu
anys podríem aplicar la tècnica amb els passos definits pels autors D'Zurilla i Goldfield
(1972). Aquesta metodologia és molt senzilla i pràctica, ja que ajuda a clarificar la
situació i permet la presa de decisions a través d'un protocol molt detallat.
1. Orientació cap al problema que ens crea malestar.
2. Definició i formulació del problema pel qual s'ha de prendre una decisió.
3. Generació de possibles d'alternatives de solució al problema.
4. Prendre decisions.
5. Posada en pràctica de la solució i verificació.
Aquesta s'aplica amb exemples i posteriorment amb situacions reals de l'adolescent
i/o adult.
Dir coses positives
Tenim dues vinyetes d'un noi i una noia (el pacient haurà de triar amb quina vol
treballar). Un cop tenim això fet se li presenta l'activitat. A la vinyeta hi ha el
protagonista a la seva habitació. Aquesta es mostra amb molta brutícia,
desorganitzada. A la vegada hi ha un quadre amb notes i un prestatge amb molts
premis entre altres coses a destacar. El que li demanen al pacient és que ens expliqui
que li dirà la seva mare si veu aquella habitació amb aquest estat.
La idea és que organitzi el discurs amb informació positiva i negativa tot creant
enllaços entre ells i de manera assertiva. Aquesta activitat es pot realitzar amb
adolescents i adults. Tanmateix, es pot realitzar sense vinyetes, tot fent un discurs
entre els components si estem treballant des de l'orientació sistèmica o bé a través
d'un role playing amb el terapeuta.

Joc amb Playmobils

El joc amb Playmobils és útil per treballar molts aspectes de l’infant i l’adolescent.
Entre d’altres, es poden treballar les habilitats socials. Per exemple, el/la terapeuta
pot utilitzar aquesta tècnica per treballar l’empatia, l’assertivitat, la resolució de
conflictes, la comunicació… Mitjançant la representació de situacions que proposa
l’infant (de manera creativa dins del joc), el/la terapeuta pot treballar amb ell/a aquests
elements amb els diferents rols dels Playmobils (mare, pare, germà/na, amic/ga…) i
veure com projecta l’infant la seva manera de relacionar-se entre aquests.
Practiquem els estils de comunicació
Aquest exercici el fem utilitzant unes targetes on hi ha escrites diferents situacions
quotidianes (“Li vas deixar un llibre a un amic i te’l torna tacat”, “A l’hora del pati tothom
vol jugar a bàsquet, però tu prefereixes el futbol”). Per representar els diferents estils
comunicatius (assertiu, passiu i agressiu), podem fer servir targetes amb els
personatges que s’ajustin més als interessos dels pacients (p.ex. el lleó és l’agressiu,
el koala el passiu i el dofí l’assertiu).
Es tracta d’explicar les diferències entre aquests 3 estils i promoure que els
participants s’identifiquin amb cadascun d’ells. Funciona molt bé amb grups
d’habilitats socials d’adolescents. Es pot treballar de moltes maneres:
- Fem un role-playing i cadascú representa un estil comunicatiu i de quina manera
resoldria el conflicte.
- Posem al costat de cada situació un animal segons com reaccionaríem nosaltres
mateixos.
- Un participant representa la situació amb l’animal que li ha tocat i la resta ha
d’endevinar de quin estil comunicatiu es tracta.

Què controlo i què no

En situacions on em costa gestionar una situació vinculada a les relacions
interpersonals, pot ajudar entendre que hi ha una part de la relació que no controlem
i una part que si. És a dir, els meus pensaments, les meves accions i les meves
paraules les puc controlar però no el mateix en els altres.
Els missatges del jo
Es tracta d’una tècnica d’assertivitat que té l’objectiu d’ajudar a l’infant a expressar les
seves emocions d’una manera adequada, sense culpabilitzar a l’altra persona i
buscar solucions al conflicte. Per elaborar aquests missatges es segueix la següent
estructura (la qual es pot flexibilitzar):

No m’agrada / Em molestat ….
Perquè em fa sentir …
Què et sembla si la propera vegada…

Per exemple: “la Laia es va passar moltes hores fent els deures, a l’endemà ’Alex,
com la gran majoria de dies, li demana copiar els deures, la Laia no ho vol fer perquè
s’ha esforçat molt i està cansada de la situació”.
Laia: Alex, no m’agrada que em demanin copiar els deures, que et sembla si t’ajudo
a fer els deures si hi ha alguna cosa que no entens.

Què canvia?
Amb la intenció de treballar les habilitats socials bàsiques s’aborda la comunicació no
verbal i relacionats, tot modificant elements com la mirada, gestos, expressions
facials, to de veu… modificant-ne al dialogar sobre temes que li interessin (ex. es
parlarà parlant mirant a terra als ulls, gesticulant molt o gens, parlant cridant o fuix,...).
Després de cada modificació es reflexionarà sobre què ha passat i com ha canviat el
missatge.
Aprenem a disculpar-nos
Aquesta activitat és grupal. Es divideix en diverses parts. En primer lloc, es divideixen
en grups de 3 (poden haver-hi la quantitat de grups que vulguin). A cada grup, se’ls
hi reparteix un dibuix on hi ha una situació. Han d’imaginar-se què està passant i com
seria la millor manera de gestionar aquella situació. Primer ho faran amb els grups de
3 i, després, es posarà en comú. Per acabar, se’ls hi preguntarà si volen explicar
alguna situació on van haver de demanar perdó i si consideren que sempre ho saben
fer.

El Mercat

Aquesta activitat és per treballar de forma grupal i l'objectiu és potenciar l'empatia,

desenvolupar habilitats socials i interpersonals i afavorir l'inici de noves relacions. Els
nens es col·locaran en cercle. En un recipient es posaran fitxes de colors amb
diferents característiques personals (qualitats, gustos, aficions...) de cadascun. Es
traurà una targeta, es llegirà el que posa i els nens hauran d'esbrinar de qui es tracta.