Tema 3-

Desenvolupament fisic i psicomotor

COMENTARIS VÍDEO BABY HUMAN/ANDAR

Evolució de control del moviment de cap als peus. Dos principis relatius al control del cos.

1. Llei cefalo-cabdal: primer es controlen les parts del cos més properes al cap. Abans controlarien
moviment del coll i braços que cames i peus. Hi ha algunes excepcions: s’ha de tenir en compte
l’estructura física del sistema locomotor perquè poden provocar excepcions. Ex. Un bebè pot tenir
més control dels peus a l’agafar una cosa que de la mà per l’estructura anatòmica del braç, els malucs
i les cames. Les espatlles són un sistema més complex que el dels malucs i, per tant, més difícil de
controlar. Això matisaria la llei perquè pot provocar excepcions.

2. Llei proximo-distal: es controlen abans les parts del cos més pròximes a la línia imaginària que ens
divideix verticalment en dues meitats. Quan més a prop estigui una part del cos de la línia, abans la
podrà controlar. El control del colze serà anterior a les mans.

o Reflex de marxa: primer una cama i després l’altra al caminar; moviment de caminar quan els poses
drets i que desapareix als 3 mesos aprox. Pot passar que les cames pesin més del que pot moure un
bebè contra la força de gravetat, cosa que pot provocar que desaparegui. Per això es pot veure per
exemple si els poses a l’aigua on no hi ha aquesta força.
o Amb la capacitat d’arribar a coses i poder agafar-les neix el desig. Cada cop s’estimula més l’activitat
cerebral amb tots els colors, formes, etc.
o Desenvolupament físic i desenvolupament emocional units.
o Gatejar (possibilitat de desplaçar-se horitzontalment en l’espai, independentment de la manera) 
independència
 És universal si és desplaçament, si l’entenem el clàssic (a 4 potes) no
 En pisos petits pot ser una fase molt curta perquè l’espai limitat facilita el desplaçament
agafant-se a coses
 Positiva per desenvolupament visió perifèrica (unida a la por per les altures; comprensió de
la profunditat  actitud de prevenció). L’important es que sigui el nen el que controli els
moviments.
o Control moviments  sentiment d’essència (autocontrol). Es passa de subjecte passiu a actiu amb
la possibilitat d’explorar les conseqüències de l’entorn i les seves accions.

ELS REFLEXOS

Un reflex és una conducta involuntària, una resposta automàtica davant de certa estimulació. Alguns
reflexos tenen una paper important en l’adaptació de l’individu a l’entorn, o l’han tingut en algun moment de
l’evolució filogenètica. Comportaments regits per les zones subcorticals del SN. Permeten reaccionar davant
de determinades situacions sense haver de parar-nos de pensar. No requereixen aprenentatge i s’apliquen
des de l’inici de la vida.

o Reflexos primaris o arcaics: s’observen ja en les primeres hores posteriors al naixement (alguns en el
fetus). P. Ex. Reflex de succió.
o Reflexos secundaris: apareixen en un moment determinat dels primers mesos de vida. No s’observen
en els nounats. Els més significatius són els reflexos de paracaigudes.
o Els reflexos tenen una edat aproximada d’aparició i una edat en que desapareixen (tret d’alguns que
no desapareixen mai).
o Bon indicador de desenvolupament a una edat determinada: presència dels reflexos que haurien
d’haver aparegut; absència dels reflexos que ja haurien d’haver desaparegut.
o El cas contrari, l’absència d’un reflex o la seva persistència anòmala són indicadors de risc.
o Els reflexos juguen un paper important en l’exploració del desenvolupament dels bebès.
 o Útils per a l’adaptació de la vida del bebè. De vegades no es pot veure de manera clara, però podem
pensar que en algun moment de la història ho ha estat.
o La desaparició dels reflexos és progressiva: es van debilitant.
o Molts desapareixen cap als 3 mesos.
o Hi ha reflexos que tenen la seva versió voluntària com el de succió o el de gateig. Hi ha un període en
què no és ni voluntari ni involuntària.

Provocar al bebé en signe de caiguda. Es posa en posició

d’assegut i el reflex consisteix en que quan té la sensació de
pèrdua d’equilibri fa una extensió i contracció de les
extremitats (en aquests ordres).

Signe d’alerta de possibles problemes motors seriosos com la

paràlisis cerebral. Consisteix en què les extremitats del costat cap al
que gira el cap s’estiren, mentre que les de l’altra banda es
flexionen. Boca avall (posició prona), l’efecte és el contrari: si gira el
cap cap a la dreta, les extremitats de la dreta les flexiona.

S’observa que molts trastorns del desenvolupament que

afecten al to muscular, com el síndrome de Down, presenten
persistència en aquest reflex. Això dificulta caminar en el cas
de la planta dels peus, mentre que la prensió palmar dificulta
la manipulació voluntària. En aquests casos es fan exercicis de
repetició per anar debilitant aquests reflexos.

Fa referència al fet que el bebé, durant les primeres

setmanes, el bebé mou més ràpid el cap que els ulls. El
moviment dels ulls no acompanyen bé els moviments del
cap. S’explora acafant al nen en posició vertical per la
cintura i se’l va inclinant per veure el moviment dels
ulls.
S’ha d’esperar que el nen es recolzi sobre la taula. Quan nota la
taula i es recolza s’ha de sacsejar al nen perquè comenci a
caminar automàticament. Si poséssim al nen boca avall el nen
començaria a caminar també pel sostre. Es pot reactivar si es posa
al nen a l’aigua o en una cinta de caminar, en condicions on no
actuï tant la força de gravetat.

Si s’estimula la planta dels pues quan està boca avall es veu un

moviment de gateig (alterna extremitats).

El nen anirà alternant les extremitats com si estigués nadant.

El de buceig consisteix en què els bebès poden aguantar una
mica l’aire sota l’aigua (uns segons) perquè l’epiglotis es tanca
perquè no entri aigua per la tràquea.

Primer apareix el davanter i posterior, més tard els laterals.